Harlem Nocturne

dilluns, 11 d’octubre de 2021

Porcs, de Jordi Santasusagna

 


Porcs (Crims.cat, Editorial Alrevés, 2021) fou la novel·la guanyadora del VIII Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana. Un text particular, engrescador i amb segell propi que pot interessar una gamma molt àmplia de lectors.  

La novel·la és un noir rural que se situa en un petit poble del Prepirineu l’any 1992. De fet, l’acció s’inicia la mateixa nit de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona. El text demostra clarament la tendència actual a construir la ficció criminal en qualsevol entorn. Ens allunyem de la canònica i clàssica novel·la negra urbana per demostrar que el crim i la violència poden ser arreu.

La història, que no revelaré perquè el lector la gaudeixi a la màxima potència,  és d’una considerable truculència, per més que aquest mot no m’acabi de convèncer. S’ha fet servir massa. Tanmateix, en aquest cas resulta perfectament escaient. Una revenja brutal, bastida amb originalitat i un punt d’ironia molt reconfortant, ens manté lligats a les pàgines sense que, fins al final, no acabem de captar-la en tota la seva dimensió. El passat diuen que sempre torna, i és exactament això el que ens ofereix Porcs, un viatge analèptic als anys de la Guerra Civil que representen el principi de tot.

La novel·la, per tant, es mou entre dos moments temporals i, alhora, conté un cert element fantàstic vinculat a les llegendes locals, que ja sabem que tots els pobles en tenen. Salpebrada amb uns diàlegs vius i versemblants, amb un nivell lingüístic i estilístic molt remarcable, un dels seus punts forts és la construcció dels personatges. Les relacions fraternals, les relacions entre veïns, la rancúnia enquistada i l’oblit impossible fan de Porcs un extraordinari exemple de les complicades relacions humanes, agreujada la situació per l’univers tancat i enrarit típic de qualsevol poble petit.  

No dic res més. Però no us perdeu la novel·la. Quan el jurat del premi la vam llegir, vam estar d’acord a guardonar-la per unanimitat. Estic segura que, si us hi apropeu, de seguida comprendreu per què.     

Ressenya també publicada a la Revista Cardona Oberta. 

divendres, 17 de setembre de 2021

Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics?, de diversos autors


 



Aquesta tardor ens porta la darrera novetat de Crims.cat , el recull de relats que hibrida la ciència-ficció i el gènere criminal intitulat Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics?, en clar homenatge a Raymond Chandler i a Philip K. Dick: la seva obra Somien els androides xais elèctrics?, text base de la pel·lícula Blade Runner, ha inspirat el títol. 

La idea va partir d'una de les coordinadores del volum, Teresa Solana, que buscava aprofitar creativament els mesos de pandèmia de l'any 2020. Juntament amb el director de la col·lecció, Àlex Martín Escribà, van posar en marxa el projecte, del qual ara ja en podeu assaborir el resultat.  

El volum és variat i de lectura molt amena, malgrat la coincidència de gairebé tots els autors en la idea de descriure un futur distòpic i dur que no augura gaires alegries. Els textos van acompanyats d'unes boniques il·lustracions de caire infantil en un clar exercici metaficcional: l'autora és un dels personatges del llibre, la nena Betsy de Vós, que forma part del relat de Max Besora.  

Ja sabeu que no faig ressenyes detallades dels llibres on participo, però sí que m'agrada fer-me ressò de la seva existència. En aquest cas, estic molt feliç de compartir pàgines amb un munt de grans amics que admiro i estimo. 

Els onze integrants de l'antologia som: Jordi de Manuel, Teresa Solana, Andreu Martín, Carme Torras, Margarida Aritzeta, Max Besora, Llort, Jordi Nopca, Marc Pastor, Salvador Macip i una servidora.   

De moment, el llibre ha tingut molt bona acceptació i bones crítiques. Espero, i esperem tots els companys, que us resulti molt plaent. 

