Harlem Nocturne

dimecres, 29 de juny del 2022

Lectures negres segon trimestre 2022

 


Les ànimes sordes, d'Albert Villaró  

És un text de l'any 2000 que ara ha recuperat l'Editorial Medusa, d'Andorra. El cert és que m'ho he passat genial. Un Villaró sempre és un Villaró: àcid, irònic, àgil, ocurrent i carregat de segones intencions. Perfecte per a l'estiu. 

Ventura & Co.,  de Lev. R. O'Leory 

Una novel·la breu, pràcticament una nouvelle. Delirant, delirant, delirant. Un perdiguer faldiller al màxim ens explica les seves peripècies en primera persona des de la hipèrbole caricaturesca. Ambientada en un futur proper, amb la gent que es pot teletransportar amunt i avall (això m'encanta) i amb la possibilitat de trasplantament il·limitat d'òrgans, el final ens sorprendrà. Un joc metaliterari molt ocurrent. Com són aquests valencianas! 

El color dels coloms, de Rubèn Intente 

Un procedural on res no és el que sembla, amb uns quants personatges singulars que conformen un  univers de variats matisos. Una lectura agradable i curiosa, amb un sotsinspector poc simpàtic i una sergent molt més intuïtiva i desperta. L'autor reflexiona, enmig d'un estol de referències culturals, i ens fa reflexionar també a nosaltres. 

Anna Grimm. Xarxes criminals, de Montse Sanjuan 

La quarta entrega de les aventures de la sergent Anna Grimm. Una novel·la de procedimient policial, on seguim fil per randa la investigació d'un cas molt brut, que posa damunt la taula la part més fosca de l'ésser humà. La cobdícia, el maltractament, la violència de gènere: tot en el si de la família i dels amics propers, que encara ho fa més terrible. Una àgil lectura que fa passar molt bona estona. Quantes coses que succeeixen a Lleida!  

Crims. Llum a la foscor, de Carles Porta

El segon volum de no ficció que ens fa arribar Carles Porta arran del seu èxit amb el programa de ràdio i de televisió. Alguns dels casos del llibre ja els coneixia, precisament per la versió televisiva. Lectura planera d'una narració rigorosa que no especula, sinó que ens mostra els fets tal com són. 

La gran serp, de Pierre Lemaitre   

La primera novel·la negra de Pierre Lemaitre, escrita el 1985. Una història molt inesperada, negra negríssima, plena de morts per totes bandes. Sicaris que ja són vells, però no per això menys freds i calculadors. Causa una certa hilaritat, i té un final que ningú no podia esperar, senectud inclosa (no puc ser més clara). Es nota que és una primera novel·la, però en Lemaitre és en Lemaitre. M'ha enganxat i m'ha divertit prou.