tag:blogger.com,1999:blog-44139937744234307872024-03-13T03:55:20.697+01:00A l'ombra del crimAnna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.comBlogger1048125tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-33935342656163421982024-02-23T17:27:00.006+01:002024-02-23T17:32:33.996+01:00Primeres lectures negres de 2024<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiM245NicKQZj8X_xByK3U6Ys5XdiMK_ZjIYfrwxmOs_z6HOr9p6yPWpg1s-ldiyw6ivy17U5ghrNB2LqNlZwAxIgcMdIg2ZQ60TtnazV7juxADcLt6UBWI1H5iGVm7BDVaa0bjHnlhK0l5BtwvDowBFxFjDAtX1NMru-cK3m3beEGKgUM1YQ3fLb0E-vU/s582/Noir.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="582" data-original-width="410" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiM245NicKQZj8X_xByK3U6Ys5XdiMK_ZjIYfrwxmOs_z6HOr9p6yPWpg1s-ldiyw6ivy17U5ghrNB2LqNlZwAxIgcMdIg2ZQ60TtnazV7juxADcLt6UBWI1H5iGVm7BDVaa0bjHnlhK0l5BtwvDowBFxFjDAtX1NMru-cK3m3beEGKgUM1YQ3fLb0E-vU/s320/Noir.jpg" width="225" /></a></div><br /><span style="font-size: medium;"><b><i>Las niñas perdidas</i>, de Cristina Fallarás</b></span><p></p><p><span style="font-size: medium;">El vaig començar el 2023 i el vaig acabar tot just començar el 2024. La novel·la va ser la guanyadora del Premi L'H Confidencial 2011. M'ha agradat molt. Una història molt negra, molt dolorosa, narrada amb mestria i empenta, una història de perdedors en una Barcelona que mostra tots els seus contrastos. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>Interrogatoris, gènere negre i memòria</i>, d'Àlex Martín Escribà</b></span></p><p><span style="font-size: medium;">El mes passat, al Festival Tiana Negra, vaig tenir el plaer d'entrevistar l'autor d'aquest interessantíssim assaig, que, com tots sabeu, és un enorme erudit del gènere criminal. Aquí ens regala onze entrevistes amb onze grans autors i/o estudiosos europeus. Com n'és d'enriquidor poder gaudir de les anàlisis, les opinions i les valoracions dels investigadors i dels experts! Solvència contrastada en un volum que, alhora, resulta de lectura amena i llaminera. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>Allò que només els passa als altres</i>, d'Andreu Martín </b></span></p><p><span style="font-size: medium;">El més recent llibre d'Andreu Martín, que, com sempre, és diferent dels anteriors. La història d'un advocat d'ofici, Marc Olvan, que es veu ficat en un embolic de policies corruptes, jutges de comportament dubtós i famílies de narcotraficants. Marc Olvan, alcohòlic, propens a fotre's en merders i amb problemes sentimentals, ens parla en primera persona per fer-nos còmplices de les seves peripècies. M'ho he passat molt bé, i m' agrada comprovar, com he dit abans, que cada novela del "capo" és diferent. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>Antípodes</i>, de Maria Antònia Oliver</b> </span></p><p><span style="font-size: medium;">Com he xalat! M'ha entusiasmat. Boníssima literatura negra que va més enllà, plena de vivesa, imaginació, intriga, crítica social i on destaca el dibuix d'uns personatges inoblidables, encapçalats per na Lònia Guiu. També hi ha molta tendresa. Però, per damunt de tot, hi trobem la ploma d'una escriptora amb majúscules, una escriptorassa que tothom ha de conèixer i gaudir, a qui no podem oblidar mai. Jo ja havia llegit <i><a href="https://alombradelcrim.blogspot.com/2016/09/estudi-en-lila-de-maria-antonia-oliver.html">Estudi en lila</a>, </i>la primera novel·la de la trilogia. I ara he atacat les altres dues. Genial. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>El sol que fa l'ànec</i>, de Maria Antònia Oliver </b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Aquesta és la tercera entrega. Potser no m'ha entusiasmat tant com l'anterior, crec que és una novel·la menys ambiciosa, però igualment fantàstica. Alta qualitat. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>Judici final</i>, de Ferrant Torrent </b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Tercer llibre de la trilogia encetada amb <i>Societat limitada </i>i<i> Espècies protegides. </i>Gran Ferran Torrent en una ficció de caràcter polític, amb els personatges seriats, Butxana i Tordera, i l'aparició de Liam Yeats, un mercenari irlandès que m'ha encisat. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-size: medium;">Continuarem, negrots... </span></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-17219453700908242302023-12-27T13:23:00.002+01:002023-12-27T13:26:21.764+01:00Darreres lectures del 2023 <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwAWhIwQrY2e70LdYUSrlwS-88isEl1bpczSSFsgaruL4q4WLee9BzyuoaI5CVCUE09mRi3p0NCt6zJnwC-ewaJAA048Mr4YQx4wWstyTNsaWdbfBml8-psmL_DtIq6ZDEMR-VsoX8lmImWC9ReZ9K_xiVRlhPnKA4r7CybfxiuCqUOXxcTz9rRuceetxi/s1200/tipos-crimen-wide.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwAWhIwQrY2e70LdYUSrlwS-88isEl1bpczSSFsgaruL4q4WLee9BzyuoaI5CVCUE09mRi3p0NCt6zJnwC-ewaJAA048Mr4YQx4wWstyTNsaWdbfBml8-psmL_DtIq6ZDEMR-VsoX8lmImWC9ReZ9K_xiVRlhPnKA4r7CybfxiuCqUOXxcTz9rRuceetxi/s320/tipos-crimen-wide.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>Rigor mortis</i>, de Tura Soler</b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Els casos del forense Narcís Bardalet són diversos i sorprenents, divertits o terriblement durs, estranys i nombrosíssims: l'experiència de tota una vida. I aquí en els explica la seva amiga Tura Soler, sobradament coneguda de tots nosaltres. Publicat per La Campana. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>Sense càstig</i>, de Tura Soler i Jordi Grau</b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Un <i>true crime </i>que m'ha agradat molt i m'ha inquietat. Sembla mentida la de coses bèsties que passen pel món, i quina pena quan queden impunes. Un llibre molt interessant. Publicat per La Campana. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>Brots de narcosocietat</i>, de Fàtima Llambrich</b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Un llibre molt ben documentat, que ens parla de la presència del tràfic de haixix i de marihuana en la nostra societat, al nostre voltant, en la vida de cada dia. Casos diversos i diversos testimonis. Publicat per Columna. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>La por de la bèstia</i>, d'Anna Moner </b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Una novel·la impresionant en la cadència, en el temps que es pren l'autora per dir-nos les coses, en el preciosisme i en uns personatges dels quals no us puc avançar res. Anna Moner mata sense recança, amb refinament, fa una mica de por i tot. El duel entre un assassí despietat i la seva víctima, una noia molt jove. Final impactant. Publicada per Amsterdam. </span></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-76420275733060488382023-11-28T19:38:00.002+01:002023-11-28T19:43:41.021+01:00Continua la foscor: més lectures negres<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmfxFx3P52fcN8a2kNP4DRLRnJjhle69bdwMKpkiqtZTc72SgNeKB69_yYHG1T1mygFQNshUBQwNQ0nlyD66HcR6Aptn9-HtTwemLF12omvx-k18MyHkTEWvaTRxcbO0OJRMvca9G29SVR96SouUV2qiVS50dk7yHafycG4IiI33ugzv2UumldVwkJ9T8t/s1280/crim.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="659" data-original-width="1280" height="216" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmfxFx3P52fcN8a2kNP4DRLRnJjhle69bdwMKpkiqtZTc72SgNeKB69_yYHG1T1mygFQNshUBQwNQ0nlyD66HcR6Aptn9-HtTwemLF12omvx-k18MyHkTEWvaTRxcbO0OJRMvca9G29SVR96SouUV2qiVS50dk7yHafycG4IiI33ugzv2UumldVwkJ9T8t/w419-h216/crim.jpg" width="419" /></a></div><br /><p></p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><i>Elles també negregen</i>, de diverses autores</b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Homenatge a <i>Elles també maten, </i>la primera antologia de relats publicada per l'Editorial Llibres del Delicte, que vaig tenir l'honor i el plaer de coordinar. Ara, amb motiu dels 10 anys de l'editorial, neix aquest volum, on nou autores que no havien fet negre s'arrisquen amb el gènere. Són Ada Castells, Tina Vallès, Sandra Freijomil, Maria Climent, Letícia Asenjo, Irene Pujadas, Laia Fàbregas, Anna Gurguí i Irene Solanich, autora també del pròleg com a coordinadora del volum. Jo he escrit l'epíleg, i m'ha fet molta il·lusió. Un llibre de lectura amena, amb relats diversos i agradables de llegir. <i> </i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><br /></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><i>Caront, </i>de Jordi de Manuel</b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">El millor Jordi de Manuel en una hibridació de negre i ciència-ficció que segur que enganxa els amants d'ambdós gèneres. Hi ha tant per dir, d'aquest text! Una història de morts a l'espai, una volta més al topoi del crim de la cambra tancada, en una astronau en forma de cub de Rubik que viatja a Caront, satèlit de Plutó. L'autor uneix la seva formació científica, el seu bagatge literari i cinematogràfic i la seva viva imaginació per construir una obra que no pots deixar de llegir. M'ho he passat genial. No és cap secret que soc la fan number one del Jordi de Manuel i he gaudit d'allò més descobrint totes les referències, homenatges i picades d'ullet que farceixen la novel·la. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><i>Idénticas</i>, d'Andrés Gusó </b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Una novel·la policíaca que es llegeix amb ganes i que fa passar una bona estona. Assassinats i desaparicions a Madrid, enmig d'un ambient de noies que fan d'escort per guanyar diners, i de personatges de tota mena que no tenen gaires escrúpols. Un procedural que funciona i on haureu d'endevinar el culpable. Jo ho he fet. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><i>Metròpoli</i>, de Flavio Soriga </b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Una obra molt personal, on la ciutat de Càller esdevé el personatge principal. L'illa de Sardenya i el seu especial encís, els personatges tan ben treballats i d'una interioritat profunda, les reflexions sobre la vida, l'amor, la mort. Tots aquests aspectes, juntament amb un estil personal i intens, configuren una ficció d'aquelles que prestigien el gènere. La magnífica traducció és de Pau Vidal. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><i>Dones invisibles. Quatre contes de fantasmes</i>, de diverses autores</b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Recull de contes de quatre escriptores d'entre el segle XIX i el XX, que demostren el talent de tantes dones silenciades. Els relats són una delícia i s'han de llegir, evidentment, tenint en compte l'esperit de l'època. Traduïts per Edgar Cotes, les autors son Mary Shelley, Mary Elizabeth Braddon, Edith Nesbit i Mary E. Wilkins Freeman. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><i>El miedo en el cuerpo</i>, d'Empar Fernández</b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Com sempre, Empar Fernández no ens deixa respirar. Un nen perdut a la gran ciutat, un nen autista. Una recerca vertiginosa enmig de la por més terrorífica: allò que li pugui passar a aquest nen perdut. I els barris de Barcelona com a escenari protagònic de la recerca i del patiment, un escenari que permet a l'autora fer un retrat realista i gens esperançador de la societat que ens envolta. La segona novel·la de les peripècies de Mauricio Tedesco, un inspector vidu i desencantat a qui cada vegada anem coneixent millor. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><br /></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><i>Viure cansa</i>, de Jean-Claude Izzo </b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Un recull de set relats sorgits de la ploma personalíssima del gran Jean-Claude Izzo, autor de l'aclamada Trilogia de Marsella. La prosa dura, descarnada, absolutament nua, canalitza la descripció de la interioritat humana sense cap concessió, però alhora amb un inevitable sentit de la comprensió més profunda. No sé si ho ha dit algú, però em semblen relats amb una inequívoca cárrega existencialista. Són històries breus, destructives com un cop de puny, tendres com la certesa i l'acceptació inevitable que viure cansa. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><i>Cartes marcades</i>, de Maribel Torres </b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b>N</b>ova novel·la de Maribel Torres, la tercera protagonitzada per l'Adriana i en Pau, dos detectius especialites a complicar-se en afers prou perillosos. En aquesta ocasió, el tràfic de dones. La violència de gènere en totes les seves formes en una novel·la crítica, actual i molt ben documentada. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><i>Àngels de la mort</i>, de Silvestre Vilaplana</b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Darrera entrega de la trilogia d'Araceli Lavila. Un text molt interessant, com tots els d'en Silvestre Vilaplana, que fa un profund recorregut al voltant de les xacres de la nostra societat. Corrupció, feixisme, abús de poder, violència envers els més febles... Una novel·la de denúncia, crítica i intensa, no exempta de justícia poètica, que no decebrà ningú. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><i>L'accident</i>, d'Empar Fernández</b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Negre juvenil. La segona entrega de la sèrie Pringats de la col·lecció de novel·la juvenil de Llibres del Delicte. Un text amb personatges entranyables, narrat en primera persona per un dels protagonistes, que exalta sobretot el valor de l'amistat. </div>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-29709761128631268312023-09-09T12:31:00.011+02:002023-09-09T12:34:59.609+02:00Més lectures fosques<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDjzHsbjndccq7GKTmR3s1TMLJUTrw1W-qn1oOc6b1LdvAc1iUwfawQwITyNKg5b32C9Fx3IyHrUiXZtMxyeFNjRxEE_vHWCeH64W2gJ8t0Z-eylfkQ95YtttR352TzW_4WTisjWPhn_YSDCXD_GYC8HIitFXNorExhv34MGlAvJ5VL-a0bh451iV5iA5Z/s1280/thumbnail_IMG_6440.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="721" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDjzHsbjndccq7GKTmR3s1TMLJUTrw1W-qn1oOc6b1LdvAc1iUwfawQwITyNKg5b32C9Fx3IyHrUiXZtMxyeFNjRxEE_vHWCeH64W2gJ8t0Z-eylfkQ95YtttR352TzW_4WTisjWPhn_YSDCXD_GYC8HIitFXNorExhv34MGlAvJ5VL-a0bh451iV5iA5Z/w225-h400/thumbnail_IMG_6440.jpg" width="225" /></a></div><br /><p></p><p><span style="font-size: medium;"><i>L'amant secreta</i>, de Sebastià Bennasar</span></p><p><span style="font-size: medium;">Novel·la premiada amb el III Premi Portal de Bové de Narrativa, 2022. Una novel·la de robatoris d'obres d'art (això sempre m'ha agradat), amb un rerefons polític i històric que ens porta als anys de la Guerra Civil, a l'any de la mort de Franco i al 2016. Molt amena i distreta, ens passeja per Lisboa i París. I jo la veig perfectament convertida en pel·lícula. </span></p><p><i style="font-size: large;"><br /></i></p><p><i style="font-size: large;">Psiborn, La bagassa del demiürg</i><span style="font-size: large;">, de Noèlia Arrotea, la psicòloga del Born</span></p><p><span style="font-size: medium;">Es tracta del número 5 d'una sèrie protagonitzada per una psicòloga argentina que té el consultori al Born. Entenc que és una suposada literatura de quiosc, en to humorístic, que en cada llibre es complau en esbudellar un estament de la societat catalana. En aquest cas, el món editorial. No acabo d'entendre per quin motiu cal ser tan agressiu i m'ha semblat excessiu i gratuït l'abús d'escenes de sexe. El llibre es refereix sense pudor a persones reals i els fa fer coses tremendes. No sé si algú els haurà denunciat alguna vegada, la veritat. </span></p><p><i style="font-size: large;"><br /></i></p><p><i style="font-size: large;">Fletxes desviades</i><span style="font-size: large;">, de Joan Carles Ventura</span></p><p><span style="font-size: medium;">La segona entrega de les aventures (i desventures) d'en Fletxa. Jo hi tinc una flaca amb aquest detectiu d'estar per casa creat per Joan Carles Ventura i m'ho passo pipa amb ell. L'autor dona vida a una ficció engrescadora, amb un valencià viu i deliciós, on assistim a les peripécies del personatge i de la seva trepa d'amics i familiars. I ho fem enmig d'un somriure perpetu. La intriga està ben travada, en aquest cas traspassada per tota una sèrie de casualitats monumentals, i no exempta de crítica al voltant de la realitat de finals dels anys 80. Sense telèfons mòbils, sense xarxes socials, pagant encara en pessetes... Records del passat. Vintage, podríem dir. Resto a l'espera del tercer capítol amb candeletes. </span></p><p><i style="font-size: large;"><br /></i></p><p><i style="font-size: large;">El último verdugo</i><span style="font-size: large;">, de Toni Hill</span></p><p><span style="font-size: medium;">M'ho he passat molt bé. No he pogut parar de llegir. Les novel·les del Toni Hill sempre em produeixen aquest efecte. Aquí hi trobem una trama imaginativa, ben travada, amb personatges complexos, i una acció que, com he dit, t'enganxa irremeiablement. Hi tenim un psicòpata de manual enmig d'un món complicat, on el bé i el mal conviuen i on gairebé ningú no és innocent del tot. Un thriller apasionant. