Fins ara no he fet cap entrada dels llibres llegits enguany, i ara que s'acaba el mes d'abril he trobat un moment per penjar-ne la primera. O sigui, negrots, que allà va.
Quaranta noms de la neu, de Jordi Cruz Serra
Una novel·la lleugera i que enganxa. Una obra diferent, que barreja realitat i ficció de manera molt poc habitual. Casos reals entrelligats en una història curiosa i imaginativa. Molt distreta.
La muerte ajena, de Claudia Piñeiro
Quin tros de novel·la ha escrit, novament, la Claudia Piñeiro. Un text metaliterari, on reflexiona a partir de la història de la mort d'una jove escort que cau per un balcó, sobre l'acte creatiu, sobre la realitat i la ficció, sobre els punts de vista i sobre les paraules.
Som paraules, diu. Som paraules. I la millor ficció és la més versemblant, aquella que ens podem creure. Tres veus diferents, tres mirades al voltant d'uns fets que ens desassosseguen. Qui som, de veritat? Som qui pensem o som allò que els altres veuen en nosaltres? No us perdeu la novel·la.
Nadie salva a las rosas, de Youssef El Maimouni
Un text potent, dur, trist, desencantat, sense concessions. Barcelona, la vida dels marroquins que arriben a la ciutat. Les dificultats, les esperances, la lluita descarnada per la supervivència. Si parlem d'un marroquí que, al damunt. és trans, tal vegada la tragèdia estarà servida. Un llibre que punxa i no et deixa respirar, escrit amb la punta d'un ganivet esmolat. La força inqüestionable de les paraules.
Els 10 manaments, Deu relats en negre, de diversos autors
Antologia on participo, que ja us vaig presentar en un post anterior. Com passa en totes les antologies, resulta interessant constatar la diversitat de veus i de propostes que, davant del mateix projecte, es poden aplegar. Aquí hi trobem relats humorístics, relats policíacs, relats crítics... Tots ells inspirats en els 10 manaments. A mi, com ja us vaig dir, m'ha tocat un caramel: ni més ni menys que el cinquè. Els autors som: Margarida Aritzeta, Salvador Balcells, Núria Queraltó, Joaquim Micó, Xavier Vernetta, Maria Rosa Nogué, Maribel Torres, Pedro Hache, Joan Company i una servidora. Editat per Voliana.
La desconocida, de Rosa Montero i Olivier Truc
L'obra neix d'una col·laboració potenciada al Festival de novel·la negra de Lyon. És un text escrit a quatre mans. Breu, amb molta agilitat, on no hi sobra res i que ens parla de la corrupció policial en una trama de trata de dones. La lectura esdevé tan vertiginosa com ho són els capítols, que passen volant. Molt distreta i molt ben escrita.
Dunes blanques, de Jordi de Manuel
Sota el títol de Dunes blanques, hi trobem la novel·la fundacional de la sèrie de l'inspector Marc Sergiot i les dues novel·les que la tanquen (inèdites). Parlo de L'olor de la pluja, L'estany negre i El despertar. Estic molt emocionada. Sabeu que he treballat força l'obra de Jordi de Manuel i per a mi el tancament d'aquest cicle era una fita que volia veure i tocar. Molt contenta d'haver-ne escrit el pròleg i recomanant-vos sense escletxes que la llegiu. La sèrie d'en Marc Sergiot és la més extensa de la novel·la negra catalana, exemple pioner de fusió de gèneres (negre i ciència-ficció). Un regal i un luxe.
La hora de la fuga, de Graziella Moreno
Una ficció potent que s'endinsa en la foscor i la crueltat de l'ànima humana. La mort d'una jove la seva nit de noces destaparà un món bestial que anirem descobrint pas a pas. Com passa a la vida, hi trobarem la corrupció del poder i el patiment dels més febles.
La caída, d'Empar Fernández
En dos dies em vaig cruspir aquesta fantàstica novel·la d'Empar Fernández, finalista del premi Edebé de Literatura Juvenil. A mi em sembla que és una novel·la per a tots els públics, que va molt més enllà de qualsevol etiqueta. La intensitat de la història i de la narració és fora de sèrie. Literalment, no et deixa respirar. Uns nois que fan el darrer viatge de final de curs de l'institut, després d'examinar-se de selectivitat. I un destí inapel·lable, una successió de fets on, en darrera instància, descobrirem moltes coses que no esperàvem. Empar Fernández dissecciona com ningú la naturalesa humana.
El humo de la memoria, d'Andrés Gusó
Una novel·la àgil i imaginativa, ambientada a Cadaqués. No és negra a l'ús, sinó que negreja, però resulta extremament distreta.
El mal entès, de Màrius Serra
La darrera novel·la d'en Màrius Serra, que no és negra del tot. Un relat especial i imaginatiu, que m'ha agradat principalment perquè es fa ressò d'un tema que sempre m'ha interessat: el paper de l'atzar en les nostres vides. En les de tothom. Atzar, coincidències, malentesos. I un debat obert sobre el bé i el mal i sobre fins a quin punt ambdues pulsions ens acompanyen sempre. L'estol de personatges que recorren la novel·la, amb les seves febleses i els seus clarobscurs, estan molt ben treballats. I, per descomptat, com a filòloga, m'han encantat els jocs, les referències i les curiositats lingüístiques, que no podien faltar.
Mar negra, de Sebastià Bennassar
Novel·la que neix d'un pòdcast que l'autor va crear a Ràdio L'Escala. S'ha quedat ben descansat, matant escriptors (que existeixen de veritat) a tort i a dret. Una manera com una altra de sanejar el món literari català. Divertida.
