Lluny d’aquí és el títol número 5 de la
col·lecció de novel·la negra en català Crims.cat, dirigida per Àlex Martín
Escribà i publicada per l’Editorial Alrevés. Una ficció personal, densa i treballada,
que s’avé amb el model de la novel·la “de personatges” i que confirma
l’existència d’un univers benaventià amb característiques pròpies.
Allunyada de la típica història de procediment
policial (de fet, la policia pràcticament no hi apareix), a Lluny d’aquí resseguirem el cas criminal
a través de la investigació de Tomàs Darné, un experiodista de successos en
hores baixes que fa de taxista nocturn per sobreviure. Tot i la narració en
tercera persona, els fets objectius se’ns presentaran sempre filtrats a través
de la interioritat d’aquest personatge.
Amb Lluny
d’aquí, Benavente pot perfectament iniciar una sèrie (espero que així
sigui). Tomàs Darné resulta un protagonista prometedor. Solitari, gairebé
misantrop, honest i una mica torturat, es troba en un impàs vital. Sense
superar la ruptura amb la seva parella, a la qual encara se sent emocionalment
vinculat, fa una vida d’outsider,
d’observador desarrelat que contempla la vida des de la barrera. Només la
relació amb el seu pare –en Joan Darné, llibreter del barri
d’Horta, home llegit, d’esperit viatger i ànima d’artista– continuarà mantenint-lo
lligat a la realitat. El descobriment d’una inquietant problemàtica que afecta
un amic de la família despertarà l’interès d’en Tomàs i el convertirà en un
“detectiu” de circumstàncies. Tot plegat esdevindrà un revulsiu que l’ajudarà a
iniciar el retrobament (encara tímid) amb ell mateix.
La ficció de Benavente resta llunyana a l’agilitat
trepidant d’algunes novel·les negres actuals. No hi trobarem aquell típic estil
de sèrie televisiva tan explotat darrerament. Fidel al seu tarannà –tal vegada també d’escriptor una
mica outsider que intenta comprendre
el món sense poder evitar una certa perplexitat–, Benavente ens aboca a una
visió transcendent de l’entorn. Malgrat l’adscripció genèrica de la novel·la,
malgrat la fórmula criminal i les escenes de violència, la trama de Lluny d’aquí ens encamina directament a
la reflexió. La cuidada atmosfera, la descripció acurada de certes zones de
Barcelona (la ciutat adquireix força rellevància, gairebé estatus de
personatge), la inevitable presència del món atlàntic (Brasil, Madeira), que
juga un paper cabdal, els intel·ligents diàlegs... Tots els elements convergeixen
en un estil de narrar diferent, molt personal, indissoluble de la idiosincràsia
de l’autor.
L’acció, el misteri i el desenvolupament del cas són, per a Jaume Benavente, factors secundaris. La novel·la es caracteritza per un ritme pausat i lent on allò que més importa és la recreació de l’ambient i, per damunt de tot, l’intent de comprensió dels mecanismes psicològics que condueixen els personatges a actuar d’una manera determinada. Mitjançant una intriga senzilla però ben travada, l’autor explora les més baixes pulsions humanes: la maldat, la venjança, la cobdícia, la corrupció. Constata sense embuts les nostres contradiccions i descriu una terrible realitat: a voltes, les decisions que prenem en el passat (encertades o errònies) ens poden perseguir tota la vida.
Personalment, em sembla molt encertat que la
col·lecció Crims.cat publiqui un ventall de títols de característiques tan
diverses, que sens dubte enriqueixen el panorama de la novel·la negra en català
i ens mostren la diversitat de formes que el gènere pot assolir.
10 comentaris:
En poques setmanes aquest llibre entra a casa, segur!
Al proper viatge a Negra i criminal hauré de comprar-hi els dos darrers crims.cat... A veure com m'organitzo l'economia...
Aiii l'economia Lluis B.!!! aquesta ens fa un xic la "punyeta".. potser ens trovem a la Negra i Criminal.. podriem fer com els Holandessos jo en compro ún, tu l'altre i després de llegits fem intercavi, jo ja no tinc "organizaciò".. l'impúls del llibre pot mes que els €urillos.
Bona nit negrots que rondeu per aqui.
Bona nit Anna.
Mercè
Dons això de l'intercanvi és una bona opció per arribar millor a fi de mes. Gràcies Anna per la fantàstica ressenya, com sempre, chapeau!
Bona nit a tothom!
Tura.
Gràcies per tan bona crònica que anima a llegir la novel•la.
Molt bona crònica Anna, crec que es una exel.lent novel.la, ja que toca molts témas personals, del protagonista.
Gràcies!
Carme Luis
Com ja et deus imaginar aquesta també la tinc apuntada. Des que vaig llegir “El quadern de Nicolaas Kleen” que tinc Jaume Benavent a la llista d’autors favorits. Ara el seu llibre “Dietari de Porto”, que tinc, fa cua per ser llegit (els altres llibres també són d’autors que coneixo, no de qualsevol autor). Això si no m’agafa per rellegir “El quadern de Nicolaas Kleen” (ja em coneixes). I eventualment, d’una manera o d’una altra, m’arribarà “Lluny d’aquí”.
Gràcies per la ressenya!
Tindré en compte aquest títol a l'hora de visitar la llibreria!
Una abraçada!
Magnífica crítica. L'he llegida quan tot just acabe la novel·la i se m'han llevat les ganes de fer-ne cap ressenya després de la teua. Hi ha una idea que al meu entendre defineix molt bé l'escriptura de Benavente i que postules així: "Benavente ens aboca a una visió transcendent de l’entorn". Tinc al cap de El quadern de Nicolaas Kleen i no puc deixar de veure'l d'una altra manera. Gràcies per anomenar el món.
Grácies per passar per aquí! Sí, hi estic d'acord. A El quadern de Nicolaas Kleen és la mateixa sensació.
Publica un comentari a l'entrada