El quadern de Nicolaas Kleen, de Jaume Benavente

Amb El quadern de Nicolaas Kleen (títol prou suggeridor), l’escriptor barceloní Jaume Benavente inaugura una prometedora sèrie de novel·la negra protagonitzada per la inspectora de la policia holandesa Marja Batelaar. L’acció té lloc a Amsterdam. Com el mateix autor va aclarir en una de les xerrades de la BCNegra, la seva intenció és ampliar els horitzons i els escenaris; trobar un conjunt d’afinitats que vagin més enllà d’aspectes puntuals o locals. Té el propòsit ambiciós de conjuminar el gènere policíac amb una narrativa que poui en la psicologia dels personatges.

Després de llegir la novel·la, no dubto que ho està aconseguint. Benavente ha començat a amollar un univers propi –en el qual s’hi sent molt a gust– amb la voluntat de dotar d’una personalitat ben definida els ambients i els personatges. Està mimant de valent el perfil de la seva heroïna. Vol que el lector penetri en el cercle de la seva particular ficció (absolutament versemblant i creïble) i s’hi trobi tan bé com ell mateix. Per a aquest propòsit, li resulten molt útils les acurades i gens banals descripcions d’Amsterdam, que demostra conèixer molt bé (l'obra està molt ben documentada a tots els nivells).
L’entorn i el tractament dels personatges fan desaparèixer l’inicial prejudici que el lector (tal vegada legítimament) pugui albergar. És evident que molts es preguntaran: i per què situa l’acció a Holanda un escriptor de novel·la negra de Barcelona? Per què no aquí?

Doncs bé, tot i que conec molt poc Benavente (bàsicament gràcies al món virtual) m’atreveixo a aventurar una de les seves possibles respostes: i per què no? La seva tria és personal i, com que se’n surt, no presenta problemes. L’autor pretén confegir una ficció que interactuï amb el món real i amb el seu propi univers literari. Per exemple, enmig de la novel·la inclou una "col·laboració estel·lar" (allò que en castellà se’n diu un “cameo” i que feia Alfred Hitchcock en totes les seves pel·lícules), mitjançant la qual ell mateix es converteix en un personatge a la ciutat holandesa. Un escriptor barceloní que està escrivint una novel·la i que manté un breu contacte amb la protagonista. El món de Marja Batelaar és un món sense fronteres. Té familiars i amics dispersos pel món i tot em fa sospitar (haig de reconèixer que tinc informació privilegiada) que en properes entregues els escenaris poden esdevenir d’allò més variats.

La trama policíaca és correcta, amarada de les pulsions humanes més ancestrals (cobdícia, enganys i mentides, sexe) enmig d’un entramat prou actual (tràfic d’òrgans, immigració, les conseqüències de la Guerra dels Balcans). Hi ha un aspecte que m’ha agradat molt. Marja Batelaar, que s’enfronta amb el seu primer cas criminal com a responsable de la investigació, estableix una relació clarament dialèctica amb el lector. El lector no disposa de cap informació que ella no tingui. Tot ho va descobrint al mateix temps que la inspectora. Els interrogants que ella es planteja són els mateixos que, a través de les conjectures de Marja, es planteja el lector. Crec que el sistema funciona. El conjunt de preguntes directes que la protagonista es formula ens ajuden a sentir-nos plenament integrats en la ficció criminal.

No vull desvetllar gaire coses més. Es tracta que ho descobriu solets. M’han agradat els personatges secundaris, inclosa la ciutat, que esdevé un personatge de ple dret (fins i tot hi surt un gat, Jeff, que espero que tingui una mica més de rellevància en el futur: sisplau, Jaume!).

És de pel·lícula americana la motivació (ja la descobrireu personalment) per la qual una universitària experta en art es converteix en policia. Marja és una intel·lectual que llegeix sense parar (va amb els seus llibres amunt i avall) i que es complau en la contemplació de totes les pintures penjades a les cases que visita. Els negrots que em coneixeu sabeu que aquest tarannà del personatge m’havia d’agradar per força. Lectura, art, una important vida interior... fantàstic.

És per tot això que il·lustro la capçalera d'aquesta ressenya amb un dels quadres preferits de Marja Batelaar (i sospito que també de Jaume Benavente): “Paisatge d’hivern amb patinadors”, de Hendrick Avercaamp, que es troba precisament al Rijksmuseum d’Amsterdam.

Queda clar, negrots, que us recomano la novel·la. Jo, per part meva, ja friso per tal que arribi aviat el segon lliurament.

Fins aleshores, saludem l’autor. I a vosaltres, negrots, que passeu un bon dia.