Harlem Nocturne

dimarts, 5 d’abril de 2022

Primer trimestre de lectures del 2022

 


EL DIABLE NO VIU A L'INFERN, de Franck Bouysse (Editorial Alrevés, Crims.cat) Traducció de Maria Llopis

Una novel·la de difícil definició. Molts en dirien un noir rural, però és molt més que això. La presència aclaparadora del paisatge, que se'ns imposa des de la primera pàgina. El fred extrem, la neu, la soledat, el silenci. Uns personatges (pocs, poquíssims) fills d'aquest silenci, d'aquest rigor, d'aquest paisatge. I els secrets, i la família, i el valor de la vida, i els animals, i el gos. Una prosa d'alt nivell en una traducció impecable de Maria Llopis. Una novel·la molt recomanable, que eleva qualsevol gènere literari. 


CATEDRALES, de Claudia Piñeiro (Ed. Alfaguara)

Sempre que llegeixo Claudia Piñeiro em reafirmo en la consideració que em mereix. És una gran autora, que sempre explica coses interessants des d'un alt nivell literari. Catedrales és una novel·la brutal, un text de denúncia explícita al voltant de la irracionalitat, la repressió i el fanatisme de l'Església Católica. L'horror dins d'una família que queda devastada fins a límits insospitats per culpa de l'integrisme religiós. Personatges molt ben dibuixats i un crescendo que ens va deixant estabornits. 


SUBURBIS DEL PARADIS, de Silvestre Vilaplana (Editorial Alrevés, Crims.cat)

Una novel·la ben travada, sense res superflu. Un retrat fidel de la corrupció política que ens envolta, la pujada de l'extrema dreta, les clavagueres del poder, la violència dels qui manen. La protagonista de l'anterior novel·la negra de Vilaplana (Dones sense nom), la inspectora Araceli Lavila, torna amb un cas fosc i dolorós, que la implica personalment, i que esperem que no sigui l'últim. 


LA FORASTERA, d'Olga Merino (Ed. Alfaguara)

Una novel·la extraordinària, un autèntic western modern en una terra dura i inhòspita. Amb un llenguatge ric i un registre impagable, Merino excel·leix en tots els aspectes literaris, des de la construcció de personatges a la recreació atmosfèrica, passant per la descripció de la natura (que és un personatge més) i dels sentiments més atàvics. Una història atemporal, que recomano vivament. 


SERÁ NUESTRO SECRETO, d'Empar Fernández (Ed. Alrevés)  

Un text dur, sense concessions, de caràcter essencialement coral, que explora la part més fosca de la naturalesa humana. Diria que és la novel·la més canònicament negra que li he llegit a l'autora. Inicia la sèrie protagonitzada pel sotsinspector Mauricio Tedesco, que esperem que tingui molta continuïtat. 


DESPRÉS DE LA VERGONYA, de Marc Moreno (Ed. Llibres del Delicte)  

Un text que negreja i que ens mostra les debilitats humanes. Sembla mentida que, encara que sigui en la ficció, hi pugui haver gent aparentment normal amb tanta maldat al damunt.