Un gintònic amb na Lònia Guiu

 

Un gintònic amb na Lònia Guiu 

Avui em complau parlar-vos d'una altra antologia en la qual he participat. Es tracta, a la manera que ja vam fer amb La cervesa de la Highsmith, d'un homenatge en aquest cas a Maria Antònia Oliver, que ens va deixar el 10 de febrer de 2022. El recull està signat per 10 autores: Marta Alòs, Margarida Aritzeta, Núria Cadenes, Esperança Camps, Raquel Gámez-Serrano, Susana Hernández, Dora Muñoz, Montse Sanjuan, Irene Solanich Sanglas i jo mateixa. I publicat per Edicions Xandri, sota la batuta de Sebastià Bennasar. 

L'homenatge s'havia de concretar, com el títol del volum indica, en una sèrie de relats que, de manera més o menys propera, fessin referència o piquessin l'ullet al personatge de la Lònia Guiu, la primera detectiva privada de l'Estat, sorgida de la ploma de la Maria Antònia Oliver, i que és un dels seus personatges més emblemàtics. 

Les històries són molt diferents entre si, i aquesta és una de les gràcies d'aquests tipus de projectes. La meva es titula Paraules al mirall i us asseguro que no us deixarà indiferents.     

Llegiu el llibre. No us en penedireu. 

Darwin i Pedrolo al Febrer Negre de Palma

Des d'avui dia 6 fins al 24 d'aquest febrer tan fred, tenim una cita al Festival de novel·la i cinema negre de Palma de Mallorca: el Febrer Negre, que enguany arriba a la seva novena edició.    

Un munt d'activitats que aquest cop podré gaudir en primera persona. No cal dir la il·lusió que em fa que m'hagin convidat a participar.

La primera activitat on seré, divendres dia 9 a les 11:30, és molt bonica, perquè consisteix en una trobada amb els alumnes d'ESO i Batxillerat de l'Ies Ses Estacions. Tothom sap que la interacció amb els estudiants m'agrada molt. 

El mateix divendres, a la tarda, tindré l'honor de fer una Conferència, en el marc de l'Any Pedrolo, a la Biblioteca Ramon Llull. El tema, naturalment, Manuel de Pedrolo i la novel·la negra. Ens aproximarem a aquesta faceta de l'autor de l'Aranyó, tot intentant mostrar la seva dimensió i la seva aportació inestimable.

I l'endemà al matí, a les 12 hores, serà el moment de presentar la meva novel·la El somriure de Darwin, que ara ja pot compartir lleixes amb la versió en castellà, La sonrisa de Darwin, que va sortir el passat gener. M'acompanyarà l'escriptora i amiga Dora Muñoz, que juga a casa i que em fa l'honor de presentar la novel·la.

I què més puc dir? Doncs que em ve molt de gust tornar a l'illa, on ara fa molt de temps que no hi vaig. Parlar de Pedrolo en qualitat de Comissària del seu any i poder parlar també de la meva novel·la són dos enormes privilegis.

Continuem, negrots.  

 

Massa mares per a un fill, de Dora Muñoz

Massa mares per a un fill, de l’autora mallorquina Dora Muñoz, novel·la publicada amb el número 19 a l’Editorial Llibres del Delicte, és una obra de lectura amena que s’endinsa en el tema dels fills adoptats. Sabem que aquesta problemàtica ha fet córrer rius de tinta i metres de cel·luloide, però no la tinc present en la narrativa negra autòctona dels darrers anys.

El llibre indaga intel·ligentment, amb una ambientació perfecta, en el submón de la droga, de les presons, del petit delicte, de les famílies desestructurades. Són aspectes que Dora Muñoz coneix de primera mà per motius professionals, ja que, entre d’altres activitats, ha estat orientadora al Centre d’adults de la presó de Palma. En llegir la novel·la, això es manté ben present. La versemblança i la credibilitat m’han semblat absolutes. Un conjunt de personatges de tots els pelatges, de totes les classes socials, de tots els nivells culturals formen un mosaic clar i acolorit de la nostra societat, amb les característiques inherents a un territori clos com ho és sempre una illa. A les illes no gaire grans, d’una manera o d'una altra, tothom s’acaba coneixent.   

Crec que l’autora també ha reeixit en el to dels diàlegs. Tot i que, per al meu gust, alguns es podrien haver escurçat (potser també algun capítol de la novel·la), la seva aparença de veracitat és enorme. També ho és pel que fa als registres i a la tria de la varietat geogràfica del català. Massa mares per a un fill està escrita en dialecte insular. I això és un encert absolut, no cal dir-ho.

Felicito a l’autora per una novel·la tan personal  i a l’editorial per continuar apostant per aquestes descobertes. A Llibres del Delicte li surten “dones” per tot arreu.

Feliç dia, negrots.