Harlem Nocturne

dimarts, 15 de setembre del 2026

Més lectures negrotes del 2026

 



El pintor de Flandes, de Rosa Ribas 

Amb molt de retard, perquè és la seva primera novel·la, he llegit El pintor de Flandes, de Rosa Ribas. Ambientada a la cort de Felipe IV, és una ficció històrica molt ben narrada, que manté l'interès en tot moment i que reprodueix les intrigues entre els nobles en l'època del Conde Duque de Olivares. Molt bé. 

Desconeguts en un tren, de Patricia Highsmith 

Rellegida en català, amb una esplèndida traducció de Jordi Martín Lloret. La primera novel·la de Patricia Highsmith, que la va fer molt coneguda gràcies a l'adaptació cinematogràfica d'Alfred Hitchcock. És una novel·la extraordinària, amb una dissecció psicològica dels dos personatges principals absolutament brutal. El plantejament de l'autora al voltant del bé i del mal i de fins a quin punt aquesta bondat i aquesta maldat conviuen en cadascun de nosaltres assoleix un nivell filosòfic. Com ja sabeu, Highsmith forever. 

El sol dels moribunds, de Jean Claude Izzo  

Una novel·la preciosa, duríssima, plena de sensibilitat, amb uns personatges que se't colen a dins per sempre més, amb aquesta saviesa i aquesta profunditat de Jean Claude Izzo. És un autor que m'hauria agradat conèixer, perquè el sento proper ideològicament i humanament. Com ja mateixa vaig escriure a El somriure de Darwin, la línia entre viure al carrer o tenir una situació diguem-ne estable és perillosament fina. I aquí ens ho explica a la perfecció el gran autor francès: res no és per sempre, res no és segur. Només la mort, que sí que és per a tothom. Una bella història de la marginació, dels senses-sostre. No us la perdeu. La boníssima traducció és d'Albert Pejó. 

Com bèsties, de Violaine Bérot   

Una novel·la breu, colpidora, original, precisa, una novel·la de difícil catalogació i que et fa pensar. 122 pàgines que no es poden abandonar un cop t'hi endinses. Per això l'he llegit d'una tirada. La natura, un home neurodivergent, una mare, una nena, molts animals. Les fades. Uns fets que costen d'entendre i... No puc ni vull dir res més. Esplèndida traducció de Maria Llopis. 

Barcelona, trilogia policíaca, de Rafael Tasis

Les tres novel·les negres de Rafael Tasis, considerat el pioner del gènere en català, juntament amb Manuel de Pedrolo. Ja sabeu que l'Editorial Clandestina, a la seva col·lecció Crims.cat, ha decidit crear una secció de clàssics catalans, i això és una meravella. Aquí ens trobem les tres obres de Tasis: Un crim al Paralelo, La Biblia valenciana i És hora de plegar. Cal saber d'on venim, perquè sense els qui ens han precedit no seríem qui som. De lectura imprescindible. 

Qui dubta d'en Clint Eastwood, de Miquel Reverté

Una novel·la negra i curiosa, amb un títol que, quan la vaig descobrir, em va robar el cor, per Clint Eastwood i per Antònia Font. En alguns moments m'ha semblat massa breu, com si necessités esclatar, però també l'he trobat original i m'ha distret molt. Cinema i literatura fusionats. Obra guanyadora del III Premi de narrativa Vila de la Sénia.  

La hija del sepulturero, de Joyce Carol Oates 

Una gran novel·la, la vida d'una dona que arriba als Estats Units amb la seva família, fugint dels nazis. És molt personal l'escriptura d'Oates. Ja ho he dit altres vegades. Ara bé, la novel·la té 682 pàgines. Potser és cosa meva, però a aquestes alçades de la vida, per a mi res no justifica una extensió així. Entenc que hi haurà gent que no hi estarà d'acord, però cada vegada més jo considero que la brevetat és un grau. 

El pintor d'aquarel·les, de Francesc Puigpelat 

Novel·la guanyadora del Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana 2026. Sempre m'agrada rellegir els guanyadors, perquè en la lectura quan fas de jurat et perds coses. Els jurats llegim en molt pocs dies, ja us ho podeu imaginar. He de dir que la novel·la m'ha agradat encara més que el primer cop. Una història magnífica, que ens parla d'Adolf Hitler l'any 1913, un període força desconegut dins la seva biografia. Aventures, mafiosos, crims, art, maldat... i un personatge extraordinari que, dins la ficció, ens explica els fets: el comissari de la policia francesa Jules Grasset. No us la perdeu, segur que us agradarà. 

Set de poder, de Bernat Gimeno

Un thriller polític pur, on no hi ha un pam de net. Hi passen coses tremendes, però és un bon reflex, malgrat la hipèrbole, del món de la política actual. L'autor encara té humor de dir, a l'inici de l'obra, que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Però...

