El recull titulat A la colònia hidràulica i altres contes,
de Sílvia Romero i Olea, va rebre el XXIV Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla
de Mar 2016. L’autora me’l va fer arribar i jo l’he llegit en pocs dies. He de
dir que m’ha estat molt útil en uns moments familiarment i personalment molt
complicats. El llibre m’ha ajudat a tirar endavant perquè ha aconseguit
engrescar-me, cosa força difícil en una situació com la meva. Un cop més s’ha
demostrat que la literatura és un dolç bàlsam per a l’esperit.
La mort és el fil conductor
d’aquest aplec d’històries, totes elles singulars, diferents i molt
imaginatives. 13 relats ‒encapçalats per citacions molt oportunes d’autors ben
canònics‒ que desperten sentiments diversos i que s’adscriuen a tipologies
també variades. Van de la fantasia a la
ficció distòpica de regust kafkià, del realisme macabre a l’humor negre, del
crim i la tortura a la crítica social, de l’homenatge literari (Oscar Wilde forever) a la ciència-ficció una mica
sui generis.
Se’m fa difícil decidir quin
conte m’ha agradat més. L’autora del pròleg, Maria Victòria Lovaina, destaca El quadre, que a mi també m’ha semblat
molt atractiu i atmosfèric, però n’hi ha d’altres que, al meu entendre, mostren
una similar capacitat per enganxar el lector. Potser no em mullaré amb un
títol, sinó que destacaré les virtuts que concorren en el conjunt. Per tant,
citaré la capacitat de Sílvia Romero per inventar ficcions molt personals, que
beuen de tota una vida de lectures, però que traeixen sens dubte un estil propi;
la correcció estilística i el bon ús de la llengua i, com a colofó, la traça a
l’hora d’atrapar-nos entre el món real i el món imaginari.
He gaudit molt del recull.
No us el perdeu, negrots. És una lectura agradosa i fins i tot divertida, molt
oportuna per a aquestes festes.
