Ressenyes pendents

  

Som-hi, negrots. Que se m'havien acumulat un munt de ressenyes pendents. 

Xerres massa, de Joyce Carol Oates

Com em va agradar aquesta novel·la que vaig programar en un dels meus clubs de lectura! És suposadament juvenil, però a mi em sembla molt més que això. El mal que pot fer l'integrisme religiós, el seguidisme de la gent, el rebuig social, la solitud creada per la injustícia. Però també la valentia, la solidaritat, la capacitat d'arribar als altres, la generositat. Joyce Carol Oates és una gran escriptora i en aquesta novel·la queda clar. Ha creat un personatge, la Lletja, que em sembla inoblidable.

L'ànima separada del cos, d'Eva Arasa Altimira

Una novel·la que ens aboca a moltes de les realitats que ens envolten en l'actualitat, en especial el bullying durant l'adolescència i la dificultat del jovent per sentir-se bé amb ells mateixos. Protagonitzada per la inspectora Elisa Blanch, és una novel·la de procediment policial, ambientada a Andorra, on el passat de la pròpia policia també hi té un paper destacat. Resulta ben interessant el passeig criminal pel petit país pirinenc en una tardor extremament plujosa. 

Llibreters de vell de corcoll, de Joan Company

Un batibull de llibreters de vell, llibres antics (o no tant), policies, detectius, femmes fatales i desaprensius diversos en una trama on res no és el que sembla. 

Els crims del cinema Victòria, de Ramon Breu 

Agradable lectura, que m'ha traslladat a la meva adolescència, perquè el cine Victòria del títol era a Sta. Eulàlia, a prop del meu barri, La Torrassa, i jo hi anava molt sovint amb les meves amigues i amb el meu germà Jordi. Al cine Victòria vaig descobrir Woody Allen amb "Toma el dinero y corre", no cal dir res més. La novel·la ens remet a tota una època barrejant ficció i realitat i emprant els crims com a pretext per explicar fets històrics que cal recordar. Els protagonistes són quatre detectius privats entranyables, tot i que el vertader protagonista és el barri de Santa Eulàlia i els seus habitants. M'ho he passat molt bé. Una delícia totes les referències cinematogràfiques que salpebren la trama. 

Els claustres, de Víctor Garcia Tur

Fantàstica la darrera novel·la d'en Víctor Garcia Tur, homenatge explícit a Alfred Hitchcock i en especial a "Vértigo". Òbviament, m'havia d'interessar per força. Ja sabeu que la meva novel·la La dona de gris també fa el mateix homenatge, al gran director i a la mateixa pel·lícula (tot i que no només, però sí principalment). A més, fixeu-vos, he parlat també de Hitchcock en un dels episodis del meu pòdcast, El Gran Quadern. D'altra banda, encara hi ha una tercera coincidència, perquè jo vaig llegir la novel·la Vertigen (D'entre els morts) del tàndem Boileau i Narcejac publicada per Viena Edicions fa tan sols uns mesos. Per tant, res més oportú que la immersió en la proposta d'en Garcia Tur, per veure que ens deparava. I m'he trobat amb una delícia literario-cinematogràfica, on hi apareixen moltes referències i picades d'ullet. A Truman Capote i les seves "Pregaries ateses", al mateix Hitchcock a "Encadenados" i "Perseguit per la mort"... La fidelitat del text a l'original és prou gran, malgrat les variacions que no explicaré aquí, però sobretot el més aconseguit és l'atmosfera, indubtable. 

El casalot abandonat, d'Anna Katharine Green  

Una altra recuperació d'una autora que no coneixia que fa l'Editorial Clandestina a la seva Biblioteca Clandestina, que dirigeix Marta Vidal-Guirao. Es tracta d'Anna Katharine Green (Nova York, 1846-1935), considerada una de les mares de la ficció detectivesca. Aquesta és una novel·la de misteri, d'amor i mort, d'honor i crims inimaginables. Una clàssica novel·la del segle XIX, contada a través de diversos recursos narratius com els dietaris, les cartes, la història dins la història. Molt distreta, m'ho he passat molt bé. És sempre un plaer comprovar d'on venim. 