Realitat viral, de Joan Carles Ventura 

Una novel·la juvenil, centrada en la crítica a les xarxes socials, que de segur agradarà als vostres fills, nets, nebots... Tres adolescents lluitant contra l'extorsió i el xantatge que, més sovint del que voldríem, sorgeixen dels pocs escrúpols dels qui utilitzen les xarxes per a delinquir. Una obra guanyadora del Premi Carme Miquel de Narrativa Juvenil.    

Érase un río, de Bonnie Jo Campbell

Quina novel·lassa, per favor. Feia temps que no m'enganxava tan de veritat a un llibre. Llegir Bonnie Jo Campbell era una assignatura que tenia pendent. I ara hauré de buscar, irremeiablement, la resta de les seves obres. La història d'Érase un río, realisme descarnat dels Estats Units, es desenvolupa enmig de les ferèstegues terres de Michigan, a la vora d'un riu. La protagonista, Margo Crane, hi sobreviu com pot enmig d'una situació gairebé límit. No vull explicar més, millor la llegiu. El personatge de la Margo és sublim. I la natura, i els animals, i el pas de les estacions, i el clima. I el riu, el gran protagonista d'una novel·la dura, exempta de sentimentalisme però extremament humana, on hi passen coses terribles, on la gent viu amb desesperança i on no hi apareix cap tipus de moralina. Extraordinària, senzillament extraordinària. 

Short, de Llort  

Que bé que m'ho he passat. Un recull de relats i microrelats que es llegeix amb rapidesa i gust, i que porten el segell de la ploma esmolada i certera del seu autor. Ironia, humor, violència, tendresa, imaginació i, per damunt de tot, una nítida reflexió al voltant de la condició humana.   

dilluns, 27 d’abril del 2026

Lectures fins a l'abril

  


Fins ara no he fet cap entrada dels llibres llegits enguany, i ara que s'acaba el mes d'abril he trobat un moment per penjar-ne la primera. O sigui, negrots, que allà va. 


Quaranta noms de la neu, de Jordi Cruz Serra  

Una novel·la lleugera i que enganxa. Una obra diferent, que barreja realitat i ficció de manera molt poc habitual. Casos reals entrelligats en una història curiosa i imaginativa. Molt distreta.

La muerte ajena, de Claudia Piñeiro

Quin tros de novel·la ha escrit, novament, la Claudia Piñeiro. Un text metaliterari, on reflexiona a partir de la història de la mort d'una jove escort que cau per un balcó, sobre l'acte creatiu, sobre la realitat i la ficció, sobre els punts de vista i sobre les paraules. 
Som paraules, diu. Som paraules. I la millor ficció és la més versemblant, aquella que ens podem creure. Tres veus diferents, tres mirades al voltant d'uns fets que ens desassosseguen. Qui som, de veritat? Som qui pensem o som allò que els altres veuen en nosaltres? No us perdeu la novel·la. 

Nadie salva a las rosas, de Youssef El Maimouni

Un text potent, dur, trist, desencantat, sense concessions. Barcelona, la vida dels marroquins que arriben a la ciutat. Les dificultats, les esperances, la lluita descarnada per la supervivència. Si parlem d'un marroquí que, al damunt. és trans, tal vegada la tragèdia estarà servida. Un llibre que punxa i no et deixa respirar, escrit amb la punta d'un ganivet esmolat. La força inqüestionable de les paraules. 

Els 10 manaments, Deu relats en negre, de diversos autors   

Antologia on participo, que ja us vaig presentar en un post anterior. Com passa en totes les antologies, resulta interessant constatar la diversitat de veus i de propostes que, davant del mateix projecte, es poden aplegar. Aquí hi trobem relats humorístics, relats policíacs, relats crítics... Tots ells inspirats en els 10 manaments. A mi, com ja us vaig dir, m'ha tocat un caramel: ni més ni menys que el cinquè. Els autors som: Margarida Aritzeta, Salvador Balcells, Núria Queraltó, Joaquim Micó, Xavier Vernetta, Maria Rosa Nogué, Maribel Torres, Pedro Hache, Joan Company i una servidora. Editat per Voliana. 

La desconocida, de Rosa Montero i Olivier Truc 

L'obra neix d'una col·laboració potenciada al Festival de novel·la negra de Lyon. És un text escrit a quatre mans. Breu, amb molta agilitat, on no hi sobra res i que ens parla de la corrupció policial en una trama de trata de dones. La lectura esdevé tan vertiginosa com ho són els capítols, que passen volant. Molt distreta i molt ben escrita. 

Dunes blanques, de Jordi de Manuel 

Sota el títol de Dunes blanques, hi trobem la novel·la fundacional de la sèrie de l'inspector Marc Sergiot i les dues novel·les que la tanquen (inèdites). Parlo de L'olor de la pluja, L'estany negre i El despertar. Estic molt emocionada. Sabeu que he treballat força l'obra de Jordi de Manuel i per a mi el tancament d'aquest cicle era una fita que volia veure i tocar. Molt contenta d'haver-ne escrit el pròleg i recomanant-vos sense escletxes que la llegiu. La sèrie d'en Marc Sergiot és la més extensa de la novel·la negra catalana, exemple pioner de fusió de gèneres (negre i ciència-ficció). Un regal i un luxe. 

