Als benvolguts i fidels negrots que van seguir l'article anterior, els devia sens dubte el detall de la compulsió soferta per una servidora durant la recent visita a la FNAC de l'Illa. Com que no vull deure res a ningú (i menys als meus negrots), us en faré cinc cèntims breument.
Us aviso que els tres títols adquirits són tots en format de butxaca (la crisi, ja se sap) i que, per tant, els vaig haver de comprar en castellà perquè és l'única edició barata que vaig trobar.
També us avanço que, malgrat la quantitat ingent de llibres que estan tot el dia fotent-se cops de colze a les meves prestatgeries, no posseeixo ni de bon tros tot allò que cal posseir. Per tant, els tres exemplars en qüestió corresponen a obres clàssiques, i ben clàssiques, que em mancaven.
1. La dama de blanco de Wilkie Collins, un totxo d'exactament 809 pàgines que em reservo per a la meva estada a l'Empordà (amb la calma ambiental que això comporta).
2. La dama del sueño, del mateix autor, Wilkie Collins. En aquest cas són relats breus que pinten immillorablement bé.
3. El hombre ilustrado, de Ray Bradbury, autor que m'encanta i sobre el qual no vull estendre'm més perquè en breu penso dedicar-li un article en aquest mateix espai nostre.
En fi, amics, ara ja n'esteu assabentats. Continuarem en contacte. I gràcies, gràcies, per la vostra fidelitat a prova de bomba.
5 comentaris:
M'agrada molt la fotografia!
Ja ens faràs 4 cèntims de La dona que fugia de la boira, sé de més d´un que li ha agradat. No l´he llegit, encara.
De Ray Bradbury encara tinc pendent Cròniques marcianes, el que has triat és més de ciència-ficció o negrot.
Imma
De "La dona que fugia de la boira" n'haig de fer una ressenya per publicar. O sigui que, de moment, no podré comentar-lo per Internet. De tota manera, com que no és negrot, el comentaria a "El fil d'Ariadna".
El de Bradbury que he triat és més aviat de por, misteri, etc. Són relats breus. Un home, totalment tatuat, i cada tatuatge explica una història.
Ja us diré més coses. Jo no he llegit, sincerament, "Les cròniques marcianes".
Com bé dius, són llibres que cal tenir... i llegir. Soc també un comprador compulsiu de llibres, i a la que ensumo l'olor de tinta, allà que m'hi enfilo i acabo gastant-me una petita fortuna. Després, els deixo a les prestatgeries, i allà romanen fent cua. Algun dia els tocarà, espero, perquè sovint em salto l'ordre e la cua ;)
Estem igual, doncs. Però vaja, van caient. En ordre o en desordre, però tard o d'hora, els arriba.
Publica un comentari a l'entrada