Avui, dia 15 de setembre de 2010, fa 120 anys que va néixer Agatha Christie (15.9.1890 - 12.1.1976). El seu nom complet era Agatha Mary Clarissa Miller Christie Mallowan i ha estat considerada per mèrits propis la gran dama del crim del segle XX.
Evidentment, no li calen presentacions. A més, com sabeu, ja n'hem parlat diverses vegades (d'ella i de la seva obra) en aquest bloc. Tanmateix, resultava d'obligada celebració l'efemèride d'avui. Tots hem gaudit en un moment o altre de les seves novel·les, algunes de les quals representen autèntiques fites del gènere que han exercit una indiscutible influència posterior. Això per no parlar de les nombroses adaptacions cinematogràfiques dels seus títols més importants. O de l'obra de teatre La ratera, representada a Londres durant dècades amb un èxit aclaparador i que jo vaig veure al Teatre Goya de Barcelona ja fa uns quants anys.
Personalment, la meva novel·la favorita és L'assassinat de Roger Ackroyd, que va aconseguir sorprendre'm de valent. Són moltes les hores que, ja des de l'adolescència, Christie em va fer xalar amb la negra ficció. Com veieu, la meva fal·lera no és nova, sinó que ve de lluny, negrots.
Sigui com sigui, aixequem avui la copa pels 120 anys d'Agatha Christie. Ho hem de celebrar amb la reverència que es mereix. A més, si fins i tot ho recull el Sr. Google, com no ho hem de fer nosaltres?
Que tingueu una sinistra nit, negrots.
33 comentaris:
Avui toca cel.lebrar-ho amb un vi ben negre de l'Alt Camp (m'agradaria del Priorat, però...). A l'atzar prendré una de les seves novel.les, també a l'atzar obriré una pàgina i tot llegint aniré recomposant la història, si puc recordar-la. A la seva salut!
Doncs mira, molt bona idea. Potser faré igual. Avui, com que llegiré a Poesia Viva, comentaré l'efemèride i llegiré el meu darrer relat negrot en el seu honor.
Gràcies, Narcís.
Jo ho faré amb un Penedès, que vaig encetar ahir, per acompanyar-vos. No tinc cap llibre a mà d’Agatha Christie. Veuré que trobo a la Biblioteca, no vull deixar passar aquest dia sense llegir-la.
Que vagi bé a Poesia Viva Anna.
Jordi, t'aconsello aquest que dic si no l'has llegit. Diria que és el millor (L'assassinat de Roger Ackroyd) que, en castellà, es diu "El asesinato de Rogelio Ackroyd".
I moltes gràcies.
Per molts anys, Sra. Christie!
A mi m'agrada molt els deu negrets (ten little indians).
nyaaaaaaam..., i en Poirot, i la mss. Marple!
Em reservo en una vitrina l'"assassinat en l'Orient Express" i la "mort en el Nil", i l'Agatha Christie ha passat a la meva posteritat com a autora de capçalera durant pràcticament tota la dècada dels 80!
M'uneixo a vosaltres i aixeco la copa en honor a la Reina del Crim.
En quan a les recomanacions, m'inclino per:
1. Deu Negrets
2. L'assassinat de Roger Ackroyd
3. Mort en el Nil
Uf... quants records!!
shíiiiiiii. A mi m'agraden totes. Quan vaig llegir els "Deu negrets", era joveneta i és clar, em va flipar.
Normalment (com vaig apuntar en un altre post) prefereixo els casos de la Miss Marple. La investigació casolana i closa genera un clima especial que m'encanta.
Però també Poirot, evidentment.
A hores d'ara ja són personatges que formen part absoluta del nostre bagatge, del de gran quantitat de gent. Això no passa sovint.
De fet m'ha inspirat tant el blog d'avui que acabo de trucar a la Casa del Llibre per comprar "l'Assassinat de Roger Ackroyd" i regalar-lo a la meva neboda de 15 anys.
Desgraciadament m'han comentat que no el tenen en català ni tampoc el poden tenir (!).
Per sort, sempre ens quedaran les biblioteques.
En fi, què hi farem.
Moltes gràcies, Anna pel blog d'avui!
ostres, doncs moltes gràcies. M'alegra despertar el desig de llegir i de regalar llibres. Però... et conec? qui ets, Ashfield? o forma part del misteri negrot?
Aquest seria un misteri per Miss Marple :)
Sóc un dels molts negrots que segueixen el teu blog. M'ajuda a descobrir llibres nous i, a vegades, com avui (!), a recordar-ne d'antics.
La de llibres de l´Agatha que em vaig llegir quan era adolescent!! Jo també m´afegeixo al brindis. A aquest pas acabarem tots "piripis".
hahahha. M'agraden els misteris, Ashfield. Ho deixem així.
Judit, jo ja preparo la copeta ara per dinar. I no és broma. Tinc una ampolla començada i ho penso fer!!!
Has vist els de Google? També s'hi han afegit i amb la mateixa imatge (portada?) que tu!
Ja l'he trobat. La Christie m'han encomanat la curiositat investigadora. A Guardian hi he trobat aquesta explicació:
The Google doodle shows Poirot – the only fictional character ever to receive a full-page obituary in the New York Times – and a cast of characters standing around a body (the search engine's letter "o", in this case wearing a set of pearls), as the Belgian detective undoubtedly explains exactly whodunit to his less perceptive observers.
No tinc vi, no tinc cap llibre..... però si fos el cas ho cel.lebraría amb un negra, Gotim Bru , de Costers del Segre. N'he llegit alguna cosa de l'Agatha però fa nolt tremps i no recordo quin era, ja saps que no m'agrada gaire la novel.la negra. Així donç, alcem la copa!!
