En la pell d’un mort, de Xevi Sala

Xevi Sala –periodista, director adjunt del Grup El Punt Avui i nascut a la Bisbal d’Empordà l’any 1965– és l’autor d’En la pell d’un mort, una intensa novel·la negra que confirma un cop més la varietat que admet el gènere i la vitalitat que posseeix actualment a casa nostra.

L’obra recrea un lloc comú sempre potent: el de la usurpació de la personalitat. Quan el protagonista, Víctor Campoblanco, surt de la presó, descobreix que un altre l’ha suplantat durant la seva absència. Ell, que té un fill amb diversitat intel·lectual del qual se n’ha de fer càrrec, es veu abocat a reconstruir els fets per tal de demostrar qui és en realitat i poder refer la seva vida. L’aparició d’un cadàver i la relació de tot plegat amb el món de la delinqüència, la prostitució, la corrupció i els baixos fons ho complicaran extraordinàriament.   

Tanmateix, aquesta no és una novel·la de bons i de dolents. Víctor no està caracteritzat com el típic màrtir que ha patit un abús. També ell és una ànima fosca i contradictòria, com la majoria de nosaltres. Xevi Sala construeix una intriga allunyada dels tòpics, densa i poc convencional, que intenta aprofundir en els racons més amagats de l’ànima humana.

L’acció es desenvolupa a les comarques gironines, entre Salt i Girona, i es fa ressò dels recents aldarulls racistes que hi van tenir lloc i que, per desgràcia, tots recordem perfectament.
Problemes amb el gran nombre d’immigrants a Salt i amb la creixent presència de la xenofòbia i dels grups d’extrema dreta.

La ficció de Sala no és complaent. Tot emprant diferents veus narratives en primera persona (la de Jem, el fill del protagonista; la del mateix Víctor Campoblanco; i la de la sergent Corbera, policia que investiga el cas i que també arrossega una torturada biografia), anem assistint al desenvolupament dels fets. Coneixem les inquietuds i les febleses de cadascun, contemplem la història des de diversos angles, comprenem millor certes actituds i decisions. Com a lectors, ens hi sentim alhora identificats i allunyats, en un estrany exercici al qual ens sotmet l’autor: el del pessimisme, el d’experimentar la sensació de desgavell i absurd del món contemporani.

La reflexió al voltant de la relació entre pares i fills és important a la novel·la. I el desenllaç de la història, sense que ningú no s’ho imagini mentre avança en la lectura, obre decididament un camí a l’esperança. Vaig tenir la sort de conèixer Xevi Sala el passat divendres, amb motiu de la taula rodona de novel·la criminal catalana que vaig moderar a la BCNegra. Li vaig fer saber que a mi no m’hauria importat que el final hagués estat diferent, més dur, més terrible. Però ell em va explicar que l’havia somniat. Havia somniat el desenllaç i, arran del somni, li va semblar que no podia ser un altre. Sincerament, el vaig entendre. I se’m va acudir que tampoc no condueix a res pensar –i escriure– que tot està perdut.

En la pell d’un mort, de Xevi Sala. Un bon llibre, una novel·la negra de veu molt personal que sens dubte recomano.

Aquesta ressenya també ha estat publicada al Portal de Cultura Núvol