Com sabreu, benvolguts negrots,
en aquest bloc vaig dedicar fa un temps una sèrie d’entrades al tema dels
tòpics i dels llocs comuns. Analitzava, en clau d’humor però sens faltar a la
veritat, tot una sèrie de qüestions tòpiques i reiteratives que apareixen a les
novel·les, a les pel·lícules i a les sèries de terror, misteri, negres i
policíaques. Des de la noia supervalenta que sempre s’aventura dins l’obscuritat
quan sent un soroll (el lògic seria fugir) a les tempestes amb llamps i trons o a
les portes que s’obren i es tanquen soles amb un nyeeeec esgarrifós.
Tanmateix, me n’havia oblidat un.
Un que apareix repetidament, a tort i a dret, en totes les pel·lis i sèries. Em
refereixo, ni més ni menys, que al tema de la “manta”.
I ara us preguntareu, estranyats:
¿Què és això de la “manta”? Que s’ha tornat boja l’Anna Maria?
Doncs no. No m’he trastocat. El
tema de la “manta” existeix, ja ho veureu.
No us heu fixat que en qualsevol
situació de les pel·lis i sèries, així que algú és salvat per la policia, sigui
quin sigui el seu estat de salut, faci una calor espatarrant o un fred que
pela, estigui mullat o sec, espantat o content, sol o acompanyat... sempre li
posen al damunt una manta?
En alguns casos queda plenament
justificat. Si fa molt de fred, si l’afectat està moll, si és una criatura, si
ha patit un accident traumàtic que l’ha deixat sota mínims... Però no sempre és
així. De vegades només s’ha torçat un dit, l’acció es desenvolupa a Florida i
fa un sol que espetega. Malgrat tot, el protocol “manta” s’activa de seguida. Deu
ser una cosa sagrada. De manera que el pobre personatge, encara que la suor li
regalimi cara avall, rep la seva indefugible ració de “manta”.
Ja sé que em direu que la gent
que pateix un tràngol pot experimentar baixades tèrmiques o de tensió
arterial... però... ¿no és exagerat...?
A casa meva en fem molta broma. Quan
mirem una sèrie, així que s’insinua una situació susceptible de convertir-se en
un afer d’aquestes característiques, ja comentem: ara ve allò de la manta. I no
fallem mai.
Ja ho dic: la manta es troba per damunt del diví i de l'humà.
Com ho veieu vosaltres? Hi esteu
d’acord? Us hi heu fixat? Suposo que notareu que m’encanta parlar d’aquestes coses.
Però, es miri com es miri, no m’ho estic inventant.
Ja me’n donareu l’opinió,
negrots. I, mentrestant, que passeu un bon dia.
