Harlem Nocturne

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maribel Torres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maribel Torres. Mostrar tots els missatges

diumenge, 19 d’abril del 2026

Una nova participació en una antologia col·lectiva: Els 10 manaments




Aquest 2026 ens ha portat una nova antologia en la qual participo. Es titula Els 10 manaments (Deu relats en negre) i està publicada per l'Editorial Voliana. És un recull de celebració amb motiu del número 10 de la Col·lecció Falciot negre, que pertany a la dita editorial i que dirigeix Salvador Balcells.   

Com el seu títol indica, la idea ha estat escriure un relat referent a cadascun dels manaments de Moisès. A mi, per una sort immensa, m'ha tocat el cinquè: No mataràs. I, esclar, amb un reclam així, no m'hi he pogut pas negar.  

La resta de companys són Margarida Aritzeta, Salvador Balcells, Núria Queraltó, Joaquim Micó, Xavier Vernetta, Maria Rosa Nogué, Maribel Torres, Pedro Hache i Joan Company. 5 homes i 5 dones, paritat absoluta. 

Espero que el gaudiu. Són històries molt diverses que poden agradar un ampli sector de públic. 

Feliç diumenge, negrots. 


En aquesta foto hi falten dues autores, Margarida Aritzeta i Núria Queraltó, que per motius personals no van poder venir a la trobada. També hi trobareu en Jordi Solé Camardons, l'editor de Voliana. 

  

dimarts, 28 de novembre del 2023

Continua la foscor: més lectures negres

 



Elles també negregen, de diverses autores

Homenatge a Elles també maten, la primera antologia de relats publicada per l'Editorial Llibres del Delicte, que vaig tenir l'honor i el plaer de coordinar. Ara, amb motiu dels 10 anys de l'editorial, neix aquest volum, on nou autores que no havien fet negre s'arrisquen amb el gènere. Són Ada Castells, Tina Vallès, Sandra Freijomil, Maria Climent, Letícia Asenjo, Irene Pujadas, Laia Fàbregas, Anna Gurguí i Irene Solanich, autora també del pròleg com a coordinadora del volum. Jo he escrit l'epíleg, i m'ha fet molta il·lusió. Un llibre de lectura amena, amb relats diversos i agradables de llegir.    

Caront, de Jordi de Manuel

El millor Jordi de Manuel en una hibridació de negre i ciència-ficció que segur que enganxa els amants d'ambdós gèneres. Hi ha tant per dir, d'aquest text! Una història de morts a l'espai, una volta més al topoi del crim de la cambra tancada, en una astronau en forma de cub de Rubik que viatja a Caront, satèlit de Plutó. L'autor uneix la seva formació científica, el seu bagatge literari i cinematogràfic i la seva viva imaginació per construir una obra que no pots deixar de llegir. M'ho he passat genial. No és cap secret que soc la fan number one del Jordi de Manuel i he gaudit d'allò més descobrint totes les referències, homenatges i picades d'ullet que farceixen la novel·la. 

Idénticas, d'Andrés Gusó  

Una novel·la policíaca que es llegeix amb ganes i que fa passar una bona estona. Assassinats i desaparicions a Madrid, enmig d'un ambient de noies que fan d'escort per guanyar diners, i de personatges de tota mena que no tenen gaires escrúpols. Un procedural que funciona i on haureu d'endevinar el culpable. Jo ho he fet. 

Metròpoli, de Flavio Soriga   

Una obra molt personal, on la ciutat de Càller esdevé el personatge principal. L'illa de Sardenya i el seu especial encís, els personatges tan ben treballats i d'una interioritat profunda, les reflexions sobre la vida, l'amor, la mort. Tots aquests aspectes, juntament amb un estil personal i intens, configuren una ficció d'aquelles que prestigien el gènere. La magnífica traducció és de Pau Vidal.   

Dones invisibles. Quatre contes de fantasmes, de diverses autores

Recull de contes de quatre escriptores d'entre el segle XIX i el XX, que demostren el talent de tantes dones silenciades. Els relats són una delícia i s'han de llegir, evidentment, tenint en compte l'esperit de l'època. Traduïts per Edgar Cotes, les autors son Mary Shelley, Mary Elizabeth Braddon, Edith Nesbit i Mary E. Wilkins Freeman.   

El miedo en el cuerpo, d'Empar Fernández

Com sempre, Empar Fernández no ens deixa respirar. Un nen perdut a la gran ciutat, un nen autista. Una recerca vertiginosa enmig de la por més terrorífica: allò que li pugui passar a aquest nen perdut. I els barris de Barcelona com a escenari protagònic de la recerca i del patiment, un escenari que permet a l'autora fer un retrat realista i gens esperançador de la societat que ens envolta. La segona novel·la de les peripècies de Mauricio Tedesco, un inspector vidu i desencantat a qui cada vegada anem coneixent millor. 

