No escatimeu el flit!, del misteriós autor Pop Negre
(pseudònim d’algú, això sembla clar) nascut a Barcelona el 1961, és la novel·la
número 23 de la col·lecció Crims.cat de l’Editorial Alrevés. Un text distret i
proper, de només 178 pàgines, que es llegeix molt agradablement en un tres i no
res.
L’obra s’articula al voltant d’uns pocs personatges (un
periodista, una mossa d’esquadra que treballa a Afers Interns, un amant del
jazz amic del periodista, un advocat, un empresari corrupte i fatxa, una sicària
d’alta volada, unes quantes víctimes...) i pretén establir un paral·lelisme entre
l’esclavitud d’abans (no escatima el flit quant a la culpabilitat d’un bon
nombre d’empresaris catalans que es van enriquir amb aquesta pràctica) i l’esclavatge
actual, que sembla diferent i menys salvatge, però que en realitat no ho és.
El misteriós Pop Negre no s’està de denunciar els actuals
empresaris de casa nostra, que serveixen d’extrapolació de molts altres empresaris
d’arreu del món que exploten sense escrúpols, de manera bàrbara, els treballadors
indefensos del mal dit tercer món. Tampoc no s’està de posar en entredit l’honestedat
d’una part dels representants de tots els cossos policials de l’Estat.
Fins aquí la clara intencionalitat del llibre, que ve amanida
amb la recreació d’un munt d’espais barcelonins, certs punts de significatiu sarcasme
i algunes dosis de tendresa. Jo voldria comentar al misteriós Pop Negre que m’ha
semblat que s’ha quedat curt, sobretot en la descripció de la interioritat de certs
personatges i en la recreació d’algunes situacions que m’hauria agradat viure
en directe i no explicades en discurs indirecte cap al final de la ficció. Amb això
vull dir que la trama li donava per unes quantes pàgines més, que se’ns acaba
massa aviat, que en el futur es concedeixi ‒i ens concedeixi‒ més temps i més paraules.
Els lectors, si més no jo, així l’hi ho reclamem.
Per cert, no puc deixar de dir que m’encanta la portada.
Aquest toc de Pop Art (Pop Art i Pop Negre, ves per on) el trobo ideal.
Una lectura molt adient per a l’estiu que s’acosta, negrots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada