Las niñas perdidas, de Cristina Fallarás
El vaig començar el 2023 i el vaig acabar tot just començar el 2024. La novel·la va ser la guanyadora del Premi L'H Confidencial 2011. M'ha agradat molt. Una història molt negra, molt dolorosa, narrada amb mestria i empenta, una història de perdedors en una Barcelona que mostra tots els seus contrastos.
Interrogatoris, gènere negre i memòria, d'Àlex Martín Escribà
El mes passat, al Festival Tiana Negra, vaig tenir el plaer d'entrevistar l'autor d'aquest interessantíssim assaig, que, com tots sabeu, és un enorme erudit del gènere criminal. Aquí ens regala onze entrevistes amb onze grans autors i/o estudiosos europeus. Com n'és d'enriquidor poder gaudir de les anàlisis, les opinions i les valoracions dels investigadors i dels experts! Solvència contrastada en un volum que, alhora, resulta de lectura amena i llaminera.
Allò que només els passa als altres, d'Andreu Martín
El més recent llibre d'Andreu Martín, que, com sempre, és diferent dels anteriors. La història d'un advocat d'ofici, Marc Olvan, que es veu ficat en un embolic de policies corruptes, jutges de comportament dubtós i famílies de narcotraficants. Marc Olvan, alcohòlic, propens a fotre's en merders i amb problemes sentimentals, ens parla en primera persona per fer-nos còmplices de les seves peripècies. M'ho he passat molt bé, i m' agrada comprovar, com he dit abans, que cada novela del "capo" és diferent.
Antípodes, de Maria Antònia Oliver
Com he xalat! M'ha entusiasmat. Boníssima literatura negra que va més enllà, plena de vivesa, imaginació, intriga, crítica social i on destaca el dibuix d'uns personatges inoblidables, encapçalats per na Lònia Guiu. També hi ha molta tendresa. Però, per damunt de tot, hi trobem la ploma d'una escriptora amb majúscules, una escriptorassa que tothom ha de conèixer i gaudir, a qui no podem oblidar mai. Jo ja havia llegit Estudi en lila, la primera novel·la de la trilogia. I ara he atacat les altres dues. Genial.
El sol que fa l'ànec, de Maria Antònia Oliver
Aquesta és la tercera entrega. Potser no m'ha entusiasmat tant com l'anterior, crec que és una novel·la menys ambiciosa, però igualment fantàstica. Alta qualitat.
Judici final, de Ferrant Torrent
Tercer llibre de la trilogia encetada amb Societat limitada i Espècies protegides. Gran Ferran Torrent en una ficció de caràcter polític, amb els personatges seriats, Butxana i Tordera, i l'aparició de Liam Yeats, un mercenari irlandès que m'ha encisat.
Continuarem, negrots...