Nuestros muertos, de Rosa Ribas  

He gaudit molt amb la novel·la, la tercera entrega de les peripècies de la família de detectius Hernández. És una sèrie propera, agradable de llegir, on l'autora no només es planteja els casos criminals, sinó que també ens parla de les relacions humanes a diversos nivells, especialment les familiars. Molt bé. 

La casa dels gats, d'Emili Gil  

Imaginativa, esotèrica, quimèrica, a l'estil de les novel·les del segle XIX. I els gats enmig d'una trama fantàstica, no exempta d'una mirada crítica envers la societat actual. 

Tot anava bé fins ara, d'Andreu Martín i Joan Miquel Capell

Molt distret, un procedimental basat en les experiències del comissari Joan Miquel Capell i escrit a quatre mans amb Andreu Martín. M'ho he passat molt bé. Bona lectura per a aquest estiu. 

La muerte blanca, de Toni Hill 

Tercera entrega de la Trilogía del Verdugo. L'he devorat, i això que té 556 pàgines. M'ha agradat molt, com em van agradar els dos primers títols. La capacitat de l'autor per teixir històries complexes i ben travades, per mantenir encès l'interès del lector, per aprofundir en els personatges i donar-los versemblança i per atrapar-nos elegantment, és enorme. No puc revelar res més, però la recomano. En aquest llibre passen moltes coses, algunes irremeiables, que allunyen la trama dels finals feliços típics. 

Sense pietat, de Tura Soler i Jordi Grau  

Nous casos impactants, explicats extensament, que et colpegen i et deixen feta pols. D'una banda, per la violència i la maldat que ens envolta. D'una altra, per les errades de vegades inexplicables en les investigacions. Els autors tenen la voluntat de fer un homenatge i recordar algunes víctimes, els crims de les quals han quedat impunes. I, alhora, acaben demostrant que les dones sempre estem en una delicada situació. 

El instante en que se encienden las farolas, d'Empar Fernández 

La tercera entrega de la sèrie de l'inspector Mauricio Tedesco. Un llibre molt de l'Empar, amb un ritme que ens desassossega per la seva mirada crítica i sense concessions. Plou molt en aquest llibre i també plou a l'ànima del nostre protagonista, sempre patidor en extrem. La immigració, la misèria, els desposseïts, els mafiosos, tots tenen un paper en una Barcelona que també és protagonista. En aquesta ocasió, la història afecta més que mai la família i la vida privada de l'inspector, un pare que adora la seva filla. 

Les primeres ressenyes de l'any

  

Molt bé, negrots. Us saludo amb les primeres ressenyes de l'any. Allà van. 

Matar impunement, d'Irene Solanich

La tesi doctoral de l'autora convertida en un assaig més divulgatiu sobre la història de la col·lecció La Negra de La Magrana. Molt llegidor per a qualsevol tipus de públic, en especial per als negrots enamorats del gènere. La Magrana. 

Nàufrags, d'Hervé Le Corre 

Una novel·la fosquíssima, dura, sòrdida. El món, la societat, el pas del temps i de la vida ens atrapa a tots i ens converteix en nàufrags. Violència de gènere, un policia desencantat, un assassí de dones i una ciutat, Burdeus, on no para de ploure. Un còctel que engoleix el lector i no el deixa respirar. No és una novel·la intrascendent, és una novel·la profunda i sense concessions, que ens aboca a reflexionar sobre la porqueria que ens envolta enmig d'una atmosfera que m'ha recordat una mica l'ambient de la pel·lícula Seven. Extraordinària traducció d'Albert Pejó. Editorial Clandestina. Crims.cat.

Ciudad Láser, de Mariantuá Correa 

 Una potent història d'aquesta escriptora colombiana que viu a Barcelona i que vaig presentar al recent festival BCNegra. Una obra molt actual que ens parla de la corrupció, de les drogues, del masclisme, de la deep web, de les relaciones tòxiques, de la violència, de la hipocresia, de la solitud. Soledad, la protagonista, és víctima del seu propi destí, del qual no pot escapar. Almadía Aljosán ed. 

