Anit, en el confortable marc de la recuperada Fàbrica Moritz, va tenir lloc la Presentació en societat de la nova col·lecció de novel·la negra en català Crims.cat. Amb la presència de la crème de la crème de la negror del país (escriptors, editors, periodistes, estudiosos, experts) vam viure uns moments distesos i agradables.
Jo hi vaig ser i vull agrair que m’hi convidessin. En realitat, la negror catalana està formada (com comenta Teresa Solana en el vídeo que adjunto) per un conjunt de gent diversa, alegre i extraordinàriament ben avinguda. S’hi respira un ambient fantàstic, de manera que les trobades sempre esdevenen quelcom molt agradable per a tothom.
Anem tots en un mateix vaixell. Tenim l’esperança posada en l’èxit de la nova proposta de l’Editorial Alrevés, que vol recollir el testimoni de “La cua de palla” i “La Negra” en un país on malauradament encara hem de lluitar per normalitzar tots els aspectes de la cultura, tots els àmbits del saber.
Per tant, som-hi, negrots. Al cap i a la fi, els lectors teniu (tenim) l’última paraula. Sense vosaltres (nosaltres: tots som lectors) mai no tirarem endavant.
No sé per quin motiu només es veu una ratlla en aquest vídeo, però si apreteu play, podreu visionar sense problemes l'enregistrament. Gràcies.
Continuem:
Anit: cerveseta, pica-pica, en Roger de Gràcia fent de presentador (em sembla que la novel·la negra no és el seu fort: es pensava que els afeccionats havíem de ser una mena d’éssers foscos i torturats amants de la sang, hehehe) i una simpàtica conversa entre tres grans del gènere: Andreu Martín, Teresa Solana i Agustí Vehí (ordre alfabètic de cognom, absoluta equanimitat). Ho vam passar molt bé.
Ara només cal que us animeu a fer la col·lecció. Recordeu que el seu director és l’Àlex Martín Escribà (amb mi a les fotos). Per tant, solvència contrastada. I recordeu també que els dos primers títols són Història de mort, d’Andreu Martín, i Torn de nit, d’Agustí Vehí. Però en breu n’arribaran més, incloses algunes traduccions de qualitat de boníssimes novel·les que no han estat traduïdes encara a cap llengua de l’Estat.













