Cruel y extraño (1993) és la
quarta entrega de les aventures de la forense Kay Scarpetta, creada per l’escriptora
americana Patricia Cornwell. Tal com vaig apuntar aquí, jo només havia llegit (i
fa molts anys) Post mortem, el primer
títol de la sèrie. Vaig començar Cruel y
extraño gairebé per casualitat, perquè vaig topar amb l’edició de butxaca, a
baix preu, mentre comprava el diari a la llibreria de la cantonada. I mireu, se’m
va enganxar a les mans. Després de la lectura he descobert dues coses. Una: m’ho
he passat molt bé, m’ha agradat. Dues: no tornaré a llegir aquestes horroroses
edicions, per molt barates que siguin. T’hi deixes la vista i el procés esdevé
feixuc i antipàtic. No compensa gens.
La trama fa molt
per a mi, que sóc més amant de psicòpates, misteris i crims terribles que no
pas d’arguments mafiosos o corrupcions polítiques. D’altra banda, com que també
m’agrada molt el tema científic i el seguiment del procediment i de les pistes,
doncs perfecte. Per acabar-ho d’adobar, tot plegat succeeix en un hivern
fredíssim, amb neu, tempestes i pluja. Què més podia demanar?
Ha estat divertit
assistir a les indagacions forenses en època pre-CSI i a les referències
informàtiques en època pre-windows. Ambdós aspectes tenen força rellevància
dins la novel·la i, per tant, apareixen molt. He comprovat un cop més la rapidesa
en l’avenç de la ciència i de la tècnica. I he constatat tot el que aprenem,
gairebé de manera inconscient, amb les novel·les més actuals i amb les sèries
de televisió. Certs raonaments que a l’any 1993 encara requerien tot un munt d’especulacions
i explicacions, ara es resolen a tota pastilla amb una prova d’ADN o amb una
repassada a les trucades fetes des del telèfon mòbil.
Una novel·la
distreta, ben travada, que manté l’interès, molt americana i molt plàstica.
Fàcilment imaginable com a pel·lícula o com a telefilm. Si me’n cau alguna
altra a les mans, no li faré fàstics, atès que la sèrie consta de 20 títols.
Que passeu un bon
dia, negrots.
10 comentaris:
La Patricia Cornwell, com la Tami Hoag i l'autora que inspira la sèrie BONES, patrocinen -- i fins i tot tenen Departaments amb el seu nom a diverses Universitats -- l'estudi de la ciència forense.
Crec que m'he llegit gairebé totes les novel-les d'aquesta autora i les trobo molt interessants. Et dirè una cosa´més: la tinc entre les meves amistats de Facebook.
No he llegit mai res de Patricia Cornwell, pel que he llegit sembla que ha de tenir una lectura entretinguda. Prenc nota
No n'he llegit res... serà qüestió de posar-la a la "llista". Gràcies!!!
MARTA VALLS
Bé, com sempre cal apuntar-ho, encara que necessitarem una vida moooolt llarga.
I el llibre que comenta l'Anna és un dels meus preferits d'aquesta autora.
Crec que a casa hi ha novel·les d'aquesta autora, tindré que buscar-les, eran del meu marit. Ja la tinc apuntada, sembla interessant! Bona nit Anna, Tura.
Me l'apunto Anna, sembla molt interesant, aixo si, jo també necesitaré una vida molt llarga.
Gràcies
Celebro que t’ho passessis bé llegint-la. Gràcies per la ressenya!
No he llegit res d'aquesta autora, però després d'aquesta atractiva ressenya hi hauré de posar remei!
Petonets!!
Avui, la Patricia ha demanat els seguidors al Facebook quina actriu triarien per interpretar la Kay Scarpetta. Gairebé tothom deia la Jodie Foster, i fins i tot algú ha apuntat la Helen Mirren (massa gran pel personatge).
Jo he votat per la Cate Blanchett, una de les meves actrius preferides.
Publica un comentari a l'entrada