Viure cansa, de Jean-Claude Izzo 

Un recull de set relats sorgits de la ploma personalíssima del gran Jean-Claude Izzo, autor de l'aclamada Trilogia de Marsella. La prosa dura, descarnada, absolutament nua, canalitza la descripció de la interioritat humana sense cap concessió, però alhora amb un inevitable sentit de la comprensió més profunda. No sé si ho ha dit algú, però em semblen relats amb una inequívoca cárrega existencialista. Són històries breus, destructives com un cop de puny, tendres com la certesa i l'acceptació inevitable que viure cansa.  

Cartes marcades, de Maribel Torres  

Nova novel·la de Maribel Torres, la tercera protagonitzada per l'Adriana i en Pau, dos detectius especialites a complicar-se en afers prou perillosos. En aquesta ocasió, el tràfic de dones. La violència de gènere en totes les seves formes en una novel·la crítica, actual i molt ben documentada. 

Àngels de la mort, de Silvestre Vilaplana

Darrera entrega de la trilogia d'Araceli Lavila. Un text molt interessant, com tots els d'en Silvestre Vilaplana, que fa un profund recorregut al voltant de les xacres de la nostra societat. Corrupció, feixisme, abús de poder, violència envers els més febles... Una novel·la de denúncia, crítica i intensa, no exempta de justícia poètica, que no decebrà ningú. 

L'accident, d'Empar Fernández

Negre juvenil. La segona entrega de la sèrie Pringats de la col·lecció de novel·la juvenil de Llibres del Delicte. Un text amb personatges entranyables, narrat en primera persona per un dels protagonistes, que exalta sobretot el valor de l'amistat.  

dimarts, 22 de juny del 2021

Més llibres llegits

 


La cervesa de la Highsmith, de diverses autores

És evident que aquest llibre es mereix una atenció especial, però tinc tanta feina que fins avui no n'he pogut parlar. Ha fet força enrenou i de moment té prou èxit. És un homenatge a Patricia Highsmith en el centenari del seu naixement. Està signat per 8 autores, entre les quals tinc l'honor de ser. 8 autores que hem escrit un conte i que som: Marta Alòs, Margarida Aritzeta, Núria Cadenes, Esperança Camps, Raquel Gámez Serrano, Susana Hernández, Montse Sanjuan i jo mateixa. El meu relat es titula "Ulls vermells" i crec que és bastant aterridor. Sebastià Bennasar, ideòleg del volum, n'és l'autor del pròleg, com a director de la Col·lecció Lo Marraco Negre de Pagès Editors. 

Us el recomano. Històries molt variades i gratificants de llegir. 




  Jesús en los infiernos, d'Andreu Martín

Una novel·la d'Andreu Martín que data de principis dels 90, just en la Barcelona preolímpica. El vam llegir en el club de novel·la negra que coordino i va agradar molt. A mi també. És un Andreu més dur, amb menys biaxos humorístics i gamberros que l'actual. Més filosofic i fosc. Amb una boníssima anàlisi psicològica dels personatges, sobretot de Jesús, el protagonista, i també amb una penetrant mirada envers les relacions humanes i socials. Fet i fet, una baixada als inferns que ens endinsa en la Commedia de Dante com a rerefons referencial. 



Las lágrimas del caimán, de Susana Hernández

Novel·la guanyadora del Premi August Dupin, amb una trama intensa que l'autora desgrana magistralment, és un text que no podrem abandonar un cop començada la lectura. Ja ho he dit en algunes ocasions: Susana Hernández és una escriptora de raça i a Las lágrimas del caimán ho torna a demostrar. Amb un repartiment coral, una redacció ágil i uns diàlegs que funcionen molt bé, el volum ens manté tothora absolutament lligats. Hernández ens mostra diversos aspectes de la societat actual, dels cantons contradictoris de l'ànima humana, i es permet algun gir que no ens deixarà indiferents. Recomanada clarament.    



Galveston, de Nic Pizzolatto

Galveston és una novel·la que tenia pendent des de feia temps. El seu autor el coneixia, com la majoria de nosaltres, per ser el creador de la sèrie "True detective". Vaig començar la lectura una mica a les palpentes, malgrat que tot el que n'havia sentit era positiu. De seguida vaig veure que s'ho mereixia. La novel·la m'ha semblat extraordinària. Un noir americà típic, estilísticament impecable, que es desenvolupa amb el ritme cadenciós del sud dels EUA. Solitud, calor enganxosa, míseria, gent que viu als marges i una descripció magistral de l'interior del personatge principal. Un text que demostra que el gènere pot ser alta i profunda literatura. El dia 30 el comentarem amb els membres del club de lectura virtual. Ha estat el nostre darrer llibre abans de l'estiu.  



                    Aquí mano jo, de Maribel Torres

La segona novel·la de Maribel Torres, protagonitzada pels mateixos personatges que l'anterior, l'Adriana i en Pau, dos detectius privats que se'n surten prou bé. És un text molt dialogat, de lectura amena i ràpida, que posseeix dues virtuts principals. Per un cantó, és un boníssim entreteniment. Per un altre, no s'està de construir una crítica dura i punyent al voltant de la problemàtica (sovint totalment ignorada) de les dones de fer feines, en aquest cas de les explotades treballadores del ram de l'hostaleria. També ens parla de la violència de gènere i dels rols femenins en la nostra societat. L'acció és àgil i propera. Estic segura que us ho passareu molt bé. 



  Camins dubtosos, de Joan Carles Ventura 

Qui em coneix ja sap que m'agrada força l'escriptura de Joan Carles Ventura. M'agrada la  fidelitat al seu propi estil, les idees que li passen pel cap, el llenguatge fresc i sucós, la personalitat única dels personatges i l'emmirallament (qui sap si inconscient) en la tradició valenciana per un costat i en l'estela gamberra de Ferran Torrent per un altre. Tot això amanit amb la seva capacitat d'enganxar el lector i de fer-lo reflexionar sobre coses que de cap manera resulten banals. Jo tenia aquesta novel·la fent cua des que va sortir, però no ha estat fins ara que he reparat el deute històric. Cap decepció, al contrari. No tinc cap dubte que és un llibre que agradarà a qualsevol afeccionat negrot. I si no, ja m'ho direu. 

 

divendres, 13 de març del 2020

Segona tanda de lectures des de juliol de 2019



Tal com vaig prometre, aquí teniu una segona tanda de les meves lectures negrotes des del dia 11 de juliol de 2019, data de la darrera ressenya. Per no fer posts interminables, encara hi haurà una tercera i s'haurà acabat. Gràcies, negrots.    


Cazeneuve i les clavegueres de la ciutat, d'Oriol Molas i Ferran Grau

Segon capítol de les aventures d'Enric Cazeneuve, el primer detectiu privat de la ciutat de Barcelona. Un llibre ben escrit, ben documentat, ben ambientat, que té cura de tots els detalls. La crítica de la societat del moment (1913) lliga perfectament amb la crítica social que podríem fer ara, paral·lelisme que no deixa de neguitejar. L'excel·lent dibuix dels personatges és un fet a destacar. Els principals, ja són amics que estimem. Els secundaris o circumstancials sovint són "tipus" que ens ajuden a reproduir el marc històric. Picades d'ullet literàries i agradables tocs d'humor arrodoneixen una molt recomanable lectura. Ja estic esperant el tercer!



Els crims de la taula periòdica, de Xavier Duran i Jordi de Manuel

Novel·la juvenil però apta per a tots els públics, molt agradable en la lectura i prou divulgativa en temes científics i temes socials. Molt recomanable si teniu fills, nebots o nets adolescents. Vosaltres també en gaudireu. 



Em diuen Fletxa, de Joan Carles Ventura

Novel·la guanyadora del VI Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana. Una ficció divertida i fresca, crítica i àcida, ambientada als anys 80 del segle XX. Abans dels mòbils, abans de l'euro. En temps de pessetes, cabines telefòniques i contestadors automàtics. Amb un toc woodyallenià molt a l'estil de "Misterioso asesinato en Manhattan" i aquella poca vergonya  del valencià col·loquial, hi trobem uns personatges delirants, fins i tot una Miss Marple valenciana de primer nivell. Vaig formar part del jurat del premi i ara que l'he rellegit encara m'ha agradat més.   



Els àngels em miren, de Marc Pastor

Una fusió entre el negre, el fantàstic i la política-ficció que s'insereix de ple en l'univers Corvo/Pastor. Jo, que el segueixo des de La mala dona i que vaig entrevistar-lo àmpliament per a Les veus del crim, m'hi sento còmoda en aquest univers. M'agrada, encara que, com és normal, algunes novel·les m'arriben més que d'altres. Aquesta m'ha agradat molt, la negror que destil·la, els homenatges que conté (molts noms amb al·lusions diverses), la singularitat, retrobar personatges antics. Un text plenament postmodern i recomanable, que podeu llegir independentment de la resta del corpus.  




El despertar del navegant, de Maribel Torres

Un text ben escrit i ben travat, llegidor, amè i actual. El robatori d'un quadre, un Miró molt valuós, és l'inici d'una peripècia que ens enfonsarà en un "mar" de corrupció empresarial i política. I mai millor dit això de "mar", us ho puc garantir. Crec que és una novel·la per a un públic ampli.   


Ella, de Damià del Clot 

Un llibre inquietant, original, sorprenent, amb històries creuades que acaben lligant i un estol de personatges molt especials. Es llegeix en un sospir, amb l'agilitat que el propi llibre ens planteja com a tret principal. Per a mi ha estat una agradable sorpresa.