Més lectures negrotes del 2026

 

El pintor de Flandes, de Rosa Ribas 

Amb molt de retard, perquè és la seva primera novel·la, he llegit El pintor de Flandes, de Rosa Ribas. Ambientada a la cort de Felipe IV, és una ficció històrica molt ben narrada, que manté l'interès en tot moment i que reprodueix les intrigues entre els nobles en l'època del Conde Duque de Olivares. Molt bé. 

Desconeguts en un tren, de Patricia Highsmith 

Rellegida en català, amb una esplèndida traducció de Jordi Martín Lloret. La primera novel·la de Patricia Highsmith, que la va fer molt coneguda gràcies a l'adaptació cinematogràfica d'Alfred Hitchcock. És una novel·la extraordinària, amb una dissecció psicològica dels dos personatges principals absolutament brutal. El plantejament de l'autora al voltant del bé i del mal i de fins a quin punt aquesta bondat i aquesta maldat conviuen en cadascun de nosaltres assoleix un nivell filosòfic. Com ja sabeu, Highsmith forever. 

El sol dels moribunds, de Jean Claude Izzo  

Una novel·la preciosa, duríssima, plena de sensibilitat, amb uns personatges que se't colen a dins per sempre més, amb aquesta saviesa i aquesta profunditat de Jean Claude Izzo. És un autor que m'hauria agradat conèixer, perquè el sento proper ideològicament i humanament. Com ja mateixa vaig escriure a El somriure de Darwin, la línia entre viure al carrer o tenir una situació diguem-ne estable és perillosament fina. I aquí ens ho explica a la perfecció el gran autor francès: res no és per sempre, res no és segur. Només la mort, que sí que és per a tothom. Una bella història de la marginació, dels senses-sostre. No us la perdeu. La boníssima traducció és d'Albert Pejó. 

Com bèsties, de Violaine Bérot   

Una novel·la breu, colpidora, original, precisa, una novel·la de difícil catalogació i que et fa pensar. 122 pàgines que no es poden abandonar un cop t'hi endinses. Per això l'he llegit d'una tirada. La natura, un home neurodivergent, una mare, una nena, molts animals. Les fades. Uns fets que costen d'entendre i... No puc ni vull dir res més. Esplèndida traducció de Maria Llopis. 

Barcelona, trilogia policíaca, de Rafael Tasis

Les tres novel·les negres de Rafael Tasis, considerat el pioner del gènere en català, juntament amb Manuel de Pedrolo. Ja sabeu que l'Editorial Clandestina, a la seva col·lecció Crims.cat, ha decidit crear una secció de clàssics catalans, i això és una meravella. Aquí ens trobem les tres obres de Tasis: Un crim al Paralelo, La Biblia valenciana i És hora de plegar. Cal saber d'on venim, perquè sense els qui ens han precedit no seríem qui som. De lectura imprescindible. 

Qui dubta d'en Clint Eastwood, de Miquel Reverté

Una novel·la negra i curiosa, amb un títol que, quan la vaig descobrir, em va robar el cor, per Clint Eastwood i per Antònia Font. En alguns moments m'ha semblat massa breu, com si necessités esclatar, però també l'he trobat original i m'ha distret molt. Cinema i literatura fusionats. Obra guanyadora del III Premi de narrativa Vila de la Sénia.  

La hija del sepulturero, de Joyce Carol Oates 

Una gran novel·la, la vida d'una dona que arriba als Estats Units amb la seva família, fugint dels nazis. És molt personal l'escriptura d'Oates. Ja ho he dit altres vegades. Ara bé, la novel·la té 682 pàgines. Potser és cosa meva, però a aquestes alçades de la vida, per a mi res no justifica una extensió així. Entenc que hi haurà gent que no hi estarà d'acord, però cada vegada més jo considero que la brevetat és un grau. 

El pintor d'aquarel·les, de Francesc Puigpelat 

Novel·la guanyadora del Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana 2026. Sempre m'agrada rellegir els guanyadors, perquè en la lectura quan fas de jurat et perds coses. Els jurats llegim en molt pocs dies, ja us ho podeu imaginar. He de dir que la novel·la m'ha agradat encara més que el primer cop. Una història magnífica, que ens parla d'Adolf Hitler l'any 1913, un període força desconegut dins la seva biografia. Aventures, mafiosos, crims, art, maldat... i un personatge extraordinari que, dins la ficció, ens explica els fets: el comissari de la policia francesa Jules Grasset. No us la perdeu, segur que us agradarà. 

Set de poder, de Bernat Gimeno

Un thriller polític pur, on no hi ha un pam de net. Hi passen coses tremendes, però és un bon reflex, malgrat la hipèrbole, del món de la política actual. L'autor encara té humor de dir, a l'inici de l'obra, que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Però...

Realitat viral, de Joan Carles Ventura 

Una novel·la juvenil, centrada en la crítica a les xarxes socials, que de segur agradarà als vostres fills, nets, nebots... Tres adolescents lluitant contra l'extorsió i el xantatge que, més sovint del que voldríem, sorgeixen dels pocs escrúpols dels qui utilitzen les xarxes per a delinquir. Una obra guanyadora del Premi Carme Miquel de Narrativa Juvenil.    

Érase un río, de Bonnie Jo Campbell

Quina novel·lassa, per favor. Feia temps que no m'enganxava tan de veritat a un llibre. Llegir Bonnie Jo Campbell era una assignatura que tenia pendent. I ara hauré de buscar, irremeiablement, la resta de les seves obres. La història d'Érase un río, realisme descarnat dels Estats Units, es desenvolupa enmig de les ferèstegues terres de Michigan, a la vora d'un riu. La protagonista, Margo Crane, hi sobreviu com pot enmig d'una situació gairebé límit. No vull explicar més, millor la llegiu. El personatge de la Margo és sublim. I la natura, i els animals, i el pas de les estacions, i el clima. I el riu, el gran protagonista d'una novel·la dura, exempta de sentimentalisme però extremament humana, on hi passen coses terribles, on la gent viu amb desesperança i on no hi apareix cap tipus de moralina. Extraordinària, senzillament extraordinària. 

Short, de Llort  

Que bé que m'ho he passat. Un recull de relats i microrelats que es llegeix amb rapidesa i gust, i que porten el segell de la ploma esmolada i certera del seu autor. Ironia, humor, violència, tendresa, imaginació i, per damunt de tot, una nítida reflexió al voltant de la condició humana.   

Lectures fins a l'abril

  

Fins ara no he fet cap entrada dels llibres llegits enguany, i ara que s'acaba el mes d'abril he trobat un moment per penjar-ne la primera. O sigui, negrots, que allà va. 

Quaranta noms de la neu, de Jordi Cruz Serra  

Una novel·la lleugera i que enganxa. Una obra diferent, que barreja realitat i ficció de manera molt poc habitual. Casos reals entrelligats en una història curiosa i imaginativa. Molt distreta.

La muerte ajena, de Claudia Piñeiro

Quin tros de novel·la ha escrit, novament, la Claudia Piñeiro. Un text metaliterari, on reflexiona a partir de la història de la mort d'una jove escort que cau per un balcó, sobre l'acte creatiu, sobre la realitat i la ficció, sobre els punts de vista i sobre les paraules. 

