Assassins de Ponent (coordinació i pròleg de Ramona Solé)

Assassins de Ponent és la recent antologia de relats negres publicada per Llibres del Delicte i coordinada per Ramona Solé. Es tracta, com el seu títol ens indica clarament, d’un recull integrat per autors lleidatans, homes i dones de la Catalunya de la boira, que maten d’allò més bé.

Com tots els llibres corals, destaca per la seva diversitat.
Conté un conjunt de veus diferents, de tractaments temàtics diversos, d'aproximacions  pròpies de cadascú al desenvolupament literari de la negror.

Capdevila, Cuadrat, Esparza, Estradé, Marín, Melero, Mentuy, Pané, Sàez, Sanjuán, Solé i Usall: 12 criminals d'edats i recorreguts molt variats que no s’estan de res a l’hora de mostrar-nos rampells d’humor, d'intriga, de sang i fetge, de crueltat màxima, de malaltia mental o de tensió psicològica.

Se’m fa complicat destacar un relat. És evident que uns m’han arribat més que uns altres, però ara estic repassant les pàgines del volum i em resulta difícil escollir. Em sembla que no ho faré. El  trobo prou engrescador per recomanar-lo en conjunt i per tornar a reivindicar, això sí, la importància de la distància curta en la narrativa (de gènere i de no gènere, en tota la narrativa).

Felicitats, Ramona, per la feina feta. Com et pots imaginar, sé perfectament què representa la tasca que has dut a terme. És molta, sí, però satisfà enormement.  

  

Quaderns, de Ramona Solé

Quaderns és la primera novel·la de Ramona Solé, lleidatana lletraferida i blocaire a la qual fins fa poc coneixíem bàsicament pels seus posts i comentaris literaris.

La novel·la és passadora de llegir. Compleix una de les finalitats que ens pot deparar la literatura, la d’esdevenir un divertiment amè. Es tracta d’una ficció lleugera, poc o gens negra, que s’esdevé en un petit poble de les comarques de Lleida i que s’inscriu de ple en un costumisme rural i casolà.

El cas criminal no és gens important. De fet, sabem de què va des del començament. El que importa és la reacció coral de tot un poble, que l’autora descriu des del coneixement directe. La novel·la té un munt de personatges. No amagaré que recordar els noms de tanta gent m’ha resultat un exercici titànic. Jo, que sóc amant d’evitar les multituds i els noms! No podem oblidar, però, que és una òpera prima.

La novel·la és plena d’embolics. M’ha recordat una mica els vodevils de la meva tesi doctoral. Infidelitats, enganys, mentides, secrets, antigues rancúnies... En fi. Allò que ens demostra que res no és el que sembla i que no hi ha un pam de net, com als culebrots. 

Una lectura adequada com a distracció per a aquestes vacances de Setmana Santa.

Feliç dia, negrots.