Reconec que el títol pot espantar. La referència sense vergonya a la meva propensió al crim segur que us ha glaçat la sang a les venes. I no és per a menys, perquè la compulsió assassina m'ha sortit ben cara.
El cas és que aquest matí, després de quatre dies sencers tancada treballant, he pensat que ja em tocava deixar anar -amb totes les conseqüències- els meus instints més arrelats. I, sense encomanar-me ni a Déu ni al diable, me n'he anat a tota pressa al lloc on podia alliberar-los de manera més ràpida i més fàcil: la llibreria Abacus del carrer de Sants, a tocar de casa meva.
Allà, amb les mans tremoloses i el desig criminal a flor de pell, he voltat per tots els racons cercant nous indrets on saciar la fam sangonosa. Total, que s'han engaxat als meus dits quatre noves troballes, que ara detallo per als negreferits com jo:
L'home del balcó i El policia que riu, tercer i quart lliurament respectivament de les aventures de Martin Beck, inspector de policia suec del qual ja n'he parlat prou en articles recents.
Némesis, del noruec Jo Nesbo, novel·la que la meva amiga Maria i jo esperàvem molt neguitoses. Ens va agradar molt El pit-roig, l'anterior llibre amb en Harry Hole de protagonista, que ens va deixar penjades en una qüestió fonamental que esperem ara es resolgui.
Per desgràcia, tots tres són en castellà (l'edició catalana no ha sortit encara), però no he pogut resistir-me.
El club Dante, de Matthew Pearl, del qual ningú no me n'ha parlat, però que, a causa de la referència a l'autor de la Comèdia i de les suggeridores paraules de la contraportada, ja ha estat impossible tornar a deixar a la lleixa.
El club Dante, de Matthew Pearl, del qual ningú no me n'ha parlat, però que, a causa de la referència a l'autor de la Comèdia i de les suggeridores paraules de la contraportada, ja ha estat impossible tornar a deixar a la lleixa.
En fi, tot sigui per sublimar els instints poc recomanables ben estiradeta al sofà de casa.
Bona nit, negrots.
7 comentaris:
Vaig regalar El pit roig per un aniversari perquè em va semblar interessant la ressenya. Sempre m'han agradat els llibres que inclouen una part d'història, i la d'aquest és molt interessant. El llibre, que després em vaig llegir molt de pressa (cosa que no passa sempre), em va semblar molt ben estructurat i molt interessant, tant a la trama argumental com a les dades que dóna de la Noruega de la segona guerra mundial. Em ve molt de gust llegir el següent llibre d'en Harry Hole, però tindré prou paciència per esperar la traducció catalana.
D'en Matthew Pearl és recomanable també L'ombra de Poe, molt interessant.
Gràcies, Ramon. També vaig veure a Abacus "L'ombra de Poe". Me'l compraré.
Entono un "mea culpa" per no esperar la traducció catalana del Nesbo (per cert, el vaig començar ahir i l'inici és esplèndid). Però portava 4 dies tancada treballant. Aquest és el motiu que aquesta entrada del bloc faci referència a la "compulsió".
Petons.
Jo el que vaig comprar fa poc i em sembla que pot estar bé...és...tatxin.tatxin...."Aguas heladas", de Gisa Klönne, una noia alemanya del 64, que va publicar aquesta novel.la el 2006 i ara el 2009 Maeva l'ha traduït al castellà...Ignoro si hi ha versió catalana...
Me l'apunto. De tota manera, com que tinc tanta cua, digues alguna cosa quan la llegeixis, per si no valgués la pena. Gràcies.
Amb aquest exercici que estic fent de "repàs" no he tingut en compte els danys col-laterals que poden ser incloure més llibres a La Llista, però m'ho passo molt bé.
Àngels
Crec que pot ser un exercici molt interessant. Aniràs veient com van sortint noves novel·les dels autors, com es van comentant les antigues, com algunes opinions (meves, en aquest cas) van evolucionant i variant. També riuràs, perquè hi ha molt humor en aquest bloc. En fi, espero que t'ho passis molt bé. I, realment, moltes gràcies.
Publica un comentari a l'entrada