Som paraules, diu. Som paraules. I la millor ficció és la més versemblant, aquella que ens podem creure. Tres veus diferents, tres mirades al voltant d'uns fets que ens desassosseguen. Qui som, de veritat? Som qui pensem o som allò que els altres veuen en nosaltres? No us perdeu la novel·la. 

Nadie salva a las rosas, de Youssef El Maimouni

Un text potent, dur, trist, desencantat, sense concessions. Barcelona, la vida dels marroquins que arriben a la ciutat. Les dificultats, les esperances, la lluita descarnada per la supervivència. Si parlem d'un marroquí que, al damunt. és trans, tal vegada la tragèdia estarà servida. Un llibre que punxa i no et deixa respirar, escrit amb la punta d'un ganivet esmolat. La força inqüestionable de les paraules. 

Els 10 manaments, Deu relats en negre, de diversos autors   

Antologia on participo, que ja us vaig presentar en un post anterior. Com passa en totes les antologies, resulta interessant constatar la diversitat de veus i de propostes que, davant del mateix projecte, es poden aplegar. Aquí hi trobem relats humorístics, relats policíacs, relats crítics... Tots ells inspirats en els 10 manaments. A mi, com ja us vaig dir, m'ha tocat un caramel: ni més ni menys que el cinquè. Els autors som: Margarida Aritzeta, Salvador Balcells, Núria Queraltó, Joaquim Micó, Xavier Vernetta, Maria Rosa Nogué, Maribel Torres, Pedro Hache, Joan Company i una servidora. Editat per Voliana. 

La desconocida, de Rosa Montero i Olivier Truc 

L'obra neix d'una col·laboració potenciada al Festival de novel·la negra de Lyon. És un text escrit a quatre mans. Breu, amb molta agilitat, on no hi sobra res i que ens parla de la corrupció policial en una trama de trata de dones. La lectura esdevé tan vertiginosa com ho són els capítols, que passen volant. Molt distreta i molt ben escrita. 

Dunes blanques, de Jordi de Manuel 

Sota el títol de Dunes blanques, hi trobem la novel·la fundacional de la sèrie de l'inspector Marc Sergiot i les dues novel·les que la tanquen (inèdites). Parlo de L'olor de la pluja, L'estany negre i El despertar. Estic molt emocionada. Sabeu que he treballat força l'obra de Jordi de Manuel i per a mi el tancament d'aquest cicle era una fita que volia veure i tocar. Molt contenta d'haver-ne escrit el pròleg i recomanant-vos sense escletxes que la llegiu. La sèrie d'en Marc Sergiot és la més extensa de la novel·la negra catalana, exemple pioner de fusió de gèneres (negre i ciència-ficció). Un regal i un luxe. 

La hora de la fuga, de Graziella Moreno    

Una ficció potent que s'endinsa en la foscor i la crueltat de l'ànima humana. La mort d'una jove la seva nit de noces destaparà un món bestial que anirem descobrint pas a pas. Com passa a la vida, hi trobarem la corrupció del poder i el patiment dels més febles. 

La caída, d'Empar Fernández

En dos dies em vaig cruspir aquesta fantàstica novel·la d'Empar Fernández, finalista del premi Edebé de Literatura Juvenil. A mi em sembla que és una novel·la per a tots els públics, que va molt més enllà de qualsevol etiqueta. La intensitat de la història i de la narració és fora de sèrie. Literalment, no et deixa respirar. Uns nois que fan el darrer viatge de final de curs de l'institut, després d'examinar-se de selectivitat. I un destí inapel·lable, una successió de fets on, en darrera instància, descobrirem moltes coses que no esperàvem. Empar Fernández dissecciona com ningú la naturalesa humana.     

El humo de la memoria, d'Andrés Gusó

Una novel·la àgil i imaginativa, ambientada a Cadaqués. No és negra a l'ús, sinó que negreja, però resulta extremament distreta. 

El mal entès, de Màrius Serra

La darrera novel·la d'en Màrius Serra, que no és negra del tot. Un relat especial i imaginatiu, que m'ha agradat principalment perquè es fa ressò d'un tema que sempre m'ha interessat: el paper de l'atzar en les nostres vides. En les de tothom. Atzar, coincidències, malentesos. I un debat obert sobre el bé i el mal i sobre fins a quin punt ambdues pulsions ens acompanyen sempre. L'estol de personatges que recorren la novel·la, amb les seves febleses i els seus clarobscurs, estan molt ben treballats. I, per descomptat, com a filòloga, m'han encantat els jocs, les referències i les curiositats lingüístiques, que no podien faltar. 

Mar negra, de Sebastià Bennassar 

Novel·la que neix d'un pòdcast que l'autor va crear a Ràdio L'Escala. S'ha quedat ben descansat, matant escriptors (que existeixen de veritat) a tort i a dret. Una manera com una altra de sanejar el món literari català. Divertida. 

  

Anem posant-nos al dia, que s'acaba l'any

 

Tal com indica el títol d'aquesta entrada, m'he d'afanyar, negrots. He de posar-me al dia de les ressenyes que tinc pendents pel que fa a les darreres lectures negres. Que el 2025 aviat serà història! 

Som-hi, doncs. 

Estimat senyor fiscal, de Maurici Serrahima

La novel·la que inaugura la secció de Clàssics Catalans dins la col·lecció Crims.cat. Que bé que m'ho he passat i quin encert de l'Editorial Clandestina i del director de la col·lecció Àlex Martín Escribà. La novel·la, que compleix ara setanta anys de la seva publicació, és breu i intensíssima, i no et deixa respirar. Es tracta d'una carta que un acusat d'assassinat adreça al fiscal tot just després d'acabat el judici i mentre espera sentència. No puc explicar més. Un plaer recuperar el català genuí i elegant de l'època i llegir l'epíleg a càrrec del mateix Martín Escribà i d'en Jordi Canal. Fantàstic explorar d'on venim, negrots. 

La detective miope, de Rosa Ribas 

Moments ben agradables amb aquesta novel·la de Rosa Ribas, que ja té uns anyets i que sorprenentment no havia llegit, quan pràcticament he llegit la seva obra completa. 

Irene, una detective amb problemes de visió i una terrible tragèdia a les espatlles, intenta resoldre aquest drama del seu passat. Personatges boníssims, una trama enginyosa i un humor molt sui generis acompanyen una lectura que no pots deixar. Debolsillo. 

Del cel a l'infern, de Biel Cussó   

Una novel·la que atrapa, que fa patir, intensa, però que també trasllueix la bonhomia inequívoca del seu autor. Un text que recomano, una obra ben fosca. Una família es trenca de manera insospitada enmig del no-res durant unes vacances que havien de ser per descansar de la gran ciutat. Un pare, una mare, una filla petita. I la tragèdia que arriba de la mà del mal que transita, ens agradi o no, aquesta nostra complicada societat. La Campana. 

El joc del silenci, de Gil Pratsobrerroca  

Un thriller vertiginós, construït a base d'analepsis, ple de girs inesperats i que beu directament de les sèries i l'audiovisual (el seu autor és creador de sèries). Tot i que és rebuscat i ratlla els límits de la versemblança, és distret mentre el llegeixes. No li demanis més, un text que em sembla perfecte per a qui desitgi passar una estona entretinguda i no pensar gaire. La Campana. 

Secrets ofegats, de Susana Hernández  

Un text coral (hi ha un bon nombre de personatges), molt ben travat, que es belluga entre dues línies temporals: l'any 2023 i uns esdeveniments succeïts l'any 1976, just després de la mort del dictador i quan el franquisme encara estava en primera línia. 

