Assassins
valencians és l'antologia més recent publicada per Llibres del Delicte en el seu periple de relats negrots per
tots els racons del país. Es tracta d'un volum, molt agradable de llegir, que
ha coordinat i prologat Esperança Camps (tot i que malauradament no hi té un
relat propi). D'entrada, agraeixo a l'antòloga que m'hagi citat amablement en
el seu pròleg i de sortida li agraeixo també que hagi apostat per la idea d'una
visió àmplia i heterogènia del "negre":
(...) contribuïm a
construir el llibre gros de la negror més nostrada. Amb vocació d'antologia, de
persistència i de pertinença. Negror és menys contundent que negre, per
exemple, és com si diguérem que la cosa tendeix a negre, però pel camí hi ha
tots els matisos del gris... Però negror és una paraula progressiva, que
s'allarga i té un efecte que dura molt més que negre. Dius negre i ja està, ja
s'ha acabat. Però dius negror i sembla que no s'acaba mai, que no te la traus
dels dits, que empastifa com uns punts suspensius.
Assassins valencians consta
d'onze relats sorgits de les plomes de Raquel Ricart, Núria Cadenes, Martí
Domínguez, Jovi Seser, Vicent Usó, Pasqual Alapont, Àlan Greus, Gemma Pasqual
Escrivà, Jordi Colonques, Mercè Climent i Anna Moner.
Com sol
succeir en aquest tipus de publicacions, hi trobem històries de tota mena,
diverses i variades, la qual cosa garanteix en certa manera l'èxit del conjunt.
Si no ens agrada un relat concret, segur que n'hi haurà un altre que sí que ens
agradarà. Aquí la riquesa de veus, temes, recursos narratius, trets dels personatges
i enfocament del fet criminal és molt significativa, i això sempre resulta un aspecte a favor.
La
valencianitat de les trames queda palesa en alguns dels relats, fins i tot n'hi
ha un parell que en certa manera toquen (tot i que a nivell molt diferent)
la mateixa qüestió de base. També hi trobem ambientacions rurals i
ambientacions urbanes, humor negre, ironia, tendresa, penediments, sicaris i
bojos d'antologia. Tota la gamma de la negror abocada en un bonic llibre, amb
una portada de Prats i Camps absolutament genial.
No tots
els relats tenen la mateixa qualitat, això és evident. No pot ser d'una altra
manera, però el nivell general és prou alt. Si jo hagués de triar, em quedaria
amb Aquell rostre, de Jordi Colonques (fantàstic), i amb la petita
meravella de Raquel Ricart, Blancaneu. Tanmateix, aquest és el meu gust
personal. Estic segura que a d'altres lectors els pot agradar més una altra de
les propostes.
En
qualsevol cas, un volum clarament recomanable i molt adient per a aquest temps
de calor. Una història breu entra bé encara que t'estiguis torrant.
Feliç
dimecres, negrots.
4 comentaris:
Aquell rostre tardarem molt a oblidar-lo. L'alcaldessa ha donat per aparéixer a Napalm, i a moltes més històries que vindran. Moltes gràcies pels elogis, per la part que em toca. Una forta abraçada des del sud d'Europa!
És que el conte s’ho val! Gràcies a tu!
Llibres del Delicte no para de publicar llibres interessants. Trobo molt encertat publicar volums amb relats de diversos autors —i ja en van uns quants.
M’encanta això que cites (del pròleg del llibre).Em sembla que si no haguessis dit que era teu, ho hauria endevinat.
Gràcies! Apuntat!
No és meu. El pròleg és d’Esperança Camps. Però ha estat tan generosa de citar-me com a estudiosa de la negror.
Publica un comentari a l'entrada