FETS CALDO, de Pere Figueras
Quan ets jurat d'un premi literari, no pots gaudir de les novel·les com ho fas habitualment. Estàs sota massa pressió i lluitant contra el temps. Per això sempre m'agrada rellegir les obres premiades un cop s'han publicat. Això he fet amb Fets caldo, de Pere Figueras, guanyadora ex aequo del IX Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana.
I, efectivament, encara l'he gaudit molt més que el primer cop. És un text tan fresc, tan intel·ligent i ben travat, tan original i hilarant, que no pots parar de llegir. La galeria de tipus humans que hi desfilen no té parangó i el final resulta una apoteosi absoluta. No us perdeu aquesta novel·la, sisplau. No us en penedireu. Publicat per Crims.cat.
EL QUE NO VEUS, de Maria Ripoll
Novel·la juvenil publicada a Delictes juvenils, El que no veus és una obra molt entretinguda, amb misteri i primers amors, que pot agradar molt al públic al qual va destinada. La seva autora és molt jove, o sigui que l'animem a continuar escrivint en un futur.
JOC DE NIT, de Toni Cotet i Masià
Una novel·la, també publicada a Delictes juvenils, molt distreta i plena de tots els elements que afecten i interessen els adolescents: amor, misteri, diversió, qüestions familiars, amistat, joc. L'autor fa molts anys que és professor de secundària i la seva professió li resulta molt útil per escriure novel·les juvenils amb els temes adients.
SUÏCIDIS, S.A., de Mariló Àlvarez Sanchis
Repeteixo que m'agrada llegir en paper els llibres premiats, encara que hagi format part del jurat. Torna a ser el cas d'aquesta novel·la, guanyadora ex aequo de l'edició del Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana 2022. Un llibre distòpic, que recull un dels grans problemes de la societat: la proliferació de casos de gent que es treu la vida. L'obra planteja una crítica ferotge al sistema sanitari i als governs d'un món on l'existència humana sembla no tenir cap valor. Què passa quan des de les institucions s'impulsa i es controla el suïcidi? Com podem enfrontar-nos a tal situació? Què és just i injust? Com gestionem el concepte de legalitat o il·legalitat? Un llibre que ens fa pensar i que posa damunt la taula una xacra social que, per desgràcia, ja s'ha convertit en una causa de mort molt sovintejada en el món actual. Publicat per Crims.cat.
L'ASSASSÍ DEL TIRANT, de Jordi Fernando Aloy
Debut en la negror de Jordi Fernando Aloy. Ho ha fet amb un llibre a mig camí del thriller i l'enigma, que es llegeix de pressa i amb ganes. Una sèrie de fets del passat seran el motiu per a una sèrie de crims molt cruents que el protagonista, un filòleg que està escrivint una tesi sobre el Tirant lo Blanc, s'entesta a investigar. Aquesta pulsió el posarà en perill... no puc explicar res més. L'autor aprofita l'excusa de la ficció per posar damunt la taula una sèrie de fets que han marcat l'esdevenir històric del nostre món. I és que el passat sempre torna, negrots. Us ho passareu bé. Publicat per La Campana.
LIQUIDEU EINSTEIN, d'Andreu González
Un text de ficció amb rerefons històric que ens situa en l'Europa d'entreguerres i que m'ha sorprès favorablement, perquè el vaig rebre sense esperar-m'ho i m'ha interessat força. Algú vol eliminar Einstein durant la seva visita a Catalunya (que va ser real). Què passarà? Doncs per saber-ho ho haureu de llegir. Publicat per Capital Books.
EL CERCLE DE LOPLOP, de Sebastià Roig i Toni Benages Gallard
El cercle de Loplop, una aventura de Francesc Pujols a la Barcelona de 1931, és un còmic publicat per l'Editorial Males Herbes. Amb elements fantàstics i una trama detectivesca que es desenvolupa en indrets emblemàtics de la ciutat, amb personatges reals i personatges de ficció, fa passar una excel·lent estona al lector. M'encanta que hi hagi còmic del nostre gènere en llengua catalana. N'hi hauria d'haver més.
L'ENIGMA DE L'HABITACIÓ 622, de Joël Dicker
L'he llegit per a un dels clubs de lectura que coordino. Com em va passar amb La veritat sobre el cas Harry Quebert, penso que la novel·la (un best-seller de manual) comença bé. T'atrapa i t'agafen ganes de continuar, però, a mesura que avances en la lectura, apareix la inversemblança més absoluta i la sensació de presa de pèl al lector. Tot l'artifici, que semblava ben muntat, se'n va en orris. En fi. No fa falta dir res més.
