Un gintònic amb na Lònia Guiu

 

Un gintònic amb na Lònia Guiu 

Avui em complau parlar-vos d'una altra antologia en la qual he participat. Es tracta, a la manera que ja vam fer amb La cervesa de la Highsmith, d'un homenatge en aquest cas a Maria Antònia Oliver, que ens va deixar el 10 de febrer de 2022. El recull està signat per 10 autores: Marta Alòs, Margarida Aritzeta, Núria Cadenes, Esperança Camps, Raquel Gámez-Serrano, Susana Hernández, Dora Muñoz, Montse Sanjuan, Irene Solanich Sanglas i jo mateixa. I publicat per Edicions Xandri, sota la batuta de Sebastià Bennasar. 

L'homenatge s'havia de concretar, com el títol del volum indica, en una sèrie de relats que, de manera més o menys propera, fessin referència o piquessin l'ullet al personatge de la Lònia Guiu, la primera detectiva privada de l'Estat, sorgida de la ploma de la Maria Antònia Oliver, i que és un dels seus personatges més emblemàtics. 

Les històries són molt diferents entre si, i aquesta és una de les gràcies d'aquests tipus de projectes. La meva es titula Paraules al mirall i us asseguro que no us deixarà indiferents.     

Llegiu el llibre. No us en penedireu. 

Lectures negres segon trimestre 2022

 

Les ànimes sordes, d'Albert Villaró  

És un text de l'any 2000 que ara ha recuperat l'Editorial Medusa, d'Andorra. El cert és que m'ho he passat genial. Un Villaró sempre és un Villaró: àcid, irònic, àgil, ocurrent i carregat de segones intencions. Perfecte per a l'estiu. 

Ventura & Co.,  de Lev. R. O'Leory 

Una novel·la breu, pràcticament una nouvelle. Delirant, delirant, delirant. Un perdiguer faldiller al màxim ens explica les seves peripècies en primera persona des de la hipèrbole caricaturesca. Ambientada en un futur proper, amb la gent que es pot teletransportar amunt i avall (això m'encanta) i amb la possibilitat de trasplantament il·limitat d'òrgans, el final ens sorprendrà. Un joc metaliterari molt ocurrent. Com són aquests valencianas! 

El color dels coloms, de Rubèn Intente 

Un procedural on res no és el que sembla, amb uns quants personatges singulars que conformen un  univers de variats matisos. Una lectura agradable i curiosa, amb un sotsinspector poc simpàtic i una sergent molt més intuïtiva i desperta. L'autor reflexiona, enmig d'un estol de referències culturals, i ens fa reflexionar també a nosaltres. 

Anna Grimm. Xarxes criminals, de Montse Sanjuan 

La quarta entrega de les aventures de la sergent Anna Grimm. Una novel·la de procedimient policial, on seguim fil per randa la investigació d'un cas molt brut, que posa damunt la taula la part més fosca de l'ésser humà. La cobdícia, el maltractament, la violència de gènere: tot en el si de la família i dels amics propers, que encara ho fa més terrible. Una àgil lectura que fa passar molt bona estona. Quantes coses que succeeixen a Lleida!  

Crims. Llum a la foscor, de Carles Porta

El segon volum de no ficció que ens fa arribar Carles Porta arran del seu èxit amb el programa de ràdio i de televisió. Alguns dels casos del llibre ja els coneixia, precisament per la versió televisiva. Lectura planera d'una narració rigorosa que no especula, sinó que ens mostra els fets tal com són. 

La gran serp, de Pierre Lemaitre   

La primera novel·la negra de Pierre Lemaitre, escrita el 1985. Una història molt inesperada, negra negríssima, plena de morts per totes bandes. Sicaris que ja són vells, però no per això menys freds i calculadors. Causa una certa hilaritat, i té un final que ningú no podia esperar, senectud inclosa (no puc ser més clara). Es nota que és una primera novel·la, però en Lemaitre és en Lemaitre. M'ha enganxat i m'ha divertit prou. 

Anna Grimm, Memòria mortal, de Montse Sanjuan

Anna Grimm, Memòria mortal, de Montse Sanjuan, és la tercera entrega de les aventures i desventures d'aquesta mossa d'esquadra solitària i una mica esquerpa que posseeix un olfacte sorprenent a l'hora de resoldre els casos més complicats. Es tracta del volum número 3 de la nova col·lecció de Pagès Editors "Lo Marraco Negre", que destaca per aquesta nova línia on el groc i el negre hi tenen un evident paper. 

