La sang és més dolça que la mel, de l’autor empordanès Josep
Torrent, va rebre el Primer Premi Memorial Agustí Vehí Vila de Tiana l’any
2014. Publicada per Crims.cat, de l’Editorial Alrevés, es tracta d’una novel·la
propera, ben estructurada i molt agradable de llegir.
El llibre posseeix una trama
interessant, al voltant d’un robatori al Museu Dalí de Figueres, un robatori
que ja comença esguerrat i amb un mort. Pertanyent a la més canònica narrativa
procedural (és a dir, una ficció de policies on assistim fil per randa a la
investigació del cas), està construïda a partir de la superioritat informativa
del receptor. Això vol dir que el lector té molta més coneixença del cas que no
pas els personatges. Tanmateix, l’autor no ens ho explica tot. Es reserva alguna
sorpresa final que, no per intuïda, perd intensitat.
La sang és més dolça que la mel unifica la investigació policial amb
l’apropament als personatges, alguns dels quals resulten entranyables i molt
reals, especialment si hom coneix les terres de l’Empordà. Hi ha una voluntat de
reflectir la parla del nord de la comarca, aquella que, per desgràcia, empren ja
tan poques persones a la zona de Cadaqués i rodalies. També hi trobem
referències erudites, especialment relacionades amb Dalí, Gala i la producció del
gran pintor.
M’ha agradat molt una segona
aparició culta, que sura per damunt de la novel·la amb unes connotacions que no
explicaré per no fer cap spoiler. Em refereixo a l'al·lusió al poc conegut (no
sé si dir gairebé oblidat) escriptor argentí Macedonio Fernández, que segurament
Josep Torrent vol aprofitar per homenatjar, recordar i reivindicar.
Com és prescriptiu, la crítica social i la realitat
actual queden paleses a la novel·la. Així, la problemàtica dels
immigrants, l’aparició de la violència, a voltes gratuïta o excessiva, i la
presència de les màfies organitzades procedents dels països de l’Est d’Europa
també es passegen per les seves pàgines.
Amb un empàtic protagonista
principal, el caporal Damià Surrell, la seva amiga informàtica, la Wifi, i tot
un acompanyament coral del grup policial de Figueres, La sang és més dolça que la mel acaba esdevenint una ficció
criminal de proximitat, àgil i amena, que demana a crits una continuació. El
final se m’ha precipitat una mica. O sigui que emplacem al seu autor: Josep
Torrent, cal resoldre tot allò que encara cueja.
4 comentaris:
Ja tinc el llibre; gràcies per la ressenya, acurada con sempre.
Gràcies Anna, per tot!
Una abraçada!
Sembla força interessant. Me l'apunto. Gràcies!
Apuntat queda... M'ha semblat molt interessant...! Gràcies!
Molt recomenable. M'ha agradat molt. MR
Publica un comentari a l'entrada