El Filatèlic, de Nicolas Feuz

Un thriller a Suïssa, d'aquells suposadament distrets però inversemblants. Una revenja de la infantesa, amb casualitats impossibles, segells fets amb pell humana i crims de psicòpata. Adreçat a qui es vulgui, simplement, distreure. Però jo recomanaria no perdre-hi el temps. La Campana. 

El jo que no mor, de Ferran Torrent 

De fet, la vaig llegir l'any passat en PDF, perquè en Ferran Torrent i l'editorial em van demanar que escrivís el text de la faixa. No cal dir que per a mi representa un gran honor que el mestre hagi volgut tenir les meves paraules a la faixa del seu nou llibre. La novel·la és boníssima. Vaig gaudir-ne moltíssim. Una d'espies a València. Personatges de ficció i personatges reals, crítica, intriga i un codi ètic que encara ens pot fer creure en l'ésser humà. Columna Edicions.  

L'home de la gelosia, de Jo Nesbo   

No es tracta d'una novel·la, sinó d'un recull de textos que consta de 2 nouvelles i 10 relats. La majoria tenen la gelosia com a fil conductor, però no només. En realitat, parlen a bastament de la condició humana. Alguns són distòpics, d'altres contenen elements de ciència-ficció. Tots són molt imaginatius i més o menys sorprenents. M'han agradat força. De fet, m'han fet pujar la consideració envers en Nesbo, que darrerament no m'acabava de funcionar amb els sensacionalisme de les novel·les de Harry Hole. Publicada per Proa. 

Mort al Palau, de Glòria Sabaté   

Una intriga d'enigma, en explícit homenatge a Sherlock Holmes, situada al Palau Güell, a la Barcelona de 1908. Personatges i fets reals s'encreuen amb una ficció on res no és el que sembla, amarada d'unes destallades descripcions del fabulós entorn modernista. Molt ben documentada. Publicada per Rosa del Vents. 

Vertigen, de Boileau i Narcejac 

M'ho he passat molt bé, tot llegint aquest clàssic. La pel·lícula de Hitchcock és força fidel a la novel·la, tot i que la novel·la passa a París. Però hi trobem la mateixa atmosfera, el mateix misteri i la mateixa desesperació. És evident que, en conèixer la trama, el factor sorpresa s'atenua, però m'ha agradat molt llegir-lo. No podia ser d'una altra manera, després de l'homenatge que li vaig retre a la meva novel·la La dona de gris. Viena Edicions. 

Carpe diem, de Teresa Solana

Una nova aventura dels bessons Borja i Eduard, en una trama delirant i difícil de creure enmig d'un estiu barceloní molt calorós. La novel·la no té tant d'humor com les anteriors de la sèrie. Això sí, els bessons es cuiden molt bé i es passen el dia anant de bars i restaurants. L'any passat la novel·la va rebre el III Premi Margarida Aritzeta-Vila de Creixell en el marc del festival Creixell Crims. Editorial Clandestina, Crims.cat. 

1280 hab., de Jim Thompson    

Que fort el que escriu Jim Thompson. Que fort i que bèstia i que bé que plasma la naturalesa humana, socialment i individual. La literatura, si ho és, ens canvia en cada lectura. Per això aquest clàssic ens canvia segur. Segur. Amb un epíleg fantàstic de Núria Cadenes i una traducció magistral (una nova traducció magistral) de Carme Geronès, em sembla un gran encert la nova publicació de l'obra. Ed. La Segona Perifèria.  

Les darreres ressenyes de l'any, negrots

 

Bon dia, negrots. Aquí teniu les darreres ressenyes del 2024. 

Aprofito per desitjar-vos unes bones festes.

