Harlem Nocturne

divendres, 22 de maig del 2015

La sergent Anna Grimm, de Montse Sanjuan





La sergent Anna Grimm és la primera novel·la de la lleidatana Montse Sanjuan. Es tracta d'una amena proposta, de lectura plaent i ràpida, que l'autora afronta des de la naturalitat i la quotidianitat. Una obra propera, ambientada a Lleida, que ens demostra que el crim el podem trobar a tot arreu.

La novel·la funciona a partir de dues trames paral·leles. D'una banda, topem amb un sorprenent assassí en sèrie que va matant per Lleida respectables pares de família. D'una altra, amb un cas sense resoldre que afecta personalment la protagonista i que ha convertit la seva vida en un infern: la desaparició de la Clara, la seva germana petita.    
 
La ficció pivota al voltant d'ambdues circumstàncies, alhora que va caracteritzant la idiosincràsia interna de la sergent Grimm. Molt competent a la feina, amb ambició per millorar i créixer professionalment, és una dona lluitadora, decidida i aparentment forta. Tanmateix, viu amb un patiment profund a causa del seu amor per la família (pares i germana) i per l'angoixa que li genera no poder resoldre el cas de la seva desaparició. 
 
Al meu entendre, els dos encerts principals de la novel·la rauen en la creació d'un món creïble i versemblant, que tots podem reconèixer, i en haver deixat la porta oberta a pròximes entregues. De manera que podem congratular-nos de tenir ara mateix dues policies dones que parlen català: Anna Grimm i Mina Fuster, creada per Margarida Aritzeta. 
 
M'ha semblat molt interessant que Montse Sanjuan col·loqui Lleida al mapa de la negror catalana. I també m'ha agradat (no ho negaré) que la seva heroïna provingui de l'Empordà. Ja sabeu, negrots, que aquesta bella comarca és la meva segona terra, la meva debilitat.
 
Endavant amb la lectura de  La sergent Anna Grimm (el cognom no deixa de sobtar-me, li hem de preguntar a l'autora com se li ha acudit). I ara restem a l'espera del segon capítol. Desitgem que ens arribi ben aviat!
 
 
 
 
 

13 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

La pregunta final que et fas queda mig resposta a l'entrevista que li vaig fer fa poc, i que complementa el teu article:
http://nigrasum2.blogspot.com.es/2015/05/montse-sanjuan-lentrevista.html

Anna Maria Villalonga ha dit...

gràcies, Lluís. Ara hi aniré, així que pugui!

Anònim ha dit...

Havia llegit aquesta entrevista on parla del cognom. Un altre llibre per tenir en compte a la llista "negra".
Gràcies Anna.

Àngels

Anna Maria Villalonga ha dit...

sí, m'ha agradat i crec que és un molt bon inici de coses que han de venir.

Montse ha dit...

Ahhh i què us pensaveu? A Lleida hi ha una negror que no la camufla la més espessa de les boires, Home! hhaha Prenc nota, prenc nota...

Jordi Canals ha dit...

Prenc nota. S’ha de llegir a les persones que comencen. Sembla interessant. Gràcies Anna i l’enhorabona a Montse Sanjuan.

Unknown ha dit...

A mi m’han agradat les dues trames de la novel•la, quan la llegia vaig pensar que per l’estructura em recorda la novel•la policíaques del suec Henning Mankell, desprès he vist que a l’entrevista que l’hi fa el Lluís Bosch en fa referència, crec que ho havia comentat en algun lloc avanç de veure l’entrevista. La novel•la es veu força treballada cosa que sempre és d’agrair, bona ressenya.

Anònim ha dit...

Pel que dius sembla engrescadora, em fio del teu bon critèri.

Moltes gràcies i una abraçada.


Marta Valls

Jofre Pervez ha dit...

Des de la Terra Ferma amb negror.. Bona !!! Aquesta també a la llista i amb moltes ganes. :)

Anònim ha dit...

No sé com ho fas, fa dos dies que eres a Lille...
Me l'apunto a la llista, vaig a l'entrevista d'en Lluís Bosch!
Gràcies per tot Anna!
Tura

Unknown ha dit...

Una proposta ben atractiva! A tenir molt en compte! Gràcies!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Interessant, pel que comentes. Em sembla fantàstic que tingui lloc a Lleida. Acabo de llegir l’entrevista que li va fer en Lluís Bosch i m’ha encantat aquesta escriptora. M’apunto la noveŀla.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ara veig que a la ressenya em vaig oblidar la Norma Forester, la mossa de la Teresa Solana, que també parla català. Ja en són tres, doncs.