Cazeneuve
i la revenja dels desvalguts, publicada per Capital Books
el mes de febrer d’enguany i escrita a quatre mans per Oriol Molas i Ferran
Grau, és la primera entrega de la sèrie protagonitzada per Enric Cazeneuve, el
primer detectiu de la ciutat de Barcelona. Ambientada el 1909, durant els
esdeveniments de la Setmana Tràgica, es tracta d’una ficció agradabilíssima de
llegir que, personalment, m’ha fet passar una estona fantàstica.
Amb el rerefons històric
esmentat, referències reals molt interessants (especialment destacable la
menció de l’article silenciat a l’època “La ciutat del perdó”, de Joan
Maragall), una ambientació curosa i ben documentada i unes descripcions
mesurades, el text resulta fàcil de llegir. Parlem d’un procedural d’època, que
no deixa d’homenatjar Sherlock Holmes i que està farcit de picades d’ullet,
algunes impagables.
El to és proper, permet
somriure malgrat la truculència dels crims, i mostra un especial interès en la
versemblança i en la construcció dels personatges. No se’ns escapa que els
autors han volgut crear uns protagonistes amb qui ens puguem identificar i als
quals puguem estimar. L’esforç és evident i ho aconsegueixen. És la llavor que
justificarà que ens hi enganxem de cara a nous episodis. Ara tots estimem
Cazeneuve, en Cinto, la Filo i l’Enriquet, a qui li auguro un futur prometedor.
Tanmateix, no és un text
banal ni humorístic, malgrat el to lleuger. La crítica associada al cas dels
diversos assassinats és punyent. El ressò feminista i de justícia poètica sura
pertot, inclòs en un final que aplaudeixo especialment.
En fi, que ja estic esperant
la pròxima. S’agraeix trobar obres ben escrites i coherents, i més amb la
dificultat afegida de la doble autoria. Sí, s’agraeix molt, negrots.
1 comentari:
Doncs ja l'he posat a la llista. Crec que m'ho passaré força be llegint-lo.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada