La investigació casolana: Miss Marple.

Encara no havia dedicat gaire espai en aquest bloc a Agatha Christie, perquè, com podeu comprovar, la idea és anar tocant tots els temes, clàssics i no tan clàssics, de mica en mica.

Avui, però, m'ha vingut de gust referir-me a les novel·les protagonitzades per la valenta, intrèpida i inefable senyoreta Marple.

Dins de la producció de Christie, per a mi destaquen sens dubte els títols on la protagonista és Marple. I no perquè no m’agradi l’altra estrella de la reina del crim, el famosíssim detectiu Hércule Poirot. El belga baixet i bigotut -del qual ja en parlaré algun dia- em cau força bé, però no em genera, en la lectura, la mateixa sensació de benestar.
Les investigacions casolanes de Marple, la seva lògica quotidiana, seny, agut sentit de l’observació i intel·ligència natural, amagat tot plegat rere el posat d'indefensa mestressa de casa, em suggereixen tardes de sofà amb manteta damunt les cames, pluja darrere els vidres i escalfor de llar. Lectura calmosa i lenta per pur gaudi de l’esperit, per pura evasió sense complicacions, per la simple diversió que atorga el convencionalisme literari del gènere negre. M’evoca jerseis gruixuts, cortines de flors i finestres quadriculades. Fred a l’exterior i caloreta a dins. I tot això -mmmmm- m’encanta.
Els casos de Marple, en general esdevinguts en els petits pobles del camp anglès que tant m’agrada, farcits d’embolics de família o d’amics que acaben en assassinat, em semblen fascinants. Molt més que les intrigues internacionals de Poirot, situades en creuers pel Nil o en trens luxosos que travessen Europa.

El cinema ens ha llegat un nombre significatiu de senyoretes Marple, la més famosa Margaret Rutherford (a la fotografia). El personatge fins i tot ha inspirat declaradament la famosa investigadora-escriptora televisiva de “S’ha escrit un crim”, la Jessica Fletcher, que també té alguna cosa a veure amb la pròpia personalitat d’Agatha Christie.
Què puc afegir, negrots. Misteris casolans, enigmes a l’Anglaterra verda, boirosa, freda i antiga que forma part de l’imaginari que hem adquirit a través de la literatura i del cinema. Un ambient que no puc amagar m’ha resultat atractiu des de sempre.
Si fa temps que no recordeu Christie i que no recordeu Marple, tal vegada l’hivern és una bona ocasió per rellegir els seus llibres. És, amics negrots, la meva recomanació d’avui.