La història té a veure amb les relacions humanes i familiars, que poden ser tremendament dures i conflictives. Crims, amors prohibits, secrets, mentides, culpes... Tot el ventall de pulsions que recorren l'espectre de la naturalesa humana convergeixen en una trama que, situada en el marc d'un passat que és el nostre i que encara fa mal, no deixarà ningú indiferent. La Campana. 

El secret de Laura Valdés, de Josep Lorman   

Una novel·la publicada per l'Editorial Alrevés plena de secrets familiars, intrigues i culpes. Una noia que fuig de la família, un investigador amic encarregat de buscar-la, tot un món amagat enmig de passions fosques i de mentides difícils de justificar. El vaig llegir d'una tirada. 

Gangsta Major, d'Edgar Cantero 

Una novel·la delirant, histriònica i que, volgudament inversemblant, estripa i subverteix. L'humor i el tòpic com a motiu per trencar i divertir-se. Llegir-la és com estar dins d'una pel·li d'Indiana Jones. Publicada per Empúries.  

Alguns callen, altres maten, de Raquel Gámez-Serrano

La més recent novel·la de l'autora, publicada per Pagès Editors. Una història intensa, on l'assetjament veïnal, els maltractaments, la corrupció eclesiàstica, la superstició, la violència a diversos nivells i la interacció entre el passat i el present conformen un conjunt que atrapa. Molt poca gent se salva en aquest trencaclosques i és que, no ens enganyem, "no hi ha un pam de net". 

Fletxa, assalt a la Ruta, de Joan Carles Ventura    

La tercera entrega de les aventures d'en Fletxa, però que en realitat és la preqüela on descobrirem com aquest histriònic i esbojarrat afeccionat a la Ruta es va convertir en detectiu privat. La novel·la és un interrogatori policial on anirem descobrint els fets. Com sempre, Joan Carles Ventura ens submergeix en un univers d'humor i despropòsits que fan riure el més pintat. Crims.cat.

Error de càlcul, de Dora Muñoz  

Novel·la guardonada amb el Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana 2025. Una anciana que va matant a tort i a dret fent bona la dita que la venjança és un plat que se serveix fred. I té un altre motiu per matar, no només la revenja, però per saber-lo haureu de llegir el llibre. Una obra crítica i intel·ligent que segur que us agradarà. Crims.cat. 

Ocellets i ocellots, de Lluís-Anton Baulenas 

Enguany, que fa 50 anys (50!!!!!) de l'assassinat de Pier Paolo Pasolini, l'escriptor Lluís-Anton Baulenas ha volgut aproximar-s'hi amb aquesta breu novel·la que ens interpel·la. Una conversa entre l'intel·lectual italià i un altre personatge, que no vull revelar, pocs dies abans del traspàs de Pasolini. Una reflexió sobre la vida i especialment sobre la mort, sobre la societat corrupta, l'existència de Déu, la dignitat i la llibertat. Un text filosòfic i intel·ligent que no us podeu perdre. Edicions Xandri.     

 

He llegit un parell de novel·les negres més, però encara són un secret perquè sortiran l'any vinent i no les puc revelar.  

 

  

Ressenyes pendents

  

Som-hi, negrots. Que se m'havien acumulat un munt de ressenyes pendents. 

Xerres massa, de Joyce Carol Oates

Com em va agradar aquesta novel·la que vaig programar en un dels meus clubs de lectura! És suposadament juvenil, però a mi em sembla molt més que això. El mal que pot fer l'integrisme religiós, el seguidisme de la gent, el rebuig social, la solitud creada per la injustícia. Però també la valentia, la solidaritat, la capacitat d'arribar als altres, la generositat. Joyce Carol Oates és una gran escriptora i en aquesta novel·la queda clar. Ha creat un personatge, la Lletja, que em sembla inoblidable.

L'ànima separada del cos, d'Eva Arasa Altimira

Una novel·la que ens aboca a moltes de les realitats que ens envolten en l'actualitat, en especial el bullying durant l'adolescència i la dificultat del jovent per sentir-se bé amb ells mateixos. Protagonitzada per la inspectora Elisa Blanch, és una novel·la de procediment policial, ambientada a Andorra, on el passat de la pròpia policia també hi té un paper destacat. Resulta ben interessant el passeig criminal pel petit país pirinenc en una tardor extremament plujosa. 

Llibreters de vell de corcoll, de Joan Company

Un batibull de llibreters de vell, llibres antics (o no tant), policies, detectius, femmes fatales i desaprensius diversos en una trama on res no és el que sembla. 

Els crims del cinema Victòria, de Ramon Breu 

Agradable lectura, que m'ha traslladat a la meva adolescència, perquè el cine Victòria del títol era a Sta. Eulàlia, a prop del meu barri, La Torrassa, i jo hi anava molt sovint amb les meves amigues i amb el meu germà Jordi. Al cine Victòria vaig descobrir Woody Allen amb "Toma el dinero y corre", no cal dir res més. La novel·la ens remet a tota una època barrejant ficció i realitat i emprant els crims com a pretext per explicar fets històrics que cal recordar. Els protagonistes són quatre detectius privats entranyables, tot i que el vertader protagonista és el barri de Santa Eulàlia i els seus habitants. M'ho he passat molt bé. Una delícia totes les referències cinematogràfiques que salpebren la trama. 

Els claustres, de Víctor Garcia Tur

Fantàstica la darrera novel·la d'en Víctor Garcia Tur, homenatge explícit a Alfred Hitchcock i en especial a "Vértigo". Òbviament, m'havia d'interessar per força. Ja sabeu que la meva novel·la La dona de gris també fa el mateix homenatge, al gran director i a la mateixa pel·lícula (tot i que no només, però sí principalment). A més, fixeu-vos, he parlat també de Hitchcock en un dels episodis del meu pòdcast, El Gran Quadern. D'altra banda, encara hi ha una tercera coincidència, perquè jo vaig llegir la novel·la Vertigen (D'entre els morts) del tàndem Boileau i Narcejac publicada per Viena Edicions fa tan sols uns mesos. Per tant, res més oportú que la immersió en la proposta d'en Garcia Tur, per veure que ens deparava. I m'he trobat amb una delícia literario-cinematogràfica, on hi apareixen moltes referències i picades d'ullet. A Truman Capote i les seves "Pregaries ateses", al mateix Hitchcock a "Encadenados" i "Perseguit per la mort"... La fidelitat del text a l'original és prou gran, malgrat les variacions que no explicaré aquí, però sobretot el més aconseguit és l'atmosfera, indubtable. 

El casalot abandonat, d'Anna Katharine Green  

Una altra recuperació d'una autora que no coneixia que fa l'Editorial Clandestina a la seva Biblioteca Clandestina, que dirigeix Marta Vidal-Guirao. Es tracta d'Anna Katharine Green (Nova York, 1846-1935), considerada una de les mares de la ficció detectivesca. Aquesta és una novel·la de misteri, d'amor i mort, d'honor i crims inimaginables. Una clàssica novel·la del segle XIX, contada a través de diversos recursos narratius com els dietaris, les cartes, la història dins la història. Molt distreta, m'ho he passat molt bé. És sempre un plaer comprovar d'on venim. 

