Com ja sabeu, fa mesos que Víctor del Árbol és constantment citat en aquest bloc. I el motiu de la repetició no pot ser més alegre, perquè sempre és per dir que li han atorgat algun premi important. Tanmateix, solen ser guardons que rep fora de Catalunya i fora d'Espanya, sobretot a França, on és enormement conegut i reconegut. Per això la notícia d'avui resulta doblement feliç, almenys per a mi. D'una banda, perquè ha rebut el Premi Nadal, poca broma.
D'una altra, perquè per fi sembla que acabarà convertint-se també en profeta en terra pròpia.
D'una altra, perquè per fi sembla que acabarà convertint-se també en profeta en terra pròpia.
Jo l'aprecio molt, en Víctor. Hem compartit algunes coses, agradables la majoria, tristes unes altres. Ens uneixen un bon grapat d'amics comuns, un funeral i dos homenatges, algun sopar, moltes estones rient com a bojos a Negra i Criminal, fortes abraçades, festivals, presentacions i trobades diverses i fins i tot un combat de boxa molt divertit.
Tots dos coincidim en la defensa d'una mateixa interpretació d'allò que hauria de ser la literatura de gènere. Ambdós pensem que cal prestigiar-la, treballar-la, estilitzar-la retòricament, abandonar la idea que es tracta només d'un divertiment consumista per passar l'estona. Que cal ser ambiciosos a l'hora d'escriure gènere, donar-li la volada que tota creació literària
hauria de posseir.
hauria de posseir.
Tot i això, la cosa més important que ens uneix, i que ho farà sempre, és una altra. Parlo de l'estimació enorme per una persona que ja no hi és: Josep Forment, l'editor que el va animar, que li va donar confiança. L'editor enyorat de l'Editorial Alrevés. Ahir, quan vaig llegir a les xarxes la notícia del Nadal, em vaig emocionar. Em vaig emocionar per en Víctor, que és un escriptor lluitador i esforçat que es mereix de llarg aquest honor. Però també em vaig emocionar recordant en Josep, que segur que, allà on sigui, està somrient i pensant: "Ho veus, Víctor, com tot arriba? Ja t'ho deia jo, home, ja t'ho deia jo!"
Enhorabona, Víctor. Sigues feliç, gaudeix de l'èxit i endavant.
5 comentaris:
Quin post més emotiu, Anna. Jo sóc una enamorada de les novel-les de Víctor del Árbol i de la manera que et fa sentir tota classe d'emocions. Em va fer molt feliç que li donessin aquest premi.
Una abraçada
Gràcies Anna, no tinc paraules desde ahir per expressar el que sentim, només llàgrimes d'alegria i tristor alhora!!
Molts petons de Pol i meus😘
De res, Olga i Pol. Us entenc perfectament. Una abraçada ben forta.
Jo també l'aprecio molt, en Víctor! I l'admiro molt, també! Me n'alegro moltíssim! La meva sincera felicitació per en Víctor!
Una gran enhorabona a Víctor del Arbol!
I gràcies, Potato, per un article tan commovedor.
Publica un comentari a l'entrada