Som a l’any 1993. Al costat d’una Barcelona post olímpica i moderna s’hi amaguen també negocis clandestins, crim organitzat i l’arribada de bandes que pretenen apoderar-se d’un nou mercat emergent: la cocaïna. Sens dubte, és el preu que cal pagar pel cosmopolitisme.
Mentrestant, un jove Pere Palau acaba d’aterrar i somia en guanyar-se un lloc com a redactor en un diari de renom de la ciutat. Un aparent incendi forestal, una notícia sense massa importància, el durà a la petita localitat de Vilassís amb la intenció de fer-hi un reportatge amb un grup de veïns i alcaldes sobre les seves conseqüències. Ara bé, des del primer moment en aquella història hi ha marro: una parella jove apareix calcinada en un bosc reduït a brases i sembla ser que tot es tracta d’un homicidi. De mica en mica es van complicant les coses i la mala llet s’escampa per tot el poble: per què els han matat? què passava en aquell poble? qui protegia a qui?
Aquesta és la sinopsi que apareix a Dits enganxosos, la segona novel·la del periodista Pere Palau publicada per Rafael Vallbona a la Col·lecció Crims.cat de l'Editorial Alrevés. Una ficció de periodistas, tipus crònica, que s'allunya de la concepció purament literària del gènere per apropar-nos a un estil que reprodueix el real quasi com ho faria la transcripció d'un reportatge. Tal com ens mostra Rafael Vallbona, no cal que ens hi encaparrem. Per més que ens ho mirem, no hi ha un pam de net.
Feliç dilluns, negrots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada