A tots els negrots us vull desitjar un any 2014 ben ple de novel·les, misteri, suspens, crims, bones sèries i pel·lícules, assassins a tort i a dret i, per què no?, també molt bon humor. Que sigueu feliços i recordeu, Elles també maten!
dimarts, 31 de desembre del 2013
dilluns, 23 de desembre del 2013
Bon (i terrorífic) Nadal
Amb aquesta imatge alternativa d'allò que representa la infantesa, "A l'ombra del crim" recupera el seu cantó més terrorífic per desitjar
Bon Nadal als seus seguidors.
No feu escarafalls. Aquí no ens estem per carrincloneries. Som negrots i ho hem de demostrar. Por, suspens, intriga, crims, terror, sang i fetge. Aquest és el nostre missatge.
Bon i terrorífic Nadal... i que aquest tronc amb barretina que hi ha a moltes llars us porti un bon assortiment de lectura ben fosca!
diumenge, 22 de desembre del 2013
Ja hi tornem a ser: TIANA NEGRA 2014
Negrots, sembla que va ser ahir i ja hi tornem a ser. D'aquí a un mes, exactament els dies 24 i 25 de gener de 2014, torna el Festival de novel·la negra catalana TIANA NEGRA, en la seva segona edició.
Semblava un somni, però ja el tenim aquí. Encara hi haurà més activitats i sorpreses que l'any passat, us ho assegurem. Entre les novetats, destaca el lliurament del primer Premi Agustí Vehí de novel·la negra en català.
No patiu per res. Puntualment, us aniré informant de tot plegat.
De moment us deixo l'enllaç del bloc del Festival on hi podeu trobar les primeres notícies.
Aneu-vos reservant els dies i visca la negror!
dimarts, 17 de desembre del 2013
Dones sense manies: Recull d'entrevistes, notícies i reaccions al voltant d'Elles també maten
Com que a partir d'ara aniran arribant els enllaços de les notícies, les entrevistes i les reaccions al voltant de l'antologia de relats negres de dones catalanes Elles també maten, he decidit anar-les publicant aquí.
Les aniré afegint a mesura que es produeixin, de manera que aquest post espero que vagi creixent molt i molt.
Una forta abraçada, negrots. I gràcies per ser-hi sempre.
Anna Maria Villalonga: una dona matadora (Entrevista a La Petita Llibreria)
Entrevista a La Finestra Digital
Entrevista a Propera Parada Cultura
Àudio del programa de Ràdio 4: El Club Dante (Conversa Teresa Solana i Anna Maria Villalonga)
Article a Tu Mateix Llibres
Ressenya a La Petita Llibreria
Article al Bloc/Dietari d'Esperança Camps
Crònica de la Presentació a Collbató Negre
Àudio del programa de Ràdio 4: Wonderland (Conversa Margarida Aritzeta i Anna Maria Villalonga)
Ressenya de David Fajardo a La Finestra Digital
Pròleg de l'Antologia a Vilaweb
Pròleg de l'Antologia a Núvol
dijous, 12 de desembre del 2013
Un avís important, i qui avisa no és traïdor: "Elles també maten" ja és a punt
Després de publicitar el llibre a bastament a través de les xarxes socials i d'altres mitjans, ara ja tothom l'espera. I això, no cal dir-ho, ens fa molt feliços.
Jo m'he reservat fins avui, quan falta una semana per al dia de la Presentació oficial, per parlar del volum en aquest bloc.
La gran majoria de negrots ja sabeu de què es tracta: un recull de relats negres i criminals esrits en català per tretze autores, totes dones, que volem demostrar que nosaltres també sabem matar, si molt convé.
