El pintor de Flandes, de Rosa Ribas
Amb molt de retard, perquè és la seva primera novel·la, he llegit El pintor de Flandes, de Rosa Ribas. Ambientada a la cort de Felipe IV, és una ficció històrica molt ben narrada, que manté l'interès en tot moment i que reprodueix les intrigues entre els nobles en l'època del Conde Duque de Olivares. Molt bé.
Desconeguts en un tren, de Patricia Highsmith
Rellegida en català, amb una esplèndida traducció de Jordi Martín Lloret. La primera novel·la de Patricia Highsmith, que la va fer molt coneguda gràcies a l'adaptació cinematogràfica d'Alfred Hitchcock. És una novel·la extraordinària, amb una dissecció psicològica dels dos personatges principals absolutament brutal. El plantejament de l'autora al voltant del bé i del mal i de fins a quin punt aquesta bondat i aquesta maldat conviuen en cadascun de nosaltres assoleix un nivell filosòfic. Com ja sabeu, Highsmith forever.
El sol dels moribunds, de Jean Claude Izzo
Una novel·la preciosa, duríssima, plena de sensibilitat, amb uns personatges que se't colen a dins per sempre més, amb aquesta saviesa i aquesta profunditat de Jean Claude Izzo. És un autor que m'hauria agradat conèixer, perquè el sento proper ideològicament i humanament. Com ja mateixa vaig escriure a El somriure de Darwin, la línia entre viure al carrer o tenir una situació diguem-ne estable és perillosament fina. I aquí ens ho explica a la perfecció el gran autor francès: res no és per sempre, res no és segur. Només la mort, que sí que és per a tothom. Una bella història de la marginació, dels senses-sostre. No us la perdeu. La boníssima traducció és d'Albert Pejó.
Com bèsties, de Violaine Bérot
Una novel·la breu, colpidora, original, precisa, una novel·la de difícil catalogació i que et fa pensar. 122 pàgines que no es poden abandonar un cop t'hi endinses. Per això l'he llegit d'una tirada. La natura, un home neurodivergent, una mare, una nena, molts animals. Les fades. Uns fets que costen d'entendre i... No puc ni vull dir res més. Esplèndida traducció de Maria Llopis.
Barcelona, trilogia policíaca, de Rafael Tasis
Les tres novel·les negres de Rafael Tasis, considerat el pioner del gènere en català, juntament amb Manuel de Pedrolo. Ja sabeu que l'Editorial Clandestina, a la seva col·lecció Crims.cat, ha decidit crear una secció de clàssics catalans, i això és una meravella. Aquí ens trobem les tres obres de Tasis: Un crim al Paralelo, La Biblia valenciana i És hora de plegar. Cal saber d'on venim, perquè sense els qui ens han precedit no seríem qui som. De lectura imprescindible.
Qui dubta d'en Clint Eastwood, de Miquel Reverté
Una novel·la negra i curiosa, amb un títol que, quan la vaig descobrir, em va robar el cor, per Clint Eastwood i per Antònia Font. En alguns moments m'ha semblat massa breu, com si necessités esclatar, però també l'he trobat original i m'ha distret molt. Cinema i literatura fusionats. Obra guanyadora del III Premi de narrativa Vila de la Sénia.
La hija del sepulturero, de Joyce Carol Oates
Una gran novel·la, la vida d'una dona que arriba als Estats Units amb la seva família, fugint dels nazis. És molt personal l'escriptura d'Oates. Ja ho he dit altres vegades. Ara bé, la novel·la té 682 pàgines. Potser és cosa meva, però a aquestes alçades de la vida, per a mi res no justifica una extensió així. Entenc que hi haurà gent que no hi estarà d'acord, però cada vegada més jo considero que la brevetat és un grau.
El pintor d'aquarel·les, de Francesc Puigpelat
Novel·la guanyadora del Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana 2026. Sempre m'agrada rellegir els guanyadors, perquè en la lectura quan fas de jurat et perds coses. Els jurats llegim en molt pocs dies, ja us ho podeu imaginar. He de dir que la novel·la m'ha agradat encara més que el primer cop. Una història magnífica, que ens parla d'Adolf Hitler l'any 1913, un període força desconegut dins la seva biografia. Aventures, mafiosos, crims, art, maldat... i un personatge extraordinari que, dins la ficció, ens explica els fets: el comissari de la policia francesa Jules Grasset. No us la perdeu, segur que us agradarà.
Set de poder, de Bernat Gimeno
Un thriller polític pur, on no hi ha un pam de net. Hi passen coses tremendes, però és un bon reflex, malgrat la hipèrbole, del món de la política actual. L'autor encara té humor de dir, a l'inici de l'obra, que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Però...
Realitat viral, de Joan Carles Ventura
Una novel·la juvenil, centrada en la crítica a les xarxes socials, que de segur agradarà als vostres fills, nets, nebots... Tres adolescents lluitant contra l'extorsió i el xantatge que, més sovint del que voldríem, sorgeixen dels pocs escrúpols dels qui utilitzen les xarxes per a delinquir. Una obra guanyadora del Premi Carme Miquel de Narrativa Juvenil.
Érase un río, de Bonnie Jo Campbell
Quina novel·lassa, per favor. Feia temps que no m'enganxava tan de veritat a un llibre. Llegir Bonnie Jo Campbell era una assignatura que tenia pendent. I ara hauré de buscar, irremeiablement, la resta de les seves obres. La història d'Érase un río, realisme descarnat dels Estats Units, es desenvolupa enmig de les ferèstegues terres de Michigan, a la vora d'un riu. La protagonista, Margo Crane, hi sobreviu com pot enmig d'una situació gairebé límit. No vull explicar més, millor la llegiu. El personatge de la Margo és sublim. I la natura, i els animals, i el pas de les estacions, i el clima. I el riu, el gran protagonista d'una novel·la dura, exempta de sentimentalisme però extremament humana, on hi passen coses terribles, on la gent viu amb desesperança i on no hi apareix cap tipus de moralina. Extraordinària, senzillament extraordinària.
Short, de Llort
Que bé que m'ho he passat. Un recull de relats i microrelats que es llegeix amb rapidesa i gust, i que porten el segell de la ploma esmolada i certera del seu autor. Ironia, humor, violència, tendresa, imaginació i, per damunt de tot, una nítida reflexió al voltant de la condició humana.
