Encara no he anat al Pisa Book Festival i ja tinc alegries sobtades i increïbles. Resulta que la meva editorial italiana es diu Edizioni della Goccia. El nom vol figurar una gota d'aigua que, de mica en mica, emplena el mar de la cultura. Tanmateix, sembla que, en italià, aquest nom també pot al·ludir a begudes alcohòliques. M'ha explicat la meva traductora, la Laura Mongiardo, que cada llibre de l'editorial té la seva beguda particular. Suposo que en el cas de La donna in grigio és la cervesa perquè es tracta de la beguda que prenen alguns dels personatges de manera compulsiva (l'Albert Leiga i els seus col·legues). Sigui com sigui, podria dir que està fet a la meva mesura, després de tant parlar de cervesa aquest estiu (a les xarxes) i de confessar que en sóc una fan absoluta. La vida és plena de coincidències i de detallets que ens ajuden a ser feliços. Quines ganes de marxar cap a Pisa, negrots!
2 comentaris:
Nena, quina gràcia !!!!!!
Me'n portaràs una ????
Que bo! Havia vist aquesta ampolla en alguns posts teus al facebook o al twitter, però no ho acabava d’entendre. Ara m’he posat a esbrinar que hi ha de nou a A l’ombra del crim (tinc tanta feina que no trobo mai temps), i voilà! Quina gràcia!
Publica un comentari a l'entrada