Nuestros muertos, de Rosa Ribas  

He gaudit molt amb la novel·la, la tercera entrega de les peripècies de la família de detectius Hernández. És una sèrie propera, agradable de llegir, on l'autora no només es planteja els casos criminals, sinó que també ens parla de les relacions humanes a diversos nivells, especialment les familiars. Molt bé. 

La casa dels gats, d'Emili Gil  

Imaginativa, esotèrica, quimèrica, a l'estil de les novel·les del segle XIX. I els gats enmig d'una trama fantàstica, no exempta d'una mirada crítica envers la societat actual. 

Tot anava bé fins ara, d'Andreu Martín i Joan Miquel Capell

Molt distret, un procedimental basat en les experiències del comissari Joan Miquel Capell i escrit a quatre mans amb Andreu Martín. M'ho he passat molt bé. Bona lectura per a aquest estiu. 

La muerte blanca, de Toni Hill 

Tercera entrega de la Trilogía del Verdugo. L'he devorat, i això que té 556 pàgines. M'ha agradat molt, com em van agradar els dos primers títols. La capacitat de l'autor per teixir històries complexes i ben travades, per mantenir encès l'interès del lector, per aprofundir en els personatges i donar-los versemblança i per atrapar-nos elegantment, és enorme. No puc revelar res més, però la recomano. En aquest llibre passen moltes coses, algunes irremeiables, que allunyen la trama dels finals feliços típics. 

Sense pietat, de Tura Soler i Jordi Grau  

Nous casos impactants, explicats extensament, que et colpegen i et deixen feta pols. D'una banda, per la violència i la maldat que ens envolta. D'una altra, per les errades de vegades inexplicables en les investigacions. Els autors tenen la voluntat de fer un homenatge i recordar algunes víctimes, els crims de les quals han quedat impunes. I, alhora, acaben demostrant que les dones sempre estem en una delicada situació. 

El instante en que se encienden las farolas, d'Empar Fernández 

La tercera entrega de la sèrie de l'inspector Mauricio Tedesco. Un llibre molt de l'Empar, amb un ritme que ens desassossega per la seva mirada crítica i sense concessions. Plou molt en aquest llibre i també plou a l'ànima del nostre protagonista, sempre patidor en extrem. La immigració, la misèria, els desposseïts, els mafiosos, tots tenen un paper en una Barcelona que també és protagonista. En aquesta ocasió, la història afecta més que mai la família i la vida privada de l'inspector, un pare que adora la seva filla. 

Un munt de crims, negrots

 

La terra del silenci trencat, de Cristina Fornós 

Un thriller distret i ben travat sobre un gran misteri a la Cartoixa d'Escaladei. La novel·la és un cant d'amor al Montsant, al Priorat, al seu paisatge... Amb uns personatges que demanen continuïtat. I jo intueixo que serà així. 

Això no és un western, de Xavier Aliaga

La quarta novel·la protagonitzada per l'inspector Feliu Oyono. Una obra amb un gran treball formal (veus narratives, exercici metaliterari, intertextualitat, notes a peu de pàgina, referències literàries, cinematogràfiques i musicals...). Un inequívoc artefacte postmodern. La trama també funciona perfectament, així com la construcció dels personatges. M'ha agradat molt, però no puc dir res més sense revelar detalls que és millor que descobriu vosaltres mateixos. 

La modista de Gràcia, de Marc Font 

Déu n'hi do la història que ha creat Marc Font en aquesta novel·la. Ratlla la versemblança, però es llegeix de manera agradable i amena. I quina por, no et pots refiar de ningú. 

Un rastre de violència, de Mark O'Connell

Entenc que els fets criminals que recull aquest llibre van tenir un gran ressò a Irlanda l'any 1982. Però aquí no en sabíem res (o gaire res) i per això no poden generar (si més no a mi) el mateix interès que a un irlandès. Dit això (i malgrat les reiteracions innecessàries i la veu massa present del narrador/autor, que són la mateixa persona) el text mostra una manera diferent d'explicar un true crime. Amb reflexions profundes al voltant del bé i del mal, de la realitat i la ficció, dels mòbils que poden portar algú com l'assassí (un home de bona família i excel·lent educació) a matar dos desconeguts de manera cruel i gratuïta, i de les implicacions de tot plegat. Que complicats que som els humans. 

La hora del lobo, de Toni Hill   

La segona entrega de la trilogia del Verdugo. No vull dir ni la paraula "addictiva" ni la paraula "trepidant" perquè ja estan molt gastades, però la història enganxa de mala manera i és una gran mostra d'imaginació, d'intriga i de negror. Toni Hill no té perdó, perquè sap anticipar molt bé el futur i ara els pobres lectors no podem fer altra cosa que esperar pacientment la tercera part. 

L'escorxador, de Lluís Riera   

Ja sabeu que sempre m'agrada rellegir els guanyadors del Premi Memorial Agustí Vehí quan ja estan publicats, perquè quan els llegim en el paper de jurat no es gaudeixen igual. La relectura m'ha confirmat que la vam encertar de ple en premiar aquesta novel·la. És potent, diferent, narrada amb una veu extraordinària, rica en matisos, agosarada i desinhibida. Món urbà enfront del món rural, un topoi clàssic. Molt bé. 

Un milionari africà, de Grant Allen

Una novel·la, en traducció de Teresa Solana, que m'ha divertit molt. Un altre encert de Biblioteca Clandestina a l'hora de recuperar obres poc conegudes o massa oblidades. Un estafador enginyós i carismàtic, a l'estil d'Arsène Lupin (se'l considera el precursor), amarga l'existència d'un milionari que ha fet la seva fortuna amb els diamants sudafricans. El narrador és el cunyat i secretari personal del milionari, amb capítols que probablement corresponien a les entregues amb què es va publicar inicialment el text, l'any 1876. M'encanta tenir l'oportunitat d'accedir a obres com aquesta. I que no caiguin en l'oblit. 

Perro viejo, d'Ernesto Mallo  

Com he gaudit amb de la lectura de la darrera (suposo) peripècia d'en Lascano, el policia creat per Ernesto Mallo. Mallo és un escriptor superb, que retrata com ningú la naturalesa humana. El seu sentit de l'humor, la seva inteligència, la seva tendresa, la seva ironia. Aquí trobem Lascano convertit en un ancià, amb problemes de memòria, que es troba enfrontat a un crim en la residència geriàtrica on viu. Mallo reflexiona sobre la vellesa, la vida i la mort, i per damunt de tot, ens parla un cop més de la diferència entre justícia i llei. Molt recomanable. 

Les mans d'Orlac, de Maurice Renard  

Les mans d'Orlac, una novel·la traduïda per Jordi Llavoré i que fou publicada per entregues l'any 1920. Un pianista molt reputat, un virtuós del piano, té un terrible accident, un accident que quasi li costa la vida. Entre d'altres i greus lesions, les mans li queden inutilitzades. Quin dany més horrorós pot sofrir un artista com ell? Podrà tornar a tocar? La història que es desenvolupa a partir d'aquest plantejament (crims, espiritisme, suplantacions, cirurgia, enganys) és plena d'enginy i imaginació. L'obra és un testimoni de la literatura de principis del segle XX i entronca amb tota una tradició del "meravellós-científic". Quin encert que tinguem ara l'oportunitat de poder-la llegir en català. 

