De moment, tot va bé és el títol triat per Andreu Martín per al seu
llibre de memòries, mereixedor del Premi Gaziel 2016. Tot just acabo de
llegir-lo i he de dir que l’he gaudit enormement. La fluida i experta ploma d’Andreu
Martín posada al servei de la biografia pròpia, parlant-nos d’ell mateix amb la
simpatia, la ironia i l’humor que el caracteritzen. Val a dir que el nostre
autor va néixer el 9 de maig de 1949. Tot just acaba de complir 67 anys i està
en plena efervescència personal i creativa. Les seves darreres novel·les són esplèndides.
Per tant, vull avisar-lo que ha d’estar preparat per ampliar aquest llibre,
encara ens haurà de delectar amb un altre volum de les seves aventis (les reals i les de ficció: Andreu Martín sempre viu entre la realitat i la ficció)
perquè té corda per a estona.
Personalment, la lectura de De moment, tot va bé no ha fet altra cosa
que confirmar-me que Martín és un creador de soca-rel, un animal literari, allò
que en diuen un escriptor de raça. Un lluitador des de ben petit. Un tot-terreny
perspicaç, intel·ligent i enormement intuïtiu que mai no té mandra de treballar.
De fet, n’és tant de perspicaç i intel·ligent que ens ha ofert una biografia on
no critica ningú, on passa de puntetes pels episodis durs i desagradables que sens
dubte s’ha hagut de trobar (com tot fill de mare) al llarg de la vida. Comenta
algunes coses, poquíssimes, de passada, però pràcticament no carrega contra
ningú. Només parla generosament i en positiu de la família i dels amics que l’han
marcat (el fragment que dedica al meu enyorat Agustí Vehí m’ha emocionat
profundament). D’aquesta manera, surt indemne del tràngol biogràfic. Suposo que
ell també sap que li resten encara moltes pàgines per escriure i molts anys per
viure i conviure.
La lectura del volum esdevé per
damunt de tot un exercici lúdic i entranyable, un exercici on el passat de l’autor
es barreja amb la nostra pròpia memòria. A pinzellades, sense voler confegir un
manual d’Història, Andreu Martín desgrana en paral·lel la seva vida i la de tots
nosaltres. La postguerra, la transició, la democràcia, Barcelona i els seus
barris, Catalunya, Espanya, el món. El seu recorregut és un recorregut carregat
de descobertes personals i col·lectives, un recorregut de contingut social, farcit
de reflexions i pensaments, un recorregut afable i proper que ens permet
admirar profundament l'escriptor sense sentir cap distanciament. Aquesta és una de
les seves característiques personals. El respecte i la cordialitat són part
dels seus trets distintius. Tanmateix, Andreu Martín és menys extravertit del
que sembla a primera vista. Per això les seves memòries són les memòries d’un
home reservat, d’un home poc procliu a escampar la seva vida privada. S’atura amb
una certa minuciositat en la infantesa i els ancestres (pares, avis, tiets,
tietes), en el passat més remot, però explica poques coses (i gairebé sempre
anecdòtiques) de la seva privadesa més recent. No es despulla en cap moment. I,
no obstant això, el sentim molt proper.
De moment, tot va bé excel·leix en dibuixar el mosaic de persones
conegudes i importants en la vida de l'autor, en les entreteles del món literari, artístic i bohemi, en el retrat de cada episodi, de cada obra de teatre, de cada còmic,
de cada pel·lícula, de cada llibre, de cada guió. En una paraula, en la remembrança detallada de la carrera
professional d’Andreu Martín. Des d'aquest punt de vista, el volum em sembla un document
de primer ordre per a futurs estudiosos de la seva obra. Un document impagable,
ple de dades, noms i descripcions interessantíssimes, que qualsevol estudiós
consultarà amb plaer i d’on en podrà extreure molt de suc. D’altra banda, el llibre
també resulta un valuós testimoni metaliterari, on l’autor exerceix de teòric i
exposa les seves idees al voltant de la cultura, l’art, el cinema, el teatre i l’escriptura,
com a lector i com a creador. Val a dir que comparteixo un bon nombre de les
seves reflexions, quasi totes elaborades a partir de l’experiència viscuda i d’un altament
desenvolupat sentit comú.
Enhorabona, Andreu.
Que ningú no deixi de llegir De moment tot va bé. Us ho passareu genial i aprendreu un munt de coses, negrots.