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-size: medium;"><i>L'home de comptava diners</i>, de Jordi Boixadós </span></p><p><span style="font-size: medium;">Una novel·la publicada el 2015 que esperava pacientment a la meva pila de pendents. I aquest estiu, pam. Li ha tocat. Tots sabem que els bons llibres no caduquen. M'ha agradat molt. Les terribles peripècies d'un empresari atrapat en una xarxa de mafiosos a qui deu diners. La família, la feina, l'amant, l'infortuni... Un rosari de problemes i patiments, amb uns personatges molt ben definits i una voluntat de posar damunt la taula algunes de les nostres xacres socials. Felicitats a l'autor (amb retard). </span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-size: medium;"><i>Les pedres escrites</i>, de Cristina Malagelada</span></p><p><span style="font-size: medium;">Una novel·la plena de morts que ens col·loca críticament davant la corrupció més abjecta. Cap estament no se'n salva (ni l'exèrcit, ni la política, ni la judicatura, ni la policia, ni el món de l'empresa). L'extrema dreta dominant-t'ho tot i dues periodistes enfrontant-se agosaradament a l'enemic. La novel·la es llegeix de manera agradable i és extremament cinematogràfica. Resulta fàcil imaginar-la convertida en una sèrie de Netflix. Esperem que hi hagi més capítols. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-size: medium;"><i>Viena, 1912</i>, d'Antoni Roca</span></p><p><span style="font-size: medium;">Novel·la guanyadora del darrer premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana. L'obra, que he rellegit amb calma un cop publicada, confirma el que vaig pensar quan la vam premiar. D'una banda, és diferent al gruix de novel·les criminals que s'escriuen i es presenten a concursos, que totes solen ser més o menys procedurals i se semblen molt entre si. Aquesta succeeix a Viena l'any 1912, o sigui que és una ficció d'època amb tot el que això comporta. Per tant, ben diferent. D'una altra banda, l'autor ha sabut mostrar-nos, en un to planer i sense gaire truculència, una encertada visió del conflicte que recorria Europa en els anys precedents a l'esclat de la Primera Guerra Mundial. I, per últim, ha creat el fantàstic personatge del periodista Efraïm Zimmerman, que a mi em cau molt bé. Les descripcions de la ciutat de Viena (barris, carrers, edificis, cafès, etc.) estan molt ben documentades. La novel·la és amable, malgrat tot el que s'hi descriu, i té un to senzill i amè. </span></p><p><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p><span style="font-size: large;">Foto de Xapo Ortega, gat Kubrick. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-size: medium;"> </span></p><p><span style="font-size: medium;"> </span></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-10228754783706473512023-07-24T17:12:00.006+02:002023-07-24T17:12:38.869+02:00Més llibres, apunteu! <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOqwwxGz3KImJ-l3qrChQ9OEjxWdZtC4Cv9Nw5UKSV9wqwu5rppt7rBG-4U5242NdKV9uk73FXyXqVRSAzHQ9WNd8xZtDeGJgW8gp0bQ3NzE0-UlZQK_KKShEV0r0lUDFh4ppW0kIhl-g5bPcdpGsn5tFF9gGySKSihcresMr4v0pTHhenhI6x1GtZd20x/s360/abierto-volando-libros-antiguos_1232-2096.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="321" data-original-width="360" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOqwwxGz3KImJ-l3qrChQ9OEjxWdZtC4Cv9Nw5UKSV9wqwu5rppt7rBG-4U5242NdKV9uk73FXyXqVRSAzHQ9WNd8xZtDeGJgW8gp0bQ3NzE0-UlZQK_KKShEV0r0lUDFh4ppW0kIhl-g5bPcdpGsn5tFF9gGySKSihcresMr4v0pTHhenhI6x1GtZd20x/s320/abierto-volando-libros-antiguos_1232-2096.webp" width="320" /></a></div><br /><p></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>Vindrà un altre hivern</i>, de Massimo Carlotto</b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Molt bona, com sempre, la darrera novel·la de Massimo Carlotto. Una amalgama de delictes encadenats en una vall allunyada de la ciutat. Una vall que representa a la perfecció un microcosmos de la societat on vivim. Personatges de tota mena amb una cosa en comú: l'individualisme, l'interès, les mans brutes. De vegades, brutes de sang. M'agrada molt la capacidad de l'autor per escriure novel·les tan particulars i diferents. Sempre ens sorprèn i ens fa gaudir. Sempre. Publicat per Crims.cat. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>Vapor negre, Barcelona steampunk 1911</i>, de diversos autors </b> </span></p><p><span style="font-size: medium;">Un fix-up steampunk que es desenvolupa a Barcelona l'any 1911. Un llibre diferent i original, el primer d'aquestes característiques en llengua catalana, coordinat per Jordi de Manuel i Àlex Martín Escribà i publicat per Crims.cat. 11 autors, cadascun amb el seu estil propi, han escrit 11 històries que fugemen entre el vapor. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>Disparen sobre el pianista</i>, de David Goodis</b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Un clàssic que vaig programar dins del club de lectura de novel·la negra que condueixo a la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver. La traducció no m'ha agradat gens, però la novel·la, que no crec que hagi envellit del tot bé, té malgrat tot punts que t'atrapen, especialment la caracterització del protagonista, un pianista vençut per la fatalitat de la vida. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>Els trenta-nou esglaons, </i>de John Buchan</b></span></p><p><span style="font-size: medium;"><span>És el primer llibre de la nova col·lecció Biblioteca Clandestina de l'Editorial Clandestina. M'he sentit com si estigués tota l'estona dins d'una pel·lícula de Hitchcock, tot i que l'adaptació que ell en va fer va ser molt lliure. Però queda clar que Buchan li va servir d'inspiració moltes vegades, per exemple (i de manera inequívoca) a <i>Perseguit per la mort</i>. El llibre té tot el regust de les novel·les d'espies antigues, publicades per entregues, que es van fent i creixent a mesura que avancen. Com el mateix autor manifesta en la dedicatòria, està al límit de la versemblança, però ja es tracta d'això. Parteix en certa manera d'un macguffin i el més important és el gaudi, l'acció, l'atmosfera, enganxar el lector fins que s'acaba. Quin gran encert publicar aquesta història. M'ha retornat al passat. </span><span> </span><span> </span></span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>Rebecca</i>, de Daphne du Maurier</b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Quin plaer sempre llegir la Daphne du Maurier. Quina capacitat d'aprofundir en els personatges i les situacions, quina mestria per mantenir-nos sense alè, lligats a la història, per més que aquesta la coneixem sobradament gràcies a la pel·lícula de Hitchcock. De mica en mica estic llegint tot el seu corpus, i encara no m'ha decebut mai. Reivindico Du Maurier de totes totes! </span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>Un tret a l'aire</i>, de Francesc Puigpelat</b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Novel·la molt breu, llegida en un pim pam. Es tracta de la guanyadora del I Premi Margarida Aritzeta-Vila de Creixell. Un text que funciona, llegidor i carregat de l'ofici del seu autor, Francesc Puigpelat. Personalment, hauria preferit que s'allargués una mica més. Crec que la trama i el rerefons donaven més de si, demanaven més. Amb tot, és de lectura molt agradable. Bona per a l'estiu. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>El gran misteri de Bow</i>, d'Israel Zangwill</b> </span></p><p><span style="font-size: medium;">Novel·la de 1891 que recupera la Biblioteca Clandestina. És un text molt remarcable, publicat a l'època com un fulletó per entregues (fet força habitual) i que representa la primera novel·la que mostra un crim succeït en una habitació tancada. Teníem el precedent d'<i>Els crims del carrer de la Morgue</i> (1841), d'Edgar Allan Poe, però era un relat. I després, obres que van fer fortuna com la novel·la de Gaston Leroux <i>El misteri de l'habitació groga, </i>de 1907. <i>El gran misteri de Bow </i>està impregnat d'humor i d'ironia, i és un text intel·ligent i crític al voltant de la lluita de classes, del paper de la ciència o de la situació social de la dona. Sí, en aquella època. Molt interessant per a qui vulgui furgar en els orígens injustament oblidats de la literatura de gènere. Un encert la seva recuperació. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>Los animales de ciudad no lloran</i>, de Graziella Moreno </b></span></p><p><span style="font-size: medium;">M'ho he passat molt bé amb aquesta novel·la. Una intriga judicial molt ben travada, que t'atrapa des del minut 1. La corrupció, l'amor, el poder, el sexe, la justícia, l'engany... totes les entreteles de la naturalesa humana al descobert, en una trama i amb uns personatges molt ben construïts. </span></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-53586862234113869712023-06-07T12:12:00.002+02:002023-06-07T12:12:31.734+02:00La meva nova novel·la: Encara maten els cavalls<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN8FGlFx66uvcx5p1CGarDE9MBWBBLPHorpU6DACJFLVWyWJSy_LtLfMFdJ7IJEZqz40a_pzSqTwtqqhxrUAXOVa8fBnTVzyubjvDkXvYfzziMDJAa2aiZb68f8jm4vcKLm6HbQF8Yy7fCT5k_Gyoh_uYgz0k-whNfHuj-yczijluYTh-UQxKKZLczUg/s838/Cavalls.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="838" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN8FGlFx66uvcx5p1CGarDE9MBWBBLPHorpU6DACJFLVWyWJSy_LtLfMFdJ7IJEZqz40a_pzSqTwtqqhxrUAXOVa8fBnTVzyubjvDkXvYfzziMDJAa2aiZb68f8jm4vcKLm6HbQF8Yy7fCT5k_Gyoh_uYgz0k-whNfHuj-yczijluYTh-UQxKKZLczUg/s320/Cavalls.jpg" width="211" /></a></div><br /> <span style="font-size: medium;">Avui vinc, amb molta il·lusió, a parlar-vos de la meva nova novel·la, <i>Encara maten els cavalls</i>, que a partir de demà ja serà a les llibreries. És una història publicada per La Campana (Penguin Random House), la qual cosa m'omple evidentment d'orgull. </span><p></p><p><span style="font-size: medium;">El text està concebut com un homenatge a la gran novel·la d'Horace McCoy <i>Oi que maten els cavalls? </i>i la idea va sorgir d'una conversa amb el meu antic editor en castellà, Pere Sureda, quan dirigia l'Editorial Navona. A ell haig d'agrair-li que m'insistís per tirar endavant el projecte. </span></p><p><span style="font-size: medium;">L'acció està ambientada a finals del segle XXI, en un futur distòpic sense estridències, absolutament versemblant, que confirma que, per més anys i desgràcies que passin, l'ésser humà no canvia gens. És una novel·la que negreja i que distopiqueja, però no és ni una novel·la negra ni una distopia fantàstica a l'ús. En realitat, es tracta d'una reflexió profunda al voltant de la naturalesa humana. El que més m'importa sempre és aquest vessant, diguem-ne crític i filosòfic. Parlar dels personatges, dels humans, de la nostra condició. </span></p><p><span style="font-size: medium;">Ara vindran les presentacions, la promoció, l'anar amunt i avall. Estic preparada i contenta. I espero trobar-vos a tots en algun dels molts indrets que penso trepitjar. </span></p><p><span style="font-size: medium;">Moltes gràcies, negrots. </span></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-33424468123794845902023-05-17T11:28:00.000+02:002023-05-17T11:28:57.992+02:00Un gintònic amb na Lònia Guiu <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuCKV7Mzspo9Wf73Aws-gpMnDcAkTv_K79vUFsVxhv5cMbPhDqAH1qZ5qKxvxj9CuclnkPfq7sPC-yT-8_ZYQ3YeimlzpjT2nmPTWQhuv7BvUoo0rWdKPYmPB1kzUi7U_rwUDOwvjAHKFxl4vXp1suOjEb96mxLnU4f970nJOQWdGQZzmW0EQE3SkmLA/s421/gintonic.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="421" data-original-width="300" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuCKV7Mzspo9Wf73Aws-gpMnDcAkTv_K79vUFsVxhv5cMbPhDqAH1qZ5qKxvxj9CuclnkPfq7sPC-yT-8_ZYQ3YeimlzpjT2nmPTWQhuv7BvUoo0rWdKPYmPB1kzUi7U_rwUDOwvjAHKFxl4vXp1suOjEb96mxLnU4f970nJOQWdGQZzmW0EQE3SkmLA/s320/gintonic.jpg" width="228" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><i>Un gintònic amb na Lònia Guiu </i></b></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Avui em complau parlar-vos d'una altra antologia en la qual he participat. Es tracta, a la manera que ja vam fer amb <i>La cervesa de la Highsmith</i>, d'un homenatge en aquest cas a Maria Antònia Oliver, que ens va deixar el 10 de febrer de 2022. El recull està signat per 10 autores: Marta Alòs, Margarida Aritzeta, Núria Cadenes, Esperança Camps, Raquel Gámez-Serrano, Susana Hernández, Dora Muñoz, Montse Sanjuan, Irene Solanich Sanglas i jo mateixa. I publicat per Edicions Xandri, sota la batuta de Sebastià Bennasar. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">L'homenatge s'havia de concretar, com el títol del volum indica, en una sèrie de relats que, de manera més o menys propera, fessin referència o piquessin l'ullet al personatge de la Lònia Guiu, la primera detectiva privada de l'Estat, sorgida de la ploma de la Maria Antònia Oliver, i que és un dels seus personatges més emblemàtics. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Les històries són molt diferents entre si, i aquesta és una de les gràcies d'aquests tipus de projectes. La meva es titula <i>Paraules al mirall </i>i us asseguro que no us deixarà indiferents. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Llegiu el llibre. No us en penedireu. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><i><br /></i></b></span></p><p style="background-color: black; color: white; font-family: "Trebuchet MS", Trebuchet, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; text-align: center;"><br /></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-3257167648151304912023-03-21T11:57:00.001+01:002023-03-21T11:57:17.473+01:00Comença la primavera i continuem llegint<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkk27sa8UuxDFMFa9AQ0rl6Yf--3Tvj1iRbFHn53ZIjSr3z4u5l_1lpLOuScmuDFJShAYS-oJTdUG5LY68jPMyX34T1k_e_ayRlb25WGVAPbDM2rhe_TdbZKDDEvlL0p2BlnFN8lhEa8gO_xo6mc_J3PT2q8wcZDNYcELT71E9uea4Mai8FlGTnYUrpQ/s225/corn.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="225" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkk27sa8UuxDFMFa9AQ0rl6Yf--3Tvj1iRbFHn53ZIjSr3z4u5l_1lpLOuScmuDFJShAYS-oJTdUG5LY68jPMyX34T1k_e_ayRlb25WGVAPbDM2rhe_TdbZKDDEvlL0p2BlnFN8lhEa8gO_xo6mc_J3PT2q8wcZDNYcELT71E9uea4Mai8FlGTnYUrpQ/s1600/corn.png" width="225" /></a></div><br /><p></p><p><span style="font-size: medium;">Bon dia, negrots</span></p><p><span style="font-size: medium;">Comença la primavera d'aquest 2023 i aprofitem per fer un resum de les darreres obres negres llegides, després de l'anterior post que recollia les últimes de l'any passat. </span></p><p><span style="font-size: medium;">Espero que us interessin. Allà van. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>Muertos de papel</i>, d'Alicia Giménez Bartlett</b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Una aventura de la inspectora Petra Delicado i del seu fidel company Fermín Garzón. Àgil, embolicada, plaent de llegir, amb els dilemes de tota mena que la protagonista sempre es planteja i la constant relació especial amb en Garzón. En aquesta ocasió, els crims tenen a veure amb la premsa groga i els escàndols i la corrupció que porta incorporada. No hi ha un pam de net, per dir-ho clar. </span></p><p><b><i style="font-size: large;">El diablo me visita</i><span style="font-size: large;">, de Susana Hernández </span></b></p><p><span style="font-size: large;">La setena entrega de les peripècies de la detectiva Sonia Ruiz, que han compartit com a aventura literària diversos autors. En aquest cas, Susana Hernández ens aboca a una història dura, de trata de persones, narrada amb l'eficiència i l'agilitat que caracteritzen la seva escriptura. Novel·la ben negrota que es llegeix en un sospir. </span></p><p><span style="font-size: large;"><b><i>Quinqui connection</i>, de Sebastià Bennasar</b></span></p><p><span style="font-size: large;">Periodistes, traficants, policies, turistes. Una colla d'arreplegats, també. I Mallorca, pertot Mallorca. Un llibre escrit amb un amor que l'autor no pot amagar, perquè en gran part té a veure amb les seves experiències personals. Molt distret. </span></p><p><span style="font-size: large;"><b><i>Un judici de pedra</i>, de Ruth Rendell </b></span></p><p><span style="font-size: large;">Una novel·la bestial. Que gran la Ruth Rendell. No hi ha misteri. Des de la pàgina 1 sabem què ha passat, qui ha mort i qui ha comès el crim. I, tanmateix, l'autora ens lliga a la història amb una atmosfera magistral i amb una gran penetració envers la psicologia dels personatges. Una gran novel·la sobre la naturalesa humana. </span></p><p><span style="font-size: large;"><b><i>Crimen en el barrio del Once</i>, d'Ernesto Mallo </b></span></p><p><span style="font-size: large;">Una fantàstica novel·la on, amb el teló de fons dels crims de la dictadura argentina, el comissari Lascano intentarà resoldre un assassinat de complicades implicacions. Amb un pols narratiu que t'atrapa sense remissió i uns diàlegs d'una gran potència, el text és una autèntica meravella del gènere. Excel·lent. </span></p><p><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><b>Ens tornarem a veure aviat, negrots!</b></span></p><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: left;"><br /></p></blockquote><p><span style="font-size: large;"><br /></span></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-71994211257485297432023-01-08T11:21:00.009+01:002023-01-08T11:29:51.473+01:00Darreres lectures de 2022<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3ssVuEqo5-GEbGWTK0G1vfsAToSidVXAE9flBiEwRMpJMGl2DW4X7d_37NOilMwL21aVHaZFhA7vpubHGNjGz0T6JWaVgb588ksENVJKjtWz_mDgz_IzjCVsIRLcwdTgGy5u7Dc-0B4waYUWEKKAcQKxB6eV6ZaxPchj8VqgeGZRzfuiXEmNz6TXigw/s275/images.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3ssVuEqo5-GEbGWTK0G1vfsAToSidVXAE9flBiEwRMpJMGl2DW4X7d_37NOilMwL21aVHaZFhA7vpubHGNjGz0T6JWaVgb588ksENVJKjtWz_mDgz_IzjCVsIRLcwdTgGy5u7Dc-0B4waYUWEKKAcQKxB6eV6ZaxPchj8VqgeGZRzfuiXEmNz6TXigw/w339-h226/images.jpg" width="339" /></a></div><br /><p></p><p><b><span style="font-size: medium;"><i>FETS CALDO</i>, de Pere Figueras </span></b></p><p><span style="font-size: medium;">Quan ets jurat d'un premi literari, no pots gaudir de les novel·les com ho fas habitualment. Estàs sota massa pressió i lluitant contra el temps. Per això sempre m'agrada rellegir les obres premiades un cop s'han publicat. Això he fet amb <i>Fets caldo</i>, de Pere Figueras, guanyadora ex aequo del IX Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana. </span></p><p><span style="font-size: medium;">I, efectivament, encara l'he gaudit molt més que el primer cop. És un text tan fresc, tan intel·ligent i ben travat, tan original i hilarant, que no pots parar de llegir. La galeria de tipus humans que hi desfilen no té parangó i el final resulta una apoteosi absoluta. No us perdeu aquesta novel·la, sisplau. No us en penedireu. Publicat per Crims.cat.</span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>EL QUE NO VEUS</i>, de Maria Ripoll</b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Novel·la juvenil publicada a Delictes juvenils, <i>El que no veus</i> és una obra molt entretinguda, amb misteri i primers amors, que pot agradar molt al públic al qual va destinada. La seva autora és molt jove, o sigui que l'animem a continuar escrivint en un futur. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>JOC DE NIT</i>, de Toni Cotet i Masià </b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Una novel·la, també publicada a Delictes juvenils, molt distreta i plena de tots els elements que afecten i interessen els adolescents: amor, misteri, diversió, qüestions familiars, amistat, joc. L'autor fa molts anys que és professor de secundària i la seva professió li resulta molt útil per escriure novel·les juvenils amb els temes adients. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>SUÏCIDIS, S.A.</i>, de Mariló Àlvarez Sanchis</b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Repeteixo que m'agrada llegir en paper els llibres premiats, encara que hagi format part del jurat. Torna a ser el cas d'aquesta novel·la, guanyadora ex aequo de l'edició del Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana 2022. Un llibre distòpic, que recull un dels grans problemes de la societat: la proliferació de casos de gent que es treu la vida. L'obra planteja una crítica ferotge al sistema sanitari i als governs d'un món on l'existència humana sembla no tenir cap valor. Què passa quan des de les institucions s'impulsa i es controla el suïcidi? Com podem enfrontar-nos a tal situació? Què és just i injust? Com gestionem el concepte de legalitat o il·legalitat? Un llibre que ens fa pensar i que posa damunt la taula una xacra social que, per desgràcia, ja s'ha convertit en una causa de mort molt sovintejada en el món actual. Publicat per Crims.cat. </span></p><p><span style="font-size: medium;"> </span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>L'ASSASSÍ DEL TIRANT</i>, de Jordi Fernando Aloy </b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Debut en la negror de Jordi Fernando Aloy. Ho ha fet amb un llibre a mig camí del thriller i l'enigma, que es llegeix de pressa i amb ganes. Una sèrie de fets del passat seran el motiu per a una sèrie de crims molt cruents que el protagonista, un filòleg que està escrivint una tesi sobre el <i>Tirant lo Blanc</i>, s'entesta a investigar. Aquesta pulsió el posarà en perill... no puc explicar res més. L'autor aprofita l'excusa de la ficció per posar damunt la taula una sèrie de fets que han marcat l'esdevenir històric del nostre món. I és que el passat sempre torna, negrots. Us ho passareu bé. Publicat per La Campana.</span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>LIQUIDEU EINSTEIN</i>, d'Andreu González </b></span></p><p><span style="font-size: medium;">Un text de ficció amb rerefons històric que ens situa en l'Europa d'entreguerres i que<b> </b>m'ha sorprès favorablement, perquè el vaig rebre sense esperar-m'ho i m'ha interessat força. Algú vol eliminar Einstein durant la seva visita a Catalunya (que va ser real). Què passarà? Doncs per saber-ho ho haureu de llegir. Publicat per Capital Books. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>EL CERCLE DE LOPLOP</i>, de Sebastià Roig i Toni Benages Gallard</b></span></p><p><span style="font-size: medium;"><i>El cercle de Loplop</i>, una aventura de Francesc Pujols a la Barcelona de 1931, és un còmic publicat per l'Editorial Males Herbes. Amb elements fantàstics i una trama detectivesca que es desenvolupa en indrets emblemàtics de la ciutat, amb personatges reals i personatges de ficció, fa passar una excel·lent estona al lector. M'encanta que hi hagi còmic del nostre gènere en llengua catalana. N'hi hauria d'haver més. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-size: medium;"><b><i>L'ENIGMA DE L'HABITACIÓ 622</i>, de Joël Dicker </b></span></p><p><span style="font-size: medium;">L'he llegit per a un dels clubs de lectura que coordino. Com em va passar amb <i>La veritat</i> <i>sobre el cas Harry Quebert</i>, penso que la novel·la (un best-seller de manual) comença bé. T'atrapa i t'agafen ganes de continuar, però, a mesura que avances en la lectura, apareix la inversemblança més absoluta i la sensació de presa de pèl al lector. Tot l'artifici, que semblava ben muntat, se'n va en orris. En fi. No fa falta dir res més. </span></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-1081763990518837392022-10-13T19:24:00.016+02:002022-10-13T19:31:49.323+02:00Lectures i més lectures<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7HYF85xyy44S0coJ4_nG8JSe_ugLbRJLCSQyY_stKHiPZ8NMjOZ283c0zoV9suR-_vmu9PbOJAv62yvgB1tTA1zS3teJVBEolr_lWU6r-DnxOc5gHANnnllhPGVw-c9Td1iBF5N9vmjpU1DL_1DzIoUd-W7ok5hIuzRbX5U_wlFG8J9GhrtGmuDPTtg/s600/depositphotos_11544488-stock-photo-dead-womans-body.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="451" data-original-width="600" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7HYF85xyy44S0coJ4_nG8JSe_ugLbRJLCSQyY_stKHiPZ8NMjOZ283c0zoV9suR-_vmu9PbOJAv62yvgB1tTA1zS3teJVBEolr_lWU6r-DnxOc5gHANnnllhPGVw-c9Td1iBF5N9vmjpU1DL_1DzIoUd-W7ok5hIuzRbX5U_wlFG8J9GhrtGmuDPTtg/s320/depositphotos_11544488-stock-photo-dead-womans-body.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p><p><span style="font-size: medium;"><i>La drecera de Caïm</i>, de Silvia Mayans </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Una obra fantàstica que l'any passat va guanyar el XXX Premi Ferran Canyameres de novel·la. Es tracta de la tercera entrega de les aventures del fotògraf Elíades Bel, i aquest cop incideix en el tema de la memòria històrica i les fosses comunes enmig de la sordidesa de certes entreteles familiars. Fresca, dinàmica, ben escrita i ben documentada, amb el ben resolt registre de la parla dialectal pel que fa als diàlegs, és un text que us recomano vivament. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><i>Detective íntimo</i>, de Carlo Frabetti</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Una original novel·la que vaig conèixer gràcies a la recomanació d'Andreu Martín. És una història surrealista, protagonitzada per un detectiu que no s'ocupa de casos criminals, sinó de resoldre casos "íntims". L'adjectiu ¨íntim" va molt més enllà del que us podeu imaginar. És un text molt ocurrent, especialment pel que fa als diàlegs. Un exercici metaliterari amb una quantitat de referències literàries que el fa idoni per al gremi dels filòlegs. Des de Cadalso a Borges, des de Chesterton a Conan Doyle, Lewis Carrol i Montserrat Roig. Una novel·la diferent. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><i>Morts, qui us ha mort?, </i>d'Iñaki Rubio</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Un true crime intens, que dissecciona un dels fets més vergonyants de la història d'Andorra. La crònica dels esdeveniments que van conduir a l'última condemna a mort del país, l'any 1943. M'ha interessat molt tot el que he après sobre els costums, la política i les lleis andorranes, que, almenys pel que fa a aquella època, m'han semblat més complicades i anacròniques del que ja tenia entès. El text és llarg, molt novel·lat, i jo potser hi he trobat a faltar les entrevistes i avatars que va viure l'autor, Iñaki Rubio, mentre s'estava documentant. Sé que això hauria allargat la novel·la encara més, però a mi m'hauria agradat conèixer el making off i esbrinar com va reunir la informació. No m'hauria importat que sacrifiqués una part de la pura novel·la en ares d'aquesta informació. El procés d'investigació em sembla molt important, sobretot en un afer amb aquesta potència històrica. En qualsevol cas, Iñaki Rubio converteix el llibre en un magnífic al·legat en contra de la pena de mort. I jo, que tinc aquesta reivindicació com la més clara de la meva vida, li agraeixo infinitament. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><i>Monumental,</i> de Joan Canela i Jordi Colonques </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Novel·la breu que vaig llegir d'una tirada, guanyadora del Premi Novel·la i Falles de Cullera. M'ho vaig passar la mar de bé, com sempre que llegeixo aquests bons amics. Un text fresc i molt amè, una trama policíaca i fallera que pot proporcionar uns moments de grata diversió. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><i>Mentre la neu sigui blanca</i>, de Jordi Boixadós </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Un llibràs, que negreja i que enganxa des de la primera pàgina. Una història del passat, que torna inesperadament i passa d'un pare a un fill perquè aquest fill pugui finalment tancar-la i posar damunt la taula tota la veritat. A mig camí entre Suècia i Catalunya, l'autor teixeix una trama plena de secrets terribles, però alhora farcida d'humanitat i sensibilitat. És un text excel·lent, que segur que interessa a un públic ampli. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><i>Malabèstia</i>, de Raquel Gámez-Serrano</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Novel·la guanyadora del Premi Ferran Canyameres d'enguany. L'autora ha fet un important salt qualitatiu en la seva escriptura, donant vida a una ficció dinàmica i crítica que afronta amb ambició literària. Una de les múltiples urbanitzacions fantasma que recorren la nostra geografia és el punt de confluència de l'acció de la novel·la, on hi trobem acumulades algunes de les xacres de la societat actual: el tràfic de marihuana, la corrupció policial, les ocupacions de cases, els robatoris en domicilis, la violència de gènere... i enmig de tot això, dos policies i una educadora social lluitant contra el mal com Gary Cooper a "Solo ante el peligro". I no va desencaminada la meva comparació, perquè l'autora parla de Far West per descriure el territori <i>comanche</i> on es desenvolupa la història. Una obra ben negrota. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">I fins aquí de moment. Continuarem, negrots. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"> </span></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-2524502059044801262022-06-29T17:24:00.008+02:002022-06-29T17:28:14.361+02:00Lectures negres segon trimestre 2022 <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjKwk6j8d2WkVm3dis1StknS_P2CJKeLnDk7rD7Xoe1Mc-6K8lZV-3ERcF3hQkH9kInFicnuwyKht1ZUDdY4y1Ss33HlBypxKYMkqPqXjElGy-XLad4QdH6llTy-l-ltY-DNnS86yBRa0nsFZi82PpikzvkE7cD19fWep2qjQ-UkoIA0ylfALvra4Fug/s480/datos-crimenes0%20(1).webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="480" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjKwk6j8d2WkVm3dis1StknS_P2CJKeLnDk7rD7Xoe1Mc-6K8lZV-3ERcF3hQkH9kInFicnuwyKht1ZUDdY4y1Ss33HlBypxKYMkqPqXjElGy-XLad4QdH6llTy-l-ltY-DNnS86yBRa0nsFZi82PpikzvkE7cD19fWep2qjQ-UkoIA0ylfALvra4Fug/s320/datos-crimenes0%20(1).webp" width="320" /></a></div><br /><p></p><p><b><span style="font-size: medium;"><i>Les ànimes sordes</i>, d'Albert Villaró </span> </b></p><p style="text-align: justify;">És un text de l'any 2000 que ara ha recuperat l'Editorial Medusa, d'Andorra. El cert és que m'ho he passat genial. Un Villaró sempre és un Villaró: àcid, irònic, àgil, ocurrent i carregat de segones intencions. Perfecte per a l'estiu. </p><p style="text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;"><i>Ventura & Co.</i>, de Lev. R. O'Leory </span></b></p><p style="text-align: justify;">Una novel·la breu, pràcticament una nouvelle. Delirant, delirant, delirant. Un perdiguer faldiller al màxim ens explica les seves peripècies en primera persona des de la hipèrbole caricaturesca. Ambientada en un futur proper, amb la gent que es pot teletransportar amunt i avall (això m'encanta) i amb la possibilitat de trasplantament il·limitat d'òrgans, el final ens sorprendrà. Un joc metaliterari molt ocurrent. Com són aquests valencianas! </p><p style="text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;"><i>El color dels coloms</i>, de Rubèn Intente </span></b></p><p style="text-align: justify;">Un procedural on res no és el que sembla, amb uns quants personatges singulars que conformen un univers de variats matisos. Una lectura agradable i curiosa, amb un sotsinspector poc simpàtic i una sergent molt més intuïtiva i desperta. L'autor reflexiona, enmig d'un estol de referències culturals, i ens fa reflexionar també a nosaltres. </p><p style="text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;"><i>Anna Grimm. Xarxes criminals</i>, de Montse Sanjuan </span></b></p><p style="text-align: justify;">La quarta entrega de les aventures de la sergent Anna Grimm. Una novel·la de procedimient policial, on seguim fil per randa la investigació d'un cas molt brut, que posa damunt la taula la part més fosca de l'ésser humà. La cobdícia, el maltractament, la violència de gènere: tot en el si de la família i dels amics propers, que encara ho fa més terrible. Una àgil lectura que fa passar molt bona estona. Quantes coses que succeeixen a Lleida! </p><p style="text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;"><i>Crims. Llum a la foscor</i>, de Carles Porta</span></b></p><p style="text-align: justify;">El segon volum de no ficció que ens fa arribar Carles Porta arran del seu èxit amb el programa de ràdio i de televisió. Alguns dels casos del llibre ja els coneixia, precisament per la versió televisiva. Lectura planera d'una narració rigorosa que no especula, sinó que ens mostra els fets tal com són. </p><p style="text-align: justify;"><b><span style="font-size: medium;"><i>La gran serp</i>, de Pierre Lemaitre </span></b></p><p style="text-align: justify;">La primera novel·la negra de Pierre Lemaitre, escrita el 1985. Una història molt inesperada, negra negríssima, plena de morts per totes bandes. Sicaris que ja són vells, però no per això menys freds i calculadors. Causa una certa hilaritat, i té un final que ningú no podia esperar, senectud inclosa (no puc ser més clara). Es nota que és una primera novel·la, però en Lemaitre és en Lemaitre. M'ha enganxat i m'ha divertit prou. </p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-55816511385022314832022-04-05T11:48:00.002+02:002022-06-29T17:01:05.232+02:00Primer trimestre de lectures del 2022<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiocMNLNS5MbJB_oCGBXL_AdICvhhn0g-GuVoNwGYlonj56dHkRRCO4YIeg5tmY3r1hfJjbibMIaAP0cGaIBSgId8Okb_jPdGt3bg40kfD74lbQRAn9KlF2C38rFn7dwt4M8QUNG44445oZl2q-E3NVmW-4OxNoV5Ul9LYBkEASjyFakInopaepBxR70w/s1698/cr.