Si exceptuem els afeccionats al gènere negre, l’italià
Giorgio Faletti (Asti, 1950) és un autor poc conegut a casa nostra. I no deixa
de resultar estrany, perquè les seves obres obtingueren d’antuvi un significatiu
ressò. Cantant, compositor, actor, Faletti s’inicià en l’escriptura l’any 2002
amb la novel·la Io Uccido, que aviat
esdevingué un gran èxit de vendes. Tot seguit publicà Niente di vero, tranne gli occhi (2004), Fuori da un evidente destino (2006) i Io sono Dio (2010).
Ara ens ha arribat, publicada per Amsterdam llibres en traducció
al català, la història intitulada Apunts d’un venedor de dones,
veritable
producte noir que pot fer les
delícies del lector més exigent.
La novel·la està ambientada a la Itàlia convulsa de
finals dels anys 70, en els dies terribles del segrest d’Aldo Moro. La trama,
que no convé desvetllar, ens aboca a la sordidesa de dos mons aparentment contraposats
que, a l’hora de la veritat, no ho són tant com sembla. D’una banda, el crim
organitzat, els baixos fons, la corrupció política i institucional, la màfia. D’una
altra, les Brigades Roges, grup armat revolucionari
que a les portes dels anys 80 havia intensificat les seves actuacions de manera
cruenta. El protagonista, conegut amb el renom de Bo, és un “venedor de dones”
d’alta categoria, un home “de negocis” al marge de la llei que, de la nit al
dia, es troba immers en un terrorífic malson.
Apunts d’un
venedor de dones posseeix l’estructura típica de les obres de conspiracions. El to quasi costumista
de les primeres pàgines, d’un nihilisme gairebé intranscendent, va augmentant
la tensió fins a assolir un ritme absolutament trepidant. El personatge d’en
Bo, narrador en primera persona, maneja els girs inesperats (que en són molts) de
manera magistral. Va desgranant els fets amb un tempo d’intriga precís i amb una
perfecta dosificació de la informació. Val a dir que la darrera sorpresa que ens
reserva, absolutament insòlita, pot deixar qualsevol lector, per més
experimentat que sigui, amb la boca oberta.
La caracterització de l’ambient i de l’atmosfera és
fantàstica. I sobretot dels personatges. I no només del protagonista, sinó
també d’un estol de secundaris molt ben descrits. Fins i tot els puristes del
gènere poden estar contents, perquè també hi trobaran la seva femme fatale. La novel·la és molt
plàstica. Resulta fàcil imaginar-se-la traslladada al cinema.
Amb la ciutat de Milà com a teló de fons, Faletti fa
una dissecció d’un període, d’una època, d’un país, però no pretén només oferir-nos
una novel·la negra amb rerefons històric. Apunts
d’un venedor de dones excel·leix sobretot en l’acurada indagació al voltant
de la condició humana. A mesura que viu les seves desventures, Bo reflexiona
amb profunditat sobre el sentit de la vida i la mort, el mal, la justícia, la
llei. Es planteja la presència indefugible de l’atzar; la relació inextricable
entre la casualitat i el caos. Fins a quin punt podem manejar els fils de la
nostra existència? Tot i que el final de la novel·la deixa espai a l’esperança,
a moments en Bo ho té clar: «pots provar de decidir què fer
amb la teva vida, però molt sovint és la vida qui decideix què fer amb tu».
Aquesta ressenya també ha estat publicada al Portal de Cultura Núvol
Aquesta ressenya també ha estat publicada al Portal de Cultura Núvol
4 comentaris:
LA FRASE FINAL, LA TROBO FORÇA CERTA...
LA VIDA ET PORTA PER ON VOL...
MARTA VALLS
Interessant,sempre ens engresques amb les teves ressenyes, la possaré a la llista! Bona nit Anna!
Els italians són excel-lents autors de novel-la negra, M'hi apunto.
A mi m'agrada molt el Giorgio Scerbanenco -- no recordo si el cognom s'escriu així -- que va està de moda una temporada.
Caram! Una altra recomanació a tenir en compte!
Publica un comentari a l'entrada