Que bo, Narcís. Sóc jo qui els ha robat la portada als senyors Googles. Hhhhm... collar de perles, eh??? el detectiu belga és clar qui és. Hahahaha.
Gràcies, Gemma. Jo crec que una novel·la clàssica d'aquestes t'agradaria per força.
Brindo amb un gotet de vi de Castelló, de la comarca de l'Alcalaten que és boníssim. Ara només em falta llegir-me alguna novel·la de la Christie, hihihihi...
Per quin començo Anna? Ara seriosament, no me n'he llegit cap d'aquesta il·lustre negrota, perquè em fa l'efecte que els trobaré antiquats... L'ordre cronol·lògic és important? es poden llegir desordenats?... per quin començo?...
Gràcies, profa... hihihih
sí,sí, no importa l'ordre. Llegeix aquesta que dic, L'assassinat de Roger Ackroyd. Lógicament, com tots els clàssics, l'has de llegir deixant de banda els prejudicis. Recorda què vaig dir l'any passat a classe. No podem cometre el terrible pecat de l'anacronisme!!!!
prenc nota de la teva recomanació... i veig que hauré de repassar els apunts! buf! buf i rebuf!!!
Els apunts han de formar part de les teves lectures de capçalera!!!!!
Hahahaha.
Fa dies que et volia deixar un comentari, però no trobava el temps.
Quan jo tenia uns 15 anys vaig descobrir a casa un armari amb llibres de l’Agata Christie. Hi eren tots els seus llibres, fins i tot els que va escriure de molt jove, abans de crear en Poirot o la Miss Marple. Mai més no els he vist enlloc aquests primers i eren molt bons, o m’ho semblaven perquè, naturalment, em vaig llegir tot l’armari, primers, últims, tots. El que trobo més ben aconseguit és “Ten little indians”. I a mi també m’agrada més la Miss Marple que en Poirot.
Petonets.
Ostres, quina troballa més xula, Shaudin. Ho podries explicar al teu bloc.
Vaig tenir un enamorament amb les novel.les de la Christie quan en tenia 14 o 15, després em vaig penedir d'unes lectures tan lleugeres -o frèvols, que diria l'altre- i en vaig destruir el rastre -Anna, tapa't les orelles: llençar un llibre pot ser un exercici molt sa. Recuperada per a la negror literària per culpa d'elements com tu, he buscat frenèticament els Deu negrets (I al final no en va quedar cap). Gràcies a sant Amazon els tinc a la tauleta, a punt d'estrenar. I si a més celebrem el 120è aniversari, doncs això: per molts anys!
Sí, home, ara vaig jo i em crec que has recuperat la negror gràcies a mi. Jo recordo clarament, damunt la taula d'un despatx, un llibre del Sr. Mankell que la Sra. Maria ja havia llegit.
I també he pogut constatar que la Sra. Maria coneix pregonament el món de la negror. És lògic que hom passi èpoques d'estranya i absurda contradicció interna entre l'erudició i la lleugeresa frívola.
Un sa exercici rau en entendre i acceptar la diferència i gaudir d'allò que la frivolitat ens ofereix sanament (sense passar-se, és clar. Per exemple, Dan Brown, no).
Que t'aprofiti la Christie, negrota.
Que sí, que sí: vau ser sobretot dues persones que em vau empènyer a la sordidesa de la negror. Es comença per Mankell, per allò que té un bon nivell literari, i s'acaba celebrant el 120è aniversari de la venerable santa Àgata.
El teu bloc ha estat el cop de gràcia definitiu. No defugis la teva responsabilitat, ara tu, i paga el deute.
I una mica de respecte pel Dan Brown!
Ai, no, en Dan Brown de cap manera. Bé, no tinc res contra la seva persona, però els seus llibres els trobo dolentíssims i sense cap gràcia que els pugui salvar. És el meu parer.
Hahaha. És una brometa personal entre la Maria i jo. Em sembla que en realitat pensem igual que tu, Shaudin.
Shaudin i Anna, jo li tenia molt poc respecte, al Brown, fins que em vaig adonar que hi ha ben poca gent que reconegui que li agrada, però tot i això tothom se l'ha llegit. Té mèrit, no? Perquè això ja és més que màrqueting. (Que el llibre sigui una estafa pseudoerudita, ja és un altre tema, i que la pel.lícula sigui encara pitjor i desaprofiti la Tautou, ídem d'ídem.)
Això que dius, Marieta, no invalida el pensament de la Shaudin. I, com que dels covards no se n'ha escrit la història, no amagaré que he llegit El codi da Vinci. És més, com ja et vaig dir a tu, per a mi va ser una lectura molt distreta en un moment duríssim de la meva vida. Les estones que llegia, desconnectava de la realitat.
Tanmateix, quan acabes el llibre i copses la realitat, t'adones de l'estafa. Suposo que això fa que tothom amagui que l'ha llegit.
Apa, ara ja sabeu un secret meu, negrots.
Passa a les millors famílies i rectificar és de savis.
Hola!
Agatha Christie és potser l'autora que més he llegit. Crec que no em queda cap llibre seu per llegir. Recordo que quan era joveneta, uns 16 anys, vaig passar la varicel·la a l'estiu. Érem a Centelles estiuejant, i encara gràcies, perquè ho vaig passar fatal! El meu pare cada dia em portava un llibre de la Christie que jo devorava en poques hores. Com que ja era adicte a partir d'aquí vaig llegir tots els llibres.
Gràcies per recordar aquest aniversari.
Petons!
Gràcies a tu, Teresa. I crec que m'has guanyat. Jo tots tots no els he llegit, em sembla.
Publica un comentari a l'entrada