Àcars, de Jordi de Manuel

No em va durar ni 24 hores. La vaig llegir d'una tirada, sense poder parar. Àcars és una obra extraordinària. No és cap sorpresa per a mi, fa molts anys que sé perfectament qui és en Jordi de Manuel, però amb aquesta lectura he remembrat el plaer de les primeres vegades que el vaig llegir. A Disseccions, a El cant de les dunes, a El raptor de gnoms, a L'olor de la pluja. Jo què sé. Tenim un autor colossal entre nosaltres, que amb Àcars ens delecta amb un intel·ligent fix-up distòpic i apocalíptic, sobri i ple d'imaginació, que entronca amb tot el seu corpus. No puc revelar res sense espatllar la lectura, però tenim entre mans una obra essencial, sintètica, bellíssima, que reflexiona profundament sobre la condició humana i on no hi sobre ni hi manca res. Obscura Ed.   

Un àngel cruel, d'Edgar Cotes i Argelich

Una novel·la que m'ha agradat molt, on el terror sobrenatural s'imbrica simbòlicament amb un altre tipus de patiment: els fantasmes que tots portem dins. Tal com diu la contracoberta: "la inseguretat de dos joves, els conflictes familiars i l'acceptació d'un mateix seran el combustible que utilitzarà l'àngel cruel per provar de destruir-los en un joc de manipulacions". La novel·la va guanyar el Premi Ictineu i me n'alegro molt. Edgar Cotes és un autor jove que ha escrit una bona novel·la, i espero que això només sigui el principi. Spècula. 

L'avenc de Joshua, de Francesc Puigpelat    

Com he gaudit amb d'aquesta  novel·la, guanyadora del XIV Premi Pollença de Narrativa. De difícil qualificació, m'ho he passat pipa amb les peripècies de la Chantal Picó, una editora francocatalana que viu a París i que rep un misteriós manuscrit del segle XIX. A partir d'aquest fet, la trama es descabdella enmig de mafiosos, homes de negocis del món de l'edició i del cinema, viatges a Itàlia, aventures i desventures amoroses, xantatges i revenges. La crítica del món d'avui, els pocs escrúpols, l'humor àcid, les referències literàries, el ridícul de l'Església i la policia salpebren una ficció amb un rerefons històric autèntic que no us podeu perdre. Més Llibres.  

Negra nit, de Diego Ameixeiras

Un breu exercici metaliterari, que reflexiona sobre la tasca de l'escriptor i el procés d'escriptura en un clar homenatge a la novel·la popular i a David Goodis. L'acció té lloc entre Ourense i Filadelfia, i ens trobem amb una sèrie de personatges molt especials, alguns només esbossats. En el fons són arquetipus. La traducció (fantàstica) és de la Maria Llopis i la novel·la és tan fosca com el títol indica. Crims.cat

Contra el dolor, d'Empar Fernández

Dos dies em va durar. Com sovint em passa amb les novel·les de l'Empar, no he pogut parar de llegir. Una novel·la intensa, que tracta el tema del tràfic d'analgèsics opioides. Personatges propers, amb els quals ens podem identificar, i una important crítica social que posa el focus en la disfuncionalitat del món actual. Fantàstica. Ediciones Eunate. 

Diners per als morts, d'Andreu Martín

Una trama esplèndidament travada on hi trobem de tot: robatoris, assassinats a dojo, dones perilloses, mafiosos, periodistes que s'arrisquen massa, polis de tota mena. És realment la mostra de l'escriptura d'algú que domina els tempos narratius, les diferents veus i tots els punts de vista. Els personatges són de 10. Andreu Martín, el mestre. Crims.cat.

A tota màquina, d'Ethel Lina White 

Però que beníssim que m'ho vaig passar amb aquesta novel·la. I quin encert, com sempre dic, tot el que publica l'Editorial Clandestina en la seva col·lecció Biblioteca Clandestina, dirigida per Marta Vidal-Guirao. És una meravella recuperar autores com Ethel Lina White, que aquí ens enganxa amb la història fascinant d'un estrany complot dins d'un ferrocarril que travessa Europa. Una dona anglesa ha desaparegut i només una altra passatgera, en aparença, sap que existeix. On pot haver anat? Què li pot haver succeït, tancada en aquell tren? La intriga no ens permetrà deixar de llegir. A destacar la magnífica traducció de Teresa Solana. I a no perdre's el caràcter dels personatges anglesos de la història, que es creuen el centre del món. 