Fins aviat, negrots.        

dimarts, 22 de juny de 2021

Més llibres llegits

 


La cervesa de la Highsmith, de diverses autores

És evident que aquest llibre es mereix una atenció especial, però tinc tanta feina que fins avui no n'he pogut parlar. Ha fet força enrenou i de moment té prou èxit. És un homenatge a Patricia Highsmith en el centenari del seu naixement. Està signat per 8 autores, entre les quals tinc l'honor de ser. 8 autores que hem escrit un conte i que som: Marta Alòs, Margarida Aritzeta, Núria Cadenes, Esperança Camps, Raquel Gámez Serrano, Susana Hernández, Montse Sanjuan i jo mateixa. El meu relat es titula "Ulls vermells" i crec que és bastant aterridor. Sebastià Bennasar, ideòleg del volum, n'és l'autor del pròleg, com a director de la Col·lecció Lo Marraco Negre de Pagès Editors. 

Us el recomano. Històries molt variades i gratificants de llegir. 




  Jesús en los infiernos, d'Andreu Martín

Una novel·la d'Andreu Martín que data de principis dels 90, just en la Barcelona preolímpica. El vam llegir en el club de novel·la negra que coordino i va agradar molt. A mi també. És un Andreu més dur, amb menys biaxos humorístics i gamberros que l'actual. Més filosofic i fosc. Amb una boníssima anàlisi psicològica dels personatges, sobretot de Jesús, el protagonista, i també amb una penetrant mirada envers les relacions humanes i socials. Fet i fet, una baixada als inferns que ens endinsa en la Commedia de Dante com a rerefons referencial. 



Las lágrimas del caimán, de Susana Hernández

Novel·la guanyadora del Premi August Dupin, amb una trama intensa que l'autora desgrana magistralment, és un text que no podrem abandonar un cop començada la lectura. Ja ho he dit en algunes ocasions: Susana Hernández és una escriptora de raça i a Las lágrimas del caimán ho torna a demostrar. Amb un repartiment coral, una redacció ágil i uns diàlegs que funcionen molt bé, el volum ens manté tothora absolutament lligats. Hernández ens mostra diversos aspectes de la societat actual, dels cantons contradictoris de l'ànima humana, i es permet algun gir que no ens deixarà indiferents. Recomanada clarament.    



Galveston, de Nic Pizzolatto

Galveston és una novel·la que tenia pendent des de feia temps. El seu autor el coneixia, com la majoria de nosaltres, per ser el creador de la sèrie "True detective". Vaig començar la lectura una mica a les palpentes, malgrat que tot el que n'havia sentit era positiu. De seguida vaig veure que s'ho mereixia. La novel·la m'ha semblat extraordinària. Un noir americà típic, estilísticament impecable, que es desenvolupa amb el ritme cadenciós del sud dels EUA. Solitud, calor enganxosa, míseria, gent que viu als marges i una descripció magistral de l'interior del personatge principal. Un text que demostra que el gènere pot ser alta i profunda literatura. El dia 30 el comentarem amb els membres del club de lectura virtual. Ha estat el nostre darrer llibre abans de l'estiu.  



                    Aquí mano jo, de Maribel Torres

La segona novel·la de Maribel Torres, protagonitzada pels mateixos personatges que l'anterior, l'Adriana i en Pau, dos detectius privats que se'n surten prou bé. És un text molt dialogat, de lectura amena i ràpida, que posseeix dues virtuts principals. Per un cantó, és un boníssim entreteniment. Per un altre, no s'està de construir una crítica dura i punyent al voltant de la problemàtica (sovint totalment ignorada) de les dones de fer feines, en aquest cas de les explotades treballadores del ram de l'hostaleria. També ens parla de la violència de gènere i dels rols femenins en la nostra societat. L'acció és àgil i propera. Estic segura que us ho passareu molt bé. 



  Camins dubtosos, de Joan Carles Ventura 

Qui em coneix ja sap que m'agrada força l'escriptura de Joan Carles Ventura. M'agrada la  fidelitat al seu propi estil, les idees que li passen pel cap, el llenguatge fresc i sucós, la personalitat única dels personatges i l'emmirallament (qui sap si inconscient) en la tradició valenciana per un costat i en l'estela gamberra de Ferran Torrent per un altre. Tot això amanit amb la seva capacitat d'enganxar el lector i de fer-lo reflexionar sobre coses que de cap manera resulten banals. Jo tenia aquesta novel·la fent cua des que va sortir, però no ha estat fins ara que he reparat el deute històric. Cap decepció, al contrari. No tinc cap dubte que és un llibre que agradarà a qualsevol afeccionat negrot. I si no, ja m'ho direu. 

