Continua la foscor: més lectures negres

 

Elles també negregen, de diverses autores

Homenatge a Elles també maten, la primera antologia de relats publicada per l'Editorial Llibres del Delicte, que vaig tenir l'honor i el plaer de coordinar. Ara, amb motiu dels 10 anys de l'editorial, neix aquest volum, on nou autores que no havien fet negre s'arrisquen amb el gènere. Són Ada Castells, Tina Vallès, Sandra Freijomil, Maria Climent, Letícia Asenjo, Irene Pujadas, Laia Fàbregas, Anna Gurguí i Irene Solanich, autora també del pròleg com a coordinadora del volum. Jo he escrit l'epíleg, i m'ha fet molta il·lusió. Un llibre de lectura amena, amb relats diversos i agradables de llegir.    

Caront, de Jordi de Manuel

El millor Jordi de Manuel en una hibridació de negre i ciència-ficció que segur que enganxa els amants d'ambdós gèneres. Hi ha tant per dir, d'aquest text! Una història de morts a l'espai, una volta més al topoi del crim de la cambra tancada, en una astronau en forma de cub de Rubik que viatja a Caront, satèlit de Plutó. L'autor uneix la seva formació científica, el seu bagatge literari i cinematogràfic i la seva viva imaginació per construir una obra que no pots deixar de llegir. M'ho he passat genial. No és cap secret que soc la fan number one del Jordi de Manuel i he gaudit d'allò més descobrint totes les referències, homenatges i picades d'ullet que farceixen la novel·la. 

Idénticas, d'Andrés Gusó  

Una novel·la policíaca que es llegeix amb ganes i que fa passar una bona estona. Assassinats i desaparicions a Madrid, enmig d'un ambient de noies que fan d'escort per guanyar diners, i de personatges de tota mena que no tenen gaires escrúpols. Un procedural que funciona i on haureu d'endevinar el culpable. Jo ho he fet. 

Metròpoli, de Flavio Soriga   

Una obra molt personal, on la ciutat de Càller esdevé el personatge principal. L'illa de Sardenya i el seu especial encís, els personatges tan ben treballats i d'una interioritat profunda, les reflexions sobre la vida, l'amor, la mort. Tots aquests aspectes, juntament amb un estil personal i intens, configuren una ficció d'aquelles que prestigien el gènere. La magnífica traducció és de Pau Vidal.   

Dones invisibles. Quatre contes de fantasmes, de diverses autores

Recull de contes de quatre escriptores d'entre el segle XIX i el XX, que demostren el talent de tantes dones silenciades. Els relats són una delícia i s'han de llegir, evidentment, tenint en compte l'esperit de l'època. Traduïts per Edgar Cotes, les autors son Mary Shelley, Mary Elizabeth Braddon, Edith Nesbit i Mary E. Wilkins Freeman.   

El miedo en el cuerpo, d'Empar Fernández

Com sempre, Empar Fernández no ens deixa respirar. Un nen perdut a la gran ciutat, un nen autista. Una recerca vertiginosa enmig de la por més terrorífica: allò que li pugui passar a aquest nen perdut. I els barris de Barcelona com a escenari protagònic de la recerca i del patiment, un escenari que permet a l'autora fer un retrat realista i gens esperançador de la societat que ens envolta. La segona novel·la de les peripècies de Mauricio Tedesco, un inspector vidu i desencantat a qui cada vegada anem coneixent millor. 

Viure cansa, de Jean-Claude Izzo 

Un recull de set relats sorgits de la ploma personalíssima del gran Jean-Claude Izzo, autor de l'aclamada Trilogia de Marsella. La prosa dura, descarnada, absolutament nua, canalitza la descripció de la interioritat humana sense cap concessió, però alhora amb un inevitable sentit de la comprensió més profunda. No sé si ho ha dit algú, però em semblen relats amb una inequívoca cárrega existencialista. Són històries breus, destructives com un cop de puny, tendres com la certesa i l'acceptació inevitable que viure cansa.  

Cartes marcades, de Maribel Torres  

Nova novel·la de Maribel Torres, la tercera protagonitzada per l'Adriana i en Pau, dos detectius especialites a complicar-se en afers prou perillosos. En aquesta ocasió, el tràfic de dones. La violència de gènere en totes les seves formes en una novel·la crítica, actual i molt ben documentada. 