Demolició, de Llort  

La novel·la guanyadora del Premi L'H Confidencial 2024 que, a més, és la primera novel·la en llengua catalana que obté aquest guardó. He rellegit l'obra aquesta setmana (ja l'havia llegit fa força temps, en Llort me la va passar) i m'ha tornat a semblar magnífica. Un text que planteja dilemes morals, que provoca debat, que ens mostra la crua realitat a diversos nivells. No és un text contemporitzador, sinó una història possible enmig de moltes històries possibles. Un home, un professor d'universitat, acusat de la violació d'una estudiant. Ell ho nega, assegura que és innocent. Per saber la resta, l'haureu de llegir. Molt contenta que l'estimat Llort em citi en l'apartat d'agraïments. Editorial Clandestina.

Interpretar els senyals, de Jordi Casals 

Una novel·la intel·ligent, atractiva, ben construïda, amb personatges molt interessants. La literatura i la música travessen les seves pàgines, dotant-la d'un rerefons profund i farcit de reflexions. El pes del passat, la dificultat de fer-nos grans. Pot algú suïcidar-se amb dos trets? No sembla gaire normal, oi? Haurem de llegir la novel·la per saber si pot passar. Estilísticament, l'autor també ha fet molt bona feina. Llibres del Delicte.

Promeses que no podrem complir, de Josep Lluís Roig

Una novel·la diferent, que es mou entre Benidorm i Noruega, on res no és previsible i que cap al final s'enfosqueix enormement i estranya. Curiosa. Vincle.

L'Hort de les Ànimes, de Margarida Aritzeta

La darrera novel·la de Margarida Aritzeta, acabada de sortir del forn. Una ficció apassionant, rica, coral, amb personatges rodons i potents i on el passat i el present hi juguen un paper que acaba barrejant-se. Fantàstica descripció de la complexa societat que ens envolta i bella descripció del paisatge i els ambients. Tothom té secrets, tothom es pot equivocar, les fronteres entre el bé i el mal no sempre estan ben definides... No us la perdeu. 

Crims.cat

Un munt de crims, negrots

 

La terra del silenci trencat, de Cristina Fornós 

Un thriller distret i ben travat sobre un gran misteri a la Cartoixa d'Escaladei. La novel·la és un cant d'amor al Montsant, al Priorat, al seu paisatge... Amb uns personatges que demanen continuïtat. I jo intueixo que serà així. 

Això no és un western, de Xavier Aliaga

La quarta novel·la protagonitzada per l'inspector Feliu Oyono. Una obra amb un gran treball formal (veus narratives, exercici metaliterari, intertextualitat, notes a peu de pàgina, referències literàries, cinematogràfiques i musicals...). Un inequívoc artefacte postmodern. La trama també funciona perfectament, així com la construcció dels personatges. M'ha agradat molt, però no puc dir res més sense revelar detalls que és millor que descobriu vosaltres mateixos. 

La modista de Gràcia, de Marc Font 

Déu n'hi do la història que ha creat Marc Font en aquesta novel·la. Ratlla la versemblança, però es llegeix de manera agradable i amena. I quina por, no et pots refiar de ningú. 

Un rastre de violència, de Mark O'Connell

Entenc que els fets criminals que recull aquest llibre van tenir un gran ressò a Irlanda l'any 1982. Però aquí no en sabíem res (o gaire res) i per això no poden generar (si més no a mi) el mateix interès que a un irlandès. Dit això (i malgrat les reiteracions innecessàries i la veu massa present del narrador/autor, que són la mateixa persona) el text mostra una manera diferent d'explicar un true crime. Amb reflexions profundes al voltant del bé i del mal, de la realitat i la ficció, dels mòbils que poden portar algú com l'assassí (un home de bona família i excel·lent educació) a matar dos desconeguts de manera cruel i gratuïta, i de les implicacions de tot plegat. Que complicats que som els humans. 

La hora del lobo, de Toni Hill   

La segona entrega de la trilogia del Verdugo. No vull dir ni la paraula "addictiva" ni la paraula "trepidant" perquè ja estan molt gastades, però la història enganxa de mala manera i és una gran mostra d'imaginació, d'intriga i de negror. Toni Hill no té perdó, perquè sap anticipar molt bé el futur i ara els pobres lectors no podem fer altra cosa que esperar pacientment la tercera part. 

L'escorxador, de Lluís Riera   

Ja sabeu que sempre m'agrada rellegir els guanyadors del Premi Memorial Agustí Vehí quan ja estan publicats, perquè quan els llegim en el paper de jurat no es gaudeixen igual. La relectura m'ha confirmat que la vam encertar de ple en premiar aquesta novel·la. És potent, diferent, narrada amb una veu extraordinària, rica en matisos, agosarada i desinhibida. Món urbà enfront del món rural, un topoi clàssic. Molt bé. 

Un milionari africà, de Grant Allen

Una novel·la, en traducció de Teresa Solana, que m'ha divertit molt. Un altre encert de Biblioteca Clandestina a l'hora de recuperar obres poc conegudes o massa oblidades. Un estafador enginyós i carismàtic, a l'estil d'Arsène Lupin (se'l considera el precursor), amarga l'existència d'un milionari que ha fet la seva fortuna amb els diamants sudafricans. El narrador és el cunyat i secretari personal del milionari, amb capítols que probablement corresponien a les entregues amb què es va publicar inicialment el text, l'any 1876. M'encanta tenir l'oportunitat d'accedir a obres com aquesta. I que no caiguin en l'oblit. 

Perro viejo, d'Ernesto Mallo  

Com he gaudit amb de la lectura de la darrera (suposo) peripècia d'en Lascano, el policia creat per Ernesto Mallo. Mallo és un escriptor superb, que retrata com ningú la naturalesa humana. El seu sentit de l'humor, la seva inteligència, la seva tendresa, la seva ironia. Aquí trobem Lascano convertit en un ancià, amb problemes de memòria, que es troba enfrontat a un crim en la residència geriàtrica on viu. Mallo reflexiona sobre la vellesa, la vida i la mort, i per damunt de tot, ens parla un cop més de la diferència entre justícia i llei. Molt recomanable. 

Les mans d'Orlac, de Maurice Renard  

Les mans d'Orlac, una novel·la traduïda per Jordi Llavoré i que fou publicada per entregues l'any 1920. Un pianista molt reputat, un virtuós del piano, té un terrible accident, un accident que quasi li costa la vida. Entre d'altres i greus lesions, les mans li queden inutilitzades. Quin dany més horrorós pot sofrir un artista com ell? Podrà tornar a tocar? La història que es desenvolupa a partir d'aquest plantejament (crims, espiritisme, suplantacions, cirurgia, enganys) és plena d'enginy i imaginació. L'obra és un testimoni de la literatura de principis del segle XX i entronca amb tota una tradició del "meravellós-científic". Quin encert que tinguem ara l'oportunitat de poder-la llegir en català. 

Deu annexos a la mort d'Alícia Pinós, de Rosa Olsa

Una novel·la diferent, concebuda com un trencaclosques, on el més important no és conèixer els fets, sinó assistir a les històries de les persones que en formen part. La vida i la mort com a dues cares de la mateixa moneda, enmig de les existències de tot un calidoscopi de personatges que ens parlen de la bondat i la maldat, de la veritat i la mentida, de les aparences, d'allò que cadascú porta dins. La mort d'Alícia Pinós, que apareix en el títol, és només un pretext per aprofundir en la complexitat de la naturalesa humana. Ah, i hi ha l'atzar, que sempre fa el que vol. 

L'avinguda de la fosca, d'Antoni Serra

Ja un clàssic d'Antoni Serra. Una novel·la d'espies a Mallorca, basada en la vida (a mig camí de la ficció) d'un espia, Thomas Harris, que va viure a l'illa i que va morir en un suposat accident de trànsit. Una trama d'espies a Mallorca resulta magnífica, i aquesta és plena d'intriga, molt intel·ligent i està extraordinàriament escrita. Tindré la sort i l'honor de parlar-ne a Mallorca a mitjan octubre amb motiu d'unes jornades d'homenatge a l'autor.    