Deu annexos a la mort d'Alícia Pinós, de Rosa Olsa

Una novel·la diferent, concebuda com un trencaclosques, on el més important no és conèixer els fets, sinó assistir a les històries de les persones que en formen part. La vida i la mort com a dues cares de la mateixa moneda, enmig de les existències de tot un calidoscopi de personatges que ens parlen de la bondat i la maldat, de la veritat i la mentida, de les aparences, d'allò que cadascú porta dins. La mort d'Alícia Pinós, que apareix en el títol, és només un pretext per aprofundir en la complexitat de la naturalesa humana. Ah, i hi ha l'atzar, que sempre fa el que vol. 

L'avinguda de la fosca, d'Antoni Serra

Ja un clàssic d'Antoni Serra. Una novel·la d'espies a Mallorca, basada en la vida (a mig camí de la ficció) d'un espia, Thomas Harris, que va viure a l'illa i que va morir en un suposat accident de trànsit. Una trama d'espies a Mallorca resulta magnífica, i aquesta és plena d'intriga, molt intel·ligent i està extraordinàriament escrita. Tindré la sort i l'honor de parlar-ne a Mallorca a mitjan octubre amb motiu d'unes jornades d'homenatge a l'autor.    

El dia dels ximples, de Pere Figueras

Una novel·la sense cap voluntat de versemblança, que ho destripa tot amb un humor delirant. Un atracament a una sucursal bancària que s'esdevé un autèntic vodevil amb la finalitat manifesta de fer una crítica ferotge de la societat on vivim. Ni la policia, ni els polítics ni la premsa no hi surten gaire ben parats. Estic seguríssima que l'autor s'ho va passar pipa escrivint.  

        

Continuem llegint negror

 

Ombres a la foscor, d'Arturo Padilla de Juan

Una novel·la juvenil que, no recordo per què, vaig comprar fa anys al Mercat de Sant Antoni. Tot i que està carregada de tòpics, m'he divertit. Joves en un bosc fosc una nit de Sant Joan, amb algú que els persegueix i els vol fer mal. Un secret del passat, amistat, amor... En fi, tota la trama i la intriga que pot agradar als joves lectors. Tots els llibres de la meva pila de pendents acaben trobant el seu moment. 

Un assassí, de Llort

Com sempre, Llort ens sorprèn en cada llibre. Un assassí és una novel·la diferent, la història d'Aquil·les, una persona com qualsevol de nosaltres si no fos perquè neix amb el desig inel·ludible de matar. Així, simplement. Li agrada matar. No sabeu tot el que pot passar a partir d'aquí. Molt interessant la proposta que fa Llort, ja que, en certa manera, ens acaba humanitzant algú com l'Aquil·les perquè a la vida hi ha molts matisos i res no és blanc ni negre. 

Veus de mort als Encants Vells, de Sylvia Lagarda-Mata

Novel·la guardonada amb el Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona. Un text de lectura molt agradable. Una ficció metaliterària, ambientada en la Barcelona de 1840, on hi trobem de tot: personatges inesperats (el protagonista és l'August Dupin d'Edgar Allan Poe), assassins sanguinaris, llibres valuosos, biblioteques i llibreries, bibliotecaris i llibreters, molt de misteri i, per damunt de tot, la història de Barcelona i de part de Catalunya, amb el monestir de Poblet al capdavant. Un llibre ple de sorpreses. 

L'herència del dimoni, de Biel Cussó

Ambientada als Estats Units, és la història d'una venjança, una història dura i terrible. Però també és un cant a l'amistat, a la tendresa, a la família. La unió fa la força, diuen. I els protagonistes d'aquesta novel·la ho demostren a bastament. Amb tot, Biel Cussó no pot evitar que la seva bonhomia traspui per tots els poros de la seva escriptura, per més violenta i sagnant que sigui. Marca de la casa.

El asesinato de los marqueses de Urbina, de Mariano Sánchez Soler 

En un dels clubs de lectura que condueixo vaig programar aquest llibre, que va ser Premi L'H Confidencial 2013. L'autor converteix en novel·la de ficció el sonadíssim crim dels marquesos d'Urquijo, de mediàtica memòria. Els llibres no caduquen, negrots. 

Pasta fàcil, d'Emili Bayo 

Em fa molta il·lusió haver fet de lectora prèvia d'aquesta fantàstica novel·la i d'haver contribuït amb la frase de la faixa. És la segona entrega de les aventures dels protagonistes de Puta pasta, la novel·la que va guanyar el VI Premi Crims de Tinta el 2015. No sabeu com m'ho he passat de bé llegint aquesta Pasta fàcil, que de fàcil no en té res. En gaudireu.   

L'home de Praga, de Jaume Albert Ollé

Una ficció d'espies que ens transporta des de Praga a Premià de Dalt, que sembla que al Maresme s'hi amaguen moltes coses perilloses. És el número 4 de la col·lecció Falciot Negre de Voliana Edicions, dirigida per Salvador Balcells. Molt entretinguda. 

 

 

Primeres lectures negres de 2024

Las niñas perdidas, de Cristina Fallarás

El vaig començar el 2023 i el vaig acabar tot just començar el 2024. La novel·la va ser la guanyadora del Premi L'H Confidencial 2011. M'ha agradat molt. Una història molt negra, molt dolorosa, narrada amb mestria i empenta, una història de perdedors en una Barcelona que mostra tots els seus contrastos. 

Interrogatoris, gènere negre i memòria, d'Àlex Martín Escribà

El mes passat, al Festival Tiana Negra, vaig tenir el plaer d'entrevistar l'autor d'aquest interessantíssim assaig, que, com tots sabeu, és un enorme erudit del gènere criminal. Aquí ens regala onze entrevistes amb onze grans autors i/o estudiosos europeus. Com n'és d'enriquidor poder gaudir de les anàlisis, les opinions i les valoracions dels investigadors i dels experts! Solvència contrastada en un volum que, alhora, resulta de lectura amena i llaminera. 

Allò que només els passa als altres, d'Andreu Martín 

El més recent llibre d'Andreu Martín, que, com sempre, és diferent dels anteriors. La història d'un advocat d'ofici, Marc Olvan, que es veu ficat en un embolic de policies corruptes, jutges de comportament dubtós i famílies de narcotraficants. Marc Olvan, alcohòlic, propens a fotre's en merders i amb problemes sentimentals, ens parla en primera persona per fer-nos còmplices de les seves peripècies. M'ho he passat molt bé, i m' agrada comprovar, com he dit abans, que cada novela del "capo" és diferent. 

Antípodes, de Maria Antònia Oliver     

Com he xalat! M'ha entusiasmat. Boníssima literatura negra que va més enllà, plena de vivesa, imaginació, intriga, crítica social i on destaca el dibuix d'uns personatges inoblidables, encapçalats per na Lònia Guiu. També hi ha molta tendresa. Però, per damunt de tot, hi trobem la ploma d'una escriptora amb majúscules, una escriptorassa que tothom ha de conèixer i gaudir, a qui no podem oblidar mai. Jo ja havia llegit Estudi en lila, la primera novel·la de la trilogia. I ara he atacat les altres dues. Genial. 

El sol que fa l'ànec, de Maria Antònia Oliver  

Aquesta és la tercera entrega. Potser no m'ha entusiasmat tant com l'anterior, crec que és una novel·la menys ambiciosa, però igualment fantàstica. Alta qualitat. 

