Fa temps que no penjo relats en aquest bloc. I no m'agrada adonar-me'n, perquè publicar relats era una de les fites que em vaig proposar quan el vaig encetar. Avui he decidit tornar-hi amb aquesta meravella de Mercè Rodoreda, Flor negra. Un text brevíssim, inquietant, molt fosc. Ple de poesia i de suggeriments per als sentits i l'intel·lecte. Espero que en gaudiu tant com jo, negrots. Aquí us el deixo.
Que passeu un feliç dia.
Que passeu un feliç dia.
10 comentaris:
Sempre he gaudit llegint Mercè Rodoreda. Gràcies pel breu relat de Flor Negra.
És preciós Anna, gràcies.
L'anònim era jo
Àngels
Que profund i trist. Suposu que quan ho va escrire, estava desesperada, amb sembla.
Una abraçade
Carme Luis
Un gran relat sens dubte, d'aquells que no et deixen indiferent. :-)
Meravellós! Gràcies per fer-nos-el conèixer!
Ostres! Em pensava que havia llegit tots els relats de Rodoreda, però aquest no el coneixia. És superb! Moltíssimes gràcies per penjar-lo!
Hola a tothom.
Jo tampoc no el coneixia. El vaig descobrir gràcies a l'amic Jordi Benavente, que el va publicar a facebook. Aleshores el vaig compartir aquí perquè em va semblar que s'ho valia molt. El trobo vertaderament personal, molt impactant.
Genial i corprenedor.
Fantàstic relat!
Gràcies per compartir!!
Publica un comentari a l'entrada