Àngels de la mort, de Silvestre Vilaplana

Darrera entrega de la trilogia d'Araceli Lavila. Un text molt interessant, com tots els d'en Silvestre Vilaplana, que fa un profund recorregut al voltant de les xacres de la nostra societat. Corrupció, feixisme, abús de poder, violència envers els més febles... Una novel·la de denúncia, crítica i intensa, no exempta de justícia poètica, que no decebrà ningú. 

L'accident, d'Empar Fernández

Negre juvenil. La segona entrega de la sèrie Pringats de la col·lecció de novel·la juvenil de Llibres del Delicte. Un text amb personatges entranyables, narrat en primera persona per un dels protagonistes, que exalta sobretot el valor de l'amistat.  

Primer trimestre de lectures del 2022

 

EL DIABLE NO VIU A L'INFERN, de Franck Bouysse (Editorial Alrevés, Crims.cat) Traducció de Maria Llopis

Una novel·la de difícil definició. Molts en dirien un noir rural, però és molt més que això. La presència aclaparadora del paisatge, que se'ns imposa des de la primera pàgina. El fred extrem, la neu, la soledat, el silenci. Uns personatges (pocs, poquíssims) fills d'aquest silenci, d'aquest rigor, d'aquest paisatge. I els secrets, i la família, i el valor de la vida, i els animals, i el gos. Una prosa d'alt nivell en una traducció impecable de Maria Llopis. Una novel·la molt recomanable, que eleva qualsevol gènere literari. 

CATEDRALES, de Claudia Piñeiro (Ed. Alfaguara)

Sempre que llegeixo Claudia Piñeiro em reafirmo en la consideració que em mereix. És una gran autora, que sempre explica coses interessants des d'un alt nivell literari. Catedrales és una novel·la brutal, un text de denúncia explícita al voltant de la irracionalitat, la repressió i el fanatisme de l'Església Católica. L'horror dins d'una família que queda devastada fins a límits insospitats per culpa de l'integrisme religiós. Personatges molt ben dibuixats i un crescendo que ens va deixant estabornits. 

SUBURBIS DEL PARADIS, de Silvestre Vilaplana (Editorial Alrevés, Crims.cat)

Una novel·la ben travada, sense res superflu. Un retrat fidel de la corrupció política que ens envolta, la pujada de l'extrema dreta, les clavagueres del poder, la violència dels qui manen. La protagonista de l'anterior novel·la negra de Vilaplana (Dones sense nom), la inspectora Araceli Lavila, torna amb un cas fosc i dolorós, que la implica personalment, i que esperem que no sigui l'últim. 

LA FORASTERA, d'Olga Merino (Ed. Alfaguara)

Una novel·la extraordinària, un autèntic western modern en una terra dura i inhòspita. Amb un llenguatge ric i un registre impagable, Merino excel·leix en tots els aspectes literaris, des de la construcció de personatges a la recreació atmosfèrica, passant per la descripció de la natura (que és un personatge més) i dels sentiments més atàvics. Una història atemporal, que recomano vivament. 

SERÁ NUESTRO SECRETO, d'Empar Fernández (Ed. Alrevés)  

Un text dur, sense concessions, de caràcter essencialement coral, que explora la part més fosca de la naturalesa humana. Diria que és la novel·la més canònicament negra que li he llegit a l'autora. Inicia la sèrie protagonitzada pel sotsinspector Mauricio Tedesco, que esperem que tingui molta continuïtat. 

Resum de lectures (i un nou any que comença)

 

Ja som al 2021 i encara tenia pendent la darrera tongada de lectures negres de 2020. Les detallo tot seguit. A falta de temps, només les catalogaré amb una frase. Però com a mínim quedaran consignades. 

  

Temps mort, Llort             

    Entre la negror, la ciència-ficció i el deliri. 

                          L'origen del pecat, Marta Alòs

Bona novel·la, crítica amb el poder i amb l'Església, que sempre s'ho mereix. 

                     L'esguard de la bèstia, de Quim Gómez

Bona òpera prima, guanyadora del I Premi Vilassar de Noir. En volem més. 

Dones sense nom, de Silvestre Vilaplana

Dura, actual, ben escrita i molt crítica. L'Església tampoc no hi surt gaire ben parada.  

Entre murs, de Marta Segura

D'època, fosca i amb un psicòpata que fa feredat. 

Appletown, de David Marín

Divertida, breu, curiosa, àgil. De lectura molt plaent. El volum inclou quatre relats de l'autor, publicats en diversos reculls.  

Greal de sang, de Gregori Royo

Sectes i Església en entredit en una València trepidant. 