El dia dels ximples, de Pere Figueras

Una novel·la sense cap voluntat de versemblança, que ho destripa tot amb un humor delirant. Un atracament a una sucursal bancària que s'esdevé un autèntic vodevil amb la finalitat manifesta de fer una crítica ferotge de la societat on vivim. Ni la policia, ni els polítics ni la premsa no hi surten gaire ben parats. Estic seguríssima que l'autor s'ho va passar pipa escrivint.  

        

Continuem llegint negror

 

Ombres a la foscor, d'Arturo Padilla de Juan

Una novel·la juvenil que, no recordo per què, vaig comprar fa anys al Mercat de Sant Antoni. Tot i que està carregada de tòpics, m'he divertit. Joves en un bosc fosc una nit de Sant Joan, amb algú que els persegueix i els vol fer mal. Un secret del passat, amistat, amor... En fi, tota la trama i la intriga que pot agradar als joves lectors. Tots els llibres de la meva pila de pendents acaben trobant el seu moment. 

Un assassí, de Llort

Com sempre, Llort ens sorprèn en cada llibre. Un assassí és una novel·la diferent, la història d'Aquil·les, una persona com qualsevol de nosaltres si no fos perquè neix amb el desig inel·ludible de matar. Així, simplement. Li agrada matar. No sabeu tot el que pot passar a partir d'aquí. Molt interessant la proposta que fa Llort, ja que, en certa manera, ens acaba humanitzant algú com l'Aquil·les perquè a la vida hi ha molts matisos i res no és blanc ni negre. 

Veus de mort als Encants Vells, de Sylvia Lagarda-Mata

Novel·la guardonada amb el Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona. Un text de lectura molt agradable. Una ficció metaliterària, ambientada en la Barcelona de 1840, on hi trobem de tot: personatges inesperats (el protagonista és l'August Dupin d'Edgar Allan Poe), assassins sanguinaris, llibres valuosos, biblioteques i llibreries, bibliotecaris i llibreters, molt de misteri i, per damunt de tot, la història de Barcelona i de part de Catalunya, amb el monestir de Poblet al capdavant. Un llibre ple de sorpreses. 

L'herència del dimoni, de Biel Cussó

Ambientada als Estats Units, és la història d'una venjança, una història dura i terrible. Però també és un cant a l'amistat, a la tendresa, a la família. La unió fa la força, diuen. I els protagonistes d'aquesta novel·la ho demostren a bastament. Amb tot, Biel Cussó no pot evitar que la seva bonhomia traspui per tots els poros de la seva escriptura, per més violenta i sagnant que sigui. Marca de la casa.

El asesinato de los marqueses de Urbina, de Mariano Sánchez Soler 

En un dels clubs de lectura que condueixo vaig programar aquest llibre, que va ser Premi L'H Confidencial 2013. L'autor converteix en novel·la de ficció el sonadíssim crim dels marquesos d'Urquijo, de mediàtica memòria. Els llibres no caduquen, negrots. 

Pasta fàcil, d'Emili Bayo 

Em fa molta il·lusió haver fet de lectora prèvia d'aquesta fantàstica novel·la i d'haver contribuït amb la frase de la faixa. És la segona entrega de les aventures dels protagonistes de Puta pasta, la novel·la que va guanyar el VI Premi Crims de Tinta el 2015. No sabeu com m'ho he passat de bé llegint aquesta Pasta fàcil, que de fàcil no en té res. En gaudireu.   

L'home de Praga, de Jaume Albert Ollé

Una ficció d'espies que ens transporta des de Praga a Premià de Dalt, que sembla que al Maresme s'hi amaguen moltes coses perilloses. És el número 4 de la col·lecció Falciot Negre de Voliana Edicions, dirigida per Salvador Balcells. Molt entretinguda. 

