Flor seca és la tercera novel·la de Graziella Moreno (Barcelona,
1965), la segona protagonitzada per la jutgessa Sofía Valle, que va debutar el
2015 amb Juegos de maldad. Entremig,
un altre títol que no forma part de la sèrie, El bosque de los inocentes, que s’ocupa del terrible tema, malauradament
molt actual, de l’abús a menors.
Graziella Moreno és jutgessa a
Barcelona, especialitzada en Dret Penal. Per tant, la seva coneixença dels
protocols i dels procediments policials i judicials és total. Això només pot
redundar en una indubtable versemblança de la trama i dels esdeveniments, que resulten
absolutament creïbles. Flor seca és una
ficció de procediment molt a l’estil del que avui triomfa, amena i agradable de
llegir, que s’endinsa en el món de la corrupció policial.
El protagonisme és coral. Sofía
Valle apareix envoltada de tot un seguit de tipus que conformen l’equip
investigador (policies, forense, secretari judicial, fiscal). Les seves vides,
les seves incerteses i inseguretats es barregen amb el cas criminal (sense
caure en excessos costumistes) i ens fan els personatges molt propers. No
explicaré la trama, ja sabeu que no ho faig mai, però sí que diré que hi ha
morts, hi ha gent molt dolenta, hi ha desapareguts... tot l’estol de possibilitats
delictives vinculades a un entramat de policies corromputs que fan vertadera la
frase que tothom té un preu.
Ben escrita, encapçalant cada
capítol amb una citació molt adient, algunes memorables, i amb una intriga
relacionada amb la mitologia grega i el món estrany i curiós dels tatuatges,
Graziella Moreno confegeix un text que té un final prometedor. Diria que el
darrer capítol, amb tot el que comporta de cara a futures entregues ("y hasta
aquí puedo leer”) deixa al lector a l’expectativa, amb ganes de més.
1 comentari:
Gràcies per fer-me conèixer una escriptora que desconeixia i que sembla ser ben bona. Me l'apunto.
Publica un comentari a l'entrada