ARA JA SEGUIREM AMB LES LECTURES DEL 2021, NEGROTS.

Els ossos soterrats, de Silvestre Vilaplana

Els ossos soterrats, de l’escriptor alcoià Silvestre Vilaplana, va ser la novel·la guanyadora del III Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana (2016). Com a jurat del premi, vaig tenir l’oportunitat de llegir-la fa uns mesos i ja aleshores em va semblar magnífica. No debades es va alçar amb el guardó. Ara, amb tranquil·litat, he volgut gaudir-la un cop publicada, sense la celeritat obligada de les lectures del certamen. I he de refermar-me en la meva opinió. Encara m’ha agradat més.     

Els ossos soterrats és una ficció dura i realista que poua sense reserves en un tema pendent de resoldre dins de la poc desenvolupada democràcia que vivim. Un tema  vinculat a la tan esmentada Llei de la Memòria Històrica. Em refereixo a la recuperació del gran nombre de cadàvers que foren soterrats a les cunetes durant i després de la Guerra Civil, cadàvers de persones executades sense escrúpols que les seves famílies encara no han recuperat, que en la majoria de casos encara no se sap on són. Com va succeir, sense anar més lluny, amb Federico García Lorca, de l’assassinat del qual s’han complert 80 anys el proppassat dia 18.  

A mig camí entre la novel·la històrica i la criminal, Els ossos soterrats resulta una lectura que flueix amb una enorme naturalitat malgrat la duresa del tema, amb una trama perfectament lligada que fluctua entre dos temps narratius: el passat (el moment dels terribles fets) i el present, quan la néta d’un dels homes assassinats intenta trobar i enterrar com es mereixen les seves restes. Ambientat en un petit poble no identificat del País Valencià, el present se’ns mostra vergonyant i obscur, amb tots el ets i uts de la corrupció, la maldat i la fatxenderia impune dels seus polítics, prohoms i empresaris. El passat, al seu torn, impressiona al lector profundament. És el testimoni d’una època terrorífica que els nostres avis i pares van viure en primera persona. Em sembla inevitable que ens afecti directament, per més història de ficció que sigui. Com podem llegir a la contraportada del volum: Tot mort té una història al darrere que potser a algú no li interessa gaire desvelar, i ni molt menys saber d’on venim i desenterrar el passat.

Vilaplana excel·leix en la combinació de la cura estilística amb la senzillesa narrativa, en la dosificació dels tempos i en la caracterització dels personatges, encara que sigui amb poques pinzellades. La novel·la és plena dels estereotips ‒i tanmateix reals com la vida‒ que podem reconèixer en la societat actual. Alhora, els personatges del passat ens atrapen amb una versemblança que ens colpeix.

No vull revelar res més, però sí aclarir que Els ossos soterrats posseeix diversos nivells de lectura. Que ningú no es tiri enrere pensant que es tracta d’un text històric feixuc i complicat. Res d’això. La novel·la és una perla que enganxarà des de la primera pàgina qualsevol tipus de lector.

Al meu entendre, un dels títols més interessants de la col·lecció Crims.cat, que justament ara celebra el seu cinquè aniversari.

Feliç tarda, negrots.  

Aquesta ressenya també ha aparegut publicada al Digital Núvol

3er premi Agustí Vehí per a l'acoià Silvestre Vilaplana

L'autor d'Alcoi Silvestre Vilaplana s'ha erigit en el guanyador del III Premi Agustí Vehí-Vila de Tiana de novel·la negra, que li serà lliurat el pròxim divendres 22, en el marc de la quarta edició del Festival Tiana Negra. 

 

Enguany s'havien presentat 28 originals, un nombre gens menyspreable. Silvestre Vilaplana ha aconseguit el premi per unanimitat en un Jurat format per Àlex Martín Escribà, Lluís Bosch (guanyador de l'anterior edició), Sebastià Bennasar i jo mateixa.

La novel·la es titula Els ossos soterrats i és una fusió entre el gènere negre i el gènere històric que tracta el tema de les fosses del franquisme. Estic segura, com hem comentat la resta de membres del Jurat, que la novel·la li hauria encantat a l'Agustí Vehí. 

El llibre es publicarà a la col·lecció Crims.cat de l'Editorial Alrevés el pròxim mes de setembre.

Enhorabona, Silvestre. Personalment, em fa una especial il·lusió que el premiat provingui del País Valencià.

Feliç dia, negrots.