Judici final, de Ferrant Torrent 

Tercer llibre de la trilogia encetada amb Societat limitada i Espècies protegides. Gran Ferran Torrent en una ficció de caràcter polític, amb els personatges seriats, Butxana i Tordera, i l'aparició de Liam Yeats, un mercenari irlandès que m'ha encisat. 

Continuarem, negrots... 

Darreres lectures del 2023

 

Rigor mortis, de Tura Soler

Els casos del forense Narcís Bardalet són diversos i sorprenents, divertits o terriblement durs, estranys i nombrosíssims: l'experiència de tota una vida. I aquí en els explica la seva amiga Tura Soler, sobradament coneguda de tots nosaltres. Publicat per La Campana. 

Sense càstig, de Tura Soler i Jordi Grau

Un true crime que m'ha agradat molt i m'ha inquietat. Sembla mentida la de coses bèsties que passen pel món, i quina pena quan queden impunes. Un llibre molt interessant. Publicat per La Campana. 

Brots de narcosocietat, de Fàtima Llambrich

Un llibre molt ben documentat, que ens parla de la presència del tràfic de haixix i de marihuana en la nostra societat, al nostre voltant, en la vida de cada dia. Casos diversos i diversos testimonis. Publicat per Columna. 

La por de la bèstia, d'Anna Moner 

Una novel·la impresionant en la cadència, en el temps que es pren l'autora per dir-nos les coses, en el preciosisme i en uns personatges dels quals no us puc avançar res. Anna Moner mata sense recança, amb refinament, fa una mica de por i tot. El duel entre un assassí despietat i la seva víctima, una noia molt jove. Final impactant. Publicada per Amsterdam.  

Continua la foscor: més lectures negres

 

Elles també negregen, de diverses autores

Homenatge a Elles també maten, la primera antologia de relats publicada per l'Editorial Llibres del Delicte, que vaig tenir l'honor i el plaer de coordinar. Ara, amb motiu dels 10 anys de l'editorial, neix aquest volum, on nou autores que no havien fet negre s'arrisquen amb el gènere. Són Ada Castells, Tina Vallès, Sandra Freijomil, Maria Climent, Letícia Asenjo, Irene Pujadas, Laia Fàbregas, Anna Gurguí i Irene Solanich, autora també del pròleg com a coordinadora del volum. Jo he escrit l'epíleg, i m'ha fet molta il·lusió. Un llibre de lectura amena, amb relats diversos i agradables de llegir.    

Caront, de Jordi de Manuel

El millor Jordi de Manuel en una hibridació de negre i ciència-ficció que segur que enganxa els amants d'ambdós gèneres. Hi ha tant per dir, d'aquest text! Una història de morts a l'espai, una volta més al topoi del crim de la cambra tancada, en una astronau en forma de cub de Rubik que viatja a Caront, satèlit de Plutó. L'autor uneix la seva formació científica, el seu bagatge literari i cinematogràfic i la seva viva imaginació per construir una obra que no pots deixar de llegir. M'ho he passat genial. No és cap secret que soc la fan number one del Jordi de Manuel i he gaudit d'allò més descobrint totes les referències, homenatges i picades d'ullet que farceixen la novel·la. 

Idénticas, d'Andrés Gusó  

Una novel·la policíaca que es llegeix amb ganes i que fa passar una bona estona. Assassinats i desaparicions a Madrid, enmig d'un ambient de noies que fan d'escort per guanyar diners, i de personatges de tota mena que no tenen gaires escrúpols. Un procedural que funciona i on haureu d'endevinar el culpable. Jo ho he fet. 

Metròpoli, de Flavio Soriga   

Una obra molt personal, on la ciutat de Càller esdevé el personatge principal. L'illa de Sardenya i el seu especial encís, els personatges tan ben treballats i d'una interioritat profunda, les reflexions sobre la vida, l'amor, la mort. Tots aquests aspectes, juntament amb un estil personal i intens, configuren una ficció d'aquelles que prestigien el gènere. La magnífica traducció és de Pau Vidal.   

Dones invisibles. Quatre contes de fantasmes, de diverses autores

Recull de contes de quatre escriptores d'entre el segle XIX i el XX, que demostren el talent de tantes dones silenciades. Els relats són una delícia i s'han de llegir, evidentment, tenint en compte l'esperit de l'època. Traduïts per Edgar Cotes, les autors son Mary Shelley, Mary Elizabeth Braddon, Edith Nesbit i Mary E. Wilkins Freeman.   

El miedo en el cuerpo, d'Empar Fernández

Com sempre, Empar Fernández no ens deixa respirar. Un nen perdut a la gran ciutat, un nen autista. Una recerca vertiginosa enmig de la por més terrorífica: allò que li pugui passar a aquest nen perdut. I els barris de Barcelona com a escenari protagònic de la recerca i del patiment, un escenari que permet a l'autora fer un retrat realista i gens esperançador de la societat que ens envolta. La segona novel·la de les peripècies de Mauricio Tedesco, un inspector vidu i desencantat a qui cada vegada anem coneixent millor. 

Viure cansa, de Jean-Claude Izzo 

Un recull de set relats sorgits de la ploma personalíssima del gran Jean-Claude Izzo, autor de l'aclamada Trilogia de Marsella. La prosa dura, descarnada, absolutament nua, canalitza la descripció de la interioritat humana sense cap concessió, però alhora amb un inevitable sentit de la comprensió més profunda. No sé si ho ha dit algú, però em semblen relats amb una inequívoca cárrega existencialista. Són històries breus, destructives com un cop de puny, tendres com la certesa i l'acceptació inevitable que viure cansa.  

Cartes marcades, de Maribel Torres  

Nova novel·la de Maribel Torres, la tercera protagonitzada per l'Adriana i en Pau, dos detectius especialites a complicar-se en afers prou perillosos. En aquesta ocasió, el tràfic de dones. La violència de gènere en totes les seves formes en una novel·la crítica, actual i molt ben documentada. 

Àngels de la mort, de Silvestre Vilaplana

Darrera entrega de la trilogia d'Araceli Lavila. Un text molt interessant, com tots els d'en Silvestre Vilaplana, que fa un profund recorregut al voltant de les xacres de la nostra societat. Corrupció, feixisme, abús de poder, violència envers els més febles... Una novel·la de denúncia, crítica i intensa, no exempta de justícia poètica, que no decebrà ningú. 

L'accident, d'Empar Fernández

Negre juvenil. La segona entrega de la sèrie Pringats de la col·lecció de novel·la juvenil de Llibres del Delicte. Un text amb personatges entranyables, narrat en primera persona per un dels protagonistes, que exalta sobretot el valor de l'amistat.  

Més lectures fosques

 

L'amant secreta, de Sebastià Bennasar

Novel·la premiada amb el III Premi Portal de Bové de Narrativa, 2022. Una novel·la de robatoris d'obres d'art (això sempre m'ha agradat), amb un rerefons polític i històric que ens porta als anys de la Guerra Civil, a l'any de la mort de Franco i al 2016. Molt amena i distreta, ens passeja per Lisboa i París. I jo la veig perfectament convertida en pel·lícula. 

