L'obra de Vázquez Montalbán al seminari "Negre i Femení" de la UB

Dins del Seminari Negre i Femení de la Universitat de Barcelona, del qual abans d’ahir ja us en vaig fer una primera crònica, vam tenir la sort de poder comptar amb la participació del professor José Colmeiro, de la University of Auckland (Nova Zelanda). El tema de la seva ponència, molt interessant, fou De la transición a la globalización: Vázquez Montalbán y la reinvención de la novela negra.

El professor Colmeiro va arrencar la seva intervenció partint de la idea, que ja hem comentat algun cop en aquest bloc, que durant la dictadura semblava difícil que pogués existir la novel·la policial hispànica. Per il·lustrar-ho, va citar l’article que Juan del Arco publicà a “El Español” (4 de març de 1944) intitulat El detective no puede llamarse Fernández. Només els primers canvis polítics i socials van permetre albirar el debut del gènere, sobretot a partir de la mort del dictador i de la transició. La novel·la negra es desplegava mostrant el malestar social en una urbs moderna, suposadament ja democràtica, tasca en la qual Vázquez Montalbán va excel·lir.

Tanmateix, l’autor barceloní mai no va admetre que les seves novel·les estiguessin adscrites canònicament al gènere. De fet, la sèrie de Pepe Carvalho se centra en la desconstrucció de la novel·la policíaca, tal com el mateix escriptor recull al seu article No escribo novelas negras.

En qualsevol cas, Vázquez Montalbán fa una literatura heterodoxa, híbrida, mutant, plena de referències socials i polítiques, amb ressons de gèneres com la novel·la picaresca (quant a l’antiheroi intrús i voyeur obert als baixos fons de la societat, cosa que li serveix per esbudellar-la) i amb una fusió de materials literaris (aventures, viatges, assaig sociològic), que li atorguen un caràcter de collage narratiu.

A mesura que la sèrie avança, Montalbán obre els horitzons i la situa, espacialment, en un àmbit  més global (europeu, nord-americà) i, temporalment, en un marc que sobrepassa la transició. La sèrie de Carvalho parteix dels anys 60 i dels fenòmens socials del moment, però mai no deixa enrere la memòria del franquisme com a antídot contra l’oblit i contra el pacte de silenci instaurat a la societat espanyola. Vázquez Montalbán, amb una perspectiva sempre crítica, va mostrant progressivament el desencant davant d’una societat on res no arriba a funcionar. Evidentment, aquest sentiment inclou el desencís envers un projecte d’esquerres que sempre va recolzar però que el va acabar decebent.

Carvalho com a personatge li serveix per distanciar-se i poder parlar de la realitat críticament, a manera de crònica. La sèrie es converteix en el correlat ficcional dels canvis polítics i socials de Catalunya i de l’Estat. La sèrie es mou amb l’esdevenir històric, gairebé en temps real, amb una mirada directa sobre el present estricte. Montalbán s’empara en la ironia, la converteix en el seu recurs narratiu principal, en el fil que ressegueix l’evolució històrica. La ficció de la sèrie és cada cop més esperpèntica i farsesca, tan esperpèntica i farsesca com per a Montalbán s’està convertint la realitat pública de la transició (corrupció, escàndols polítics i financers, etc.).

Colmeiro va fer un recorregut pels títols de la sèrie, del primer a l’últim, demostrant que passen de reflectir la realitat més restringida de la transició espanyola a oferir una mostra, molt més àmplia, d’un espai globalitzat fora de les fronteres peninsulars.   

Colmeiro considera que les novel·les de Vázquez Montalbán representen l’alternativa, plena d’interrogants, a una història oficial que s’ha entestat a dibuixar una transició aparentment idíl·lica.

Tot seguit hi va haver un debat on no hi va faltar, lògicament (atès que el projecte organitzador del seminari pertany a l’àrea “Dona i literatura” de la UB), la reflexió al voltant de la figura femenina dins les novel·les de Pepe Carvalho. I, sobretot, al voltant del paper de Charo, la seva parella prostituta que en la ficció arriba a canviar de vida i a pujar d’estatus social gràcies al seu esforç.

Com veieu, el matí va resultar d'allò més estimulant. Espero que la crònica de la conferència us hagi interessat.

Ens tornem a veure aviat, negrots, que justament avui comença la BCNegra.     

Nota: a les fotos, el professor Colmeiro i la Doctora Elena Losada, responsable del projecte.