El barceloní Rafael Alcalde, Premi L'H Confidencial 2012

Negrots, una notícia acabada de rebre 

RAFAEL ALCALDE REP EL PREMI

L’H CONFIDENCIAL 2012 AMB EL THRILLER

LA LLAMADA DE UN EXTRAÑO

El premi es lliurarà el 24 de març a la Biblioteca la Bòbila

L’escriptor barceloní Rafael Alcalde és el guanyador de la sisena edició del premi internacional de novel·la negra L’H Confidencial, amb la novel·la La llamada de un extraño, presentada al concurs amb el títol provisional ¿Te suena un tal López? El premi, promogut per la Biblioteca la Bòbila i convocat per l’Ajuntament de L’Hospitalet i Roca Editorial, serà lliurat en un acte públic a la Biblioteca la Bòbila el proper 24 de març. En el mateix acte es farà la presentació de l’obra publicada dintre de la col·lecció Roca Criminal. 

Nascut a Barcelona el 1961, Rafael Alcalde és llicenciat en filosofia i doctor en Economia. Actualment exerceix de professor de batxillerat a Vilafranca del Penedès i, fins al moment, ha publicat dues novel·les: B.T. (a la mierda), amb què guanyà el XI Premi de Narrativa Alfonso VIII, que convoca la Diputació Provincial de Cuenca; i Diario anciano, Premi de Novel·la Mario Vargas Llosa 2010, que concedeix la Unviersitat de Múrcia.

En edicions anteriors, el Premi L’H Confidencial ha recaigut en l’aragonesa Cristina Fallaràs amb Las niñas perdidas; el basc radicat a Mèxic Erlantz Gamboa amb Caminos cruzados; el càntabre Julián Ibáñez amb El baile ha terminado; l’argentí radicat a Barcelona Raúl Argemí amb Retrato de familia con muerta, i el mexicà Joaquín Guerrero-Casasola amb Ley garrote. Aquesta última novel·la ha estat traduïda a l’alemany, l’italià i l’anglès, i ha venut els drets per a la seva adaptació cinematogràfica.

PRINCIPI PER A UN CONTE FANTÀSTIC, de Lurdes Estruch

Bona nit, negrots

Em plau anunciar la guanyadora del joc literari organitzat per aquest bloc el passat dia 5, que consistia en trobar un principi per al famós Final per a un conte fantàstic.
Agraeixo als negrots participants el seu interès. Vull reconèixer públicament que totes les contribucions són força imaginatives. Tanmateix, crec que l'inici més poètic i suggerent pertany a la Lurdes Estruch.

Com que l'ha escrit en català, m'he permès la llibertat de traduir la versió de Final para un cuento fantástico que jo havia penjat i que serví de base per a aquest exercici literari.

Com en tot concurs d'aquestes característiques, el premi consisteix en la publicació del relat guanyador. Per tant, negrots, ja en podeu gaudir tot seguit.

ENHORABONA, LURDES.

PRINCIPI PER A UN CONTE FANTÀSTIC

Acabaven de sortir de la sala de festes on s'havien trobat per celebrar, enguany, el Carnaval. L'Home hi havia anat tot sol, fruit d'un rampell eixelebrat en despertar de cop al son de la suau si bé alhora vertiginosa cadència del "Danubi blau". I s'hi va apropar tal qual: amb camisola de dormir i estrenyecaps.

Es va fixar de seguida en la Noia: era alta, esvelta, i anava abillada de Scarlett O'hara: amb la mirada fulgurant, ferma, despòticament sincera. Van dansar i dansar, sota l'ardència de la claror de la lluna penetrant a cor què vols pel finestral.

A la mitja part van decidir sortir a refrescar-se i a prendre un pastís i una absenta."Sé d'un lloc que en trobarem de saborosa...", va dir la Noia. L'Home es deixà conduir. Ella el guiava per carrerets i carrerons del barri gòtic, a Ell li semblava de no acabar mai de parar de dansar en rodó, a ritme de vals.

Fins que...
Van entrar en un edifici a les fosques, inundat de silenci. Eren a dins, però no van veure ningú.

- Si que és estrany –digué Ella avançant amb cautela- quina porta més pesada!

S’hi acostà per tocar-la. Mentre parlava, la porta es tancà sobtadament, amb un cop sec.

-Déu meu! –digué l’Home- Em sembla que no té maneta per aquest cantó. Ens han tancat a tots dos!

-A tots dos no. A un de sol –va dir la Noia.

Es girà, travessà la porta i desaparegué.

Final para un cuento fantástico, d' I. A. Ireland. Proposta d'exercici lúdic

L'autor del conte que avui us proposo és un enigma. I. A. Ireland. No se'n sap gaire res. Ni tan sols si va existir de veritat o si el seu nom era aquest. Les referències que tenim provenen de Borges i de la seva Antología de la literatura fantástica, on el relat està inclòs.

El text és molt conegut, el paradigma del microrelat de fantasmes. Una història que he llegit moltes vegades i que feia força temps que volia compartir amb vosaltres.

Tanmateix, negrots, avui em sento inspirada i he decidit anar una mica més lluny. Així que he pensat de proposar-vos un joc divertit.

Com que el relat, com el seu títol indica, pretén ser el final d'un conte, jo us commino a escriure'n el començament. S'accepten totes les versions que us passin pel cap, amb la condició que siguin breus i que lliguin amb el desenllaç del misteriós Ireland.

Què us en sembla? Espero les vostres creacions amb impaciència, negrots!

Apa, a escriure!

Final para un cuento fantástico

-¡Qué extraño! -dijo la muchacha avanzando cautelosamente-. ¡Qué puerta más pesada!
La tocó, al hablar, y se cerró de pronto, con un golpe.
-¡Dios mío! -dijo el hombre-. Me parece que no tiene picaporte del lado de adentro. ¡Cómo, nos han encerrado a los dos!
-A los dos no. A uno solo -dijo la muchacha.
Pasó a través de la puerta y desapareció.

Premi i repremi

Aquesta amical cadena premiadora ha atorgat per dues bandes el reconeixement de "Val la pena" a aquest bloc negre. Ho agraeixo de debò, encara que ja no continuï la cadena: vaig contribuir a escampar-la des del meu bloc de cine "El racó de l'Anna" i penso que, si no parem en algun moment, això seria un endogàmic no acabar. Tanmateix, vull agrair-ho de tot cor als dos negrots fidels que l'han premiat i per això us diré qui són i els tornaré a enllaçar. D'aquesta manera podreu visitar-los i comprovar fins a quin punt els seus espais també són molt interessants.

Negrot Elies Villalonga:

Matemàtiques, la meva passió.

Negrot Narcís Llauger Dalmau:

Biosofia. La saviesa de l'art de viure.

Que en gaudiu força, negrots.