De moment només us vull comunicar que l'antologia la publica la nova editorial "Llibres del delicte", que he tingut l'honor i el privilegi de ser-ne la curadora i que les dones i els relats assassins són els següents:
L'assassinat de la venedora de cupons, de Margarida Aritzeta
El segrest, de Teresa Solana
Una arítmia silenciada, de Carme Torras
Uns bons veïns, de Maria Carme Roca
Un mort a la cuina, de Núria Cadenes
(Ulleres de) pasta negra, d'Esperança Camps
El dia que vaig perdre el món de vista, d'Empar Fernández
Un reflex a la mirada, de Susana Vallejo
L'home del mirall, de Susana Hernández
Nit d'aniversari, de Marta Banús
Ella, de Laura Díaz-Roig
El señor Delcroix, de Mònica Batet
De vegades, l'atzar, d'Anna Maria Villalonga
La presentació tindrà lloc el proper dimecres dia 18 de desembre, a les 19:30, a la Llibreria Pròleg de Barcelona. Comptarem amb un presentador de luxe, Jordi de Manuel, que va acceptar encantat el repte d'estar envoltat de tanta assassina junta. La majoria d'autores també hi seran presents i jo espero que viurem una jornada inoblidable, de festa grossa.
No m'allargo més perquè aquest post és únicament un tastet de tot el que vindrà. I és que em fa la sensació que Elles també maten aconseguirà un èxit total.
Fins ben aviat, negrots.
diumenge, 1 de desembre del 2013
Remor de serps, d’Agustí Vehí
Ja fa uns quants mesos, des que
va sortir al setembre, que tinc damunt la taula la novel·la pòstuma d’Agustí
Vehí, Remor de serps. Els mateixos
mesos que la contemplo sense trobar prou
força per confegir-ne la ressenya, la qual havia emparaulat amb en Bernat
Puigtobella de Núvol i que, evidentment, volia penjar en aquest meu bloc. Ho he
anat posposant, ajornant, dilatant en el temps. No sabia què dir ni com
començar, però, sobretot, no sabia si seria capaç de posar-me a escriure sense
passar una molt mala estona. Evidentment, no m’equivocava. Avui m’he decidit. I
ara que hi sóc, sento el dolor a flor de pell, intacte, com si l’Agustí hagués marxat
ahir mateix.
No he llegit la versió publicada per
Crims.cat i de moment no ho faré. Continuo sense veure-m’hi amb cor. Però això
no importa, perquè jo ja fa molt temps que vaig gaudir de la novel·la. Com acostumava
a fer, l’Agustí em va enviar l’original encara verge, sense correccions ni
intermediaris, tal com havia sorgit de la seva ploma. Sempre em distingia amb
aquest privilegi, amb aquest honor, perquè volia saber la meva opinió sincera.
No vaig ser a temps de dir-li què
en pensava, d’aquesta història negra ambientada al París de 1940, quan la
Segona Guerra Mundial assolava el món i els alemanys eren a punt d’envair la
capital francesa. Només vaig poder transmetre-li, a través de la seva esposa
Marie, que la trama m’havia atrapat des del començament. Després, la infame
malaltia va començar a avançar de pressa i ja no en vam parlar. Sempre m’ha
quedat dins la recança de no haver-ho fet, perquè sé que l’Agustí es posava
molt content quan jo li feia arribar les meves impressions.
No vaig poder dir-li que Remor de serps és un text imaginatiu i
trepidant, molt ben ambientat (recordeu que ell era Doctor en Història). Una
novel·la de crims, policies, soldats, nazis i feixistes que, malgrat succeir en un
període tan dur com el de la Guerra Mundial, en molts moments feia somriure
(i riure) a l’enganxat lector. No vaig poder explicar-li que la novel·la resultava
excessivament tendra per al meu gust, perquè la bonhomia de l’autor es detectava
en cada línia, en cada paràgraf, en cada personatge. No vaig poder cridar-li: home, posa-hi més mala llet, que ets un
romàntic, tio!
No vaig poder, perquè no hi era. Ja
no hi era. Per això tampoc no puc, ara mateix, continuar endavant amb aquesta
ressenya. No sé com afrontar-la. Només us recomano vivament la lectura de Remor de serps. I no perquè, com totes
les seves, l’obra s’ho valgui, sinó també com a homenatge, com a comiat, com a
reconeixement. L’Agustí era un home jove, que encara tenia moltes coses a dir,
molts textos a escriure, molta saviesa a aportar. Un autor intel·ligent, culte,
un gran amic, una bona persona. Llegiu-lo i m’entendreu.
Vull dedicar aquest text a la
seva família, que sé que el troben molt a faltar. Perquè la vida és injusta i
sempre s’endu els millors. Per a vosaltres: Marie, Mireia, Laia, Pau, Benja,
Nico. Sempre, sempre el recordarem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
