Quan fa pocs dies vaig mirar la bústia i vaig trobar-hi, directament sortida del forn, la nova edició que l'Editorial Alrevés ha fet de la novel·la d'Agustí Vehí Ginesta per als morts, no vaig poder evitar una punxada d'emoció. Era una punxada agredolça i tendra, però molt dura. Em van venir al cap, a borbollons, tot un munt de records impossibles de controlar. Records que guardo com un tresor, d'un vàlua incalculable, però que encara (quan han passat ja més de dos anys del traspàs de l'Agustí) m'afecten molt.
Entre aquests records, el d'un dia d'agost calorosíssim, en una terrassa davant del Museu Dalí de Figueres. Jo entrevistava l'autor per al meu llibre Les veus del crim i ell, entre riures, bromes i conversa, em va lliurar un exemplar de l'anterior edició de l'obra. Llavors es deia (erròniament) Ginesta pels morts i l'havia editat Mare Nostrum, una petita editorial del sud de França que tenia una pèssima, per no dir inexistent, distribució. Us podeu imaginar la meva alegria, perquè el llibre era dificilíssim de trobar. Jo sabia que era una gran novel·la i, evidentment, no me la volia perdre per res del món.
Ara, a mitjan 2015, l'Editorial Alrevés ha tornat a publicar-la.
Revisada, mimada, estimada. Ho ha fet com a homenatge a un dels escriptors estrella de la Col·lecció Crims.cat (abans hi havia publicat Torn de nit i Remor de serps), però també com un acte de justícia literària i de deferència als lectors. No podia ser que una novel·la tan interessant, tan remarcable, resultés quasi impossible de localitzar. L'edició va precedida per un emotiu pròleg del director de la col·lecció, Àlex Martín Escribà.
Ara mateix tinc el llibre aquí, al meu costat, damunt de l'escriptori. I em sento amargament feliç. Penso en tu, Agustí, i en el goig que et faria.
El teu blues empordanès, estimat amic. El teu blues.
Revisada, mimada, estimada. Ho ha fet com a homenatge a un dels escriptors estrella de la Col·lecció Crims.cat (abans hi havia publicat Torn de nit i Remor de serps), però també com un acte de justícia literària i de deferència als lectors. No podia ser que una novel·la tan interessant, tan remarcable, resultés quasi impossible de localitzar. L'edició va precedida per un emotiu pròleg del director de la col·lecció, Àlex Martín Escribà.
Ara mateix tinc el llibre aquí, al meu costat, damunt de l'escriptori. I em sento amargament feliç. Penso en tu, Agustí, i en el goig que et faria.
El teu blues empordanès, estimat amic. El teu blues.
Si voleu llegir la ressenya que, en el seu moment, vaig escriure, només heu de prémer aquí.
Moltes gràcies, negrots.
8 comentaris:
El procés que ha seguit aquest text fins arribar a nosaltres en aquesta edició de Crims.cat em sembla digne de ser explicat amb pèls i senyals. Trobo que l'Àlex Martín ha fet -altre cop- una gran tasca.
Ja em vaig apuntar aquesta novel·la quan vaig veure en una foto teva al twitter que Crims.cat l'havien editat. D'aquest autor només he llegit Torn de nit i un relat; amb els dos m'ho he passat molt bé. Tinc moltes ganes de llegir "Ginesta per als morts", i més amb tot el que expliques i havent llegit la teva ressenya.
Àngels
Donen ganes d'anar, ara mateix, a comprar la novel.la. Gràcies per la crònica.
Bona època per pensar en comprar llibres, hi ha més temps per llegir.
Moltes gràcies Anna Maria
MARTA VALLS
Gràcies Anna Maria.. De part dels tres nens de la casa. No sé perquè sempre ha sigut el meu llibre preferit del papa. Us estimem molt
Nosaltres també us estimem, Laia, Mireia i Pau. El llibre és molt bo. A mi també m'encanta. Tot i que no puc amagar la meva debilitat pels bojos eixelebrats de "Torn de nit". Un petó ben fort.
L'he d'aconseguir per a una de les biblioteques universitaries. Quan en vas escriure la ressenya vaig comentar (ho acabo de veure) que m'enduria de Catalunya un llibre de l'Agustí. Quan hi vaig anar, un any més tard, em vaig endur Torn de nit, i vaig aconseguir per la biblioteca Quan la nit mata el dia. És hora, doncs, que "Ginesta per als morts" vingui a Toronto, i a llegir-la!
Com ja saps, tot i conèixer-lo poc, recordo molt l'Agustí. Era una persona que deixava una forta empremta al cor.
Un bon llibre, certament... el tinc de fa temps... una joia!
Gràcies per recordar-lo!
Publica un comentari a l'entrada