 

 

Primeres lectures negres de 2024

Las niñas perdidas, de Cristina Fallarás

El vaig començar el 2023 i el vaig acabar tot just començar el 2024. La novel·la va ser la guanyadora del Premi L'H Confidencial 2011. M'ha agradat molt. Una història molt negra, molt dolorosa, narrada amb mestria i empenta, una història de perdedors en una Barcelona que mostra tots els seus contrastos. 

Interrogatoris, gènere negre i memòria, d'Àlex Martín Escribà

El mes passat, al Festival Tiana Negra, vaig tenir el plaer d'entrevistar l'autor d'aquest interessantíssim assaig, que, com tots sabeu, és un enorme erudit del gènere criminal. Aquí ens regala onze entrevistes amb onze grans autors i/o estudiosos europeus. Com n'és d'enriquidor poder gaudir de les anàlisis, les opinions i les valoracions dels investigadors i dels experts! Solvència contrastada en un volum que, alhora, resulta de lectura amena i llaminera. 

Allò que només els passa als altres, d'Andreu Martín 

El més recent llibre d'Andreu Martín, que, com sempre, és diferent dels anteriors. La història d'un advocat d'ofici, Marc Olvan, que es veu ficat en un embolic de policies corruptes, jutges de comportament dubtós i famílies de narcotraficants. Marc Olvan, alcohòlic, propens a fotre's en merders i amb problemes sentimentals, ens parla en primera persona per fer-nos còmplices de les seves peripècies. M'ho he passat molt bé, i m' agrada comprovar, com he dit abans, que cada novela del "capo" és diferent. 

Antípodes, de Maria Antònia Oliver     

Com he xalat! M'ha entusiasmat. Boníssima literatura negra que va més enllà, plena de vivesa, imaginació, intriga, crítica social i on destaca el dibuix d'uns personatges inoblidables, encapçalats per na Lònia Guiu. També hi ha molta tendresa. Però, per damunt de tot, hi trobem la ploma d'una escriptora amb majúscules, una escriptorassa que tothom ha de conèixer i gaudir, a qui no podem oblidar mai. Jo ja havia llegit Estudi en lila, la primera novel·la de la trilogia. I ara he atacat les altres dues. Genial. 

El sol que fa l'ànec, de Maria Antònia Oliver  

Aquesta és la tercera entrega. Potser no m'ha entusiasmat tant com l'anterior, crec que és una novel·la menys ambiciosa, però igualment fantàstica. Alta qualitat. 

Judici final, de Ferrant Torrent 

Tercer llibre de la trilogia encetada amb Societat limitada i Espècies protegides. Gran Ferran Torrent en una ficció de caràcter polític, amb els personatges seriats, Butxana i Tordera, i l'aparició de Liam Yeats, un mercenari irlandès que m'ha encisat. 

Continuarem, negrots... 

Darreres lectures del 2023

 

Rigor mortis, de Tura Soler

Els casos del forense Narcís Bardalet són diversos i sorprenents, divertits o terriblement durs, estranys i nombrosíssims: l'experiència de tota una vida. I aquí en els explica la seva amiga Tura Soler, sobradament coneguda de tots nosaltres. Publicat per La Campana. 

Sense càstig, de Tura Soler i Jordi Grau

Un true crime que m'ha agradat molt i m'ha inquietat. Sembla mentida la de coses bèsties que passen pel món, i quina pena quan queden impunes. Un llibre molt interessant. Publicat per La Campana. 

Brots de narcosocietat, de Fàtima Llambrich

Un llibre molt ben documentat, que ens parla de la presència del tràfic de haixix i de marihuana en la nostra societat, al nostre voltant, en la vida de cada dia. Casos diversos i diversos testimonis. Publicat per Columna. 

La por de la bèstia, d'Anna Moner 

Una novel·la impresionant en la cadència, en el temps que es pren l'autora per dir-nos les coses, en el preciosisme i en uns personatges dels quals no us puc avançar res. Anna Moner mata sense recança, amb refinament, fa una mica de por i tot. El duel entre un assassí despietat i la seva víctima, una noia molt jove. Final impactant. Publicada per Amsterdam.