Harlem Nocturne

dijous, 15 de gener del 2015

Els crims nostrats, un nou projecte negrot





6 escriptors, 6 escriptores. Una nova editorial, molt engrescadora. Ganes de treballar i de fer literatura, ganes de compartir i de gaudir de la nostra passió. Ganes de sang i fetge, de matar a dojo, de negrejar de valent. De demostrar que les antologies de relats criminals poden ser boníssimes.   
 
Tot això  és el nostre projecte titulat Els Crims Nostrats, d'Edicions Xandri, comandat per J.R. Armadàs. El tindreu per Sant Jordi. Matarem molt. En català. Nostradament. No puc avançar res més... Prefereixo que es mantingui l'enigma...
 
Us prometo que anireu sabent coses.
 
De moment, però, només us dic: Fins aviat, negrots.
 
 

dimecres, 14 de gener del 2015

BCNegra 2015: el programa






Com us vaig prometre, aquí teniu enllaçat el Programa de la BCNegra 2015. Molt engrescador. Jo espero poder assistir al major nombre d'esdeveniments possible, però tot seguit us detallo l'acte on hi participo directament i on podré parlar de la meva novel·la La dona de gris.
 
Ens hi veiem, negrots!

Quan el crim esdevé psicològic

Dijous 5 de febrer – 16 h
Auditori del Conservatori del Liceu. C. Nou de la Rambla, 88
Taula rodona
Hi ha crims brutals, com ara el més execrable de tots: aquell que s’exerceix des de la violència masclista. Però de vegades els crims són més subtils i els criminals ataquen les seves víctimes utilitzant les armes de la psicologia. En aquests casos, les novel•les s’allunyen de l’acció i de la descripció realista i s’endinsen en un camp en què un veí o una amiga poden constituir una amenaça seriosa. Parlarem sobre aquestes novel•les que ens omplen d’incertesa amb tres autors que coneixen bé els mecanismes de la intriga psicològica.
Aquesta conversa disposarà de servei de traducció simultània.
Participants: 
Christopher Carlsson, escriptor; Charlotte Link, escriptora, i Anna Maria Villalonga, escriptora, filòloga i crítica de cinema
Moderadors: 
Toni Marín
 
 
 
 

dilluns, 12 de gener del 2015

10 anys de BCNegra: el cartell



La BCNegra, el festival de novel·la negra de Barcelona, ja compleix 10 anys. Per tant, l'edició  de 2015 serà ben  especial, digna d'una bona celebració. De moment, us deixo amb el suggeridor cartell, amb la promesa que el programa arribarà aviat.  
 
Les dates, per tal que us les aneu reservant: del 29 de gener al 7 de febrer. Ja falta poc! Prepareu-vos, negrots!
 
 
 
 
 

dilluns, 5 de gener del 2015

Sorpreseta de Reis: A l'ombra del crim a LletrA, l'espai de la literatura catalana a Internet


 
 
 
  
 
Negrots, no podem començar millor l'any. Avui dia 5 de gener, quan els Reis són a punt d'arribar, ens han fet un bonic regal. La revista LletrA, de la UOC, l'espai de la literatura catalana a Internet, recomana "A l'ombra del crim" com a bloc del mes de gener. En Sebastià Bennasar, que és el protagonista del número, ens ha volgut fer aquesta distinció. 

Moltes gràcies, Sebastià.   
 
El nostre bloc ja té 5 anys i no para de donar alegries. La feina és molta, però el resultat paga la pena totalment. 
 
Aquí us deixo l'enllaç de LletrA per si ho voleu veure:  REVISTA LLETRA

A més, no es tracta de la primera vegada.  L'Ester Fernández Matalí també ho va fer, al mes de setembre de 2013. Aquí us deixo l'ENLLAÇ.

Molt contents, no, negrots?

 

dilluns, 29 de desembre del 2014

A la recerca de l'April, de Benjamin Black






A la recerca de l’April és la tercera entrega de la sèrie protagonitzada pel forense dublinès Quirke, sorgit de la ploma i el talent de l’escriptor irlandès John Banville. Les dues primeres, que em van agradar molt, van ser El secret de Christine Falls i L’altre nom de Laura. Banville,  unànimement considerat com un dels més importants autors actuals en llengua anglesa, utilitza un pseudònim per a les seves novel·les negres: Benjamin Black. En realitat, però, mai no ha amagat la seva identitat. Suposo que és un joc com un altre.
A la recerca de l’April és una novel·la esplèndida, amb el segell insubstituïble de Banville. Un llibre que de negre, stricto sensu, en té poc. Manté una certa forma externa, però en realitat no s’ajusta als cànons convencionals. No hi ha  acció desfermada, no hi ha  investigacions policíaques, no hi ha  truculència addictiva. La desaparició i la subsegüent recerca oficiosa d’una jove metgessa, April, representen simplement un pretext per reflectir l’entorn i furgar en les entranyes de la societat irlandesa de mitjan segle XX (no sé si recordeu que les novel·les estan ambientades en aquest període, els anys cinquanta del segle passat).
A l’autor allò que li importa és parlar de la gent, treballar l’ambient i els personatges. És un mestre consumat a l’hora de crear atmosferes, de manera que des del principi els lectors l’acompanyem fascinats en un recorregut profund pel Dublín de l’època. Gairebé podem sentir el fred, la humitat i la boira en les nostres carns. Gairebé flairem l’olor de la cervesa quan entrem en un pub.

La galeria de personatges (els fixos i els escadussers) són una meravella: descrits amb sinceritat, descarnadament, amb totes les seves  vísceres al descobert, però amb una elegància increïble. El conjunt de les febleses, mentides i vergonyes humanes col·locat damunt la taula d’autòpsies i ben disseccionat. Draps bruts de les famílies, prejudicis, hipocresia, abusos, incestos, vicis. Tot queda recreat en una galeria oberta que no pretén estalviar la lletjor.
Quan hom llegeix la sèrie Quirke no pot esperar la diversió més primària del gènere. Es tracta d’una literatura lenta, pausada, que es desgrana de mica en mica, que ens atrapa amb intel·ligència, amb calma, amb pulcritud. No hi ha herois a la novel·la, mai no n’hi ha en les novel·les de Benjamin Black. Però sí que hi ha una cosa: una profunda mirada al fons de l’abisme, al qual l’escriptor ens aboca per tal d’obligar-nos a contemplar allò que ell ja coneix: la terrible complexitat (i brutor) de la condició humana.
Altament recomanada per als amants de les històries psicològiques, profundes i aspres. No us decebrà.
 
 
 

 

dimecres, 24 de desembre del 2014

No ho podia assegurar amb certesa, de diversos autors





No volia acabar l'any sense comentar-vos aquest engrescador volum. Es tracta d'un llibre de 15 relats negres, escrits per autors del Maresme, que tenen dues coses en comú (els relats, no els autors). Tots passen a Mataró i, en un moment o altre, han de contenir una frase comuna... Fins aquí puc avançar.
 
Com s'indica ben encertadament a la coberta posterior:
 
Una frase. Una ciutat. Mataró esdevé l'escenari principal d'aquestes quinze històries, negres i criminals, on conflueixen l'essència de Chandler, els misteris de Highsmith, la força narrativa de Connelly i la brillantor de Coben. Els seus autors juguen amb el suspens mentre ens mostren la ciutat. Després de llegir aquest llibre, quan sortiu a passejar, hi haurà indrets de Mataró que ja no veureu igual.
 
Doncs sí, així és. Els relats són diferents entre ells i això els enriqueix. Hi trobem una mica de tot, inclòs el conte guanyador del I Premi de relats curts Planeta Lletra. S'intitula La nit nua i la seva autora és Gemma Blández Trujillo.  
 
Mossos d'esquadra, periodistes, investigadors privats... tot l'estol de personatges propis del gènere fan estada en unes pàgines agradables de llegir, distretes i curioses. A més, demostren per enèsima vegada quant de talent tenim per tot arreu.
 
Us deixo aquí la llista dels escriptors que han participat en el volum.
 
Gemma Blández Trujillo, Francesc Duch Casanova, Roser Cerdà Mellado, Esther Aragón, Júlia Lancho Teruel, Núria López Garcia, Oscar Navas, Txell Pañella i Montlleó, Montserrat Pérez Martínez, Heidi Pérez, Miguel Ramírez, M. Rosa Salas i Anglès, Jaume Sancho, Isabel Sanfeliu Pujades i Rosi Tirado.
 
Endavant, negrots! Ah, i vigileu si aneu a Mataró...
 
 

dimarts, 23 de desembre del 2014

Bon Nadal negrot





Hi ha dies i moments en què la inspiració, l'humor i els ànims no volen acompanyar-nos. És així, forma part de la vida, de l'esdevenir diari. I no passa res. Ens entestem a lluitar contra la tristor i em sembla que ens equivoquem.  Estic segura que és més intel·ligent assumir-la com a part integrant de la vida, admetre-la quan arriba.
 
Avui és un dia d'aquests. No em surt cap relat ni cap facècia, però això no pot impedir que us feliciti el Nadal. Gràcies per ser-hi sempre, per passar per aquí fidelment, per llegir les ressenyes, per compartir-les, per seguir les meves modestes recomanacions.  
Gràcies per fer-me sentir que les hores esmerçades
en aquest espai no són en va.
 
Gràcies, moltes gràcies.  
 
DES DE A L'OMBRA DEL CRIM US DESITJO
A TOTS, NEGROTS I NO NEGROTS, UN FELIÇ NADAL
 
Anna Maria Villalonga
 
 
 
 
Ah, i no us estranyi que utilitzi imatges de gats. Ja sabeu com m'agraden. 
I lliguen amb la negror, oi que sí?