 

dimarts, 20 d’abril de 2021

Ja tornava a tocar un post

 


Ja feia molts dies que no tornava a escriure aquí. La feina se'm menja, però no vull deixar de consignar el recompte de les novel·les llegides, encara que sigui amb una frase, 

Per tant, allà van.  



Objectes perduts, de Quico Vilaró

Una novel·la extraordinària, molt recomanable, plena de personatges entranyables, humor i tendresa. Una novel·la coral que és el milloret del "negre" que he llegit darrerament, encara que sigui d'un "negre" molt sui generis. 




Llibre de morts, de Jordi Colonques

Darrer premi de narrativa Antoni Bru Ciutat d'Elx. Una novel·la crítica i fresca, on el lector aprendrà moltes coses de la ciència forense i de la tanatopràxia. Gent al límit, mirada de denúncia envers la societat actual i una lectura, alhora, molt distreta i plaent. 


  

       Ara direu que estic boig, d'Andreu Martín

Una nova novel·la divertida i delirant que ens arriba de la mà d'Andreu Martín. Una ficció breu i lleugera, on hi trobem una mica de tot. Fins i tot un protagonista de dubtosa cordura. Està malament del cap? O tal vegada no? L'haurem de llegir per descobrir-ho, negrots. 



               Dies de tempesta, de Sara Bilotti

Una novel·la ambiciosa i diferent, amb girs i sorpreses i un ambient opressiu. Tracta temes difícils, com els traumes de la infantesa, el maltractament en el si de la família i la violència a diversos nivells. Tanmateix, no tot és el que sembla. Com sempre, Pau Vidal fa una traducció fantàstica d'un giallo recent que no deixa indiferent ningú. 



        

De sobte pensa en mi, de Jordi Dausà i Mascort 

Al meu entendre, el seu màxim valor és l'ús d'un nivell de llengua i un estil impecables. La trama té lloc en una urbanització de poca volada plena d'individus inversemblants. La fauna humana desfilant en un llibre molt personal, tan personal com la veu de Jordi Dausà. 



Crímenes imaginarios, de Patricia Highsmith

En l'any del centenari de l'autora, una de les seves novel·les emblemàtiques, al marge de la sèrie de Ripley. Un text marca de la casa, amb un crescendo formidable, que indaga en la profunditat de la naturales humana des de posicions absolutament sorprenents. Què fan els personatges? Per què ho fan? Com és possible que actuïn com actuen? Una sèrie de preguntes que la novel·la ens planteja per acabar deixant-nos amb un magnífic sabor de boca. 



Sus...pense, de Patricia Highsmith 

L'únic assaig de l'autora. Un text de lectura entenedora i molt interessant, on la reina del suspens desgrana les seves experiències creatives i ens fa cinc cèntims dels recursos, els estratagemes, les dificultats, les inquietuds i el goig d'escriure. Molt recomanable per conèixer de primera mà el posicionament de Highsmith enfront de la tasca de l'escriptura.   



           Justícia quasi poètica, de Jordi Cervera

Una novel·la que enganxa i no pots deixar, amb personatges brutals i circumstàncies terribles. Sexe i violència al servei d'una finalitat: obrir el debat al voltant de si la justícia és justa. Ho és? O de vegades només ens quedarà la venjança? Llegiu-la i ho sabreu, negrots.  

dilluns, 4 de gener de 2021

Els 50 títols de Llibres del Delicte: "Delinqüents"

 


Em complau molt fer-me ressò avui de la darrera novetat de l'Editorial Llibres del Delicte. Es tracta del recull de relats intitulat Delinqüents, nom perfectament idoni, que correspon al volum número 50 de la col·lecció.  

Em fa molta il·lusió que Llibres del Delicte hagi arribat fins aquí (tan difícil com és), tirant endavant malgrat les adversitats de la salut, de la crisi, de la pandèmia i de l'endèmica situació precària a què està sotmesa la venda de llibres a casa nostra.    

