Comença la primavera i continuem llegint

 

Bon dia, negrots

Comença la primavera d'aquest 2023 i aprofitem per fer un resum de les darreres obres negres llegides, després de l'anterior post que recollia les últimes de l'any passat. 

Espero que us interessin. Allà van. 

Muertos de papel, d'Alicia Giménez Bartlett

Una aventura de la inspectora Petra Delicado i del seu fidel company Fermín Garzón. Àgil, embolicada, plaent de llegir, amb els dilemes de tota mena que la protagonista sempre es planteja i la constant relació especial amb en Garzón. En aquesta ocasió, els crims tenen a veure amb la premsa groga i els escàndols i la corrupció que porta incorporada. No hi ha un pam de net, per dir-ho clar. 

El diablo me visita, de Susana Hernández  

La setena entrega de les peripècies de la detectiva Sonia Ruiz, que han compartit com a aventura literària diversos autors. En aquest cas, Susana Hernández ens aboca a una història dura, de trata de persones, narrada amb l'eficiència i l'agilitat que caracteritzen la seva escriptura. Novel·la ben negrota que es llegeix en un sospir. 

Quinqui connection, de Sebastià Bennasar

Periodistes, traficants, policies, turistes. Una colla d'arreplegats, també. I Mallorca, pertot Mallorca. Un llibre escrit amb un amor que l'autor no pot amagar, perquè en gran part té a veure amb les seves experiències personals. Molt distret. 

Un judici de pedra, de Ruth Rendell   

Una novel·la bestial. Que gran la Ruth Rendell. No hi ha misteri. Des de la pàgina 1 sabem què ha passat, qui ha mort i qui ha comès el crim. I, tanmateix, l'autora ens lliga a la història amb una atmosfera magistral i amb una gran penetració envers la psicologia dels personatges. Una gran novel·la sobre la naturalesa humana. 

Crimen en el barrio del Once, d'Ernesto Mallo  

Una fantàstica novel·la on, amb el teló de fons dels crims de la dictadura argentina, el comissari Lascano intentarà resoldre un assassinat de complicades implicacions. Amb un pols narratiu que t'atrapa sense remissió i uns diàlegs d'una gran potència, el text és una autèntica meravella del gènere. Excel·lent.   

Ens tornarem a veure aviat, negrots!

Darreres lectures de 2022

 

FETS CALDO, de Pere Figueras 

Quan ets jurat d'un premi literari, no pots gaudir de les novel·les com ho fas habitualment. Estàs sota massa pressió i lluitant contra el temps. Per això sempre m'agrada rellegir les obres premiades un cop s'han publicat. Això he fet amb Fets caldo, de Pere Figueras, guanyadora ex aequo del IX Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana. 

I, efectivament, encara l'he gaudit molt més que el primer cop. És un text tan fresc, tan intel·ligent i ben travat, tan original i hilarant, que no pots parar de llegir. La galeria de tipus humans que hi desfilen no té parangó i el final resulta una apoteosi absoluta. No us perdeu aquesta novel·la, sisplau. No us en penedireu. Publicat per Crims.cat.

EL QUE NO VEUS, de Maria Ripoll

Novel·la juvenil publicada a Delictes juvenils, El que no veus és una obra molt entretinguda, amb misteri i primers amors, que pot agradar molt al públic al qual va destinada. La seva autora és molt jove, o sigui que l'animem a continuar escrivint en un futur. 

JOC DE NIT, de Toni Cotet i Masià 

Una novel·la, també publicada a Delictes juvenils, molt distreta i plena de tots els elements que afecten i interessen els adolescents: amor, misteri, diversió, qüestions familiars, amistat, joc. L'autor fa molts anys que és professor de secundària i la seva professió li resulta molt útil per escriure novel·les juvenils amb els temes adients. 

SUÏCIDIS, S.A., de Mariló Àlvarez Sanchis

Repeteixo que m'agrada llegir en paper els llibres premiats, encara que hagi format part del jurat. Torna a ser el cas d'aquesta novel·la, guanyadora ex aequo de l'edició del Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana 2022. Un llibre distòpic, que recull un dels grans problemes de la societat: la proliferació de casos de gent que es treu la vida. L'obra planteja una crítica ferotge al sistema sanitari i als governs d'un món on l'existència humana sembla no tenir cap valor. Què passa quan des de les institucions s'impulsa i es controla el suïcidi? Com podem enfrontar-nos a tal situació? Què és just i injust? Com gestionem el concepte de legalitat o il·legalitat? Un llibre que ens fa pensar i que posa damunt la taula una xacra social que, per desgràcia, ja s'ha convertit en una causa de mort molt sovintejada en el món actual. Publicat per Crims.cat. 