Psiborn, La bagassa del demiürg, de Noèlia Arrotea, la psicòloga del Born

Es tracta del número 5 d'una sèrie protagonitzada per una psicòloga argentina que té el consultori al Born. Entenc que és una suposada literatura de quiosc, en to humorístic, que en cada llibre es complau en esbudellar un estament de la societat catalana. En aquest cas, el món editorial. No acabo d'entendre per quin motiu cal ser tan agressiu i m'ha semblat excessiu i gratuït l'abús d'escenes de sexe. El llibre es refereix sense pudor a persones reals i els fa fer coses tremendes. No sé si algú els haurà denunciat alguna vegada, la veritat. 

Fletxes desviades, de Joan Carles Ventura

La segona entrega de les aventures (i desventures) d'en Fletxa. Jo hi tinc una flaca amb aquest detectiu d'estar per casa creat per Joan Carles Ventura i m'ho passo pipa amb ell. L'autor dona vida a una ficció engrescadora, amb un valencià viu i deliciós, on assistim a les peripécies del personatge i de la seva trepa d'amics i familiars. I ho fem enmig d'un somriure perpetu. La intriga està ben travada, en aquest cas traspassada per tota una sèrie de casualitats monumentals, i no exempta de crítica al voltant de la realitat de finals dels anys 80. Sense telèfons mòbils, sense xarxes socials, pagant encara en pessetes... Records del passat. Vintage, podríem dir. Resto a l'espera del tercer capítol amb candeletes. 

El último verdugo, de Toni Hill

M'ho he passat molt bé. No he pogut parar de llegir. Les novel·les del Toni Hill sempre em produeixen aquest efecte. Aquí hi trobem una trama imaginativa, ben travada, amb personatges complexos, i una acció que, com he dit, t'enganxa irremeiablement. Hi tenim un psicòpata de manual enmig d'un món complicat, on el bé i el mal conviuen i on gairebé ningú no és innocent del tot. Un thriller apasionant. 

L'home de comptava diners, de Jordi Boixadós   

Una novel·la publicada el 2015 que esperava pacientment a la meva pila de pendents. I aquest estiu, pam. Li ha tocat. Tots sabem que els bons llibres no caduquen. M'ha agradat molt. Les terribles peripècies d'un empresari atrapat en una xarxa de mafiosos a qui deu diners. La família, la feina, l'amant, l'infortuni... Un rosari de problemes i patiments, amb uns personatges molt ben definits i una voluntat de posar damunt la taula algunes de les nostres xacres socials. Felicitats a l'autor (amb retard). 

Les pedres escrites, de Cristina Malagelada

Una novel·la plena de morts que ens col·loca críticament davant la corrupció més abjecta. Cap estament no se'n salva (ni l'exèrcit, ni la política, ni la judicatura, ni la policia, ni el món de l'empresa). L'extrema dreta dominant-t'ho tot i dues periodistes enfrontant-se agosaradament a l'enemic. La novel·la es llegeix de manera agradable i és extremament cinematogràfica. Resulta fàcil imaginar-la convertida en una sèrie de Netflix. Esperem que hi hagi més capítols. 

Viena, 1912, d'Antoni Roca

Novel·la guanyadora del darrer premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana. L'obra, que he rellegit amb calma un cop publicada, confirma el que vaig pensar quan la vam premiar. D'una banda, és diferent al gruix de novel·les criminals que s'escriuen i es presenten a concursos, que totes solen ser més o menys procedurals i se semblen molt entre si. Aquesta succeeix a Viena l'any 1912, o sigui que és una ficció d'època amb tot el que això comporta. Per tant, ben diferent. D'una altra banda, l'autor ha sabut mostrar-nos, en un to planer i sense gaire truculència, una encertada visió del conflicte que recorria Europa en els anys precedents a l'esclat de la Primera Guerra Mundial. I, per últim, ha creat el fantàstic personatge del periodista Efraïm Zimmerman, que a mi em cau molt bé. Les descripcions de la ciutat de Viena (barris, carrers, edificis, cafès, etc.) estan molt ben documentades. La novel·la és amable, malgrat tot el que s'hi descriu, i té un to senzill i amè. 

Foto de Xapo Ortega, gat Kubrick.  

 

  

Més llibres, apunteu!

 

Vindrà un altre hivern, de Massimo Carlotto

Molt bona, com sempre, la darrera novel·la de Massimo Carlotto. Una amalgama de delictes encadenats en una vall allunyada de la ciutat. Una vall que representa a la perfecció un microcosmos de la societat on vivim. Personatges de tota mena amb una cosa en comú: l'individualisme, l'interès, les mans brutes. De vegades, brutes de sang. M'agrada molt la capacidad de l'autor per escriure novel·les tan particulars i diferents. Sempre ens sorprèn i ens fa gaudir. Sempre. Publicat per Crims.cat. 

Vapor negre, Barcelona steampunk 1911, de diversos autors  

Un fix-up steampunk que es desenvolupa a Barcelona l'any 1911. Un llibre diferent i original, el primer d'aquestes característiques en llengua catalana, coordinat per Jordi de Manuel i Àlex Martín Escribà i publicat per Crims.cat. 11 autors, cadascun amb el seu estil propi, han escrit 11 històries que fugemen entre el vapor. 

Disparen sobre el pianista, de David Goodis

Un clàssic que vaig programar dins del club de lectura de novel·la negra que condueixo a la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver. La traducció no m'ha agradat gens, però la novel·la, que no crec que hagi envellit del tot bé, té malgrat tot punts que t'atrapen, especialment la caracterització del protagonista, un pianista vençut per la fatalitat de la vida. 

Els trenta-nou esglaons, de John Buchan

És el primer llibre de la nova col·lecció Biblioteca Clandestina de l'Editorial Clandestina. M'he sentit com si estigués tota l'estona dins d'una pel·lícula de Hitchcock, tot i que l'adaptació que ell en va fer va ser molt lliure. Però queda clar que Buchan li va servir d'inspiració moltes vegades, per exemple (i de manera inequívoca) a Perseguit per la mort. El llibre té tot el regust de les novel·les d'espies antigues, publicades per entregues, que es  van fent i creixent a mesura que avancen. Com el mateix autor manifesta en la dedicatòria, està al límit de la versemblança, però ja es tracta d'això. Parteix en certa manera d'un macguffin i el més important és el gaudi, l'acció, l'atmosfera, enganxar el lector fins que s'acaba. Quin gran encert publicar aquesta història. M'ha retornat al passat.    

Rebecca, de Daphne du Maurier

Quin plaer sempre llegir la Daphne du Maurier. Quina capacitat d'aprofundir en els personatges i les situacions, quina mestria per mantenir-nos sense alè, lligats a la història, per més que aquesta la coneixem sobradament gràcies a la pel·lícula de Hitchcock. De mica en mica estic llegint tot el seu corpus, i encara no m'ha decebut mai. Reivindico Du Maurier de totes totes! 

Un tret a l'aire, de Francesc Puigpelat

Novel·la molt breu, llegida en un pim pam. Es tracta de la guanyadora del I Premi Margarida Aritzeta-Vila de Creixell. Un text que funciona, llegidor i carregat de l'ofici del seu autor, Francesc Puigpelat. Personalment, hauria preferit que s'allargués una mica més. Crec que la trama i el rerefons donaven més de si, demanaven més. Amb tot, és de lectura molt agradable. Bona per a l'estiu. 