Encara em sembla que va ser ahir quan l'editor Marc Moreno em va citar a la llibreria Laie per explicar-me el projecte i preguntar-me què em semblava. Una editorial de novel·la negra en català, pensada per als autors d'aquí, amb la idea de donar-los veu. Li vaig dir que era fantàstic, però ambdós sabíem que econòmicament resultava una aposta incerta. 

I, tanmateix, avui som aquí. Quasi 8 anys després i celebrant el número 50 amb aquest aplec de 25 relats (de la majoria dels autors de l'editorial), que espero que tingui molt d'èxit. Jo ja l'he llegit i m'ho he passat la mar de bé. Hi trobem un conjunt divers i original, que pot resultar del gust d'una àmplia gamma de lectors. Així ho espero. 

Ah, us informo: el meu relat es titula "Canvi de plans" i l'editor m'ha fet l'honor d'encetar amb ell el volum. 

Que en gaudiu molt, negrots. I Llarga vida a Llibres del Delicte!       



dissabte, 2 de gener de 2021

Resum de lectures (i un nou any que comença)

 

Ja som al 2021 i encara tenia pendent la darrera tongada de lectures negres de 2020. Les detallo tot seguit. A falta de temps, només les catalogaré amb una frase. Però com a mínim quedaran consignades. 


  


Temps mort, Llort             

    Entre la negror, la ciència-ficció i el deliri. 



                          L'origen del pecat, Marta Alòs

Bona novel·la, crítica amb el poder i amb l'Església, que sempre s'ho mereix. 



                     L'esguard de la bèstia, de Quim Gómez

Bona òpera prima, guanyadora del I Premi Vilassar de Noir. En volem més. 



Dones sense nom, de Silvestre Vilaplana

Dura, actual, ben escrita i molt crítica. L'Església tampoc no hi surt gaire ben parada.  


Entre murs, de Marta Segura

D'època, fosca i amb un psicòpata que fa feredat. 



Appletown, de David Marín

Divertida, breu, curiosa, àgil. De lectura molt plaent. El volum inclou quatre relats de l'autor, publicats en diversos reculls.  



Greal de sang, de Gregori Royo

Sectes i Església en entredit en una València trepidant. 




ARA JA SEGUIREM AMB LES LECTURES DEL 2021, NEGROTS.


dimecres, 26 d’agost de 2020

Nova sessió de mini-ressenyes negrotes

 


He trobat un moment per a les mini-ressenyes pendents. Allà van, negrots. 


La avería, de Friedrich Dürrenmatt 

Friedrich Dürrenmatt demostra un cop més el seu talent en aquesta nouvelle extraordinària que recomano vivament. Un text que enfronta, des de posicions gairebé esperpèntiques, una reflexió profunda al voltant del concepte de justícia en la societat occidental. La diferència entre justícia i llei queda al descobert quan quatre ancians (un fiscal, un jutge, un advocat defensor i un botxí) afirmen que és ara, en un joc teatral i després de jubilats, quan podran administrar realment justícia. És fal·laç la seva posició? És nomes la capacitat d'argumentar millor allò que fa guanyar un judici? On rau la veritat, on rau la mentida? L'obra s'inicia amb una mena de preàmbul que ja ens situa en l'oposició entre realitat i ficció. Però... tots som culpables d'alguna cosa? Hi ha diverses formes o graus de culpa? Ja veieu tot el que poden contenir unes poques pàgines. No explico més. Ho haureu de llegir. 



Estira el fil, Ariadna, de Joan Carles Ventura  

Una novel·la per a joves que també agrada als adults, amb l'agilitat i el llenguatge amè de Joan Carles Ventura, que fou guanyadora del Premi de narrativa juvenil Ciutat de Torrent 2019. La protagonista, Ariadna, és una joveneta urbex i youtuber que es pren molt seriosament aquestes activitats. Damunt de la seva bici, fa quilòmetres a la recerca de troballes interessants, però mai no s'hauria esperat topar amb un assumpte tan espinós com el que trobem a la novel·la, un afer delictiu que l'acaba posant en seriós perill. Ajudada de dos amics, cadascun amb habilitats diferents, acabarà resolent un cas criminal molt important. La novel·la, que inclou diversos recursos narratius, combina l'aventura amb la crítica social, col·locant a l'abast del lector jove alguns dels problemes més sensibles de la nostra societat actual.   



