Ara ja feia dies, negrots, que no tornàvem a les nostres incursions en l'obra d'autors ja clàssics que han conreat, en un moment o altre, la narrativa de terror, intriga o misteri. Sabem que és una constant en la producció de moltíssims escriptors. A aquestes alçades, ja resulta innegable la fascinanció que la temàtica màgica, criminal o sobrenatural exerceix en tots nosaltres. Així, hem pogut gaudir de les històries de Pardo Bazán, Kakfa, Bécquer, Calders, Zorrilla, Valle Inclán, Cortázar i un llarg etcètera. Avui li ha tocat el torn a Pío Baroja (Donostia, 1872- Madrid, 1956). Home de bona família, dedicat en cos i ànima a les lletres, us n'enllaço una pàgina biogràfica per a qui vulgui refrescar la memòria.
El relat que us proposo s'intitula Médium i és una formulació clàssica del tema de la "possessió". No està exempt de l'aplicació deliberada de diversos tòpics que funcionen molt bé (somni, fotografia), precisament amb la voluntat de reproduir allò que el públic espera trobar. El cert és que es tracta d'un text que es llegeix en breus instants, de paraula senzilla però d'un crescendo terrorífic magistral. El narrador en primera persona i la suggerent prosa de Baroja ens fan avançar sense aturador, amb el desig peremptori d'assistir al desenllaç. Després, arriba la boira.
I ens preguntem: mite, bogeria, realitat? No ho sé. Vosaltres què n'opineu, negrots?
Al meu entendre, ningú no ha de desaprofitar l'ocasió de conèixer aquesta petita perla d'un dels grans escriptors en llengua castellana del segle XX.
Tal vegada serà interessant, en un pròxim futur, dedicar un article al tema dels mèdiums, ja que encara mai no hem fet referència a aquest motiu tan habitual del gènere i tan en voga actualment en el món audiovisual.
I ara: que passeu molta por, negrots.
