Sakura, de Salvador Iborra. In memoriam.

Suposo que molts de vosaltres ja sabeu que aquest vespre tindrà lloc un acte d'un homenatge al poeta valencià Salvador Iborra (Espai Mallorca, 19 hores), absurdament assassinat el dia 29 de setembre al barri del Raval de Barcelona. El seu amic de l'ànima, Sebastià Bennassar, juntament amb la bona gent de l'Editorial Alrevés, han decidit retre-li també un altre tribut. És per això que han decidit posar a disposició del públic en general de manera gratuïta un enllaç amb el seu relat Sakura, que el Salva va escriure per a l'antologia de relats negres Crims.cat. Jo que el vaig llegir en el seu moment, el considero un text original i ple de personalitat, que mostra clarament la sensibilitat del poeta.


SAKURA, DE SALVADOR IBORRA   

                                           

                                   http://alreveseditorial.com/media/file/libros/98_Adjunto.pdf

(LLEGIR AQUÍ) 

Amb emoció, recordo quan vaig adquirir Crims.cat i vaig llegir la història. Repassant-la, trobo que conté una bellesa gairebé sobrenatural.

Amb ràbia, no puc res més que repetir allò que ja vaig escriure:

Cal maleir dos cops els assassins de poetes, perquè maten un home i la seva paraula. 

La mort absurda de Salvador Iborra

És la primera vegada que aquest bloc ha de recollir la mort d'un dels autors que, d'alguna manera, han passat per aquí. I encara resulta més dolorós quan la persona era tan jove i la mort tan absurda.
El valencià, nascut el 1978,  Salvador Iborra, llicenciat en Filologia catalana, professor, poeta, narrador, investigador, ha estat apunyalat a la porta de casa seva, al Barri Gòtic de Barcelona, aquesta matinada. Els motius no estan del tot clars, però al Telenotícies migdia de TV3 han apuntat algun tipus de discussió que s'hauria produit quan Salvador va intentar impedir el robatori d'una bicicleta.

Salvador Iborra havia col·laborat amb el conte Sakura al recull de relats negres en català Crims. cat, del qual hem parlat a bastament en aquest bloc.

Avui hem de lamentar tots plegats un fet tan bèstia, tan absurd, tan imprevist. Enviem des d'aquí el nostre sentit condol als seus familiars i amics. Que descansi en pau.