Darreres lectures de 2021

  

Bon dia, negrots. Aquí teniu les darreres lectures de 2021. Així ens posem al dia per començar de nou amb la llista de 2022. 

Són les següents: 

Rey de picas, de Joyce Carol Oates. Una novel·la llegida en un dels clubs de lectura que condueixo. Llibre sorprenent, personal, un homenatge metaliterari a tots els grans autors del terror i el misteri del món bàsicament anglosaxó, entre els quals Edgar Allan Poe i Stephen King, però no només. Ja sabeu que Oates va guanyar el Premi Pepe Carvalho en la passada edició de la BCNegra. Les usuàries del meu club, i jo, ens ho hem passat molt bé. 

Petits contes misògins, de Patricia Highsmith. Relectura d'aquest conegut recull de contes breus de Highsmith, que destaquen per l'acidesa, la caricatura, la hipèrbole i l'esperpent. La crítica desfermada de l'autora envers el paper de la dona en la nostra societat. Res no es queda per analitzar en unes històries que ens deixen groguis i que, sovint, hem de llegir més d'una vegada. Highsmith no decep mai. 

El pantà maleït. Les morts de Susqueda, de Tura Soler. Un true crime de la gran periodista Tura Soler sobre el terrible cas de l'assassinat d'una parella de joves a l'entorn del pantà de Susqueda. Un cas que va sacsejar la societat catalana i que, malauradament, encara no s'ha resolt. Tura Soler ens explica amb un gran detallisme tot el que sabem fins ara i que ella ha investigat exhaustivament. Esfereïdor.        

Policies, de Joan Miquel Capell i Andreu Martín. Una novel·la probablement més extensa del que calia, que ens explica amb un cert to documental els inicis dels Mossos d'esquadra en l'època preolímpica. La meva percepció és que hi ha un excés d'informació sobre la feina de la policia que no té gaire interès per al lector alié al cos. Però potser a certa gent li pot interessar.