Harlem Nocturne

dijous, 17 d’abril del 2014

Tenebra, d'Emili Gil


 

Tenebra és un somni del seu autor. És el somni d’un francòfon declarat, gran amant de París i de la cultura francesa, singularíssim coneixedor dels seus artistes i escriptors (especialment del segle xix i principis del xx) que, amb la novel·la, els ha volgut retre un merescut homenatge.
Tenebra és una reivindicació de la tradició del terror i del fantàstic més canònica, més clàssica. I no només francesa, és clar, sinó també d’altres contrades. Ningú no pot obviar noms com el de Poe ˗quin millor exemple!˗, reconegut pioner del gènere.
Tenebra és, encara més, una engrescadora ficció, molt personal, que ens atrapa des de la primera pàgina i que, emparant-se en alguns recursos de la narrativa negrecriminal i de la literatura d’intriga i suspens, aconsegueix travar una història, terriblement macabra i tenebrosa, on no hi falta de res. Fantasmes, aparicions, crims, ambigüitat, símbols, figures estranyes i més d’un calfred.  
Tenebra és una proposta que no s’està de palesar l’erudició del seu autor i que, per tant, se’ns mostra farcida de referències, anècdotes, llegendes, dades històriques, informació bibliogràfica, detalls de la biografia dels personatges (reals o no), curiositats, intertextualitats, saviesa.  
Tenebra és un llibre estimat i mimat, on el seu autor fa un exercici potent. Tot aprofitant alguns dels recursos que li ofereix el seu coneixement de la tècnica de l’escriptura, confegeix un text on es planteja en profunditat la interioritat humana. Qui som? Què volem? Per què ens comportem com ho fem? Per què ens preocupem de coses accessòries i deixem de banda allò que és veritablement important a la vida? El joc del mirall, la inversió de rols i d’universos, la (re)interpretació de la simbologia més clàssica li permeten girar la truita. I així com París pot convertir-se en Sirap (amb un senzill anagrama), així també nosaltres (els humans) podem davallar al món del subsòl (a les catacumbes, a les tombes, allà on són les nostres restes) i assajar la possibilitat d’una existència diferent. Una existència que ens faci més lliures, menys presoners dels altres i de nosaltres mateixos, menys hipòcrites.
Tenebra és l’honest i sincer receptacle de totes les dèries, afeccions, manies, inclinacions, desigs i aspiracions d’Emili Gil.
Però, per a mi, Tenebra sempre serà aquella novel·la tan especial que el seu autor em va fer arribar, amb els ulls plens d’il·lusió, quan encara era només un plec de folis impresos a casa i relligats amb un senzill cuquet de copisteria. Aquella novel·la que vaig llegir, astorada, i sobre la qual vam xerrar, l’autor i jo,  àmpliament i llarga. Aquella novel·la que ara sento molt meva quan la veig convertida en una realitat, en un magnífic volum esplèndidament editat.
Que tingui molta sort i un gran recorregut.
Tu i Tenebra us ho mereixeu. Enhorabona, Emili.
 

Com que a més a més vaig tenir l'honor de presentar la novel·la el passat dia 4 en la companyia del gran Antoni Munné-Jordà, escriptor i especialista en gènere fantàstic i de ciència-ficció, us adjunto tot seguit algunes fotografies. Va ser molt divertit!



7 comentaris:

Unknown ha dit...

Aviat et tindré a les mans !! L'espero amb il·lusió.

Emili Gil ha dit...

Merci, merci, merci, no sé què més dir. El suport i recolzament de gent com tu ha estat fonamental perquè "Tenebra" brollés de la foscor més absoluta.

Carme Girona ha dit...

JO que vaig tenir la sort d'escolar la original i divertida presentació que ens vas regalar, i en acabat de llegir i rellegir Tenebra. He gaudit molt la teva ressenya, perquè l'has fet des de les dues parts del cervell i amb el cor a la ma. Tramet saviesa!!!!

Anònim ha dit...

Ja l'he llegit i m'ha agradat molt. el recomano per que crec que val la pena.



MARTA VALLS

Jordi Canals ha dit...

He llegit i rellegit la novel•la. Vaig sentir molt no poder assistir a la seva presentació, però he gaudit de les fotografies que s’han publicat, he sentir i he intercanviat opinions i també he tingut la sort de comentar-ho tot amb l’amic Emili.
Ara, Anna, acabo de llegir la teva crònica que m’ha donat una versió molt acurada de Tenebra. Tens raó, Tenebra és com un mirall on s’hi reflecteixen fantàstiques histories que ens fan pensar en una infinitat de coses, i molt amb París i la seva varietat que és sempre present amb l’energia, encís, voracitat i passió de tots el personatges que l’Emili ens relata i ens contagia pàgina a pàgina .
Gràcies Anna!

Unknown ha dit...

Pel que dieu és una obra molt completa. Espero tenir-la a les mans ben aviat. Sento també no haver pogut anar a la presentació. Moltes felicitats, Emili!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Magnífica ressenya per una noveŀla que m'intriga d'allò més. La tinc! Espero trobar aviat el moment adient per llegir-la com es mereix. He llegit d'altres llibres de l'Emili Gil (contes) i sé que té una imaginació prodigiosa, a més d'un ampli coneixement de la literatura fantàstica i de terror, sobretot d'autors del segle XIX, i també de Paris i de fenòmens sobrenaturals, però tot sempre escrit amb inteŀligència i amb un gran sentit de l'estètica encara que es tracti del terror.
Com el conec personalment, puc dir que, a més, és una gran persona.