Harlem Nocturne

dilluns, 8 d’octubre de 2018

I ja n'arriba un altre. Ara, Vilassar de Noir





Com ja sabeu, això és un no parar de festivals. I ara ja ens n'arriba un altre, on no hi faltarem per parlar de Manuel de Pedrolo i de tot el que convingui. M'estic referint, naturalment, a la tercera edició del Festival Vilassar de Noir, que se celebra a la bonica població del Maresme els dies 26, 27 i 28 d'aquest mes d'octubre. 

Sempre ens ho hem passat molt bé a Vilassar. És ja una cita obligada per al món de la negror i enguany estem disposats a gaudir de totes les activitats tant com sempre. 

Vinga, negrots. Aneu-vos preparant, que falta poquet!




dissabte, 6 d’octubre de 2018

Un cadàver inquiet, de Salvador Casas




Un cadàver inquiet,  de Salvador Casas, és la novel·la número 38 de la Col·lecció Crims.cat de l'Editorial Alrevés. Un text que jo ja coneixia (amb un altre títol) perquè va quedar finalista del IV Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana. Jo n'era jurat, del Premi, i ja en aquell moment m'ho vaig passar molt bé amb la lectura de l'obra. Ara, un cop publicada, m'ha generat la mateixa sensació que llavors. Es tracta d'un bon llibre amb una bona trama, un entreteniment de qualitat. 

Casas, amb un indubtable ofici, confegeix un text en primera persona que beu dels clàssics del gènere, una història fosca i força delirant amb un protagonista, Àngel Alegre (el mateix nom ja ho diu tot), que no deixa de sorprendre el lector. Alegre és pintor de quadres i mediador de conflictes, però en realitat amaga una sèrie d'habilitats impensades que l'ajuden a resoldre els rebuscats embolics on acostuma a ficar-se. 

Estilísticament, la novel·la funciona a la perfecció. Argumentalment, no afluixa en intensitat. La fina ironia del narrador quan refereix els fets terribles que protagonitza i sofreix conforma un univers hilarant i imaginatiu que ens manté lligats des del principi a les pàgines de la novel·la. Tota la fauna de la societat hi desfila. Tota. I és que vivim en un món, negrots, on no hi ha un pam de net.

Recomanada. 


  

  

dimarts, 2 d’octubre de 2018

Inquisidor, d'Andreu Martín





A l'hora de fer la ressenya d'Inquisidor, d'Andreu Martín, he tingut un moment de dubte i m'he plantejat publicar-la al meu blog de literatura "no negre", El fil d'Ariadna (II). Però de seguida he canviat d'idea, perquè encara que la novel·la tingui molt d'històrica (perfectament documentada), també és un text "procedimental" en tota regla. Una investigació situada al segle XVII en una vall plena de bruixes i dominada pel Maligne, que inevitablement fa pensar en El nom de la rosa d'Umberto Eco.   

Personalment, l'Església i el seu entorn com a motiu novel·lesc em fascina. Dona tant de si que no te l'acabes mai! A Inquisidor, Andreu Martín li treu un suc extraordinari, teixint una trama complexa però a l'hora senzilla, perquè allò que hi passa, finalment, és de calaix. No podia ser d'una altra manera. Com dirien els protagonistes de l'obra, Gabriel i Lucio, no es tracta de "la solució més fàcil", sinó de "la solució encara més fàcil". 




Andreu Martín, amb el seu ofici d'escriptor de raça, ens ofereix una trama interessantíssima, molt ben escrita, plena de crims, misteri, sang, reflexions al voltant de les grans qüestions de la naturalesa humana (el lliure albir, l'atzar, l'amor i la mort) i amb uns personatges perfectament delimitats. Les descripcions del paisatge són magnífiques i predomina la importància d'una atmosfera closa i angoixant plàsticament molt potent. És fàcil imaginar-nos la boira, la pluja, la nit, la foscor, els núvols, el fred, el vent... Tota la gamma de factors que converteixen la lectura d'Inquisidor en una autèntica delícia per als amants de les històries turbulentes.

L'Editorial Efadós ha donat veu a una col·lecció de novel·la històrica que amaneix el text amb notes a peu de pàgina digitals en format QR o web. Un sistema modern per consultar tot allò que resulta documentalment interessant si volem aprofundir en el rerefons històric del llibre. 

No us explico res més. Com que per qüestions professionals he estudiat força l'Edat Moderna, sé apreciar perfectament la versemblança i l'autenticitat de les afirmacions històriques. El meu article publicat fa uns anys a la Revista de Catalunya on parlo de Maria Pujol, dita la Napa, que fou la darrera dona ajusticiada per bruixa a Catalunya (l'any 1767) així ho pot corroborar.    

No deixeu passar aquest llibre, negrots.