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1131" data-original-width="1698" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiocMNLNS5MbJB_oCGBXL_AdICvhhn0g-GuVoNwGYlonj56dHkRRCO4YIeg5tmY3r1hfJjbibMIaAP0cGaIBSgId8Okb_jPdGt3bg40kfD74lbQRAn9KlF2C38rFn7dwt4M8QUNG44445oZl2q-E3NVmW-4OxNoV5Ul9LYBkEASjyFakInopaepBxR70w/w396-h264/cr.jpg" width="396" /></a></div><br /><p></p><p><b><span style="font-family: helvetica;"><i>EL DIABLE NO VIU A L'INFERN</i>, de Franck Bouysse (Editorial Alrevés, <a href="http://Crims.cat">Crims.cat</a>) Traducció de Maria Llopis</span></b></p><p><span style="font-family: helvetica;">Una novel·la de difícil definició. Molts en dirien un noir rural, però és molt més que això. La presència aclaparadora del paisatge, que se'ns imposa des de la primera pàgina. El fred extrem, la neu, la soledat, el silenci. Uns personatges (pocs, poquíssims) fills d'aquest silenci, d'aquest rigor, d'aquest paisatge. I els secrets, i la família, i el valor de la vida, i els animals, i el gos. Una prosa d'alt nivell en una traducció impecable de Maria Llopis. Una novel·la molt recomanable, que eleva qualsevol gènere literari. </span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><b><i>CATEDRALES</i>, de Claudia Piñeiro (Ed. Alfaguara)</b></span></p><p><span style="font-family: helvetica;">Sempre que llegeixo Claudia Piñeiro em reafirmo en la consideració que em mereix. És una gran autora, que sempre explica coses interessants des d'un alt nivell literari. <i>Catedrales</i> és una novel·la brutal, un text de denúncia explícita al voltant de la irracionalitat, la repressió i el fanatisme de l'Església Católica. L'horror dins d'una família que queda devastada fins a límits insospitats per culpa de l'integrisme religiós. Personatges molt ben dibuixats i un crescendo que ens va deixant estabornits. </span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><b><i>SUBURBIS DEL PARADIS</i>, de Silvestre Vilaplana </b></span><b><span style="font-family: helvetica;">(Editorial Alrevés, <a href="http://Crims.cat">Crims.cat</a>)</span></b></p><p><span style="font-family: helvetica;">Una novel·la ben travada, sense res superflu. Un retrat fidel de la corrupció política que ens envolta, la pujada de l'extrema dreta, les clavagueres del poder, la violència dels qui manen. La protagonista de l'anterior novel·la negra de Vilaplana (<i>Dones sense nom</i>), la inspectora Araceli Lavila, torna amb un cas fosc i dolorós, que la implica personalment, i que esperem que no sigui l'últim. </span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><b><i>LA FORASTERA, </i>d'Olga Merino (Ed. Alfaguara)</b></span></p><p><span style="font-family: helvetica;">Una novel·la extraordinària, un autèntic western modern en una terra dura i inhòspita. Amb un llenguatge ric i un registre impagable, Merino excel·leix en tots els aspectes literaris, des de la construcció de personatges a la recreació atmosfèrica, passant per la descripció de la natura (que és un personatge més) i dels sentiments més atàvics. Una història atemporal, que recomano vivament. </span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><b><i>SERÁ NUESTRO SECRETO, </i>d'Empar Fernández (Ed. Alrevés)</b> </span></p><p><span style="font-family: helvetica;">Un text dur, sense concessions, de caràcter essencialement coral, que explora la part més fosca de la naturalesa humana. Diria que és la novel·la més canònicament negra que li he llegit a l'autora. Inicia la sèrie protagonitzada pel sotsinspector Mauricio Tedesco, que esperem que tingui molta continuïtat. </span></p><p><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></p><p><br /></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-73699053348870345872022-01-02T12:48:00.006+01:002022-01-02T12:48:40.647+01:00Darreres lectures de 2021<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgW1WX2abG3DDLRlwwn3eZHt0ACe0IrehE2Lr1HeodukvjYZgCYtrRCPwxOGhVolK2q1qag2UOAINn4PiTKMrfBbseKceiXT3ZoC0-mXDDP_t42r1V4ruk3SHYIVMTSaTzzCMbvD9E2l-lZ4eOjnJsazyLo5Xfk4LqOCaU6AbebVAvgrr2Keu4ptAHV2Q=s1024" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="1024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgW1WX2abG3DDLRlwwn3eZHt0ACe0IrehE2Lr1HeodukvjYZgCYtrRCPwxOGhVolK2q1qag2UOAINn4PiTKMrfBbseKceiXT3ZoC0-mXDDP_t42r1V4ruk3SHYIVMTSaTzzCMbvD9E2l-lZ4eOjnJsazyLo5Xfk4LqOCaU6AbebVAvgrr2Keu4ptAHV2Q=s320" width="320" /></a></div><br /><p></p><p><span style="color: #f1c232; font-family: verdana;">Bon dia, negrots. Aquí teniu les darreres lectures de 2021. Així ens posem al dia per començar de nou amb la llista de 2022. </span></p><p><span style="color: #f1c232; font-family: verdana;">Són les següents: </span></p><p><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b><i>Rey de picas</i>, de Joyce Carol Oates. </b>Una novel·la llegida en un dels clubs de lectura que condueixo. Llibre sorprenent, personal, un homenatge metaliterari a tots els grans autors del terror i el misteri del món bàsicament anglosaxó, entre els quals Edgar Allan Poe i Stephen King, però no només. Ja sabeu que Oates va guanyar el Premi Pepe Carvalho en la passada edició de la BCNegra. Les usuàries del meu club, i jo, ens ho hem passat molt bé. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b><i>Petits contes misògins</i>, de Patricia Highsmith. </b>Relectura d'aquest conegut recull de contes breus de Highsmith, que destaquen per l'acidesa, la caricatura, la hipèrbole i l'esperpent. La crítica desfermada de l'autora envers el paper de la dona en la nostra societat. Res no es queda per analitzar en unes històries que ens deixen groguis i que, sovint, hem de llegir més d'una vegada. Highsmith no decep mai. </span></p><p><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b><i>El pantà maleït. Les morts de Susqueda</i>, de Tura Soler. </b>Un <i>true crime</i> de la gran periodista Tura Soler sobre el terrible cas de l'assassinat d'una parella de joves a l'entorn del pantà de Susqueda. Un cas que va sacsejar la societat catalana i que, malauradament, encara no s'ha resolt. Tura Soler ens explica amb un gran detallisme tot el que sabem fins ara i que ella ha investigat exhaustivament. Esfereïdor. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b><i>Policies</i>, de Joan Miquel Capell i Andreu Martín. </b>Una novel·la probablement més extensa del que calia, que ens explica amb un cert to documental els inicis dels Mossos d'esquadra en l'època preolímpica. La meva percepció és que hi ha un excés d'informació sobre la feina de la policia que no té gaire interès per al lector alié al cos. Però potser a certa gent li pot interessar. </span></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-71007940372114490872021-12-02T14:28:00.010+01:002021-12-03T11:47:31.760+01:00Més llibres llegits<p style="text-align: left;"> <span style="font-size: medium;"> Una nova tanda de llibres llegits, negrots. Aquí els teniu. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ydZriKdPhFg/YajBqAWl6KI/AAAAAAAARgI/Uf--6eWYWHkwFfxuV0-Y5IRn59RSlfsPACNcBGAsYHQ/s726/De%2Bmica%2Ben%2Bmica.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="726" data-original-width="460" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-ydZriKdPhFg/YajBqAWl6KI/AAAAAAAARgI/Uf--6eWYWHkwFfxuV0-Y5IRn59RSlfsPACNcBGAsYHQ/s320/De%2Bmica%2Ben%2Bmica.jpg" width="203" /></a></div><br /><span style="font-size: medium;"><i>De mica en mica s'omple la pica</i>, de Jaume Fuster</span><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">La relectura d'un clàssic que m'ha fet xalar com la primera vegada. El recordava massa vagament i m'ha causat molt plaer tornar-lo a llegir. </span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-WbLEixC7fDs/YajCFQqPm7I/AAAAAAAARgQ/-k1pF0dovBch8KfteMPyL6Cq7sAKSGb7ACNcBGAsYHQ/s397/la-segona-estrella.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="256" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-WbLEixC7fDs/YajCFQqPm7I/AAAAAAAARgQ/-k1pF0dovBch8KfteMPyL6Cq7sAKSGb7ACNcBGAsYHQ/s320/la-segona-estrella.jpg" width="206" /></a></div><br /><p style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><i>La segona estrella</i>, d'Albert Plans</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">Un thriller futurista (ambientat en un futur proper que no se'ns fa avinent de manera explícita), fusionat amb una trama de ciència-ficció. Una persecució incansable que també posseeix una part de novel·la de carretera. Amb un to narratiu molt picat, muntat a partir de fragments breus encapçalats cadascun per un títol, el text va al gra i no té floritures. Es llegeix a un ritme imparable. A mi m'hauria agradat saber l'any dels fets i que el desenllaç hagués estat més pausat. La societat que descriu és distòpica, marcada per la catàstrofe climàtica. Em sembla que, per desgràcia, això ja ho tenim tots coll avall. Perfecte per passar una bona estona. </span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-881QiVRxylA/YajDQOAi7mI/AAAAAAAARgY/zyloHGOimxIoHKp9EpGV4bnXXMq_JuxsQCNcBGAsYHQ/s855/adulto.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="855" data-original-width="552" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-881QiVRxylA/YajDQOAi7mI/AAAAAAAARgY/zyloHGOimxIoHKp9EpGV4bnXXMq_JuxsQCNcBGAsYHQ/s320/adulto.jpg" width="207" /></a></div><i><br /></i><span style="font-size: medium;"><i><span> </span>El adulto</i>, de Gillian Flynn</span><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">Una obra molt breu, que vaig llegir d'una tirada en una sola tarda. Homenatge a les històries gòtiques i de terror psicològic, destaca per la imaginació, l'humor i les situacions més terribles. Flynn desplega la seva capacitat de crear atmosferes i personatges curiosos en una trama que ens farà passar una estona senzillament fantàstica. No pretén res més, però no és poc. </span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-v-7G6k772x0/YajEghDRwgI/AAAAAAAARgg/-HOagrxV9RkyLSBfGwV3tvVWIcPQdrowACNcBGAsYHQ/s340/Mi-prima-Rachel.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="340" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-v-7G6k772x0/YajEghDRwgI/AAAAAAAARgg/-HOagrxV9RkyLSBfGwV3tvVWIcPQdrowACNcBGAsYHQ/s320/Mi-prima-Rachel.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="font-size: medium;"><i>Mi prima Rachel</i>, de Daphne du Maurier</span><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">Com he pogut viure fins ara sense haver llegir més Daphne du Maurier? <i>Mi prima Rachel </i>és una novel·la senzillament magistral. El domini de la dosificació del suspens, l'ambigüitat que ens manté lligats a la història, la saviesa en la construcció dels personatges, la descripció acurada dels ambients i les situacions... Tot és tan perfecte que no pots parar de llegir. Només dir que m'he comprat tota la seva obra per anar assaborint-la de mica en mica. Ja friso, així que pugui, per abocar-me a un altre títol de l'autora. Feu-me cas. </span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-H0eo0Za4tTo/YajF-CLU_DI/AAAAAAAARgo/paTIW4J8tnEF8xzeYRhafpiaOmLxafBSgCNcBGAsYHQ/s369/bons%2Bfills.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="369" data-original-width="229" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-H0eo0Za4tTo/YajF-CLU_DI/AAAAAAAARgo/paTIW4J8tnEF8xzeYRhafpiaOmLxafBSgCNcBGAsYHQ/s320/bons%2Bfills.jpg" width="199" /></a></span></div><span style="font-size: medium;"><i><span> </span>Els bons fills,</i> de Rosa Ribas</span><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">Segona entrega de la sèrie de la família de detectius Hernández. Una Rosa Ribas diferent, més casolana, més propera, que ens mostra les interioritats privades i professionals d'uns personatges amb unes característiques prou atractives. La novel·la passa amb més o menys amabilitat fins que un gir inesperat i brutal ens trenca l'encanteri. Com un cop de mall al cap. Llegiu-la i ho veureu. </span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-x9KbAvU4O6o/YajHPvnwNuI/AAAAAAAARgw/7tMSS0jQC1sX0vwgbXYsXicJPPqtgUmrgCNcBGAsYHQ/s397/la-venjanca-es-meva.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="256" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-x9KbAvU4O6o/YajHPvnwNuI/AAAAAAAARgw/7tMSS0jQC1sX0vwgbXYsXicJPPqtgUmrgCNcBGAsYHQ/s320/la-venjanca-es-meva.jpg" width="206" /></a></span></div><p style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><i>La venjança és meva</i>, de Marie NDiaye</span></p><span style="font-size: medium;">Una novel·la especial, amb una veu narrativa focalitzada en la protagonista, una advocada que es troba amb un cas que li remou el passat. Un estil personal i diferent, una història contada amb un to gens habitual no exempt d'ambigüitat. Només assistim a la visió de la protagonista, de manera que no sabem quant del que explica és cert o simplement passat pel sedàs de la seva interioritat i dels seus traumes. Interessant. </span><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-mawkWn6D5Do/YajH679Er6I/AAAAAAAARg4/soTBnh7Evm8DESJayeeI6S6Fnp_lcxS8gCNcBGAsYHQ/s886/cam%25C3%25AD%2Bde%2Bcendres.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="552" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-mawkWn6D5Do/YajH679Er6I/AAAAAAAARg4/soTBnh7Evm8DESJayeeI6S6Fnp_lcxS8gCNcBGAsYHQ/s320/cam%25C3%25AD%2Bde%2Bcendres.jpg" width="199" /></a></div><br /><span style="font-size: medium;"><i>Camí de cendres</i>, de Biel Cussó</span><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">Una novel·la polida, com una petita joieta. Curta, amb veu pròpia, dura i tendra alhora, ben escrita i amb una trama poc habitual pels nostres verals. L'he gaudit i m'ha semblat personal i diferent. Segur que pot agradar a un públic ampli. </span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-TCSw-MGkqoc/YajIaKD3QmI/AAAAAAAARhA/OqIXBsyfzlcQHKrUJsaJ2FUNWL90oQNkwCNcBGAsYHQ/s340/Confusi%25C3%25B3n.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="229" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-TCSw-MGkqoc/YajIaKD3QmI/AAAAAAAARhA/OqIXBsyfzlcQHKrUJsaJ2FUNWL90oQNkwCNcBGAsYHQ/s320/Confusi%25C3%25B3n.jpg" width="216" /></a></div><p style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><i>Confusión</i>, de B.A. Paris </span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">Un thriller típic, amb una trama que, sense ser original, no pot evitar atrapar-nos. L'autora juga amb el lector, el provoca. No creiem que ens estigui explicant allò que ja ens imaginem i pensem que no és possible, però després... Lectura d'hivern a la vora del foc. Entretingudíssima. </span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-rcyK5a0oeGA/YajJDbgl9QI/AAAAAAAARhI/qz7Y0dS7esoAU9ghMLnSlCcwLVtmCwhiQCNcBGAsYHQ/s1915/Entre%2Bles%2Bombres.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1915" data-original-width="1200" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-rcyK5a0oeGA/YajJDbgl9QI/AAAAAAAARhI/qz7Y0dS7esoAU9ghMLnSlCcwLVtmCwhiQCNcBGAsYHQ/s320/Entre%2Bles%2Bombres.jpg" width="201" /></a></div><br /><span style="font-size: medium;"><i>Entre les ombres</i>, de Xulio Ricardo Trigo</span><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">La segona entrega de la difícil vida de l'Erika Ernemann, una novel·la que els lectors estàvem esperant després d'haver llegit <i>L'objectiu del crim. </i>Amb el rerefons del maig del 68 a París, una dura història de foscor que ens manté a l'expectativa. De foscor i de llum, com les fotografies de la protagonista, aquesta policia alemanya amb ànima de fotògrafa. Un llibre d'aquells que fan lectors. Us agradarà. </span></p><br /><span style="font-size: medium;"><br /> </span><p></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-8252280682042320002021-10-11T18:01:00.007+02:002021-10-11T18:05:03.745+02:00Porcs, de Jordi Santasusagna<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-qMrKwquCiFI/YWReyhEAXVI/AAAAAAAARfg/Psx6eTzHZRUJYyv5UOcVahZSQCnBW5DwgCLcBGAsYHQ/s365/Porcs.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="365" data-original-width="229" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-qMrKwquCiFI/YWReyhEAXVI/AAAAAAAARfg/Psx6eTzHZRUJYyv5UOcVahZSQCnBW5DwgCLcBGAsYHQ/s320/Porcs.jpg" width="201" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Porcs</span></i><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">