La hora de la fuga, de Graziella Moreno    

Una ficció potent que s'endinsa en la foscor i la crueltat de l'ànima humana. La mort d'una jove la seva nit de noces destaparà un món bestial que anirem descobrint pas a pas. Com passa a la vida, hi trobarem la corrupció del poder i el patiment dels més febles. 

La caída, d'Empar Fernández

En dos dies em vaig cruspir aquesta fantàstica novel·la d'Empar Fernández, finalista del premi Edebé de Literatura Juvenil. A mi em sembla que és una novel·la per a tots els públics, que va molt més enllà de qualsevol etiqueta. La intensitat de la història i de la narració és fora de sèrie. Literalment, no et deixa respirar. Uns nois que fan el darrer viatge de final de curs de l'institut, després d'examinar-se de selectivitat. I un destí inapel·lable, una successió de fets on, en darrera instància, descobrirem moltes coses que no esperàvem. Empar Fernández dissecciona com ningú la naturalesa humana.     

El humo de la memoria, d'Andrés Gusó

Una novel·la àgil i imaginativa, ambientada a Cadaqués. No és negra a l'ús, sinó que negreja, però resulta extremament distreta. 

El mal entès, de Màrius Serra

La darrera novel·la d'en Màrius Serra, que no és negra del tot. Un relat especial i imaginatiu, que m'ha agradat principalment perquè es fa ressò d'un tema que sempre m'ha interessat: el paper de l'atzar en les nostres vides. En les de tothom. Atzar, coincidències, malentesos. I un debat obert sobre el bé i el mal i sobre fins a quin punt ambdues pulsions ens acompanyen sempre. L'estol de personatges que recorren la novel·la, amb les seves febleses i els seus clarobscurs, estan molt ben treballats. I, per descomptat, com a filòloga, m'han encantat els jocs, les referències i les curiositats lingüístiques, que no podien faltar. 

Mar negra, de Sebastià Bennassar 

Novel·la que neix d'un pòdcast que l'autor va crear a Ràdio L'Escala. S'ha quedat ben descansat, matant escriptors (que existeixen de veritat) a tort i a dret. Una manera com una altra de sanejar el món literari català. Divertida. 

  

diumenge, 19 d’abril del 2026

Una nova participació en una antologia col·lectiva: Els 10 manaments




Aquest 2026 ens ha portat una nova antologia en la qual participo. Es titula Els 10 manaments (Deu relats en negre) i està publicada per l'Editorial Voliana. És un recull de celebració amb motiu del número 10 de la Col·lecció Falciot negre, que pertany a la dita editorial i que dirigeix Salvador Balcells.   

Com el seu títol indica, la idea ha estat escriure un relat referent a cadascun dels manaments de Moisès. A mi, per una sort immensa, m'ha tocat el cinquè: No mataràs. I, esclar, amb un reclam així, no m'hi he pogut pas negar.  

La resta de companys són Margarida Aritzeta, Salvador Balcells, Núria Queraltó, Joaquim Micó, Xavier Vernetta, Maria Rosa Nogué, Maribel Torres, Pedro Hache i Joan Company. 5 homes i 5 dones, paritat absoluta. 

Espero que el gaudiu. Són històries molt diverses que poden agradar un ampli sector de públic. 

Feliç diumenge, negrots. 


En aquesta foto hi falten dues autores, Margarida Aritzeta i Núria Queraltó, que per motius personals no van poder venir a la trobada. També hi trobareu en Jordi Solé Camardons, l'editor de Voliana. 

  

dimecres, 15 d’abril del 2026

Tinc un nou llibre: Paraules al mirall

 


Em fa molta il·lusió mostrar-vos la meva nova criatura, un llibre de relats intitulat Paraules al mirall, publicat per Edicions Xandri. 

Es tracta d'un recull de set històries, compilades des de diverses antologies col·lectives, que em fa molt contenta que ara puguin estar juntes. Li he dedicat a la meva neta Vera, tot pensant en el futur. Per si, quan sigui gran, té ganes de llegir-me. Que ho pugui fer amb facilitat.  

Els relats són dels darrers anys, és a dir, bastant recents. Per un cantó, podríem considerar-los força diversos, però, per un altre, tenen un eix vertebrador que lliga amb el corpus general de la meva escriptura. Són foscos, alguns molt durs, però també n'hi ha amb humor i, com sempre, amb un punt inevitable de tendresa. Tots, en qualsevol cas, acaben dient coses que crec que són importants. 

Ara que s'acosta Sant Jordi, us en volia parlar. Espero que us animeu a buscar-los i a llegir-los. 

Moltíssimes gràcies, negrots!