El gran misteri de Bow, d'Israel Zangwill 

Novel·la de 1891 que recupera la Biblioteca Clandestina. És un text molt remarcable, publicat a l'època com un fulletó per entregues (fet força habitual) i que representa la primera novel·la que mostra un crim succeït en una habitació tancada. Teníem el precedent d'Els crims del carrer de la Morgue (1841), d'Edgar Allan Poe, però era un relat. I després, obres que van fer fortuna com la novel·la de Gaston Leroux El misteri de l'habitació groga, de 1907. El gran misteri de Bow està impregnat d'humor i d'ironia, i és un text intel·ligent i crític al voltant de la lluita de classes, del paper de la ciència o de la situació social de la dona. Sí, en aquella època. Molt interessant per a qui vulgui furgar en els orígens injustament oblidats de la literatura de gènere. Un encert la seva recuperació. 

Los animales de ciudad no lloran, de Graziella Moreno  

M'ho he passat molt bé amb aquesta novel·la. Una intriga judicial molt ben travada, que t'atrapa des del minut 1. La corrupció, l'amor, el poder, el sexe, la justícia, l'engany... totes les entreteles de la naturalesa humana al descobert, en una trama i amb uns personatges molt ben construïts. 

Comença la primavera i continuem llegint

 

Bon dia, negrots

Comença la primavera d'aquest 2023 i aprofitem per fer un resum de les darreres obres negres llegides, després de l'anterior post que recollia les últimes de l'any passat. 

Espero que us interessin. Allà van. 

Muertos de papel, d'Alicia Giménez Bartlett

Una aventura de la inspectora Petra Delicado i del seu fidel company Fermín Garzón. Àgil, embolicada, plaent de llegir, amb els dilemes de tota mena que la protagonista sempre es planteja i la constant relació especial amb en Garzón. En aquesta ocasió, els crims tenen a veure amb la premsa groga i els escàndols i la corrupció que porta incorporada. No hi ha un pam de net, per dir-ho clar. 

El diablo me visita, de Susana Hernández  

La setena entrega de les peripècies de la detectiva Sonia Ruiz, que han compartit com a aventura literària diversos autors. En aquest cas, Susana Hernández ens aboca a una història dura, de trata de persones, narrada amb l'eficiència i l'agilitat que caracteritzen la seva escriptura. Novel·la ben negrota que es llegeix en un sospir. 

Quinqui connection, de Sebastià Bennasar

Periodistes, traficants, policies, turistes. Una colla d'arreplegats, també. I Mallorca, pertot Mallorca. Un llibre escrit amb un amor que l'autor no pot amagar, perquè en gran part té a veure amb les seves experiències personals. Molt distret. 

Un judici de pedra, de Ruth Rendell   

Una novel·la bestial. Que gran la Ruth Rendell. No hi ha misteri. Des de la pàgina 1 sabem què ha passat, qui ha mort i qui ha comès el crim. I, tanmateix, l'autora ens lliga a la història amb una atmosfera magistral i amb una gran penetració envers la psicologia dels personatges. Una gran novel·la sobre la naturalesa humana. 

Crimen en el barrio del Once, d'Ernesto Mallo  

Una fantàstica novel·la on, amb el teló de fons dels crims de la dictadura argentina, el comissari Lascano intentarà resoldre un assassinat de complicades implicacions. Amb un pols narratiu que t'atrapa sense remissió i uns diàlegs d'una gran potència, el text és una autèntica meravella del gènere. Excel·lent.   

Ens tornarem a veure aviat, negrots!

Lectures i més lectures

 

La drecera de Caïm, de Silvia Mayans 

Una obra fantàstica que l'any passat va guanyar el XXX Premi Ferran Canyameres de novel·la. Es tracta de la tercera entrega de les aventures del fotògraf Elíades Bel, i aquest cop incideix en el tema de la memòria històrica i les fosses comunes enmig de la sordidesa de certes entreteles familiars. Fresca, dinàmica, ben escrita i ben documentada, amb el ben resolt registre de la parla dialectal pel que fa als diàlegs, és un text que us recomano vivament. 

Detective íntimo, de Carlo Frabetti

Una original novel·la que vaig conèixer gràcies a la recomanació d'Andreu Martín. És una història surrealista, protagonitzada per un detectiu que no s'ocupa de casos criminals, sinó de resoldre casos "íntims". L'adjectiu ¨íntim" va molt més enllà del que us podeu imaginar. És un text molt ocurrent, especialment pel que fa als diàlegs. Un exercici metaliterari amb una  quantitat de referències literàries que el fa idoni per al gremi dels filòlegs. Des de Cadalso a Borges, des de Chesterton a Conan Doyle, Lewis Carrol i Montserrat Roig. Una novel·la diferent.  

Morts, qui us ha mort?, d'Iñaki Rubio

Un true crime intens, que dissecciona un dels fets més vergonyants de la història d'Andorra. La crònica dels esdeveniments que van conduir a l'última condemna a mort del país, l'any 1943. M'ha interessat molt tot el que he après sobre els costums, la política i les lleis andorranes, que, almenys pel que fa a aquella època, m'han semblat més complicades i anacròniques del que ja tenia entès. El text és llarg, molt novel·lat, i jo potser hi he trobat a faltar les entrevistes i avatars que va viure l'autor, Iñaki Rubio, mentre s'estava documentant. Sé que això hauria allargat la novel·la encara més, però a mi m'hauria agradat conèixer el making off i esbrinar com va reunir la informació. No m'hauria importat que sacrifiqués una part de la pura novel·la en ares d'aquesta informació. El procés d'investigació em sembla molt important, sobretot en un afer amb aquesta potència històrica. En qualsevol cas, Iñaki Rubio converteix el llibre en un magnífic al·legat en contra de la pena de mort. I jo, que tinc aquesta reivindicació com la més clara de la meva vida, li agraeixo infinitament. 

Monumental, de Joan Canela i Jordi Colonques 

Novel·la breu que vaig llegir d'una tirada, guanyadora del Premi Novel·la i Falles de Cullera. M'ho vaig passar la mar de bé, com sempre que llegeixo aquests bons amics. Un text fresc i molt amè, una trama policíaca i fallera que pot proporcionar uns moments de grata diversió. 

Mentre la neu sigui blanca, de Jordi Boixadós  

Un llibràs, que negreja i que enganxa des de la primera pàgina. Una història del passat, que torna inesperadament i passa d'un pare a un fill perquè aquest fill pugui finalment tancar-la i posar damunt la taula tota la veritat. A mig camí entre Suècia i Catalunya, l'autor teixeix una trama plena de secrets terribles, però alhora farcida d'humanitat i sensibilitat. És un text excel·lent, que segur que interessa a un públic ampli. 

Malabèstia, de Raquel Gámez-Serrano

Novel·la guanyadora del Premi Ferran Canyameres d'enguany. L'autora ha fet un important salt qualitatiu en la seva escriptura, donant vida a una ficció dinàmica i crítica que afronta amb ambició literària. Una de les múltiples urbanitzacions fantasma que recorren la nostra geografia és el punt de confluència de l'acció de la novel·la, on hi trobem acumulades algunes de les xacres de la societat actual: el tràfic de marihuana, la corrupció policial, les ocupacions de cases, els robatoris en domicilis, la violència de gènere... i enmig de tot això, dos policies i una educadora social lluitant contra el mal com Gary Cooper a "Solo ante el peligro". I no va desencaminada la meva comparació, perquè l'autora parla de Far West per descriure el territori comanche on es desenvolupa la història. Una obra ben negrota. 

I fins aquí de moment. Continuarem, negrots.