(<a href="http://Crims.cat">Crims.cat</a>, Editorial Alrevés, 2021) fou la novel·la guanyadora del VIII Premi
Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana. Un text particular, engrescador i amb segell
propi que pot interessar una gamma molt àmplia de lectors. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">La novel·la és un <i>noir</i>
rural que se situa en un petit poble del Prepirineu l’any 1992. De fet, l’acció
s’inicia la mateixa nit de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona. El
text demostra clarament la tendència actual a construir la ficció criminal en qualsevol entorn. Ens allunyem de
la canònica i clàssica novel·la negra urbana per demostrar que el crim i la
violència poden ser arreu. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">La història, que no
revelaré perquè el lector la gaudeixi a la màxima potència, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és d’una considerable truculència, per més que
aquest mot no m’acabi de convèncer. S’ha fet servir massa. Tanmateix, en aquest
cas resulta perfectament escaient. Una revenja brutal, bastida amb originalitat
i un punt d’ironia molt reconfortant, ens manté lligats a les pàgines sense
que, fins al final, no acabem de captar-la en tota la seva dimensió. El passat
diuen que sempre torna, i és exactament això el que ens ofereix <i>Porcs</i>,
un viatge analèptic als anys de la Guerra Civil que representen el principi de
tot. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">La novel·la, per tant, es
mou entre dos moments temporals i, alhora, conté un cert element fantàstic vinculat
a les llegendes locals, que ja sabem que tots els pobles en tenen. Salpebrada
amb uns diàlegs vius i versemblants, amb un nivell lingüístic i estilístic molt
remarcable, un dels seus punts forts és la construcció dels personatges. Les
relacions fraternals, les relacions entre veïns, la rancúnia enquistada i l’oblit
impossible fan de <i>Porcs</i> un extraordinari exemple de les complicades
relacions humanes, agreujada la situació per l’univers tancat i enrarit típic
de qualsevol poble petit. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">No dic res més. Però no
us perdeu la novel·la. Quan el jurat del premi la vam llegir, vam estar d’acord
a guardonar-la per unanimitat. Estic segura que, si us hi apropeu, de seguida comprendreu
per què. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>Ressenya també publicada a la Revista Cardona Oberta. <p></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-57671772230703487752021-09-17T12:24:00.005+02:002021-09-17T12:24:48.743+02:00Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics?, de diversos autors <p><br /> </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-OgwqA3Nt_LU/YURldQFE2rI/AAAAAAAARdo/TM2R0CmIb3Ud5biB7GOOsQz_ZbVkYFV0wCLcBGAsYHQ/s1024/Somia-Philip-Marlowe-amb-xais-ele%25CC%2580ctrics_-150-635x1024.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="635" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-OgwqA3Nt_LU/YURldQFE2rI/AAAAAAAARdo/TM2R0CmIb3Ud5biB7GOOsQz_ZbVkYFV0wCLcBGAsYHQ/w248-h400/Somia-Philip-Marlowe-amb-xais-ele%25CC%2580ctrics_-150-635x1024.jpg" width="248" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="font-family: verdana;"><div style="text-align: justify;">Aquesta tardor ens porta la darrera novetat de <a href="https://crims.cat/">Crims.cat </a>, el recull de relats que hibrida la ciència-ficció i el gènere criminal intitulat <i>Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics?</i>, en clar homenatge a Raymond Chandler i a Philip K. Dick: la seva obra <i>Somien els androides xais elèctrics?,</i> text base de la pel·lícula <i>Blade Runner</i>, ha inspirat el títol. </div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">La idea va partir d'una de les coordinadores del volum, Teresa Solana, que buscava aprofitar creativament els mesos de pandèmia de l'any 2020. Juntament amb el director de la col·lecció, Àlex Martín Escribà, van posar en marxa el projecte, del qual ara ja en podeu assaborir el resultat. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El volum és variat i de lectura molt amena, malgrat la coincidència de gairebé tots els autors en la idea de descriure un futur distòpic i dur que no augura gaires alegries. Els textos van acompanyats d'unes boniques il·lustracions de caire infantil en un clar exercici metaficcional: l'autora és un dels personatges del llibre, la nena Betsy de Vós, que forma part del relat de Max Besora. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ja sabeu que no faig ressenyes detallades dels llibres on participo, però sí que m'agrada fer-me ressò de la seva existència. En aquest cas, estic molt feliç de compartir pàgines amb un munt de grans amics que admiro i estimo. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els onze integrants de l'antologia som: Jordi de Manuel, Teresa Solana, Andreu Martín, Carme Torras, Margarida Aritzeta, Max Besora, Llort, Jordi Nopca, Marc Pastor, Salvador Macip i una servidora. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">De moment, el llibre ha tingut molt bona acceptació i bones crítiques. Espero, i esperem tots els companys, que us resulti molt plaent. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Fins aviat, negrots. </div></span><p></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-55810992080180058002021-06-22T17:06:00.028+02:002021-06-23T12:26:41.051+02:00Més llibres llegits<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ho_8oWb4VeM/YNHwFYCVZnI/AAAAAAAARa4/CMfzCb-UdM8m3b918eBopmMWuWuh4UUhQCLcBGAsYHQ/s368/cervesa.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="368" data-original-width="229" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-ho_8oWb4VeM/YNHwFYCVZnI/AAAAAAAARa4/CMfzCb-UdM8m3b918eBopmMWuWuh4UUhQCLcBGAsYHQ/s320/cervesa.jpg" /></a></div><br /><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><i><b>La cervesa de la Highsmith</b></i>, <b>de diverses autores</b></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">És evident que aquest llibre es mereix una atenció especial, però tinc tanta feina que fins avui no n'he pogut parlar. Ha fet força enrenou i de moment té prou èxit. És un homenatge a Patricia Highsmith en el centenari del seu naixement. Està signat per 8 autores, entre les quals tinc l'honor de ser. 8 autores que hem escrit un conte i que som: Marta Alòs, Margarida Aritzeta, Núria Cadenes, Esperança Camps, Raquel Gámez Serrano, Susana Hernández, Montse Sanjuan i jo mateixa. El meu relat es titula "Ulls vermells" i crec que és bastant aterridor. Sebastià Bennasar, ideòleg del volum, n'és l'autor del pròleg, com a director de la Col·lecció Lo Marraco Negre de Pagès Editors. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Us el recomano. Històries molt variades i gratificants de llegir. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-KNc1VPp9aPU/YNHyJ6L-wlI/AAAAAAAARbE/2x6ClQwp80kGsyV9wDxNWAtQ19TGfXhAQCLcBGAsYHQ/s830/jes%25C3%25BAs.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="830" data-original-width="552" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-KNc1VPp9aPU/YNHyJ6L-wlI/AAAAAAAARbE/2x6ClQwp80kGsyV9wDxNWAtQ19TGfXhAQCLcBGAsYHQ/s320/jes%25C3%25BAs.jpg" /></a></div><br /><span style="font-size: medium;"><br /></span><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><b> <i> Jesús en los infiernos</i>, d'Andreu Martín</b></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Una novel·la d'Andreu Martín que data de principis dels 90, just en la Barcelona preolímpica. El vam llegir en el club de novel·la negra que coordino i va agradar molt. A mi també. És un Andreu més dur, amb menys biaxos humorístics i gamberros que l'actual. Més filosofic i fosc. Amb una boníssima anàlisi psicològica dels personatges, sobretot de Jesús, el protagonista, i també amb una penetrant mirada envers les relacions humanes i socials. Fet i fet, una baixada als inferns que ens endinsa en la <i>Commedia</i> de Dante com a rerefons referencial. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-_AnGRwd8ZVw/YNHz2P8kxcI/AAAAAAAARbM/1omWYThJekwPT1sdimNRvP4bWbpQ8_0QgCLcBGAsYHQ/s2048/portada-las-lagrimas-del-caiman-1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1397" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-_AnGRwd8ZVw/YNHz2P8kxcI/AAAAAAAARbM/1omWYThJekwPT1sdimNRvP4bWbpQ8_0QgCLcBGAsYHQ/s320/portada-las-lagrimas-del-caiman-1.jpg" /></a></div><i><br /><div style="text-align: center;"><b style="font-size: large;"><i>Las lágrimas del caimán</i>, de Susana Hernández</b></div></i><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Novel·la guanyadora del Premi August Dupin, amb una trama intensa que l'autora desgrana magistralment, és un text que no podrem abandonar un cop començada la lectura. Ja ho he dit en algunes ocasions: Susana Hernández és una escriptora de raça i a <i>Las lágrimas del</i> <i>caimán</i> ho torna a demostrar. Amb un repartiment coral, una redacció ágil i uns diàlegs que funcionen molt bé, el volum ens manté tothora absolutament lligats. Hernández ens mostra diversos aspectes de la societat actual, dels cantons contradictoris de l'ànima humana, i es permet algun gir que no ens deixarà indiferents. Recomanada clarament. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Tnw38fdTavo/YNH1mzbMfeI/AAAAAAAARbU/Qatj2IwnsZURUWDTSRY9a1qfOx9vNVMcQCLcBGAsYHQ/s368/galveston.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="368" data-original-width="229" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-Tnw38fdTavo/YNH1mzbMfeI/AAAAAAAARbU/Qatj2IwnsZURUWDTSRY9a1qfOx9vNVMcQCLcBGAsYHQ/s320/galveston.jpg" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><b style="font-size: large;"><i>Galveston</i>, de Nic Pizzolatto</b></div><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><i>Galveston</i> és una novel·la que tenia pendent des de feia temps. El seu autor el coneixia, com la majoria de nosaltres, per ser el creador de la sèrie "True detective". Vaig començar la lectura una mica a les palpentes, malgrat que tot el que n'havia sentit era positiu. De seguida vaig veure que s'ho mereixia. La novel·la m'ha semblat extraordinària. Un noir americà típic, estilísticament impecable, que es desenvolupa amb el ritme cadenciós del sud dels EUA. Solitud, calor enganxosa, míseria, gent que viu als marges i una descripció magistral de l'interior del personatge principal. Un text que demostra que el gènere pot ser alta i profunda literatura. El dia 30 el comentarem amb els membres del club de lectura virtual. Ha estat el nostre darrer llibre abans de l'estiu. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-gVSbNkl1iV0/YNH39oL1YII/AAAAAAAARbc/cYz1c2xzpskMsq-D3lddiuHNnmz_lC9jgCLcBGAsYHQ/s753/Aqui-mano-jo-PORTADA-500x753.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="753" data-original-width="500" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-gVSbNkl1iV0/YNH39oL1YII/AAAAAAAARbc/cYz1c2xzpskMsq-D3lddiuHNnmz_lC9jgCLcBGAsYHQ/s320/Aqui-mano-jo-PORTADA-500x753.jpg" /></a></div><b><br /></b><span style="font-size: medium;"><b><i> Aquí mano jo</i>, de Maribel Torres</b></span><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">La segona novel·la de Maribel Torres, protagonitzada pels mateixos personatges que l'anterior, l'Adriana i en Pau, dos detectius privats que se'n surten prou bé. És un text molt dialogat, de lectura amena i ràpida, que posseeix dues virtuts principals. Per un cantó, és un boníssim entreteniment. Per un altre, no s'està de construir una crítica dura i punyent al voltant de la problemàtica (sovint totalment ignorada) de les dones de fer feines, en aquest cas de les explotades treballadores del ram de l'hostaleria. També ens parla de la violència de gènere i dels rols femenins en la nostra societat. </span><span style="font-size: medium;">L'acció és àgil i propera. Estic segura que us ho passareu molt bé. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-xqHect5sV8g/YNH52xl9rPI/AAAAAAAARbk/rxJsvrkCgMklxK8l56zENSlJfrku7fs1gCLcBGAsYHQ/s885/camins.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="885" data-original-width="552" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-xqHect5sV8g/YNH52xl9rPI/AAAAAAAARbk/rxJsvrkCgMklxK8l56zENSlJfrku7fs1gCLcBGAsYHQ/s320/camins.jpg" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><b><i> <span style="font-size: medium;"> Camins dubtosos</span></i><span style="font-size: medium;">, de Joan Carles Ventura </span></b></div><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Qui em coneix ja sap que m'agrada força l'escriptura de Joan Carles Ventura. M'agrada la fidelitat al seu propi estil, les idees que li passen pel cap, el llenguatge fresc i sucós, la personalitat única dels personatges i l'emmirallament (qui sap si inconscient) en la tradició valenciana per un costat i en l'estela gamberra de Ferran Torrent per un altre. Tot això amanit amb la seva capacitat d'enganxar el lector i de fer-lo reflexionar sobre coses que de cap manera resulten banals. Jo tenia aquesta novel·la fent cua des que va sortir, però no ha estat fins ara que he reparat el deute històric. Cap decepció, al contrari. No tinc cap dubte que és un llibre que agradarà a qualsevol afeccionat negrot. I si no, ja m'ho direu. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"> </span></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-37239851722225006712021-04-20T11:36:00.048+02:002021-11-17T13:10:45.157+01:00Ja tornava a tocar un post<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-JY78mAATFQM/YH6WHs4ZY3I/AAAAAAAARSM/IxYmYsYTpigEBvS-QmBIDGJAQCe1Lx_awCLcBGAsYHQ/s1050/171022-foto-principal-novela-negra-4.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="699" data-original-width="1050" height="286" src="https://1.bp.blogspot.com/-JY78mAATFQM/YH6WHs4ZY3I/AAAAAAAARSM/IxYmYsYTpigEBvS-QmBIDGJAQCe1Lx_awCLcBGAsYHQ/w430-h286/171022-foto-principal-novela-negra-4.jpg" width="430" /></a></div><br /><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Ja feia molts dies que no tornava a escriure aquí. La feina se'm menja, però no vull deixar de consignar el recompte de les novel·les llegides, encara que sigui amb una frase, </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Per tant, allà van. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-zzLX-5d2tDQ/YH6YSmssgoI/AAAAAAAARSU/QzJdqX1JclsEMvQXD8Eyc9a7JKLUb3B_gCLcBGAsYHQ/s735/objectes%2Bperduts.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="735" data-original-width="570" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-zzLX-5d2tDQ/YH6YSmssgoI/AAAAAAAARSU/QzJdqX1JclsEMvQXD8Eyc9a7JKLUb3B_gCLcBGAsYHQ/s320/objectes%2Bperduts.jpg" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: center;"><span style="color: #6fa8dc; font-size: medium;"><b><i>Objectes perduts</i>, de Quico Vilaró</b></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Una novel·la extraordinària, molt recomanable, plena de personatges entranyables, humor i tendresa. Una novel·la coral que és el milloret del "negre" que he llegit darrerament, encara que sigui d'un "negre" molt sui generis. </span></p><p><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-5v0wKRguYZs/YH6ZPh4pJmI/AAAAAAAARSc/W39pDCjdmkcmgDNwAGcSkown2W7a-FRiQCLcBGAsYHQ/s397/llibre-de-morts.