Apunts d'un venedor de dones, de Giorgio Faletti

 

Si exceptuem els afeccionats al gènere negre, l’italià Giorgio Faletti (Asti, 1950) és un autor poc conegut a casa nostra. I no deixa de resultar estrany, perquè les seves obres obtingueren d’antuvi un significatiu ressò. Cantant, compositor, actor, Faletti s’inicià en l’escriptura l’any 2002 amb la novel·la Io Uccido, que aviat esdevingué un gran èxit de vendes. Tot seguit publicà Niente di vero, tranne gli occhi (2004), Fuori da un evidente destino (2006) i Io sono Dio (2010). Ara ens ha arribat, publicada per Amsterdam llibres en traducció al català, la història intitulada Apunts d’un venedor de dones, veritable producte noir que pot fer les delícies del lector més exigent. 

La novel·la està ambientada a la Itàlia convulsa de finals dels anys 70, en els dies terribles del segrest d’Aldo Moro. La trama, que no convé desvetllar, ens aboca a la sordidesa de dos mons aparentment contraposats que, a l’hora de la veritat, no ho són tant com sembla. D’una banda, el crim organitzat, els baixos fons, la corrupció política i institucional, la màfia. D’una altra, les  Brigades Roges, grup armat revolucionari que a les portes dels anys 80 havia intensificat les seves actuacions de manera cruenta. El protagonista, conegut amb el renom de Bo, és un “venedor de dones” d’alta categoria, un home “de negocis” al marge de la llei que, de la nit al dia, es troba immers en un terrorífic malson.    

  

Apunts d’un venedor de dones posseeix l’estructura típica de les obres de conspiracions. El to quasi costumista de les primeres pàgines, d’un nihilisme gairebé intranscendent, va augmentant la tensió fins a assolir un ritme absolutament trepidant. El personatge d’en Bo, narrador en primera persona, maneja els girs inesperats (que en són molts) de manera magistral. Va desgranant els fets amb un tempo d’intriga precís i amb una perfecta dosificació de la informació. Val a dir que la darrera sorpresa que ens reserva, absolutament insòlita, pot deixar qualsevol lector, per més experimentat que sigui, amb la boca oberta.  

La caracterització de l’ambient i de l’atmosfera és fantàstica. I sobretot dels personatges. I no només del protagonista, sinó també d’un estol de secundaris molt ben descrits. Fins i tot els puristes del gènere poden estar contents, perquè també hi trobaran la seva femme fatale. La novel·la és molt plàstica. Resulta fàcil imaginar-se-la traslladada al cinema.  

Amb la ciutat de Milà com a teló de fons, Faletti fa una dissecció d’un període, d’una època, d’un país, però no pretén només oferir-nos una novel·la negra amb rerefons històric. Apunts d’un venedor de dones excel·leix sobretot en l’acurada indagació al voltant de la condició humana. A mesura que viu les seves desventures, Bo reflexiona amb profunditat sobre el sentit de la vida i la mort, el mal, la justícia, la llei. Es planteja la presència indefugible de l’atzar; la relació inextricable entre la casualitat i el caos. Fins a quin punt podem manejar els fils de la nostra existència? Tot i que el final de la novel·la deixa espai a l’esperança, a moments en Bo ho té clar: «pots provar de decidir què fer amb la teva vida, però molt sovint és la vida qui decideix què fer amb tu». 


Aquesta ressenya també ha estat publicada al Portal de Cultura Núvol