 

L'ASSASSÍ DEL TIRANT, de Jordi Fernando Aloy   

Debut en la negror de Jordi Fernando Aloy. Ho ha fet amb un llibre a mig camí del thriller i l'enigma, que es llegeix de pressa i amb ganes. Una sèrie de fets del passat seran el motiu per a una sèrie de crims molt cruents que el protagonista, un filòleg que està escrivint una tesi sobre el Tirant lo Blanc, s'entesta a investigar. Aquesta pulsió el posarà en perill... no puc explicar res més. L'autor aprofita l'excusa de la ficció per posar damunt la taula una sèrie de fets que han marcat l'esdevenir històric del nostre món. I és que el passat sempre torna, negrots. Us ho passareu bé. Publicat per La Campana.

LIQUIDEU EINSTEIN, d'Andreu González    

Un text de ficció amb rerefons històric que ens situa en l'Europa d'entreguerres i que m'ha sorprès favorablement, perquè el vaig rebre sense esperar-m'ho i m'ha interessat força. Algú vol eliminar Einstein durant la seva visita a Catalunya (que va ser real). Què passarà? Doncs per saber-ho ho haureu de llegir. Publicat per Capital Books.  

EL CERCLE DE LOPLOP, de Sebastià Roig i Toni Benages Gallard

El cercle de Loplop, una aventura de Francesc Pujols a la Barcelona de 1931, és un còmic publicat per l'Editorial Males Herbes. Amb elements fantàstics i una trama detectivesca que es desenvolupa en indrets emblemàtics de la ciutat, amb personatges reals i personatges de ficció, fa passar una excel·lent estona al lector. M'encanta que hi hagi còmic del nostre gènere en llengua catalana. N'hi hauria d'haver més. 

L'ENIGMA DE L'HABITACIÓ 622, de Joël Dicker   

L'he llegit per a un dels clubs de lectura que coordino. Com em va passar amb La veritat sobre el cas Harry Quebert, penso que la novel·la (un best-seller de manual) comença bé. T'atrapa i t'agafen ganes de continuar, però, a mesura que avances en la lectura, apareix la inversemblança més absoluta i la sensació de presa de pèl al lector. Tot l'artifici, que semblava ben muntat, se'n va en orris. En fi. No fa falta dir res més.     

Lectures i més lectures

 

La drecera de Caïm, de Silvia Mayans 

Una obra fantàstica que l'any passat va guanyar el XXX Premi Ferran Canyameres de novel·la. Es tracta de la tercera entrega de les aventures del fotògraf Elíades Bel, i aquest cop incideix en el tema de la memòria històrica i les fosses comunes enmig de la sordidesa de certes entreteles familiars. Fresca, dinàmica, ben escrita i ben documentada, amb el ben resolt registre de la parla dialectal pel que fa als diàlegs, és un text que us recomano vivament. 

Detective íntimo, de Carlo Frabetti

Una original novel·la que vaig conèixer gràcies a la recomanació d'Andreu Martín. És una història surrealista, protagonitzada per un detectiu que no s'ocupa de casos criminals, sinó de resoldre casos "íntims". L'adjectiu ¨íntim" va molt més enllà del que us podeu imaginar. És un text molt ocurrent, especialment pel que fa als diàlegs. Un exercici metaliterari amb una  quantitat de referències literàries que el fa idoni per al gremi dels filòlegs. Des de Cadalso a Borges, des de Chesterton a Conan Doyle, Lewis Carrol i Montserrat Roig. Una novel·la diferent.  

Morts, qui us ha mort?, d'Iñaki Rubio

Un true crime intens, que dissecciona un dels fets més vergonyants de la història d'Andorra. La crònica dels esdeveniments que van conduir a l'última condemna a mort del país, l'any 1943. M'ha interessat molt tot el que he après sobre els costums, la política i les lleis andorranes, que, almenys pel que fa a aquella època, m'han semblat més complicades i anacròniques del que ja tenia entès. El text és llarg, molt novel·lat, i jo potser hi he trobat a faltar les entrevistes i avatars que va viure l'autor, Iñaki Rubio, mentre s'estava documentant. Sé que això hauria allargat la novel·la encara més, però a mi m'hauria agradat conèixer el making off i esbrinar com va reunir la informació. No m'hauria importat que sacrifiqués una part de la pura novel·la en ares d'aquesta informació. El procés d'investigació em sembla molt important, sobretot en un afer amb aquesta potència històrica. En qualsevol cas, Iñaki Rubio converteix el llibre en un magnífic al·legat en contra de la pena de mort. I jo, que tinc aquesta reivindicació com la més clara de la meva vida, li agraeixo infinitament. 