L'assassí que estimava els llibres, de Martí Domínguez 

Una novel·la molt recomanable, que es llegeix en un sospir i que ens aboca a aquell humor valencià únic i intransferible que a mi tant m'agrada. Un text acolorit i de mirada intel·ligent, un fresc vivíssim de las societat actual, en clau valenciana, on l'autor no deixa pedra per remenar. Classes baixes, classes altes, el món universitari, editorial i acadèmic, personatges joves, personatges no tan joves, empresaris sense escrúpuls. De tot una mica, embolicat en una trama que negreja i que ens manté lligats, en un text que ens ajuda a desconnectar de tot. O... o potser no, si pensem que nosaltres també formen part d'aquest maremàgnun social que denuncia sense pèls a la llengua.



El mal pare, de Pep Prieto

Novel·la que se situa en la tradició cada cop més freqüent de la fusió de gèneres, a mig camí entre el negre i el fantàstic, amb una trama de rancunies i secrets familiars molt efectiva. Tot i un cert aspecte massa pel·lículero (sobretot cap al final), que lliga sens dubte a la perfecció amb el caràcter d'expert i addicte seriòfil i cinematogràfic de l'autor, el text també posseeix un vessant filosòfic i profund que m'ha semblat molt interessant. Els tres personatges principals (tres germans) estan curosament treballats, de manera que el conjunt s'allunya d'intranscendències sensacionalistes per ocupar-se de qüestions gens banals. D'altra banda, hi apareix un personatge mitològic, que serveix de fil conductor, que a mi em subjuga perquè el conec molt bé. Es tracta de Tirèsies, el misògin endevinador cec de Tebes, sobre el qual tinc molta informació a causa dels meus articles acadèmics. És un personatge que, a més, apareix a Lo somni de Bernat Metge (segle XIV) i a Poderosa Afrodita, de Woody Allen (segle XXI). Què més podem demanar? 
Que els clàssics no moren mai, negrots!



  Halley 2042, d'Anna Carreras

Aquesta és una novel·la difícil de ressenyar a causa de la seva irregularitat. Està muntada a partir de dos fils narratius. Un m'ha enganxat molt, l'altre, personalment, no l'he sabut gaudir. També es troba a mig camí entre la negror i la fantasia futurista, i tracta un tema interessant: la robòtica. Fa feredat imaginar què ens depararà el futur en aquest sentit, però sé de bona tinta que coses molt complexes. Anna Carreras fa la seva aposta en aquesta novel·la breu on també hi aboca quasi en primera persona algunes de les seves preocupacions contemporànies.   



La senyora dels dimarts, de Massimo Carlotto

Una delícia. Una nova delícia d'un Massimo Carlotto madur i original que a aquestes alçades de la seva carrera literària es permet el luxe de portar-nos per on vol i allà on vol. Una trama d'embolics d'un cert to vodevilesc, un cant a la llibertat humana, una defensa de la debilitat i la fragilitat que ens caracteritza, una volguda ruptura dels tabús i uns personatges entranyables i únics. Tot això i molt més és aquesta senyora dels dimarts que es llegeix amb fruïció i que, després de mantenir-nos força desorientats durant gran part de la lectura, ens deixa un tendre i agradable regust de boca. 


   Els llops sempre tornen, de Jaume Albert Ollé

Amb un títol així, jo havia de llegir aquesta novel·la tant sí com no. I he de dir que no em va decebre en absolut, i molt menys sabent que es tracta d'una òpera prima. És un text de tall clàssic, ben narrat i construït, una novel·la d'espies amb dos tempos cronològics. Hi trobem  la incidència del passat en el present i en les relacions familiars, els secrets no revelats, les coses amagades. També la traïció, el dolor i l'amor. Una novel·la on els personatges són molt importants, que beu d'una extensa tradició literària i cinematogràfica que tots nosaltres compartim. Hi destaca també la descripció del paisatge i queda palès que l'autor s'ha documentat amb atenció. M'ha agradat molt.