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="260" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-5v0wKRguYZs/YH6ZPh4pJmI/AAAAAAAARSc/W39pDCjdmkcmgDNwAGcSkown2W7a-FRiQCLcBGAsYHQ/s320/llibre-de-morts.jpg" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><b><span style="color: #6fa8dc;"><i>Llibre de morts</i>, de Jordi Colonques</span></b></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Darrer premi de narrativa Antoni Bru Ciutat d'Elx. Una novel·la crítica i fresca, on el lector aprendrà moltes coses de la ciència forense i de la tanatopràxia. Gent al límit, mirada de denúncia envers la societat actual i una lectura, alhora, molt distreta i plaent. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-kowvcNpC82o/YH6aSWoiFyI/AAAAAAAARSk/mtT1VAECwNMTYNzlUM1eEXjCCVoKWqB8gCLcBGAsYHQ/s285/ara%2Bdireu%2Bque%2Bestic%2Bboig.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="285" data-original-width="177" src="https://1.bp.blogspot.com/-kowvcNpC82o/YH6aSWoiFyI/AAAAAAAARSk/mtT1VAECwNMTYNzlUM1eEXjCCVoKWqB8gCLcBGAsYHQ/s0/ara%2Bdireu%2Bque%2Bestic%2Bboig.jpg" /></a></div><span style="font-size: large;"><i> </i></span><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><i> <b> <span style="color: #76a5af;">Ara direu que estic boig</span></b></i><b><span style="color: #76a5af;">, d'Andreu Martín</span></b></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Una nova novel·la divertida i delirant que ens arriba de la mà d'Andreu Martín. Una ficció breu i lleugera, on hi trobem una mica de tot. Fins i tot un protagonista de dubtosa cordura. Està malament del cap? O tal vegada no? L'haurem de llegir per descobrir-ho, negrots. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-gq_8Ep4B8C8/YH6b9nwXs6I/AAAAAAAARSs/OYvrMZEOZAw0FExGMVAXSS29n_VdL7eFACLcBGAsYHQ/s886/dies%2Bde%2Btempesta.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="552" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-gq_8Ep4B8C8/YH6b9nwXs6I/AAAAAAAARSs/OYvrMZEOZAw0FExGMVAXSS29n_VdL7eFACLcBGAsYHQ/s320/dies%2Bde%2Btempesta.jpg" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><i> <span style="color: #76a5af;"> <b>Dies de tempesta,</b></span></i><b><span style="color: #76a5af;"> de Sara Bilotti</span></b></span><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Una novel·la ambiciosa i diferent, amb girs i sorpreses i un ambient opressiu. Tracta temes difícils, com els traumes de la infantesa, el maltractament en el si de la família i la violència a diversos nivells. Tanmateix, no tot és el que sembla. Com sempre, Pau Vidal fa una traducció fantàstica d'un giallo recent que no deixa indiferent ningú. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-j3xbq4V5Wyg/YH6czsf3_ZI/AAAAAAAARS0/f3hM36et3AAJpsJfEV8Xt1cTRO57MOISgCLcBGAsYHQ/s1200/de%2Bsobte%2Bpensa%2Ben%2Bmi.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="828" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-j3xbq4V5Wyg/YH6czsf3_ZI/AAAAAAAARS0/f3hM36et3AAJpsJfEV8Xt1cTRO57MOISgCLcBGAsYHQ/s320/de%2Bsobte%2Bpensa%2Ben%2Bmi.jpg" /></a></div><br /><i> <b> </b></i><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><b><span style="color: #76a5af;"><i>De sobte pensa en mi</i>, de Jordi Dausà i Mascort </span></b></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Al meu entendre, el seu màxim valor és l'ús d'un nivell de llengua i un estil impecables. La trama té lloc en una urbanització de poca volada plena d'individus inversemblants. La fauna humana desfilant en un llibre molt personal, tan personal com la veu de Jordi Dausà. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-rxMGJKWIQhk/YH6dYoPR1BI/AAAAAAAARS8/eUIpCpCWG6cbijVS3O0IM8kmB3EpqcGnwCLcBGAsYHQ/s276/crimenes.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="276" data-original-width="182" src="https://1.bp.blogspot.com/-rxMGJKWIQhk/YH6dYoPR1BI/AAAAAAAARS8/eUIpCpCWG6cbijVS3O0IM8kmB3EpqcGnwCLcBGAsYHQ/s0/crimenes.jpg" /></a></div><i><br /></i><span style="font-size: large;"><span style="color: #a2c4c9;"><i><b>Crímenes imaginarios</b></i><b>, de Patricia Highsmith</b></span></span><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">En l'any del centenari de l'autora, una de les seves novel·les emblemàtiques, al marge de la sèrie de Ripley. Un text marca de la casa, amb un crescendo formidable, que indaga en la profunditat de la naturales humana des de posicions absolutament sorprenents. Què fan els personatges? Per què ho fan? Com és possible que actuïn com actuen? Una sèrie de preguntes que la novel·la ens planteja per acabar deixant-nos amb un magnífic sabor de boca. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-TqvaVVPMSSM/YH6eMoUesDI/AAAAAAAARTE/3UbowwzJQuAtjcp5_lgTjOwchwpJ3vP5gCLcBGAsYHQ/s364/suspense.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="364" data-original-width="229" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-TqvaVVPMSSM/YH6eMoUesDI/AAAAAAAARTE/3UbowwzJQuAtjcp5_lgTjOwchwpJ3vP5gCLcBGAsYHQ/s320/suspense.jpg" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><b><span style="color: #76a5af;">Sus...pense, de Patricia Highsmith </span></b></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">L'únic assaig de l'autora. Un text de lectura entenedora i molt interessant, on la reina del suspens desgrana les seves experiències creatives i ens fa cinc cèntims dels recursos, els estratagemes, les dificultats, les inquietuds i el goig d'escriure. Molt recomanable per conèixer de primera mà el posicionament de Highsmith enfront de la tasca de l'escriptura. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-_u2kpi8KQPY/YH6hNs5reRI/AAAAAAAARTM/TgIbvdc3W5wmI2t8V3NjbsCP0VTqRFeWwCLcBGAsYHQ/s1024/Justi%25CC%2581cia-quasi-poe%25CC%2580tica-portada-150-641x1024.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="641" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-_u2kpi8KQPY/YH6hNs5reRI/AAAAAAAARTM/TgIbvdc3W5wmI2t8V3NjbsCP0VTqRFeWwCLcBGAsYHQ/s320/Justi%25CC%2581cia-quasi-poe%25CC%2580tica-portada-150-641x1024.jpg" /></a></div><br /><span style="color: #6fa8dc; font-size: large;"><i> Justícia quasi poètica,</i> de Jordi Cervera</span><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Una novel·la que enganxa i no pots deixar, amb personatges brutals i circumstàncies terribles. Sexe i violència al servei d'una finalitat: obrir el debat al voltant de si la justícia és justa. Ho és? O de vegades només ens quedarà la venjança? Llegiu-la i ho sabreu, negrots. </span></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-60100962974798303722021-01-04T17:51:00.025+01:002021-01-04T17:59:11.366+01:00Els 50 títols de Llibres del Delicte: "Delinqüents"<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-g-oWzDwKRHE/X_NEssBfjEI/AAAAAAAARO8/5CgKlK6Ce8U2qw5_IrLLasjPR05RFMLWACLcBGAsYHQ/s1081/978841227182.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1081" data-original-width="800" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-g-oWzDwKRHE/X_NEssBfjEI/AAAAAAAARO8/5CgKlK6Ce8U2qw5_IrLLasjPR05RFMLWACLcBGAsYHQ/s320/978841227182.jpg" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Em complau molt fer-me ressò avui de la darrera novetat de l'Editorial Llibres del Delicte. Es tracta del recull de relats intitulat <i>Delinqüents, </i>nom perfectament idoni, que correspon al volum número 50 de la col·lecció. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Em fa molta il·lusió que Llibres del Delicte hagi arribat fins aquí (tan difícil com és), tirant endavant malgrat les adversitats de la salut, de la crisi, de la pandèmia i de l'endèmica situació precària a què està sotmesa la venda de llibres a casa nostra. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Encara em sembla que va ser ahir quan l'editor Marc Moreno em va citar a la llibreria Laie per explicar-me el projecte i preguntar-me què em semblava. Una editorial de novel·la negra en català, pensada per als autors d'aquí, amb la idea de donar-los veu. Li vaig dir que era fantàstic, però ambdós sabíem que econòmicament resultava una aposta incerta. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">I, tanmateix, avui som aquí. Quasi 8 anys després i celebrant el número 50 amb aquest aplec de 25 relats (de la majoria dels autors de l'editorial), que espero que tingui molt d'èxit. Jo ja l'he llegit i m'ho he passat la mar de bé. Hi trobem un conjunt divers i original, que pot resultar del gust d'una àmplia gamma de lectors. Així ho espero. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Ah, us informo: el meu relat es titula "Canvi de plans" i l'editor m'ha fet l'honor d'encetar amb ell el volum. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Que en gaudiu molt, negrots. I Llarga vida a Llibres del Delicte! </span><span style="font-family: verdana;"> </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-80947846122391113572021-01-02T18:06:00.030+01:002021-01-02T19:13:29.581+01:00Resum de lectures (i un nou any que comença) <p> </p><p><span style="font-family: verdana;">Ja som al 2021 i encara tenia pendent la darrera tongada de lectures negres de 2020. Les detallo tot seguit. A falta de temps, només les catalogaré amb una frase. Però com a mínim quedaran consignades. </span></p><p><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p><span style="font-family: verdana;"> </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-MMtlYsmB46o/X_CkVeDWtZI/AAAAAAAARMA/IpEK5irEx7kkP8T2B4FCZcioSa2WVF2KgCLcBGAsYHQ/s1275/Temps-Mort-LLORT-portada-150.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1275" data-original-width="792" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-MMtlYsmB46o/X_CkVeDWtZI/AAAAAAAARMA/IpEK5irEx7kkP8T2B4FCZcioSa2WVF2KgCLcBGAsYHQ/s320/Temps-Mort-LLORT-portada-150.jpg" /></a></span></div><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><i>Temps mort</i>, Llort </span></p></blockquote><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><span> Entre la negror, la ciència-ficció i el deliri. </span><br /></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><span><br /></span></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-BcGXOjpr3-0/X_ClGWua9TI/AAAAAAAARMI/6VZIM6QJs5EiwzGjg3rSxpOP3wqRtVloACLcBGAsYHQ/s1063/l-origen-del-pecat.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1063" data-original-width="664" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-BcGXOjpr3-0/X_ClGWua9TI/AAAAAAAARMI/6VZIM6QJs5EiwzGjg3rSxpOP3wqRtVloACLcBGAsYHQ/s320/l-origen-del-pecat.jpg" /></a></span></div><span style="font-family: verdana;"><br /><div style="text-align: left;"><i><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span>L'origen del pecat</i>, Marta Alòs</div></span><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Bona novel·la, crítica amb el poder i amb l'Església, que sempre s'ho mereix. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-kQ5hiHZWaek/X_ClflBqaSI/AAAAAAAARMQ/zsdjXxOU6dgLCBrH-g8p8b2SFVDZdEC3gCLcBGAsYHQ/s344/L%2527esguard%2Bde%2Bla%2Bb%25C3%25A8stia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="344" data-original-width="229" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-kQ5hiHZWaek/X_ClflBqaSI/AAAAAAAARMQ/zsdjXxOU6dgLCBrH-g8p8b2SFVDZdEC3gCLcBGAsYHQ/s320/L%2527esguard%2Bde%2Bla%2Bb%25C3%25A8stia.jpg" /></a></div><i><br /></i><span style="font-family: verdana;"><i><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span>L'esguard de la bèstia</i>, de Quim Gómez</span><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Bona òpera prima, guanyadora del I Premi Vilassar de Noir. En volem més. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-VNl6rsA3Z9I/X_CmE7GWZjI/AAAAAAAARMY/JsCQwdNxV_kfelnJMiBfIQVBmxsIrDjgwCLcBGAsYHQ/s888/Dones%2Bsense%2Bnom.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="888" data-original-width="552" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-VNl6rsA3Z9I/X_CmE7GWZjI/AAAAAAAARMY/JsCQwdNxV_kfelnJMiBfIQVBmxsIrDjgwCLcBGAsYHQ/s320/Dones%2Bsense%2Bnom.jpg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><i>Dones sense nom</i>, de Silvestre Vilaplana</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Dura, actual, ben escrita i molt crítica. L'Església tampoc no hi surt gaire ben parada. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-0tOAwUDP5i4/X_CnGniCiaI/AAAAAAAARMk/Z8B7AAEqHx4IHfP411oGk67GNrivlwkDACLcBGAsYHQ/s500/entre%2Bmurs.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="319" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-0tOAwUDP5i4/X_CnGniCiaI/AAAAAAAARMk/Z8B7AAEqHx4IHfP411oGk67GNrivlwkDACLcBGAsYHQ/s320/entre%2Bmurs.jpg" /></a></span></div><span style="font-family: verdana;"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Entre murs</i>, de Marta Segura</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">D'època, fosca i amb un psicòpata que fa feredat. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-SxQCjpS7dkc/X_Cndi7kXNI/AAAAAAAARMs/Tc_I6bdEK7QFekteseB4l6abA9hqL2GAwCLcBGAsYHQ/s253/apple.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="253" data-original-width="199" src="https://1.bp.blogspot.com/-SxQCjpS7dkc/X_Cndi7kXNI/AAAAAAAARMs/Tc_I6bdEK7QFekteseB4l6abA9hqL2GAwCLcBGAsYHQ/s0/apple.jpg" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Appletown</i>, de David Marín</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Divertida, breu, curiosa, àgil. De lectura molt plaent. El volum inclou quatre relats de l'autor, publicats en diversos reculls. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-_1pUYe3t-sk/X_C3f5uSzNI/AAAAAAAAROk/s9sAHA-ML7o53dT4EhqCWwKwHqtXe0QFgCLcBGAsYHQ/s283/greal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="283" data-original-width="178" src="https://1.bp.blogspot.com/-_1pUYe3t-sk/X_C3f5uSzNI/AAAAAAAAROk/s9sAHA-ML7o53dT4EhqCWwKwHqtXe0QFgCLcBGAsYHQ/s0/greal.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><br /></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Greal de sang,</i> de Gregori Royo</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Sectes i Església en entredit en una València trepidant. </div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">ARA JA SEGUIREM AMB LES LECTURES DEL 2021, NEGROTS.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></span><p></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-77055815258820364992020-08-26T18:13:00.002+02:002020-08-26T18:30:17.083+02:00Nova sessió de mini-ressenyes negrotes <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="1000" height="512" src="https://1.bp.blogspot.com/-y7bxu0ZoaxQ/X0Z3bQJ0SZI/AAAAAAAARIE/modTe2DMOsQbt7adbk8J3zvSqawA5sD7QCLcBGAsYHQ/w342-h512/ller.jpg" width="342" /></div><br /><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">He trobat un moment per a les mini-ressenyes pendents. Allà van, negrots. </span></p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-A96vtV79nOI/X0Z4FPj1d9I/AAAAAAAARIM/hrrLdRDBQlcYlq3w14CAJtI_iTZXJCSwACLcBGAsYHQ/s1200/averia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="771" height="410" src="https://1.bp.blogspot.com/-A96vtV79nOI/X0Z4FPj1d9I/AAAAAAAARIM/hrrLdRDBQlcYlq3w14CAJtI_iTZXJCSwACLcBGAsYHQ/w263-h410/averia.jpg" width="263" /></a></div><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><b><i>La avería</i>, de Friedrich Dürrenmatt </b></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Friedrich Dürrenmatt demostra un cop més el seu talent en aquesta <i>nouvelle</i> extraordinària que recomano vivament. Un text que enfronta, des de posicions gairebé esperpèntiques, una reflexió profunda al voltant del concepte de justícia en la societat occidental. La diferència entre justícia i llei queda al descobert quan quatre ancians (un fiscal, un jutge, un advocat defensor i un botxí) afirmen que és ara, en un joc teatral i després de jubilats, quan podran administrar realment justícia. És fal·laç la seva posició? És nomes la capacitat d'argumentar millor allò que fa guanyar un judici? On rau la veritat, on rau la mentida? L'obra s'inicia amb una mena de preàmbul que ja ens situa en l'oposició entre realitat i ficció. Però... tots som culpables d'alguna cosa? Hi ha diverses formes o graus de culpa? Ja veieu tot el que poden contenir unes poques pàgines. No explico més. Ho haureu de llegir. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ZydKcM8s7nE/X0Z755vm5DI/AAAAAAAARIY/iIJ9n0aKF0wja0F0vY7z30_ZbahlhZicACLcBGAsYHQ/s470/ariadna.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="470" data-original-width="310" height="376" src="https://1.bp.blogspot.com/-ZydKcM8s7nE/X0Z755vm5DI/AAAAAAAARIY/iIJ9n0aKF0wja0F0vY7z30_ZbahlhZicACLcBGAsYHQ/w248-h376/ariadna.jpg" width="248" /></a></span></div><span style="font-size: medium;"><br /><div style="text-align: center;"><b><i>Estira el fil, Ariadna</i>, de Joan Carles Ventura </b></div></span><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Una novel·la per a joves que també agrada als adults, amb l'agilitat i el llenguatge amè de Joan Carles Ventura, que fou guanyadora del Premi de narrativa juvenil Ciutat de Torrent 2019. La protagonista, Ariadna, és una joveneta <i>urbex </i>i <i>youtuber</i> que es pren molt seriosament aquestes activitats. Damunt de la seva bici, fa quilòmetres a la recerca de troballes interessants, però mai no s'hauria esperat topar amb un assumpte tan espinós com el que trobem a la novel·la, un afer delictiu que l'acaba posant en seriós perill. Ajudada de dos amics, cadascun amb habilitats diferents, acabarà resolent un cas criminal molt important. La novel·la, que inclou diversos recursos narratius, combina l'aventura amb la crítica social, col·locant a l'abast del lector jove alguns dels problemes més sensibles de la nostra societat actual. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-KtdemtqDw-4/X0Z-Tirl3TI/AAAAAAAARIk/VzlSdQlHDUkMsoBQ4j6exovDQV7316TdQCLcBGAsYHQ/s394/assass%25C3%25AD%2Bllibres.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="394" data-original-width="252" src="https://1.bp.blogspot.com/-KtdemtqDw-4/X0Z-Tirl3TI/AAAAAAAARIk/VzlSdQlHDUkMsoBQ4j6exovDQV7316TdQCLcBGAsYHQ/s0/assass%25C3%25AD%2Bllibres.jpg" /></a></div><div style="font-style: italic; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><b><span style="font-size: medium;"><i>L'assassí que estimava els llibres, </i>de Martí Domínguez </span></b></div><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Una novel·la molt recomanable, que es llegeix en un sospir i que ens aboca a aquell humor valencià únic i intransferible que a mi tant m'agrada. Un text acolorit i de mirada intel·ligent, un fresc vivíssim de las societat actual, en clau valenciana, on l'autor no deixa pedra per remenar. Classes baixes, classes altes, el món universitari, editorial i acadèmic, personatges joves, personatges no tan joves, empresaris sense escrúpuls. De tot una mica, embolicat en una trama que negreja i que ens manté lligats, en un text que ens ajuda a desconnectar de tot. O... o potser no, si pensem que nosaltres també formen part d'aquest maremàgnun social que denuncia sense pèls a la llengua.</span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-p_WlpVpGlrQ/X0aAC5t2gwI/AAAAAAAARIw/LZlcC2gwJBsRVJQgblQW58odgAEtPoDWACLcBGAsYHQ/s1200/El-mal-pare.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="800" height="410" src="https://1.bp.blogspot.com/-p_WlpVpGlrQ/X0aAC5t2gwI/AAAAAAAARIw/LZlcC2gwJBsRVJQgblQW58odgAEtPoDWACLcBGAsYHQ/w274-h410/El-mal-pare.jpg" width="274" /></a></span></div><span style="font-size: medium;"><br /><div style="text-align: center;"><b><i>El mal pare,</i> de Pep Prieto</b></div><div style="text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="text-align: center;">Novel·la que se situa en la tradició cada cop més freqüent de la fusió de gèneres, a mig camí entre el negre i el fantàstic, amb una trama de rancunies i secrets familiars molt efectiva. Tot i un cert aspecte massa pel·lículero (sobretot cap al final), que lliga sens dubte a la perfecció amb el caràcter d'expert i addicte seriòfil i cinematogràfic de l'autor, el text també posseeix un vessant filosòfic i profund que m'ha semblat molt interessant. Els tres personatges principals (tres germans) estan curosament treballats, de manera que el conjunt s'allunya d'intranscendències sensacionalistes per ocupar-se de qüestions gens banals. D'altra banda, hi apareix un personatge mitològic, que serveix de fil conductor, que a mi em subjuga perquè el conec molt bé. Es tracta de Tirèsies, el misògin endevinador cec de Tebes, sobre el qual tinc molta informació a causa dels meus articles acadèmics. És un personatge que, a més, apareix a<i> Lo somni</i> de Bernat Metge (segle XIV) i a <i>Poderosa Afrodita</i>, de Woody Allen (segle XXI). Què més podem demanar? </div><div style="text-align: center;">Que els clàssics no moren mai, negrots!</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-OUjVtw3htuQ/X0aEmcrb2KI/AAAAAAAARI8/njxnTuiKwzkYnnZi2G5OojY8dGJy137DwCLcBGAsYHQ/s300/Halley-201x300.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="201" src="https://1.bp.blogspot.com/-OUjVtw3htuQ/X0aEmcrb2KI/AAAAAAAARI8/njxnTuiKwzkYnnZi2G5OojY8dGJy137DwCLcBGAsYHQ/s0/Halley-201x300.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><br /></div><br /><b><i> Halley 2042</i>, d'Anna Carreras</b></div><div style="text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="text-align: center;">Aquesta és una novel·la difícil de ressenyar a causa de la seva irregularitat. Està muntada a partir de dos fils narratius. Un m'ha enganxat molt, l'altre, personalment, no l'he sabut gaudir. També es troba a mig camí entre la negror i la fantasia futurista, i tracta un tema interessant: la robòtica. Fa feredat imaginar què ens depararà el futur en aquest sentit, però sé de bona tinta que coses molt complexes. Anna Carreras fa la seva aposta en aquesta novel·la breu on també hi aboca quasi en primera persona algunes de les seves preocupacions contemporànies. </div><div style="text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-2ucI8iCsNY4/X0aGJ0c2III/AAAAAAAARJI/jzlg02kRaDcFc7K8RS4R_giNnTVOkCxTgCLcBGAsYHQ/s368/la%2Bsenyora.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="368" data-original-width="229" src="https://1.bp.blogspot.com/-2ucI8iCsNY4/X0aGJ0c2III/AAAAAAAARJI/jzlg02kRaDcFc7K8RS4R_giNnTVOkCxTgCLcBGAsYHQ/s0/la%2Bsenyora.jpg" /></a></div><br /><b><i>La senyora dels dimarts</i>, de Massimo Carlotto</b></div><div style="text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="text-align: center;">Una delícia. Una nova delícia d'un Massimo Carlotto madur i original que a aquestes alçades de la seva carrera literària es permet el luxe de portar-nos per on vol i allà on vol. Una trama d'embolics d'un cert to vodevilesc, un cant a la llibertat humana, una defensa de la debilitat i la fragilitat que ens caracteritza, una volguda ruptura dels tabús i uns personatges entranyables i únics. Tot això i molt més és aquesta <i>senyora dels dimarts</i> que es llegeix amb fruïció i que, després de mantenir-nos força desorientats durant gran part de la lectura, ens deixa un tendre i agradable regust de boca. </div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-aqCYwg8t0dU/X0aHi2emgLI/AAAAAAAARJU/NG5TPJjO8rccEIvpGibfjprWjWR7_wKmACLcBGAsYHQ/s735/llops.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="735" data-original-width="570" height="410" src="https://1.bp.blogspot.com/-aqCYwg8t0dU/X0aHi2emgLI/AAAAAAAARJU/NG5TPJjO8rccEIvpGibfjprWjWR7_wKmACLcBGAsYHQ/w318-h410/llops.jpg" width="318" /></a></div><br /><i> </i><b><i>Els llops sempre tornen</i>, de Jaume Albert Ollé</b></div><div style="text-align: center;"><b><br /></b></div><div style="text-align: center;">Amb un títol així, jo havia de llegir aquesta novel·la tant sí com no. I he de dir que no em va decebre en absolut, i molt menys sabent que es tracta d'una òpera prima. És un text de tall clàssic, ben narrat i construït, una novel·la d'espies amb dos tempos cronològics. Hi trobem la incidència del passat en el present i en les relacions familiars, els secrets no revelats, les coses amagades. També la traïció, el dolor i l'amor. Una novel·la on els personatges són molt importants, que beu d'una extensa tradició literària i cinematogràfica que tots nosaltres compartim. Hi destaca també la descripció del paisatge i queda palès que l'autor s'ha documentat amb atenció. M'ha agradat molt. </div></span><p></p>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-81901642745830865642020-07-14T17:19:00.000+02:002020-07-14T17:41:23.483+02:00Col·laboració giallo-negra, novel·la negra italiana i catalana <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-wHTg8H7ZzAw/Xw3KTpU5rVI/AAAAAAAARGw/04E7_hi5vXUlQ9XbwpUUPP1PVBG2gyFtACLcBGAsYHQ/s1600/108655691_10223067715538984_4060055862003295723_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="960" height="283" src="https://1.bp.blogspot.com/-wHTg8H7ZzAw/Xw3KTpU5rVI/AAAAAAAARGw/04E7_hi5vXUlQ9XbwpUUPP1PVBG2gyFtACLcBGAsYHQ/s400/108655691_10223067715538984_4060055862003295723_n.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Amb un gran plaer us anuncio la col·laboració entre aquest blog negrot i un dels grans blogs de referència a Itàlia, <a href="https://www.labottegadelgiallo.com/">"La botegga del Giallo"</a>. La idea ha partit de la responsable de #santjordiacasa, una catalana que ha viscut molt de temps a Itàlia i que ara ha tornat. Vol potenciar la relació literària entre els dos països i la nostra novel·la allà. Així que, amb aquesta finalitat, s'ha posat en contacte amb mi. Sembla que a Itàlia coneixen aquest blog, suposo que en part a causa de la publicació de la meva novel·la <i>La donna in grigio </i>ara farà dos anys. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Evidentment, el projecte m'ha fet molta il·lusió. De moment, algunes de les meves ressenyes (les que jo considero d'obres més interessants) es publicaran a "La botegga del giallo" traduïdes a l'italià. La idea és donar-nos a conèixer a Itàlia i, amb sort, que algun editor s'animi a traduir-nos. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Moltes gràcies a #santjordiacasa per aquesta fantàstica i engrescadora iniciativa. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Com no podia ser d'una altra manera, la primera ressenya traduïda correspon a una de les millors novel·les negres (i no negres) de què disposem: <i>L'olor de la</i> <i>pluja </i>de Jordi de Manuel. <a href="https://www.labottegadelgiallo.com/lolor-de-la-pluja-di-jordi-de-manuel/">Aquí us la deixo. </a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Activisme en estat pur, negrots. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></div>
Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-35571217393554581432020-07-11T12:13:00.004+02:002020-07-11T12:15:08.177+02:00Convocatòria VIII Premi Agustí Vehí-Vila de Tiana<br />
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-8L1CV0Uz8OA/XwmQpu1fP7I/AAAAAAAARGk/fkAARer84WQ-8ujWlNGYkJTs6EIxgBs8ACLcBGAsYHQ/s1600/M%25C3%25A1quina-de-escribir-antigua-1024x715.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="715" data-original-width="1024" height="223" src="https://1.bp.blogspot.com/-8L1CV0Uz8OA/XwmQpu1fP7I/AAAAAAAARGk/fkAARer84WQ-8ujWlNGYkJTs6EIxgBs8ACLcBGAsYHQ/s320/M%25C3%25A1quina-de-escribir-antigua-1024x715.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Un cop més, em complau convocar el Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana, que en aquest cas arriba a la VIII edició. Fem el possible per defenestrar el terrible virus que ens està amargant la vida i que l'any vinent tot pugui funcionar amb normalitat, negrots. Creuem els dits! </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aquí teniu l'enllaç on hi trobareu les bases. Endavant i sort! </span><br />
<br />
<br />
<div style="text-align: left;">
<span style="color: #ffd966;"> <span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="http://ennegre.wordpress.com/2020/07/11/viii-premi-memorial-agusti-vehi-vila-de-tiana/">VIII PREMI AGUSTÍ VEHÍ-VILA DE TIANA </a></span></span></div>
<br />
<br />Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-10027313234482363172020-05-11T18:12:00.001+02:002020-05-11T21:10:19.881+02:00Nova tanda de lectures <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-_LZwKL712qk/XrlrUa1TJPI/AAAAAAAAREs/QwK1vqlHQZomX7AgQgoHQmCZcgyY4ti9ACLcBGAsYHQ/s1600/2012-04-30_IMG_2012-04-23_02.04.34__8342130.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="413" data-original-width="318" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-_LZwKL712qk/XrlrUa1TJPI/AAAAAAAAREs/QwK1vqlHQZomX7AgQgoHQmCZcgyY4ti9ACLcBGAsYHQ/s400/2012-04-30_IMG_2012-04-23_02.04.34__8342130.jpg" width="307" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Torno a fer-me ressò de les darreres lectures, encara confinades. Continuo sense voler parlar del confinament. Allà van. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-zbAMqEFkHng/Xrlrm1mW0MI/AAAAAAAARE0/YJBSQekshhYkjYZ38BqKNIiQVH6iRhoJQCLcBGAsYHQ/s1600/0916250.32%2Bdesconfia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="637" data-original-width="420" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-zbAMqEFkHng/Xrlrm1mW0MI/AAAAAAAARE0/YJBSQekshhYkjYZ38BqKNIiQVH6iRhoJQCLcBGAsYHQ/s320/0916250.32%2Bdesconfia.jpg" width="209" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i>Desconfia de tothom</i>, de S.J.Watson </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">És una novel·la de suspens típica i, a mesura que llegia, vaig pensar que l'havia vist convertida en pel·lícula. La vaig triar de la pila de llibres pendents perquè buscava alguna cosa que no em fes pensar massa. En aquest sentit, la vaig encertar. Tot i ser relativament previsible, em va distreure. El tema de la pèrdua de memòria és un tema fascinant, que s'ha tractat en moltes ocasions a la literatura i al cinema. A <i>Desconfia de tothom</i> ens trobem amb una dona indefensa que no recorda res de la seva vida, exceptuant el dia en què viu. Quan se'n va a dormir, ho oblida tot i l'endemà es desperta absolutament ignorant del seu passat. Escriure un dietari l'ajudarà a superar-ho i a descobrir els perills que l'envolten. La pega més gran d'aquesta novel·la és l'extensió. Podria haver funcionat molt millor amb unes quantes pàgines menys. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Amb tot, està ben travada i no li falta enginy. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-wChrn1vmpK0/XrluMLX5VCI/AAAAAAAARFA/09neMw1yG4kzQnmGBaB9P0dkoNSoJ22uwCLcBGAsYHQ/s1600/41SRhuylvUL%2BCrims.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="329" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-wChrn1vmpK0/XrluMLX5VCI/AAAAAAAARFA/09neMw1yG4kzQnmGBaB9P0dkoNSoJ22uwCLcBGAsYHQ/s320/41SRhuylvUL%2BCrims.jpg" width="210" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i>Crims</i>, de Carles Porta</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Després del seu èxit amb el programa de ràdio i televisió, ens arriba la versió literària de <i>Crims.</i> Carles Porta ens fa avinents set casos que a la televisió no havíem vist. Ara que sembla que el <i>true crime </i>(també dita literatura <i>non fiction</i>) ha fet un esclat a casa nostra, ningú millor que Porta per provar de posar, com diu ell, "llum a la foscor". El seu to és desenfadat i proper, sense cap pretensió literària, però el contingut sempre està ben documentat i ben desenvolupat. Ha estat una lectura molt distreta, malgrat que resulta impossible no pensar en la maldat que ens envolta i que sovint ens espera a l'altre cantó de carrer. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-GB_3chncETY/XrlyDQyFy4I/AAAAAAAARFM/X_KjzjVd1tgaseodciwz1-koyyv6b6BxwCLcBGAsYHQ/s1600/parad%25C3%25ADs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="277" data-original-width="182" src="https://1.bp.blogspot.com/-GB_3chncETY/XrlyDQyFy4I/AAAAAAAARFM/X_KjzjVd1tgaseodciwz1-koyyv6b6BxwCLcBGAsYHQ/s1600/parad%25C3%25ADs.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i></i><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i> El paradís a les fosques</i>, de Vicent Usó</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Una novel·la bestial, molt dura, molt descarnada, molt realista, que no respon al gènere "negre" a l'ús. Es tracta d'un retrat ferotge de la societat que ens envolta, una baixada als inferns del seu protagonista, Maties, en una ficció sense concessions. La novel·la va guanyar el Premi Enric Valor de Novel·la l'any 2018, i a la contra s'hi pot llegir: "És la història d'una família en què els silencis han pesat massa i durant massa temps, però també una crida a reflexionar sobre l'èxit i el preu que estem disposats a pagar per aconseguir-lo" </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La prosa de Vicent Usó és extraordinària. Lectura recomanada. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-sPPySvf-gYI/Xrl1ANvJS-I/AAAAAAAARFY/0q-nZVRVhNscGVi4OvHBboXIZ4HQySLjQCLcBGAsYHQ/s1600/978841808974%2Bl%25C3%25ADbranos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="954" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-sPPySvf-gYI/Xrl1ANvJS-I/AAAAAAAARFY/0q-nZVRVhNscGVi4OvHBboXIZ4HQySLjQCLcBGAsYHQ/s320/978841808974%2Bl%25C3%25ADbranos.jpg" width="190" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i>Líbranos del mal</i>, d'Empar Fernández y Pablo Bonell</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Empar Fernández i Pablo Bonell ja han col·laborat en l'escriptura a quatre mans de diverses novel·les policíaques, les aventures del policia Santiago Escalona. A <i>Líbranos del mal </i>han tornar a reunir-se per oferir-nos un original i divertit exercici que explora, com en un joc de miralls, els límits entre la realitat i la ficció. Ambdós autors són, amb els seus mateixos noms i professió (professors d'institut), els protagonistes de la història, i fins i tot sospitosos de ser uns assassins. Els crims que es cometen a la novel·la també els investiga Escalona, el personatge creat per ells, en un embolic endogàmic molt ben aconseguit. Si algú no sap com funciona un institut per dintre, ho podrà saber. Això també és un punt a favor del llibre, a veure si així aconseguim que la feina </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">dels docents es valori com cal. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">M'ho he passat molt bé. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-rH2VeHddL94/Xrl28vU6U1I/AAAAAAAARFk/iQnDa-rNEpAm12Oa-nO-e_JFcCNpxmY6wCLcBGAsYHQ/s1600/portada_a-barcino_maria-carme-roca_201911121151.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><img border="0" data-original-height="385" data-original-width="252" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-rH2VeHddL94/Xrl28vU6U1I/AAAAAAAARFk/iQnDa-rNEpAm12Oa-nO-e_JFcCNpxmY6wCLcBGAsYHQ/s320/portada_a-barcino_maria-carme-roca_201911121151.jpg" width="209" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i>A Bàrcino</i>, de Maria Carme Roca</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">No sé del cert si a aquesta novel·la li correspon ser en aquest blog de literatura criminal, perquè és evident que es tracta d'una novel·la històrica. Tanmateix, ja sabem que els gèneres no sempre són purs. La trama d'<i>A Bàrcino</i> és fosca, plena d'intrigues, curulla de maldat i de revenges, de manera que no em sembla del tot inadequat. <i>A Bàrcino</i> és la continuació de <i>Barcino</i>, una de les novel·les més exitoses de Maria Carme Roca, que publicà fa deu anys. Aquí trobem les peripècies de la vida de Minícia, situades en temps de l'emperador i filòsof Marc Aureli, al segle II després de Crist. L'excel·lent documentació, la narració de Minícia en primera persona, la descripció de Barcino, Tarraco, Roma... M'he cruspit la novel·la en un tres i no res. </span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">D'ella i de la seva protagonista, la pròpia autora va dir: "Una dona singular. Primer, perquè en la ficció és filla d'un gran personatge històric i nostrat: Luci Minici Natal Quadroni Ver (protagonista de <i>Barcino</i>). Que en la ficció també sigui amiga de l'emperador Marc Aureli (comparteixen el gust per l'escriptura) i amant de Luci Cecili Optat (un altre notable de Barcino) condiciona el seu estatus. Però la Minícia té vida pròpia i n'agafarà les regnes, des de gestionar el negoci familiar de les curses de quadrigues per les quals sent passió, a estimar sense límit a qui tria com a destinatari dels seus afectes. Un error de joventut, però, li passarà comptes, uns comptes que traspassaran l'àmbit personal i afectaran tot l'imperi". </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #222222; display: inline; float: none; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; line-height: 26px; overflow-wrap: break-word; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: red; font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Fins a la pròxima, negrots. </b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #004000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><span style="color: red;"></span><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #004000; font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4413993774423430787.post-51361324778249317672020-03-15T18:20:00.003+01:002020-03-15T18:22:44.712+01:00Tercera i última tanda de lectures des de juliol de 2019<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-IecT2Akorno/Xm5a9dXtVQI/AAAAAAAAQ_s/wJwaQ60JcyAu-KYOf8Lfwd30iJu2i_VHwCLcBGAsYHQ/s1600/83756552-antecedentes-de-muchos-libros-de-muchos-tama%25C3%25B1os-para-la-venta-en-la-biblioteca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="1300" height="168" src="https://1.bp.blogspot.com/-IecT2Akorno/Xm5a9dXtVQI/AAAAAAAAQ_s/wJwaQ60JcyAu-KYOf8Lfwd30iJu2i_VHwCLcBGAsYHQ/s320/83756552-antecedentes-de-muchos-libros-de-muchos-tama%25C3%25B1os-para-la-venta-en-la-biblioteca.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">I per fi, tal com vam quedar, aquí teniu la darrera tanda de llibres negrots des del dia 11 de juliol de 2019. A partir d'ara, estic al dia. I aniré agrupant les lectures per mesos, més o menys. Així estaran totes controlades i us en podré dir alguna cosa, la mateixa que avançaré a les xarxes socials. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Som-hi.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-v7xbOmsCVWo/Xm5bhWPe9XI/AAAAAAAAQ_0/5E-2tjA0eAc7QKZDnHZFbhsvUuKUnhVMgCLcBGAsYHQ/s1600/9788417847111.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="365" data-original-width="229" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-v7xbOmsCVWo/Xm5bhWPe9XI/AAAAAAAAQ_0/5E-2tjA0eAc7QKZDnHZFbhsvUuKUnhVMgCLcBGAsYHQ/s320/9788417847111.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="color: #ffd966;"><i>Octubre</i>, de Teresa Solana</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="color: #ffd966;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #6fa8dc; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Una nova aventura de la inspectora Norma Forester, la investigació d'un crim amb problemes d'identificació del cadáver en el marc dels esdeveniments que van tenir lloc a Catalunya entre el 20 de setembre i l'1 d'octubre de 2017. No és una novel·la política, el rerefons és només l'escenari que recull els moments que vam viure. De lectura molt ràpida i dinàmica. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #6fa8dc; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-msiT3zbqgy8/Xm5cpZ8k5-I/AAAAAAAARAE/0ISYDtQ5vgsKnapzviqlZmFq_JA6lb80QCLcBGAsYHQ/s1600/Caratula_Mes-que-rabia-500x746.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="746" data-original-width="500" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-msiT3zbqgy8/Xm5cpZ8k5-I/AAAAAAAARAE/0ISYDtQ5vgsKnapzviqlZmFq_JA6lb80QCLcBGAsYHQ/s320/Caratula_Mes-que-rabia-500x746.jpg" width="214" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i></i><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #ffd966; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i>Més que ràbia</i>, d'Emili Bayo</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #6fa8dc; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="color: #ffd966;"></span><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #6fa8dc; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Una novel·la coral, estructurada a partir de les veus en primera persona de tots els seus personatges. Puzzle ben muntat, molt actual, que aprofundeix en la psicologia humana i en la deriva política i social. El resum: no hi ha un pam de net. Us agradarà. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="color: #6fa8dc;"></span><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"></span><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-8lzow5Lrf8Q/Xm5dY9SrWKI/AAAAAAAARAM/nU7ZWXskrw49bA-hqoXkGFbBzafqEz3SwCLcBGAsYHQ/s1600/els-llops_9788492549283.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="406" data-original-width="252" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-8lzow5Lrf8Q/Xm5dY9SrWKI/AAAAAAAARAM/nU7ZWXskrw49bA-hqoXkGFbBzafqEz3SwCLcBGAsYHQ/s320/els-llops_9788492549283.jpg" width="198" /></a></div>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #ffd966; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i>Els llops</i>, de Francesc Puigpelat</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #ffd966; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #6fa8dc; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La novel·la data de 2005, any en què va guanyar el XIII Premi Carlemany. Una obra atemporal, que utilitza el motiu de la nissaga familiar típica, amb odis, amors, violència i moltes revenges, per fer un recorregut històric des de principis del segle XIX fins a l'actualitat. Ben escrita, ben documentada, l'acció se situa a Balaguer (on va néixer l'autor) i a les terres de Lleida. Una ficció como les de tota la vida, que pot agradar a un públic molt ampli. Això sí, la lletra minúscula de les edicions de butxaca és una vergonya i un insult al lector. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #6fa8dc; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #ffd966; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="color: #6fa8dc;"></span><br /></span></div>
<span style="color: #ffd966; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="color: #ffd966; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-Jwz8V6xnpw8/Xm5eUcqCymI/AAAAAAAARAY/oIkgyMFwnXo1xg5TxMtiIHxmHnGiijVMwCLcBGAsYHQ/s1600/mai-mes-susana-hernandez.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1270" data-original-width="795" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-Jwz8V6xnpw8/Xm5eUcqCymI/AAAAAAAARAY/oIkgyMFwnXo1xg5TxMtiIHxmHnGiijVMwCLcBGAsYHQ/s320/mai-mes-susana-hernandez.jpg" width="200" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<i>Mai més</i>, de Susana Hernández </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><div style="text-align: center;">
<span style="color: #6fa8dc;">Una sòrdida i crua història del suburbi. Personatges al límit, determinats per un destí indefugible i/o per unes nefastes eleccions. Els marges, el subsòl, els espais on no hi ha esperança. Un retrat que trasbalsa pel seu realisme inqüestionable en uns barris de Barcelona que mai no surten a les guies turístiques. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #6fa8dc;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #6fa8dc;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-r2K-92HUeBY/Xm5fZPEokAI/AAAAAAAARAg/4D0meofjNP0tlHl5Qy5GgdRqnjLqVKVOgCLcBGAsYHQ/s1600/portada_rossi_325.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="454" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-r2K-92HUeBY/Xm5fZPEokAI/AAAAAAAARAg/4D0meofjNP0tlHl5Qy5GgdRqnjLqVKVOgCLcBGAsYHQ/s320/portada_rossi_325.jpg" width="207" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</span><span style="color: #ffd966; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><div style="text-align: center;">
<i>Rossi</i>, d'Assumpta Margenat</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #6fa8dc;">El volum consta de dues novel·les protagonitzades per aquesta Rossi que li dona títol:<i> Escapa't d'Andorra </i>i <i>Manolo. </i>Publicadas a la Biblioteca Andreu Martín, de l'Editorial Efadós, representen l'obra completa de l'autora, Assumpta Margenat. Àcides, crítiques, personals i diferents, segur que a l'època de l'escriptura (anys 90) eren una rara avis. De lectura molt agradable. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #6fa8dc;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #6fa8dc;"></span><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-paMbdhfNCwc/Xm5gnRsrmyI/AAAAAAAARAs/jHHX9Y29gGQS0rSp-qpDONM1tPLa-NlogCLcBGAsYHQ/s1600/iii%2B650_15555797280C314163-F11E-4ED0-A182-D5FB5935A01E.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="486" data-original-width="650" height="239" src="https://1.bp.blogspot.com/-paMbdhfNCwc/Xm5gnRsrmyI/AAAAAAAARAs/jHHX9Y29gGQS0rSp-qpDONM1tPLa-NlogCLcBGAsYHQ/s320/iii%2B650_15555797280C314163-F11E-4ED0-A182-D5FB5935A01E.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<i>La teoria de l'imbècil</i>, de Pep Prieto</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #6fa8dc;">No tinc altra manera de dir-ho. M'ho he passat pipa amb la novel·la d'en Pep Prieto. Àgil, original, imaginativa, amb l'atractiu impagable de la brevetat. Intriga i suspens amb tocs fantàstics. M'ha enganxat i l'he llegit en poques hores. Perfecte per a una tarda d'estiu, amb una beguda fresca i sota un arbre. Us la recomano. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #6fa8dc;"></span><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-TpRHJNHjbrU/Xm5hUekbCvI/AAAAAAAARA0/DjprE3nh1hch1iyvmWY9T0tXH9LabZl-wCLcBGAsYHQ/s1600/Portada-La-sarbatana-300-639x1024.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="639" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-TpRHJNHjbrU/Xm5hUekbCvI/AAAAAAAARA0/DjprE3nh1hch1iyvmWY9T0tXH9LabZl-wCLcBGAsYHQ/s320/Portada-La-sarbatana-300-639x1024.jpg" width="199" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>La sarbatana</i>, d'Isabel-Clara Simó</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #6fa8dc;">La darrera novel·la que Isabel-Clara Simó va publicar en vida. Una ficció de crims familiars, amb un bon punt d'humor negre. Narrada a dues veus que van desgranant la història, cadascuna des del seu punt de vista, resulta un exercici interessant. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #6fa8dc;"></span><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-UKRUySPti4E/Xm5iHpn2vEI/AAAAAAAARBA/HoU-an0PbwsdCuO-9Jr90x8d95xqHBiPwCLcBGAsYHQ/s1600/portada_el-sindicat-de-loblit_albert-villaro_201711281336.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="386" data-original-width="252" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-UKRUySPti4E/Xm5iHpn2vEI/AAAAAAAARBA/HoU-an0PbwsdCuO-9Jr90x8d95xqHBiPwCLcBGAsYHQ/s320/portada_el-sindicat-de-loblit_albert-villaro_201711281336.jpg" width="208" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>El sindicat de l'oblit</i>, d'Albert Villaró</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #6fa8dc;">És possible matar Franco dues vegades? Doncs sí. Albert Villaró ho fa en aquesta sensacional ucronia que recomano vivament. Seqüela de la seva novel·la <i>Els ambaixadors, </i>que fou premi Josep Pla 2014, Villaró recupera especulació històrica i personatges per construir una ficció que no us podeu perdre i que es pot llegir independentment de l'anterior. Prosa rica i curosa, ironia finíssima i un humor d'orc muntanyenc. Extraordinària. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-7WhXuQgmfIk/Xm5jWN--xkI/AAAAAAAARBI/HxvMtyxMpU08ItABhDW9AfGhUTD535sewCLcBGAsYHQ/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="284" data-original-width="177" src="https://1.bp.blogspot.com/-7WhXuQgmfIk/Xm5jWN--xkI/AAAAAAAARBI/HxvMtyxMpU08ItABhDW9AfGhUTD535sewCLcBGAsYHQ/s1600/images.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Un altre dia antic</i>, de Sebastià Bennasar</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
Una ficció ambientada entre Lisboa i Mallorca amb sicaris, càrtels de la droga, tràfic d'armes, empresaris corruptes i desaprensius de tota mena. També hi ha policies i gent altruista, hi ha literatura i llibreries i un indubtable cant d'amor a la ciutat del Tejo. De com es conjuminen aquestes coses, aparentment tan desaparellades, només ho podreu saber llegint-les. </div>
<br />
<br />
<span style="background-color: white; color: green; font-family: "inherit" , serif;"></span><br />
<div style="text-align: center;">
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike></div>
</span>Anna Maria Villalongahttp://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com0