Monumental, de Joan Canela i Jordi Colonques 

Novel·la breu que vaig llegir d'una tirada, guanyadora del Premi Novel·la i Falles de Cullera. M'ho vaig passar la mar de bé, com sempre que llegeixo aquests bons amics. Un text fresc i molt amè, una trama policíaca i fallera que pot proporcionar uns moments de grata diversió. 

Mentre la neu sigui blanca, de Jordi Boixadós  

Un llibràs, que negreja i que enganxa des de la primera pàgina. Una història del passat, que torna inesperadament i passa d'un pare a un fill perquè aquest fill pugui finalment tancar-la i posar damunt la taula tota la veritat. A mig camí entre Suècia i Catalunya, l'autor teixeix una trama plena de secrets terribles, però alhora farcida d'humanitat i sensibilitat. És un text excel·lent, que segur que interessa a un públic ampli. 

Malabèstia, de Raquel Gámez-Serrano

Novel·la guanyadora del Premi Ferran Canyameres d'enguany. L'autora ha fet un important salt qualitatiu en la seva escriptura, donant vida a una ficció dinàmica i crítica que afronta amb ambició literària. Una de les múltiples urbanitzacions fantasma que recorren la nostra geografia és el punt de confluència de l'acció de la novel·la, on hi trobem acumulades algunes de les xacres de la societat actual: el tràfic de marihuana, la corrupció policial, les ocupacions de cases, els robatoris en domicilis, la violència de gènere... i enmig de tot això, dos policies i una educadora social lluitant contra el mal com Gary Cooper a "Solo ante el peligro". I no va desencaminada la meva comparació, perquè l'autora parla de Far West per descriure el territori comanche on es desenvolupa la història. Una obra ben negrota. 

I fins aquí de moment. Continuarem, negrots.   

  

Lectures negres segon trimestre 2022

 

Les ànimes sordes, d'Albert Villaró  

És un text de l'any 2000 que ara ha recuperat l'Editorial Medusa, d'Andorra. El cert és que m'ho he passat genial. Un Villaró sempre és un Villaró: àcid, irònic, àgil, ocurrent i carregat de segones intencions. Perfecte per a l'estiu. 

Ventura & Co.,  de Lev. R. O'Leory 

Una novel·la breu, pràcticament una nouvelle. Delirant, delirant, delirant. Un perdiguer faldiller al màxim ens explica les seves peripècies en primera persona des de la hipèrbole caricaturesca. Ambientada en un futur proper, amb la gent que es pot teletransportar amunt i avall (això m'encanta) i amb la possibilitat de trasplantament il·limitat d'òrgans, el final ens sorprendrà. Un joc metaliterari molt ocurrent. Com són aquests valencianas! 

El color dels coloms, de Rubèn Intente 

Un procedural on res no és el que sembla, amb uns quants personatges singulars que conformen un  univers de variats matisos. Una lectura agradable i curiosa, amb un sotsinspector poc simpàtic i una sergent molt més intuïtiva i desperta. L'autor reflexiona, enmig d'un estol de referències culturals, i ens fa reflexionar també a nosaltres. 

Anna Grimm. Xarxes criminals, de Montse Sanjuan 

La quarta entrega de les aventures de la sergent Anna Grimm. Una novel·la de procedimient policial, on seguim fil per randa la investigació d'un cas molt brut, que posa damunt la taula la part més fosca de l'ésser humà. La cobdícia, el maltractament, la violència de gènere: tot en el si de la família i dels amics propers, que encara ho fa més terrible. Una àgil lectura que fa passar molt bona estona. Quantes coses que succeeixen a Lleida!  

Crims. Llum a la foscor, de Carles Porta

El segon volum de no ficció que ens fa arribar Carles Porta arran del seu èxit amb el programa de ràdio i de televisió. Alguns dels casos del llibre ja els coneixia, precisament per la versió televisiva. Lectura planera d'una narració rigorosa que no especula, sinó que ens mostra els fets tal com són. 

La gran serp, de Pierre Lemaitre   

La primera novel·la negra de Pierre Lemaitre, escrita el 1985. Una història molt inesperada, negra negríssima, plena de morts per totes bandes. Sicaris que ja són vells, però no per això menys freds i calculadors. Causa una certa hilaritat, i té un final que ningú no podia esperar, senectud inclosa (no puc ser més clara). Es nota que és una primera novel·la, però en Lemaitre és en Lemaitre. M'ha enganxat i m'ha divertit prou. 

Primer trimestre de lectures del 2022

 

EL DIABLE NO VIU A L'INFERN, de Franck Bouysse (Editorial Alrevés, Crims.cat) Traducció de Maria Llopis

Una novel·la de difícil definició. Molts en dirien un noir rural, però és molt més que això. La presència aclaparadora del paisatge, que se'ns imposa des de la primera pàgina. El fred extrem, la neu, la soledat, el silenci. Uns personatges (pocs, poquíssims) fills d'aquest silenci, d'aquest rigor, d'aquest paisatge. I els secrets, i la família, i el valor de la vida, i els animals, i el gos. Una prosa d'alt nivell en una traducció impecable de Maria Llopis. Una novel·la molt recomanable, que eleva qualsevol gènere literari. 

CATEDRALES, de Claudia Piñeiro (Ed. Alfaguara)

Sempre que llegeixo Claudia Piñeiro em reafirmo en la consideració que em mereix. És una gran autora, que sempre explica coses interessants des d'un alt nivell literari. Catedrales és una novel·la brutal, un text de denúncia explícita al voltant de la irracionalitat, la repressió i el fanatisme de l'Església Católica. L'horror dins d'una família que queda devastada fins a límits insospitats per culpa de l'integrisme religiós. Personatges molt ben dibuixats i un crescendo que ens va deixant estabornits. 

SUBURBIS DEL PARADIS, de Silvestre Vilaplana (Editorial Alrevés, Crims.cat)

Una novel·la ben travada, sense res superflu. Un retrat fidel de la corrupció política que ens envolta, la pujada de l'extrema dreta, les clavagueres del poder, la violència dels qui manen. La protagonista de l'anterior novel·la negra de Vilaplana (Dones sense nom), la inspectora Araceli Lavila, torna amb un cas fosc i dolorós, que la implica personalment, i que esperem que no sigui l'últim. 

LA FORASTERA, d'Olga Merino (Ed. Alfaguara)

Una novel·la extraordinària, un autèntic western modern en una terra dura i inhòspita. Amb un llenguatge ric i un registre impagable, Merino excel·leix en tots els aspectes literaris, des de la construcció de personatges a la recreació atmosfèrica, passant per la descripció de la natura (que és un personatge més) i dels sentiments més atàvics. Una història atemporal, que recomano vivament. 

SERÁ NUESTRO SECRETO, d'Empar Fernández (Ed. Alrevés)  

Un text dur, sense concessions, de caràcter essencialement coral, que explora la part més fosca de la naturalesa humana. Diria que és la novel·la més canònicament negra que li he llegit a l'autora. Inicia la sèrie protagonitzada pel sotsinspector Mauricio Tedesco, que esperem que tingui molta continuïtat. 

Darreres lectures de 2021

  

Bon dia, negrots. Aquí teniu les darreres lectures de 2021. Així ens posem al dia per començar de nou amb la llista de 2022. 

Són les següents: 

Rey de picas, de Joyce Carol Oates. Una novel·la llegida en un dels clubs de lectura que condueixo. Llibre sorprenent, personal, un homenatge metaliterari a tots els grans autors del terror i el misteri del món bàsicament anglosaxó, entre els quals Edgar Allan Poe i Stephen King, però no només. Ja sabeu que Oates va guanyar el Premi Pepe Carvalho en la passada edició de la BCNegra. Les usuàries del meu club, i jo, ens ho hem passat molt bé. 

Petits contes misògins, de Patricia Highsmith. Relectura d'aquest conegut recull de contes breus de Highsmith, que destaquen per l'acidesa, la caricatura, la hipèrbole i l'esperpent. La crítica desfermada de l'autora envers el paper de la dona en la nostra societat. Res no es queda per analitzar en unes històries que ens deixen groguis i que, sovint, hem de llegir més d'una vegada. Highsmith no decep mai. 

El pantà maleït. Les morts de Susqueda, de Tura Soler. Un true crime de la gran periodista Tura Soler sobre el terrible cas de l'assassinat d'una parella de joves a l'entorn del pantà de Susqueda. Un cas que va sacsejar la societat catalana i que, malauradament, encara no s'ha resolt. Tura Soler ens explica amb un gran detallisme tot el que sabem fins ara i que ella ha investigat exhaustivament. Esfereïdor.        