La novel·la mostra un salt qualitatiu respecte a les dues anteriors. Amb dues investigacions en paral·lel, un major deteniment en interrogatoris i escenes i un tractament més coral (encara que l'Anna Grimm continuï essent la veritable protagonista), la trama resulta rodona i molt agradable de llegir. L'ambició, la falsedat, la cobdícia, la manca d'amor i les patologies basades en traumes del passat són algunes de les pulsions que la novel·la explora. 

He de reconèixer que jo sempre m'ho he passat molt bé amb les històries de la Grimm. Em distreuen, m'atrapen i em transporten a Lleida, la terra de la boira, un lloc poc explotat en la nostra novel·lística (criminal i no). Tanmateix, amb aquesta n'he gaudit encara més, segurament perquè m'ha semblat més versemblant.

Tot i això... no ens enganyem, negrots. Tants fiambres a la capital del Segrià s'esdevenen una cosa enormement terrorífica... No sé si m'atreviré a tornar-hi, sincerament, que allà la gent es mor molt!   

En fi, ja veurem. M'ho hauré de pensar. De moment, us desitjo que passeu un feliç pont de l'1 de maig. 

  

El misteri del bressol buit, de Montse Sanjuan

El misteri del bressol buit és la segona entrega de les aventures de la mossa d’esquadra destinada a Lleida La sergent Anna Grimm. Una policia perspicaç, treballadora i obstinada amb molt bona fama dins del cos i que no para ni un moment fins que resol els casos, en els quals s’implica profundament.

Si bé la primera novel·la, com sempre passa amb els arrencaments de les sèries, tenia molt de presentació dels espais i dels personatges, inclosa la seva vida privada, en aquest segon títol hi trobem un procedural de pel·lícula, que es desenvolupa perfectament. Té la cadència adequada i el crescendo d’intriga necessari. Desgrana la informació a poc a poc, amb la dosificació ideal per enganxar el lector. L’he llegit en dos dies, amb això us ho dic tot.  

El cas, que narra l’assassinat d’una parella i la desaparició del seu fill petit, resulta prou imaginatiu i ben travat. Quan t’acostes al final, tal vegada pots intuir per on anirà el desenllaç, però això només si ets un animal negrot. Si no, estic segura que pot sorprendre a més d’un lector.

Amb aquesta segona entrega, Montse Sanjuan s’ha superat. Ha tornat a col·locar Lleida al mapa del crim literari català i ha estat finalista del Premi a la millor novel·la negra en català de 2015 (escrita per una dona) al Festival Cubelles Noir.

Vinga, Montse, brillo. Que ja esperem la tercera!  

La sergent Anna Grimm, de Montse Sanjuan

La sergent Anna Grimm és la primera novel·la de la lleidatana Montse Sanjuan. Es tracta d'una amena proposta, de lectura plaent i ràpida, que l'autora afronta des de la naturalitat i la quotidianitat. Una obra propera, ambientada a Lleida, que ens demostra que el crim el podem trobar a tot arreu.

La novel·la funciona a partir de dues trames paral·leles. D'una banda, topem amb un sorprenent assassí en sèrie que va matant per Lleida respectables pares de família. D'una altra, amb un cas sense resoldre que afecta personalment la protagonista i que ha convertit la seva vida en un infern: la desaparició de la Clara, la seva germana petita.    

 

La ficció pivota al voltant d'ambdues circumstàncies, alhora que va caracteritzant la idiosincràsia interna de la sergent Grimm. Molt competent a la feina, amb ambició per millorar i créixer professionalment, és una dona lluitadora, decidida i aparentment forta. Tanmateix, viu amb un patiment profund a causa del seu amor per la família (pares i germana) i per l'angoixa que li genera no poder resoldre el cas de la seva desaparició. 

 

Al meu entendre, els dos encerts principals de la novel·la rauen en la creació d'un món creïble i versemblant, que tots podem reconèixer, i en haver deixat la porta oberta a pròximes entregues. De manera que podem congratular-nos de tenir ara mateix dues policies dones que parlen català: Anna Grimm i Mina Fuster, creada per Margarida Aritzeta. 

 

M'ha semblat molt interessant que Montse Sanjuan col·loqui Lleida al mapa de la negror catalana. I també m'ha agradat (no ho negaré) que la seva heroïna provingui de l'Empordà. Ja sabeu, negrots, que aquesta bella comarca és la meva segona terra, la meva debilitat.

 

Endavant amb la lectura de  La sergent Anna Grimm (el cognom no deixa de sobtar-me, li hem de preguntar a l'autora com se li ha acudit). I ara restem a l'espera del segon capítol. Desitgem que ens arribi ben aviat!