Policies, de Joan Miquel Capell i Andreu Martín. Una novel·la probablement més extensa del que calia, que ens explica amb un cert to documental els inicis dels Mossos d'esquadra en l'època preolímpica. La meva percepció és que hi ha un excés d'informació sobre la feina de la policia que no té gaire interès per al lector alié al cos. Però potser a certa gent li pot interessar.      

Més llibres llegits

  Una nova tanda de llibres llegits, negrots. Aquí els teniu. 

De mica en mica s'omple la pica, de Jaume Fuster

La relectura d'un clàssic que m'ha fet xalar com la primera vegada. El recordava massa vagament i m'ha causat molt plaer tornar-lo a llegir. 

La segona estrella, d'Albert Plans

Un thriller futurista (ambientat en un futur proper que no se'ns fa avinent de manera explícita), fusionat amb una trama de ciència-ficció. Una persecució incansable que també posseeix una part de novel·la de carretera. Amb un to narratiu molt picat, muntat a partir de fragments breus encapçalats cadascun per un títol, el text va al gra i no té floritures. Es llegeix a un ritme imparable. A mi m'hauria agradat saber l'any dels fets i que el desenllaç hagués estat més pausat. La societat que descriu és distòpica, marcada per la catàstrofe climàtica. Em sembla que, per desgràcia, això ja ho tenim tots coll avall. Perfecte per passar una bona estona.  

 El adulto, de Gillian Flynn

Una obra molt breu, que vaig llegir d'una tirada en una sola tarda. Homenatge a les històries gòtiques i de terror psicològic, destaca per la imaginació, l'humor i les situacions més terribles. Flynn desplega la seva capacitat de crear atmosferes i personatges curiosos en una trama que ens farà passar una estona senzillament fantàstica. No pretén res més, però no és poc.   

Mi prima Rachel, de Daphne du Maurier

Com he pogut viure fins ara sense haver llegir més Daphne du Maurier? Mi prima Rachel és una novel·la senzillament magistral. El domini de la dosificació del suspens, l'ambigüitat que ens manté lligats a la història, la saviesa en la construcció dels personatges, la descripció acurada dels ambients i les situacions... Tot és tan perfecte que no pots parar de llegir. Només dir que m'he comprat tota la seva obra per anar assaborint-la de mica en mica. Ja friso, així que pugui, per abocar-me a un altre títol de l'autora. Feu-me cas. 

 Els bons fills, de Rosa Ribas

Segona entrega de la sèrie de la família de detectius Hernández. Una Rosa Ribas diferent, més casolana, més propera, que ens mostra les interioritats privades i professionals d'uns personatges amb unes característiques prou atractives. La novel·la passa amb més o menys amabilitat fins que un gir inesperat i brutal ens trenca l'encanteri. Com un cop de mall al cap. Llegiu-la i ho veureu. 

La venjança és meva, de Marie NDiaye

Una novel·la especial, amb una veu narrativa focalitzada en la protagonista, una advocada que es troba amb un cas que li remou el passat. Un estil personal i diferent, una història contada amb un to gens habitual no exempt d'ambigüitat. Només assistim a la visió de la protagonista, de manera que no sabem quant del que explica és cert o simplement passat pel sedàs de la seva interioritat i dels seus traumes. Interessant. 

Camí de cendres, de Biel Cussó

Una novel·la polida, com una petita joieta. Curta, amb veu pròpia, dura i tendra alhora, ben escrita i amb una trama poc habitual pels nostres verals. L'he gaudit i m'ha semblat personal i diferent. Segur que pot agradar a un públic ampli. 

Confusión, de B.A. Paris 

Un thriller típic, amb una trama que, sense ser original, no pot evitar atrapar-nos. L'autora juga amb el lector, el provoca. No creiem que ens estigui explicant allò que ja ens imaginem i pensem que no és possible, però després... Lectura d'hivern a la vora del foc. Entretingudíssima. 

Entre les ombres, de Xulio Ricardo Trigo

La segona entrega de la difícil vida de l'Erika Ernemann, una novel·la que els lectors estàvem esperant després d'haver llegit L'objectiu del crim. Amb el rerefons del maig del 68 a París, una dura història de foscor que ens manté a l'expectativa. De foscor i de llum, com les fotografies de la protagonista, aquesta policia alemanya amb ànima de fotògrafa. Un llibre d'aquells que fan lectors. Us agradarà.